Els empresaris més rics de Dinamarca estan en peu de guerra i han entrat de ple en la campanya electoral per a les eleccions generals que el país nòrdic celebrarà el 24 de març. El motiu del seu malestar és la promesa electoral de la primera ministra socialdemòcrata, Mette Frederiksen, de reintroduir un impost del 5% anual sobre els patrimonis més alts com a mesura per reduir la creixent desigualtat en el país.

L'enginyeria financera, de la qual es beneficien les grans companyies, provoca efectes devastadors a les hisendes dels països. La hisenda espanyola va deixar d'ingressar més de 32.000 milions de dòlars del 2016 al 2021 (27.700 milions d'euros al canvi actual) a través de l'impost de societats a conseqüència de les tècniques tributàries legals dutes a terme per les multinacionals de tot el món. D'aquesta suma, al voltant del 10% va correspondre a pràctiques per reduir la càrrega fiscal, com traslladar guanys a territoris de més baixa tributació, per part de grans companyies dels EUA, com Amazon i altres.

En el context de les negociacions per a la recaptació de tots els impostos fruit de l'acord per al nou finançament del PSC i ERC, la Hisenda catalana va fregar l'any passat el rècord d'ingressos en tributs propis i cedits. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'organisme sobre el qual pivoten aquests canvis, va recaptar el 2024 un total de 5.286 milions d'euros per aquests conceptes, la segona xifra més alta mai aconseguida, només superada lleugerament per la del 2006 (5.362 milions), quan la Generalitat pràcticament no tenia cap tribut propi i just abans d'esclatar la bombolla immobiliària. La xifra de l'any passat va suposar un increment d'un 12% respecte de l'exercici anterior, gràcies a l'impuls dels gravàmens lligats a l'activitat immobiliària, segons les dades de l'administració catalana.

Els impostos ambientals són l'escletxa que han trobat les comunitats autònomes per recaptar més diners. Davant el forat que ha deixat l'Estat en la fiscalitat verda, les comunitats han creat impostos propis per gravar la contaminació i frenar les emissions. Això sí, depèn clarament de la necessitat de recursos i finançament de cada comunitat. Així, Catalunya s'ha convertit en la comunitat amb més impostos ambientals i la que més recapta per aquests tipus de tributs, mentre que Madrid no té cap impost verd i, per tant, la seva recaptació per impostos ambientals és zero.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha publicat el padró definitiu corresponent a l’exercici 2022 de tots els vehicles que tributen per l’impost sobre les emissions de CO₂.

Un total de 41 persones físiques i jurídiques mantenien un deute de 73,8 milions d'euros amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) fins al 31 de desembre del 2022, segons es desprèn de la nova llista anual publicada aquest dijous per l'organisme.

Als inspectors d'Hisenda se'ls gira feina. Aquest dilluns l'Agència Tributària ha publicat el pla anual de control tributari del 2023, i un dels eixos implica recuperar la normalitat als denominats peinados fiscals, és a dir, les tradicionals visites dels inspectors a les diferents activitats econòmiques, com ara empreses. Aquesta represa de la inspecció serà especialment rellevant al sector de la construcció amb l'objectiu de reforçar la detecció i el control de l'economia submergida, apunten des de l'Agència Tributària.

Quan es fa una operació de compravenda d’un actiu immobiliari, sigui per part d’un particular o d’una empresa, s’han de liquidar una sèrie d’impostos: transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i, depèn del cas, successions i donacions. I, a més, l’operació pot repercutir en l’impost de la renda –per a les persones físiques– o el de societats –per a les persones jurídiques– per l’increment patrimonial. Per calcular tots aquests impostos hi ha una eina bàsica, que és el cadastre. Però des de l’1 de gener del 2022 el mètode per calcular el valor de l’actiu immobiliari ha canviat. 

El bon ritme de recaptació tributària d'aquest 2022 es preveu que continuï el 2023. El govern espanyol ha plantejat dos escenaris: un de partida en què confia recaptar fins a 344.627 milions d'euros a través de diferents impostos, i un segon escenari, més optimista, en què la recaptació tributària s'enfila fins als 354.283 milions d'euros. La diferència entre una xifra i l'altra dependrà de l'evolució de l'economia, però sobretot de la necessitat del govern espanyol de continuar aprovant mesures extraordinàries per afrontar la crisi energètica i de preus. De fet, aquest 1 de gener entra en vigor el tercer paquet anticrisi amb mesures com la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments.

La transició ecològica ha d'anar acompanyada d'impostos verds, és a dir, de la implementació de noves figures tributàries que ajudin no només a conservar el medi ambient, sinó també a reduir la contaminació i, per tant, el consum de combustibles fòssils o productes no reutilitzables. Alguns exemples són els impostos sobre el plàstic, els residus o els carburants. Però diferents organismes han advertit que el disseny d'aquests tributs pot acabar impactant en la població més humil i que, per tant, es convertirien en impostos regressius.

Espanya va recaptar 223.385 milions d’euros el 2021. No només és un 15% més que el 2020, sinó també una xifra històrica que ha portat diferents veus de l’àmbit econòmic a preguntar-se quins motius hi pot haver al darrere d’uns ingressos tan elevats quan no hi ha hagut grans canvis fiscals. Diferents experts consultats per l’ARA coincideixen en el fet que hi ha múltiples elements que ho expliquen, i anticipen que tenint en compte que el 2020 va ser un any “peculiar” encara és aviat per extreure conclusions sòlides. Però d’entre els motius plantejats destaca una hipòtesi: ¿està desapareixent l’economia submergida?

Després d'onze mesos de feina, el comitè d'experts del govern espanyol per a la reforma fiscal ha enllestit una proposta amb cara i ulls. El grup, liderat pel catedràtic Jesús Ruiz-Huerta, ha lliurat aquest dijous a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària. És un document de gairebé 800 pàgines en què no només es revisa l'actual sistema fiscal espanyol, sinó que també s'hi recullen quins són els deures pendents, segons els experts, per millorar-lo: tocar la fiscalitat mediambiental, l'impost de societats o la tributació de l'economia digital, així com l'harmonització d'alguns tributs cedits a les comunitats autònomes.

El Consell General d'Economistes ha obert una de les caixes de trons de la fiscalitat a Espanya: el sistema de finançament autonòmic i la seva "eterna" reforma. Per fer-ho, aquest dijous ha assegut a la mateixa taula –però en formats diferents, un presencial i l'altre telemàtic– dos dels economistes que coneixen de prop l'actual model. D'una banda, Ángel de la Fuente, president de Fedea, i de l'altra, Antoni Castells, conseller d’Economia durant el govern del tripartit i encarregat, precisament, de negociar el sistema actual l'any 2009. Dues visions que, malgrat algunes discrepàncies, han coincidit força en la base del problema: el model actual, que s'hauria d'haver revisat el 2014, ja no funciona. "S'ha entorpit", ha emfatitzat Castells i ha assentit De la Fuente.

El Govern ha decidit posar en marxa l'impost a les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica —que afecta cotxes, motos i furgonetes—, que es començarà a pagar a partir de la tardor. Un impost que, de mitjana, suposarà el pagament de 35 euros anuals per als cotxes afectats i 26 euros per a les motos, i amb el qual el Govern espera recaptar aquest any 67,3 milions d'euros, una quantitat que augmentarà fins als 145 milions a partir de l'any que ve, una mica menys del que s'havia previst inicialment, quan es rebaixarà el nivell d'emissions exigides per quedar-ne exempt.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals per unanimitat diversos articles de la llei de codi tributari de Catalunya que el govern espanyol havia recorregut. El TC ha estimat parcialment el recurs de l'executiu espanyol contra la norma aprovada pel Parlament el juliol del 2017 en el marc de les anomenades lleis de desconnexió.

Des de l’1 de gener del 2019 els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han passat a ser zona tarifària 1 de transport públic. Això ha significat que els 18 municipis que s’han incorporat a la zona 1 han de pagar el tribut metropolità, que ja pagaven els habitants dels altres 18 municipis. Així, des de mitjans d’octubre les persones propietàries d’un bé immoble en aquests 18 municipis han anat rebent les notificacions del nou pagament, que pot anar des dels 10 fins als 180 euros aproximadament, en funció del valor cadastral de l’immoble, i amb algunes exempcions i bonificacions. El nou impost ha suscitat rebuig social en alguns municipis, especialment al Vallès. A Sant Cugat, Barberà i Cerdanyola s’han fet manifestacions en contra d’aquest nou impost (en el darrer cas s’ha vehiculat a través de la plataforma “NO al tribut metropolità del transport”). Precisament els ajuntaments d’aquests tres municipis van presentar al·legacions contra el nou tribut, que van ser desestimades.

Cop de la justícia als fraus en els acomiadaments improcedents. Segons avança aquest dilluns 'El Confidencial', l'Audiència Nacional ha ratificat una sentència que dona la raó a Hisenda perquè pugui cobrar l'IRPF en els casos en què l'empresa i el treballador fan passar per acomiadament improcedent un acord entre les dues parts per evitar liquidar l'impost.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha recaptat de gener a març un total de 758,1 milions d’euros pels tributs propis i cedits, cosa que representa un increment del 7,34% respecte al mateix període de l’any anterior, segons ha informat el departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) continua el seu desplegament pel territori i, des de fa un any i mig, recapta tots els tributs propis i cedits de la Generalitat, segons un informe presentat aquest dijous pel Govern. En dos anys, l'ATC ha passat de recaptar el 43% al 100% del dos impostos cedits per l'Estat: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost de successions i donacions. A més, aquests dos impostos han augmentat la recaptació un 14% i un 22%, respectivament.