Escric des de Victòria, l’estat australià que, el 1970, va ser la primera jurisdicció del món a establir l’obligatorietat de portar el cinturó de seguretat per circular en cotxe. La llei va ser criticada amb el pretext que es tractava d’una ingerència en la llibertat individual, però la població de Victòria la va acceptar perquè salvava vides. En l’actualitat, hi ha lleis similars a la majoria de països del món. No recordo quan va ser l’última vegada que vaig sentir algú reclamar la llibertat de conduir sense portar el cinturó de seguretat.

L'últim dia dels Jocs Olímpics de Tòquio ha deixat imatges molt diferents. Algunes generen rebuig, com la del gest antiesportiu de l'atleta Morhad Amdouni. D'altres, en canvi, emocionen, com el discurs d'Almudena Cid dedicat a Paloma del Río.

Vint-i-un anys després de la seva última final olímpica, la selecció espanyola de futbol s'ha tornat a quedar amb la mel als llavis. La jove generació de futbolistes estatals, comandats en aquesta ocasió per un Pedri que ha disputat el seu partit número 73 del curs i la seva onzena pròrroga, tornarà del Japó amb la medalla de plata. L'or segueix sent per al Brasil, que defensava el metall olímpic més preuat que havien aconseguit Neymar i companyia a Rio 2016, i que ara ja pot lluir també Dani Alves, el futbolista amb més títols de la història: 45. Barcelona 1992 continuarà com a màxim triomf en uns Jocs per a la selecció estatal olímpica després de caure a la pròrroga contra el conjunt brasiler amb un gol de l'exblaugrana Malcom en una acció en què ha superat clarament el madridista Vallejo (2-1).

Els últims dies dels Jocs Olímpics estan marcats per les altes temperatures, que han obligat a avançar l'horari de la marató femenina i a alterar la programació de la final de futbol femení.

Alberto Ginés va aconseguir ahir la medalla d'or en escalada. L'extremeny va ser el millor en aquesta modalitat, que s'ha estrenat als Jocs Olímpics de Tòquio. L'esportista de Càceres es va imposar amb un total de 28 punts, per davant del nord-americà Nathaniel Coleman, plata (30 punts), i de l'austríac Jakob Schubert (35), bronze, en una prova en què comptava la menor puntuació final. Amb el seu triomf als Jocs, s'ha presentat al món com un escalador de primer nivell amb només 18 anys, però ja fa temps que al seu Twitter mostra la seva faceta més íntima, en què els seus tuits romàntics i, també, contestant a Vox estan fent furor.

Els germans Nadi eren un bon parell. El seu pare no veia amb bons ulls la manera com vivien, massa dispersa, però en el fons n'estava orgullós cada vegada que tornaven a casa amb copes i medalles. I en van guanyar unes quantes, als anys 20. Beppe Nadi era un mestre d'armes molt respectat, a Itàlia. Havia fundat un club a Liorna, la seva ciutat, on ensenyava esgrima de forma tradicional, convençut que servia per endreçar la vida de les persones, per defensar l'honor i perdre la por. Ara, només ensenyava floret i sabre. L'espasa no la volia ni veure. La considerava una arma poc honesta, que només agradava als francesos. El Nedo i l'Aldo, els seus fills, van ser educats i entrenats de forma estricta, però d'amagat del pare van aprendre a fer servir l'espasa alhora que es posaven en problemes. Quan als anys 10 van viatjar a Viena, on van guanyar la Copa de l'Emperador, van acabar detinguts per fer de les seves de nit. Pel que sembla, van acabar damunt d'una taula d'un cafè elegant amb un sabre a la mà cantant consignes patriòtiques italianes.

Els Jocs Olímpics arriben a la recta final amb diferents focus d'atenció. Els èxits esportius es combinen amb decepcions, però els esportistes aixequen la veu per reivindicar el seu dret a equivocar-se.

La curiosa celebració de Jordi Xammar, el primer medallista català a Tòquio; la històrica cinquena posició del gallec Adrián Ben en la primera participació estatal a la final olímpica dels 800 m llisos; la precocitat de Sky Brown; l'hegemonia jamaicana en l'atletisme, i un català dirigint l'equip xinès són les cinc anelles de la jornada d'aquest dimecres als Jocs Olímpics.

A una setmana de començar els Jocs Olímpics esbufegava quan li preguntaves on era. Toni Roy (Mataró, 1975) ha passat deu mesos concentrat, i pràcticament confinat, a Huairou, una ciutat situada a uns cinquanta quilòmetres al nord de Pequín. És on hi ha el camp base de la federació xinesa d'escalada. "Una mena de parc de la Ciutadella, amb zona verda, llac i diversos edificis on fem vida, dormim, mengem i entrenem", descriu. Una de les seves primeres exigències quan va arribar va ser que preparessin instal·lacions d'interior per combatre el clima extrem de la zona. A l'hivern arriben als 20 graus sota zero i a l'estiu a quasi 40 de positius.

Els Jocs Olímpics de Tòquio deparen una final en què es dibuixarà un salt generacional entre la vella guàrdia que encara viu els seus últims moments de glòria i les noves generacions que piquen a la porta. Si Dani Alves -un dels tres jugadors majors de 23 anys escollits pel Brasil- encarna els vells rockers que encara no han dit l'última paraula, Pedri suposa una de les cares més prometedores del futbol, tant de present com de futur, malgrat que avui els protagonistes hagin sigut uns altres. La selecció espanyola olímpica ha eliminat a la pròrroga l'amfitrió Japó amb un gol de Marco Asensio (0-1) i jugarà contra el Brasil –la campiona a Rio 2016 ha superat Mèxic als penals (0-0, 1-4)– la final en la lluita per l'or.

Tot i que aquesta vegada no hi havia cap medalla en joc, els aficionats al bàsquet van matinar com a Los Angeles 84 per veure el partit de la selecció espanyola contra els Estats Units. L’escenari, un Saitama Super Arena en què l’any 2006 la generació del 80 va tocar sostre guanyant el Mundial, convidava a l’èpica, i l’espectacle no va decebre, almenys durant una primera meitat molt competida. Al final, però, el combinat nord-americà va deixar Espanya fora de la lluita per les medalles als Jocs Olímpics (81-95).

Amb un camí que cada vegada ha sigut més complicat, l'Espanya de Pedri és a les semifinals dels Jocs Olímpics. Gràcies a una èpica remuntada contra la Costa d'Ivori, els de Luis de la Fuente aconseguien passar a la ronda següent. Ara el Japó, l'equip local, és l'últim rival a batre per entrar a la final, cosa que asseguraria una medalla. El partit per evitar competir pel bronze tindrà lloc aquest dimarts al Saitama Stadium (13 hores, La1, RTVE Play i Eurosport). Quan comenci el partit ja hi haurà un primer finalista. Mèxic i el Brasil disputaran a les 10 h l'altra semifinal, de manera que, sigui quin sigui el resultat, l'últim rival d'Espanya als Jocs serà d'origen llatí. El Brasil, amb el llegendari Dani Alves al capdavant, vol revalidar l'or de Rio, mentre que Mèxic buscarà tornar a eliminar la canarinha com ja va fer a la final de Londres 2012.

El dilluns olímpic ha estat marcat per la suspensió de les proves de vela per culpa de la falta de vent, però també ha servit per deixar un grapat d'històries secundàries que passaran als llibres d'història.

Va saltar Yulimar Rojas i tots vam saltar amb ella. L’atleta veneçolana, primera campiona olímpica del seu país i el tercer or en tota la història dels Jocs per a Veneçuela, va obrir les portes del triple salt a una nova dimensió. Va ser en l’últim salt quan el seu físic privilegiat i la seva gambada estètica i veloç van decidir que havia arribat l’hora. Durant uns petits instants es va elevar fins a tocar el cel a l’Estadi Olímpic de Tòquio per tornar ràpidament a impactar amb els peus a terra i gravar el seu nom amb lletres d’or en la història de l’atletisme: 15.67 metres. Nou rècord mundial, superant el de l’ucraïnesa Inessa Kravets (15.50 m) al Mundial del 1995 a Göteborg. Totes les mirades estaven posades en Rojas, que només va renunciar al seu habitual somriure quan no va poder contenir les llàgrimes de l’emoció. ¿Un objectiu? “El rècord del món”, havia afirmat fa només un parell de dies. 

El cas recorda al del ballarí rus Rudolf Nuréiev, que el 1961 va demanar asil a França a l'aeroport de París per escapar dels agents del KGB que el volien fer tornar, abans d'hora, a la Unió Soviètica. Ara la protagonista es diu Krystsina Tsimanouskaya, és l'any 2021 i el context són els Jocs Olímpics de Tòquio i el règim bielorús d'Aleksandr Lukaixenko, precisament un nostàlgic dels anys d'esplendor soviètic.

La curiosa manera de relaxar-se del medallista britànic i icona del moviment LTGBI+ Tom Daley; els salts sense perdre les ulleres de sol de Mutaz Essa Barshim, la medalla de bronze de la gallega Ana Peleteiro, atleta que va plantar cara a VOX; el rècord mundial de la blaugrana Yulimar Rojas i el comiat de Caeleb Dressel amb cinc ors són les cinc anelles olímpiques de la jornada olímpica d'aquest diumenge.