La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha respost aquest dilluns a la comissària de Justícia de la UE, Viviane Reding, que sí que existeixen "línies vermelles" en la negociació amb el Govern, i que aquestes "sempre són la llei i la sobirania nacional".

El número 5 d'ERC per Barcelona, Oriol Amorós, ha lamentat aquest dijous les declaracions del portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, en què afirmava que no l'havia sorprès la carta de la comissària europea de Justícia, Viviane Reding i recordava que el dret a veto a la Unió Europea existeix. Per Amorós, el líder d'Unió sembla que "faci el joc" al PP i faci campanya per Alícia Sánchez-Camacho al contribuir a la "campanya absurda" que una Catalunya independent quedaria fora de la UE. "La jurisprudència no diu res, el tema està per determinar", ha precisat Amorós que, al seu entendre, la preocupació per la situació econòmica de Catalunya denota l'interès d'Europa perquè el país continuï sent un estat membre. Amorós s'ha preguntat a favor de qui juga Duran i Lleida i recomana als que els interessi la independència que no els convé votar un partit que "un 25% del vot servirà perquè Duran i Lleida treballi contra la independència". "Qui la vulgui que voti partits en els que tots els seus vots siguin per a diputats independentistes", ha precisat.

Catalunya està d'actualitat a Brussel·les. Els darrers mesos, i especialment després de la manifestació independentista de l'Onze de Setembre, les declaracions dels dirigents i portaveus comunitaris sobre quin encaix podria tenir un estat català a la Unió Europea s'han succeït, no sempre amb coherència. El resultat, confusió i contradiccions, i una postura poc clara. En repassem les anades i vingudes més importants:

L'eurodiputada catalana Maria Badia ha dimitit com a secretària general dels socialistes espanyols al Parlament Europeu –l'equivalent a la número dos del grup– a causa de les crítiques que havia generat el fet que firmés una carta juntament amb altres europarlamentaris de CiU, ICV i ERC contra les amenaces militars a una hipotètica autodeterminació de Catalunya. Els autors de la missiva denunciaven que hi ha "risc clar de violació greu i persistent dels valors comuns" i instaven la UE a "intervenir de forma preventiva per garantir que la resolució del conflicte català sigui pacífica i democràtica".

Una nova veu destacada a Brussel·les reconeix que cap marc legal estipula que una Catalunya independent quedi fora de la Unió Europea. La vicepresidenta de la Comissió Europea (CE) s'afegeix al que ja va dir fa unes setmanes Joaquín Almunia, comissari de la Competència i també vicepresident de la CE.