Amb motiu dels actes oficials del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, totes les cròniques d’aquest dilluns destacaven que, per primer cop, un cap d’estat del regne d’Espanya visitava finalment el camp de Mauthausen. Allà on van perir 7.000 republicans sota la infàmia perpètua del nazisme. Que el primer cop hagi estat el maig de 2025 gairebé que ho explica tot i no caldria afegir gairebé res més. I, tanmateix, el titular tampoc és exacte. L’hemeroteca no diu ben bé el mateix. Primer cop i mig, primera volta i escaig, primera vegada i una que va fer misto, si de cas. Perquè caldria afegir que el febrer del 1978, Juan Carlos I hi va anar i no hi va anar alhora. De puntetes. Durant una visita oficial a Àustria va preferir enviar una mínima delegació al camp, fora de tota agenda oficial, mentre ell visitava la potent indústria d’acereries de Linz i se n'anava a l’òpera de Viena. El ministre Marcelino Oreja també va escapolir-se de qualsevol visita. La discreta delegació menor estava integrada per dues persones, un cap de protocol i un membre de la secretaria de la Casa del Rei, que van deixar unes flors on es llegia: "El Rey de España a los españoles muertos fuera de su patria". Com no dir res –van morir fora de casa i això era tot.

Començo pel final: en l’actual procés congressual Esquerra haurà d’encarar el debat sobre la conveniència de deixar de ser un partit polític exclusivament independentista. Substituir l’objectiu final de la independència, fixat en l’article 2 dels estatuts des de la darrera dècada del segle XX, pel de la proclamació de la República Catalana. És voluntat d’alguns militants independentistes incorporar aquesta qüestió amb la mateixa naturalitat amb què s’han anat integrant noves estratègies post-Procés. Efectivament, atès que la victòria de l’1-O no havia estat la definitiva i motivats per la màxima de guanyar o aprendre, el republicanisme va assumir que només podria aspirar a liderar un nou procés cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació si era capaç d’entomar la penyora derivada de metabolitzar els errors comesos entre 2015 i 2017. Per exemple, haver confós el silenci de gran part dels nostres compatriotes no independentistes amb una adhesió passiva a l’unilateralisme.

Carles Puigdemont ha triat Elna, una localitat especial de la Catalunya Nord, per anunciar la seva candidatura a la presidència a la Generalitat, set anys després d'haver marxat a l'exili. No és la primera vegada que tria aquesta ciutat, on ha presidit actes del Consell de la República, i també hi va ser per participar en el gran esdeveniment d'Òmnium per commemorar els 60 anys de l'entitat. La Catalunya Nord ja és una terra predilecta per al sobiranisme i Puigdemont s'agafa a la seva importància històrica i simbòlica per donar el tret de sortida d'una cursa electoral catalana disputada amb els principals partits al Parlament activats de ple per assolir la victòria. Ara bé, per què Elna és l'escollida?

Les eleccions a Galícia donen l'oportunitat de presidir la Xunta al Bloc Nacionalista Gallec (BNG), però no és el primer cop que el sobiranisme hi té un gran protagonisme. De fet, més enllà del període entre el 2005 i el 2009 en què el BNG va formar part del govern, el galleguisme independentista ja havia tingut un paper destacat durant la II República. Així, va protagonitzar un episodi que ha acabat sent reivindicat: el juny del 1931 es va proclamar la república gallega, en uns fets que van transcórrer entre el dia 25 i el 27, i es va prendre el palau presidencial de Raxoi pel fervor de diversos militants. Com va ser aquesta proclamació secessionista? Quina influència va tenir?

Aquest any es commemora el 150è aniversari de la Primera República (1873-1874) i el diputat dels comuns al Congrés Gerardo Pisarello li ha dedicat un assaig, La República inesperada (Escritos Contextatarios).

La perspectiva d’indults per als presos polítics catalans ha reobert el debat sobre l’estratègia a seguir per avançar cap a la República Catalana. Novament temes com el diàleg o la unilateralitat semblen esquerdar el bloc sobiranista, fins a posar en perill el projecte.

La família reial belga està immersa en una forta polèmica per culpa del príncep Llorenç, germà petit de l'actual monarca dels belgues, Felip, fill d'Albert II i de Paola. L'enrenou ve donat perquè Llorenç es va posar a parlar pel mòbil i a mirar el rellotge diverses vegades durant la desfilada militar de la festa nacional belga, aquest diumenge.

El grup Republic, que milita a favor de l'abolició de la monarquia britànica, ha demanat aquest dimarts que s'obri una investigació parlamentària pels 2,6 milions d'euros que els ducs de Sussex s'han gastat de fons públics per reformar casa seva. L'organització es pregunta per què s'ha "tirat" aquesta quantitat de diners per arreglar Frogmore Cottage, la nova residència del matrimoni, mentre que molts serveis públics estan "sota pressió financera".

Cinc mesos després de les atípiques eleccions del 21 de desembre, convocades enmig d'una situació del tot anòmala, amb presos polítics, polítics exiliats i molts alts càrrecs i ciutadans investigats, i amb el govern català intervingut, el Parlament de Catalunya finalment ha fet un important pas per recuperar el control de les institucions. Quim Torra i Pla, escollit per la majoria independentista amb els vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la CUP, serà el nou president de la Generalitat.

La tieta díscola de la reina Letícia, Henar Ortiz, torna a estar d'actualitat per contrariar els interessos de la Zarzuela. En aquesta ocasió, la germana del pare de la monarca consort espanyola ha mostrat el seu suport a la causa dels presos polítics catalans. En el seu perfil de Twitter, Ortiz ha afegit a la seva foto de perfil un llaç groc per mostrar solidaritat amb els polítics catalans empresonats arreu de l'Estat.

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, no ha volgut entrar a valorar el congrés fundacional del Partit Demòcrata Català (PDC) ni les disputes amb Demòcrates de Catalunya pel nom. Tot i això, sí que ha desitjat "molta sort" a la CDC refundada per poder "seguir cobrint aquesta amplitud que representa el procés" a nivell ideològic, "des de l’esquerra renovadora o la dreta que pot representar aquesta nova CDC". "Que siguin tots partits forts, que treguin bons resultats, i nets", ha desitjat de cara a les formacions independentistes, ja que "està bé que hi hagi partits independentistes a tot l’espectre".

La duquessa Caterina de Cambridge ha perjudicat seriosament la seva imatge els darrers dies després que el 'Daily Mail' hagi fet públic, amb imatges incloses, que al febrer va agafar un helicòpter per fer un trajecte que hauria pogut fer amb cotxe. El desplaçament la va portar des de Londres fins a la seva mansió de Norfolk, anomenada Anmer Hall, on viu amb el príncep Guillem i els seus dos fills.

Fa prop d'un mes, Roger Senserrich publicava a Jot Down un article més que interessant, amb un títol més que explícit: "Ser pobre es una mierda". Crec que la tesi central de l'article es resumeix en el següent fragment:

En un article publicat a finals d'agost al bloc El Brou de la Ciutadella, Marc Bosch, estudiant de Ciències Polítiques a la UPF, mirava d'explorar una possible aplicació del republicanisme a la problemàtica del dret de secessió. Resumint molt, l'exposició de Bosch es recolzava en dos elements principals: (1) la teoria de la "democràcia contestatòria" del republicà Philip Pettit, en que la democràcia s'entén no només com a mecanisme de selecció d'elits via eleccions, sinó també com a conjunt d'instruments dissenyats per a que la ciutadania pugui posar en qüestió i discutir activament les decisions preses per les institucions democràtiques, a fi de mirar de modificar-les per procediments també democràtics; i (2) una concepció de les nacions a mig camí entre Kymlicka (les nacions com a comunitats culturals autòctones i territorialment delimitades, unides per trets objectius com la llengua) i Renan (les nacions com a plebiscits diaris, unides bàsicament per la voluntat de restar unides). Partint d'aquí, Bosch constatava l'existència, al si de molts Estats, de majories i minories nacionals, sovint amb visions conflictives sobre com ha d'organitzar-se l'Estat; quan aquest conflicte es torna irresoluble, ens diu en Marc, és legítim que la minoria se separi i formi el seu propi Estat, ja que el seu caràcter de minoria al si d'un conflicte irresoluble fa que no pugui exercir a la pràctica la funció "contestatòria" de la democràcia.

EH Bildu ha reclamat al nou lehendakari, Iñigo Urkullu, que la televisió pública basca, ETB, no emeti la propera nit de Nadal el tradicional missatge del rei, una cosa que només ha fet en els últims tres anys. La coalició va presentar un escrit al Parlament basc perquè la cambra demanés a la direcció de l'ens públic, triada la passada legislatura sota el mandat del PSE-EE, que no emeti el missatge de Joan Carles de Borbó, cosa que ha fet des del 2009, amb l'arribada dels socialistes a Ajuria Enea.

Televisió Espanyola estrena aquest dissabte dia 13 un nou programa setmanal, 'Audiencia Abierta', dedicat a informar durant mitja hora sobre les activitats oficials del rei Joan Carles i del príncep d'Astúries, com a hereu de la Corona, "la primera institució del país", segons explica RTVE. Aquest programa s'emmarca dins dels objectius programàtics de la funció de servei públic atribuïda a la Corporació i respon a una exigència inclosa en el mandat marc aprovat pel Parlament el desembre de 2007, concretament en el seu article 25, que estableix que "la Corporació RTVE realitzarà un seguiment i una cobertura de les activitats oficials del cap de l'Estat".