"La cultura és el nervi de la nació", ha afirmat la consellera de Cultura Sònia Hernández Almodóvar, per descriure el pes simbòlic que té el seu departament, durant la presentació de les línies mestres culturals d’aquesta legislatura. Per descriure’n el pes real, Hernández assegura que s’assolirà el 2% del pressupost per a Cultura el 2025, si s'aproven els números, un compromís que, de fet, és fruit del pacte entre ERC i PSC. Fins ara, Cultura havia assolit l'1,5% del pressupost, inclosa la política lingüística, que en aquesta legislatura compta amb conselleria pròpia. Hernández confirma que aquest 2%, per ara, inclourà encara els dos àmbits, llengua i cultura. "Tenir més recursos és indiscutible que dona fruits", deia.

"El 2021 no ha estat l’any de la recuperació", sentencia Salvador Casals, membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). "Hi ha hagut una recuperació, però no de la manera que es voldria. Encara no estem en la situació prepandèmia. I hem de pensar com afectarà la inflació, quin impacte tindrà en la cultura", pronostica. Si bé s'ha iniciat el camí de la recuperació, els núvols negres continuen planant sobre el sector cultural. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2021, presentat oficialment aquest dimecres, la cultura va facturar el 2021 un 16% més que l'any anterior gràcies a la caiguda de les restriccions a partir de juny, però queda lluny de compensar les pèrdues del 23% que es calculen per al 2020, sobretot en les arts en viu.

L'Ajuntament de Barcelona converteix l'ajuda extraordinària que va destinar el 2020 a donar suport als artistes que estaven patint l'impacte del covid (1,6 milions) en una convocatòria ordinària anual. El que es va fer l'any passat és convertir els Premis Ciutat de Barcelona en unes beques a la creació per "arribar a la baula més feble de la cadena de producció artística del país, als autors", remarca el tinent d'alcalde Jordi Martí. Enguany, que s'han recuperat els premis 2021, s'ha decidit mantenir l'ajuda als creadors, una xifra que ascendeix a 1.020.000 euros. Aquesta quantitat se suma al sistema de subvencions existent, que "no aconseguia fer arribar els recursos" més enllà de les empreses i institucions, reconeix Dani Granados, delegat de Drets Culturals de l'Ajuntament. L'objectiu és que els diners ajudin a professionalitzar el treball artístic i serveixin de porta d'entrada a nous agents i per iniciar carreres. "L'activitat artística demana un temps llarg de cocció i, per tant, necessita un suport que no vagi condicionat a una exposició o a un concert", explica Martí. Alguns dels artistes que ja han fet servir la beca són Maria Arnal, que dimarts estrena el seu Cant de la Sibil·la, un esdeveniment únic i coral al MNAC, l’artista i programador Fito Conesa i l’actriu i creadora escènica Cris Blanco.

Fa poc més de dues setmanes que Natàlia Garriga (Barcelona, 1969) és consellera de Cultura i encara no ha tingut temps de canviar res del despatx. Aquesta és la primera entrevista llarga que ofereix. Militant d’ERC des de l'any 2000, arriba al Palau Marc provinent d’Economia amb la confiança d’haver sigut els nou anys previs gerent de l’Institut Català d’Empreses Culturals i també amb la seguretat que podrà incrementar el seu pressupost.

La notícia ja era en si mateixa la fotografia: tots els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona han acordat firmar un pacte per a la cultura que ha de marcar unes bases, unes polítiques i uns instruments vàlids per incidir en la cultura els deu anys vinents (els horitzons són 2023 i 2030). L'acte que es va oficialitzar ahir al Saló de Cent marca un precedent perquè ni al consistori ni a la Generalitat s'havia arribat a aquest consens, que "la cultura és un tema epicèntric, inquestionable, central, en el qual la ciutat s'hi juga existir o no", remarcava un històric del sector, Xavier Marcé (PSC). Un altre polític veterà i expert, Ferran Mascarell (Junts), recordava que a finals del segle passat sí que es van desplegar unes línies marc però, segons el seu parer, "la ciutat ha perdut intensitat cultural". Per a ell, cal revitalitzar-la per situar-la al top 3 de ciutats creatives d'Europa, partint de la base que "Barcelona està plena de talent".

Que els ciutadans tinguin accés a la cultura i que sigui un dret a l’altura dels drets fonamentals, com la sanitat i l'educació. Aquest és l’objectiu de l’ambiciós Pla de Drets Culturals que ha presentat aquest dimecres l’Ajuntament de Barcelona i que inclou 100 mesures concretes per democratitzar la cultura. El programa, titulat Fem Cultura, anirà acompanyat d’una inversió de 68,7 milions d’euros per desenvolupar aquestes noves polítiques públiques només en els dos anys vinents. "Amb la pandèmia hem sentit dir que la cultura és un bé essencial, però no n'hi ha prou amb paraules. Es necessiten pressupostos i accions concretes i amb un horitzó que vagi més enllà dels 2 anys perquè reorienti les polítiques de la ciutat per garantir els drets culturals dels veïns i veïnes", ha afirmat l'alcaldessa Ada Colau, que ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona destina un 6% del pressupost a cultura mentre que la Generalitat hi destina l'1%.

Quan fa 100 dies que la consellera de Cultura Àngels Ponsa va arribar al càrrec rellevant Mariàngela Vilallonga, ha fet balanç de les accions de l'últim trimestre. El més important ha sigut fer front a la crisi pandèmica amb ajudes del pla de xoc. La "injecció" al sector la xifren en 51,2 milions en ajudes, cosa que suposa un increment del 18% del pressupost de Cultura. Per ara se'n han executat entre un 50% i un 60% i al gener la xifra arribarà al 75%. El departament ha activat o reforçat línies de subvenció, com les previstes per cancel·lació d'espectacles (748 sol·licituds ateses), cancel·lació de festivals i gires (560), despeses estructurals i equipaments (unes 400 sol·licituds), compensació per la limitació d'aforaments i formació del català en línia, entre d'altres. D'ajudes als autònoms se n'han concedit 4.368, tantes com se n'han sol·licitat.

El ministre de Cultura i Esports, José Manuel Rodríguez Uribes, ha explicat a RAC 1 que a partir del 22 de juny, quan l'Estat surti del període d'alarma, serà la Generalitat la que decidirà quin tipus de concerts i festivals es podran celebrar aquest estiu a Catalunya. Segons el ministre, ja no hi haurà percentatges d'aforament, però les comunitats autònomes decidiran en funció de criteris de prudència com ara l'ús de la mascareta, el respecte per la distància social i preveure que no hi hagi aglomeracions en els espais. "Cal seguir obrint espais amb cautela, però sense pausa", ha dit el ministre.

Després de les crítiques al ministre de Cultura per la seva falta de propostes concretes per protegir la cultura de la crisi provocada per l'epidèmia de covid-19, el sector cultural està començant a prendre la iniciativa. El Cercle de Cultura ha fet públic aquest dilluns el Manifest en favor de la cultura, un text adreçat "especialment a les administracions públiques, tant catalanes com espanyoles i de la Unió Europea", que vol ser un full de ruta per les actuacions que permetin "el manteniment del teixit productiu i l’activitat dels sectors culturals". Al manifest s'hi han adherit fins ara 21 entitats del sector cultural, com Actua Cultura 2%, Adetca, Catalunya Film Festivals, PROA, entre d'altres.

Continuen les crítiques del sector cultural al ministre José Manuel Rodríguez Uribes, que, en la seva compareixença d'aquest dimarts, va evitar concretar cap actuació concreta per pal·liar la greu crisi que l'epidèmia del coronavirus està provocant en el teixit cultural del país. L'última veu a qüestionar la posició de Rodríguez Uribes ha sigut el CoNCA, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que, a través d'una carta oberta, ha censurat les declaracions del ministre expressant la "decepció, desconcert i profunda preocupació", pel que consideren "una falta de respecte cap al sector cultural i la seva situació actual".

Precarietat, lloguers inassumibles, manca de subvencions i reconeixement o impostos abusius. El llistat de greuges acumulats pel sector cultural en els últims anys és llarg i confús, tant, que la majoria de la indústria ha acabat per unir-se en una reclamació conjunta. La plataforma unitària creada per a l'ocasió és Actua Cultura, i aquest dilluns ha iniciat camí al carrer amb una concentració a la plaça del Rei de Barcelona. Fan seves dues reclamacions: l'increment del pressupost de cultura de la Generalitat fins al 2% i l'aplicació d'una política que activi els públics del sector. "El món de la cultura necessita ajuda i una consideració diferent de la que hem tingut fins ara", ha explicat la portaveu Isabel Vidal, gerent de Focus i presidenta de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA).

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat aquest dimarts al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que recuperi el conveni de bicapitalitat de Barcelona per tal que l'Estat aporti recursos als equipaments culturals de la ciutat. En una entrevista organitzada per la plataforma empresarial Barcelona Global, Colau ha fet una crida a aprofitar l'escenari que s'ha dibuixat després de les eleccions del 28-A per formar un govern estable entre les forces progressistes i acabar amb el "greuge comparatiu" que pateix Barcelona respecte a Madrid en inversió en cultura, ja que és una qüestió "estratègica" per a la ciutat.

L’escriptor i periodista Javier Reverte va haver de litigar quatre anys per aconseguir que un jutjat reconegués que no era incompatible cobrar la pensió de jubilació i tenir ingressos en concepte de drets d’autor, en el seu cas generats pels seus llibres. La Seguretat Social li havia reclamat 150.000 euros de multa perquè considerava que les dues activitats eren incompatibles.

El periodista i crític musical Xavier Cester (Barcelona, 1968) és el nou director de l’àrea de música de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) en substitució d'Albert Bardolet, que va deixar el càrrec fa mesos. Cester fins ara exercia de crític musical a l'ARA, tasca que abandonarà després de més de cinc anys al diari. Abans havia escrit, des del 1989, al 'Babelia', al diari 'Avui', a la revista britànica 'Opera' i en altres publicacions com 'Ópera Actual', la 'Revista Musical Catalana', 'CD Compact', 'Time Out Barcelona' i '440', a més de col·laborar a Catalunya Música.

L’informe 2018 sobre l’estat de la cultura emès pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que posava el focus en el seu impacte social, va alertar el sector cultural: la meitat dels catalans no participen de la cultura. Mentre que la gran majoria consideren que la cultura és molt important (94%), la xifra no es correspon amb l’ús que en fan. La majoria de ciutadans saben que tenen una biblioteca, un teatre o un centre cívic a prop, però només entre el 20% i el 40% en fan un ús habitual -els cinemes i les llibreries són els espais més visitats-. L’accés a la cultura i la participació cultural apareixen, doncs, com dos reptes inajornables. “Hi ha un accés a dimensions culturals bàsiques que molta gent no té. I quan dic culturals no penso en els museus, penso també en esplais i en poder escoltar música”, diu el comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, professor especialista en polítiques públiques.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat una mesura de govern per vincular definitivament cultura i educació, dues matèries que sempre "han circulat en paral·lel" perquè sempre han estat dividides políticament i instrumentalment. El comissionat de Cultura, Joan Subirats, és qui explica que "les polítiques educatives han sigut el cavall de batalla de la igualtat al segle XX i XXI per garantir la capacitat de redistribució", però afegeix que avui la motxilla cultural (i les seves capacitats intrínseques: creativitat, innovació, treball en equip, etcètera) també és imprescindible a l'hora de pujar amb l'ascensor social. "És un element nuclear redistributiu", afirma Subirats. Per això considera aquesta mesura "estratègica, no conjuntural", i implica "moure inèrcies històriques". "És un canvi de paradigma", coincideix Josep González-Cambray, president del Consorci d'Educació de Barcelona.