Les residències de gent gran tenen la gran responsabilitat de garantir una vida digna per a milers de ciutadans, molts dels quals hi arriben per passar els anys més fràgils i desvalguts de les seves vides. La feina que fan és imprescindible, tal com reivindica el mateix sector quan denuncia la falta de recursos humans i materials amb què afronta aquesta tasca, en un país en el qual, veient que l'esperança de vida no para de créixer, seran cada cop més necessaris aquests equipaments i serveis. 

El DNI d’Andrés Hinajeros és atípic per partida doble. Per una banda, és permanent –sense data d’expiració– des de vint anys abans de fer els 70 i, per l’altra, no té la seva signatura. És una concessió estranya de l'administració cap a Hinarejos, sense força ni mobilitat als braços i a les mans des d’aquell maig del 1974 que, quan era un jove en la vintena, va quedar paraplègic. Van ser quatre anys d’hospitalització duríssims en què confessa que només tenia el desig de morir, però s’ha refet i avui diu que se sent satisfet amb la vida fins al punt que celebra l’aniversari biològic i el del 17 de maig –que, com diu ell: “El dia que vaig tornar a néixer”–. “Soc feliç, visc amb la tetraplegia, però la tinc assumida”.

Els malalts amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) de Catalunya podran demanar la prestació de l'esperada llei ELA a partir de la setmana que ve, un any i mig després de la seva aprovació al Congrés dels Diputats. El Govern donarà llum verda al seu desplegament en la reunió setmanal de dimarts 17 de març i els pacients ja s'hi podran acollir aquella mateixa setmana. Un cop rebi la sol·licitud, l'executiu català tindrà un termini màxim de tres mesos per donar-hi resposta, reconèixer el grau de discapacitat i fer efectiva l'ajuda. El departament de Drets Socials estima que hi ha unes 200 persones que poden demanar el grau III+ de dependència extrema —creat específicament per a aquesta malaltia—que ha de garantir el dret dels malalts d'aquesta malaltia neurodegenerativa incurable a rebre un servei especialitzat de fins a 24 hores al dia si ho necessiten.

Reduir les llistes d'espera per accedir a una residència i augmentar els recursos contra la pobresa infantil i el risc de desemparament. Aquests són els principals eixos defensats aquest dimecres per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en la presentació del projecte de pressupostos per al seu departament. La partida destinada a Drets Socials creix un 28% respecte del 2023 fins als 4.248 milions d'euros, i segons la consellera, té com a objectiu reforçar l'estat del benestar. En aquest sentit, si s'aprovessin els números, el Govern preveu la creació d'un miler de noves places en residències –eminentment per a gent gran, però també per a persones amb discapacitat– per a aquest mateix any.

Cinc anys fa que el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional batalla pels drets de les persones amb discapacitat i de les cuidadores. El col·lectiu –que aplega mares i també germanes de diverses generacions– denuncia maltractament sistemàtic de l'administració per la burocràcia i un infrafinançament de serveis i activitats. En aquest lustre, però, s'han guanyat ser interlocutores directes de la conselleria i una gran entitat social.

El Govern es planteja la creació d'un fons econòmic per finançar els ajuntaments en funció de la població migrada que tenen per ajudar a millorar la seva acollida i facilitar que els consistoris deixin de dependre de subvencions. És una de les propostes del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) del departament de Drets Socials, que aquest dilluns ha presentat un informe en què radiografia els 1,4 milions d'estrangers que viuen a la Catalunya dels 8 milions.

Més de dos milions de catalans reben atenció d'entitats aplegades a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social que confia que el Parlament aprovi, després de tres anys, la llei del tercer sector que ha de reconèixer la feina que fan professionals i voluntariat. Des del maig del 2025, Xavier Trabado Farré n'és el president en substitució d’Enric Morist, mort sobtadament.

Les entitats socials s'integraran al circuit per a la regularització d'immigrants a Catalunya que es preveu que comenci al mes d'abril i que a Catalunya podria beneficiar entre 120.000 i 150.000 persones migrants. Aquesta és una de les principals conclusions de la cimera que s'ha celebrat aquest dimecres entre el Govern, la Delegació del govern espanyol, representants de sindicats i patronals, administracions locals i el tercer sector social. L'objectiu de la trobada era posar les bases per a "una aliança" de país que pugui acompanyar els ciutadans que necessitin completar aquest procés.

Rectificació del govern de l'Ajuntament de Martorell. El novembre passat l'executiu format per Junts i el PSC va aprovar la prohibició d'omplir garrafes amb aigua de les fonts públiques del municipi per evitar que els veïns que no tenen aquest servei a casa n'agafessin per a ús domèstic. Ara, després de les crítiques d'entitats socials i l'oposició, així com de la intervenció de la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, el govern liderat pel juntaire Xavier Fonollosa ha decidit rebaixar la mesura: l'Ajuntament només multarà qui agafi més de 25 litres d'aigua de les fonts municipals.

La informació sobre la CUME, una prestació que reben els progenitors que han de tenir cura de menors amb malalties greus, circula entre les famílies com si fos informació reservada. El govern espanyol la té en la cartera de la Seguretat Social des del 2011, però aquestes famílies es queixen que als hospitals o als serveis socials desconeixen sovint que es poden acollir a una reducció de la jornada laboral d'almenys el 50% cobrant el sou íntegre per poder dedicar-se a acompanyar la criatura al metge o estar-ne pendents. També denuncien que les mútues laborals els pressionen perquè s'incorporin a la feina com més aviat millor i que tenen l'última paraula, fins i tot passant per sobre d'un informe mèdic.

En els nou primers mesos d'aquest any, cada dia han mort a Catalunya de mitjana 25 persones dependents en llista d'espera per ser valorades o rebre una prestació. Segons dades que l'Observatori estatal per a la dependència ha publicat aquest divendres, fins a l'1 d'octubre, 6.851 catalans han mort sense cap resposta institucional a les seves necessitats, xifra que suposa un de cada quatre dels 25.000 dependents morts a tot l'Estat.

La feina i, sobretot, l'habitatge són els dos grans factors que marquen la desigualtat social. També en el cas de la població migrant a Barcelona, que pateix més exclusió residencial que la nascuda a l'Estat. Primer, perquè la majoria ha de viure de lloguer, a mercè dels augments salvatges dels preus del mercat, i després perquè ocupen les feines més mal pagades, segons les conclusions del primer informe de l'Observatori de les Migracions i el Refugi de l'Institut Metròpoli, amb dades del 2022 i el 2023.

Poc abans de fer els 18 anys, el Nico (un pseudònim) va demanar la prestació per a l’emancipació a què els joves extutelats tenen dret quan fan la majoria d'edat per tal de facilitar-los l’aterratge a l’edat adulta, tenint en compte que la majoria no tenen el suport emocional ni econòmic de les famílies. El tràmit es va allargar més d’un any, fins al punt que, sense cap altra font d’ingressos, va haver d’aparcar els estudis i posar-se a treballar.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha admès que el departament que ella dirigeix funcionava fins al 2023 amb una gran mancança de recursos, tant humans com tècnics, que han propiciat part de la problemàtica en relació amb les prestacions econòmiques que va denunciar la Sindicatura de Comptes i que aquest dijous la síndica Maria Àngels Cabasés ha detallat al Parlament. "Les prestacions es gestionaven amb un software equivalent a un bloc de notes, l’àmbit de les prestacions s’ha dissenyat sense prou rigor tècnic", ha assenyalat Martínez Bravo, que ha aprofitat la seva intervenció a la comissió parlamentària per anunciar que impulsaran la condonació del deute als joves extutelats que van rebre una prestació econòmica de manera indeguda. Un anunci de la consellera després que Cabasés presentés 27 conclusions que deriven de la fiscalització dels comptes del departament i que va concloure que es van pagar gairebé 168 milions indegudament entre el període 2016-24. Tanmateix, segons la consellera, 70 d'aquests 168 milions ja s'han recuperat i la majoria –fins a un 90%– s'acabaran retornant.

La modernització de les residències geriàtriques i de persones amb discapacitat i de salut mental haurà d’esperar. La Generalitat dona un any més als centres perquè puguin demostrar que les seves instal·lacions i els seus serveis compleixen els estàndards per poder oferir places a beneficiaris de la llei de la dependència. En principi, aquest procés d’acreditació s'acabava el mes vinent, però el departament de Drets Socials i Inclusió ha ajornat fins a l’octubre del 2026 el període per facilitar que aquests serveis puguin corregir les deficiències que els impedeix avui rebre l’aprovació i salvar-los del tancament.

Fins fa poc més d’un any, la renda bàsica universal (RBU) era una de les propostes que estaven al centre del debat pel que fa a polítiques socials innovadores. La seva universalitat generava divisió: els favorables la consideraven una política transformadora i interessant precisament per aquest factor, mentre que els detractors esgrimien que les prestacions socials han de discriminar positivament segons els ingressos. El govern de Pere Aragonès es va fer seva la universalitat i va impulsar un projecte pilot sobre la renda bàsica, encarat a un grup reduït de persones per poder estudiar fins a quin punt pot millorar la vida de les persones que la reben. Tot i que una de les condicions d’ERC per donar suport a la investidura de Salvador Illa era justament mantenir aquesta prova pilot, a hores d’ara el projecte està aturat, segons expliquen diverses fonts a l'ARA.

Discapacitat i dependència de bracet, complementarietat d'ajudes i més suport a casa. Aquestes són algunes de les novetats que presenta el projecte per reformar les lleis de dependència i discapacitat que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts en segona volta. Ara li quedarà el tràmit parlamentari. El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha defensat les iniciatives com les "de gran abast" de la legislatura perquè, per una banda, blinda contra la discriminació les persones amb discapacitats i, per altra, projecta cap al futur el nou model de cures assumint les elevades taxes d'envelliment de la població en els pròxims anys.

Als prejudicis que assenyalen les dones feministes, les persones immigrants, pobres, gitanes o el col·lectiu LGBTIQ, s’hi ha de sumar l’impacte que representa la desinformació, les mentides que s’escampen com la pólvora a través de perfils virtuals. No és que les informacions falses siguin un escenari modern, però en l’última dècada s'ha produït “un punt d’inflexió”, a partir del Brexit i de les primeres eleccions en què es va imposar Donald Trump als EUA.

El departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d'euros indegudament a través de prestacions econòmiques durant el període 2016-2024. Així ho constata un informe de la Sindicatura de Comptes fet públic aquest dimecres en el qual s'apunta que aquests pagaments indeguts "no responen només a errors administratius", sinó a problemes "estructurals de transparència i governança". Part d'aquests pagaments, no reclamats i prescrits per la inacció de l'administració a l'hora de fer-ne un seguiment i control, han produït un "menyscabament efectiu a la hisenda" pública i, per tant, podrien donar lloc "a fets perseguibles administrativament i judicialment". En aquest cas, que afecta sobretot la renda garantida de ciutadania i les prestacions de dependència, la via judicial es podria obrir contra els responsables que van autoritzar indegudament aquests pagaments. D'altra banda, Drets Socials manté que 156 dels 167 milions ja han estat reclamats als beneficiaris d'aquestes ajudes.

Estrena l’adolescència i l’Amina S. somia poder entrar a l’acadèmia i guanyar una plaça als Mossos d’Esquadra o a la Policia Local. Abans, però, haurà d’aconseguir “els papers” i fins i tot adquirir la nacionalitat espanyola. De moment amb 17 anys, després de quatre a Catalunya, està a l'espera que es resolgui el seu expedient, un cop el seu pare s'ha regularitzat i pot iniciar els tràmits de l'anomenat arrelament familiar dels dos fills, mentre que la mare ha de seguir un altre procediment per separat. “No tenir papers et fa sentir diferent, perquè sents tants cops que hi ha una invasió d'il·legals!”, afirma aquesta jove que només pensa “en el futur” i que no ha pogut tornar mai més al seu país d’origen, ni tan sols quan es va morir una àvia. “No hauríem pogut tornar”, apunta.