Tots plegats hem hagut de tornar a la normalitat sense fer l’escalfament: el 3 de gener Trump va bombardejar Caracas i va emportant-se'n el president Maduro perquè el jutgin a Nova York.

La pel·lícula distòpica i de sàtira política Don’t look up (2021) retratava una societat incapaç d’afrontar una amenaça existencial imminent. Davant la destrucció anunciada del món, els protagonistes preferien mirar a una altra banda, atrapats en qüestions irrellevants. Avui, en un context de profunda desafecció política, d’impotència col·lectiva i superficialitat generalitzada, sembla que estiguem vivint el nostre Don’t look up particular.

L'agost passat, un equip clandestí d'agents de la CIA es va infiltrar a Veneçuela amb la intenció de recollir informació sobre Nicolás Maduro, el president del país, a qui l'administració Trump havia qualificat de narcoterrorista. L'equip de la CIA es va moure per Caracas durant mesos, sense que el detectessin mentre va ser al país. Les dades d'intel·ligència recollides sobre els moviments diaris del líder veneçolà –combinades amb una font humana pròxima a Maduro i una flota de drons furtius que el controlaven des de l'aire– va permetre a l'agència de seguretat traçar detalls minuciosos sobre les seves rutines.

L'atac dels Estats Units contra una nau que sortia de Veneçuela que, presumptament, transportava droga cap a territori nord-americà suposa una escalada sense precedents amb Caracas i planteja nombrosos interrogants. El president Donald Trump ha dit a les xarxes socials que l'atac contra la llanxa ha estat ordre seva i ha assegurat que els onze tripulants morts eren membres identificats del càrtel veneçolà El Tren de Aragua (TdA). No ha explicat a quina llei s'ha acollit per dur a terme l'acció que ell mateix s'ha encarregat d'especificar que s'ha dut a terme en "aigües internacionals".

Matinada intensa a Caracas. El Consell Nacional Electoral (CNE), l’organisme electoral veneçolà controlat pel govern, ha declarat Nicolás Maduro guanyador de les eleccions presidencials amb el 51,2% dels vots i ha acordat un 44,2% de suport al candidat opositor Edmundo González. Però, minuts després, la líder antichavista, María Corina Machado, ha dit que no reconeixia els resultats. "Vull informar el món que Veneçuela té un nou president electe, que es diu Edmundo González", ha dit Machado a la seu del partit, minuts després que Nicolás Maduro conclogués el seu primer discurs com a guanyador de la nit: "Els juro que dedicaré la meva vida a tirar endavant tots els canvis i transformacions que necessita la nostra pàtria", ha assegurat, per garantir "prosperitat" i "pau" a Veneçuela.

L’efusiva salutació, amb encaixada de mans inclosa, entre el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg veneçolà, Nicolás Maduro, ha estat una de les primeres imatges que ha deixat la COP27, que se celebra aquests dies a Egipte. Durant la trobada, Macron va expressar el desig de “parlar una mica més i començar un treball bilateral que sigui útil per al país i la regió”. Després de la conversa, Maduro va qualificar “d’excel·lent” la salutació i va llançar una invitació als francesos a través de Twitter: “Les portes de Veneçuela estan obertes per al poble francès”. El veneçolà també va saludar calorosament el nord-americà John Kerry, secretari d’Estat de l’expresident Barack Obama i ara enviat especial per al Clima en el govern de Joe Biden.

Les expectatives sobre la novena Cimera de les Amèriques, que ha acabat aquesta matinada de dissabte a Los Angeles, eren tan baixes que no podia defraudar a ningú. Ja era esperat el ball de confirmacions i baixes que la van precedir donada la decisió de l’administració Biden d’excloure'n Veneçuela, Nicaragua i Cuba per considerar-los governs no democràtics. Com a conseqüència, els presidents de Mèxic, Bolívia, Hondures i Guatemala van declinar la invitació, però hi van enviar els ministres d’exteriors. Sí que hi va anar el jove president de Xile, Gabriel Boric, que abans va visitar el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, a Ottawa, amb qui es va comprometre a promoure una agenda de desenvolupament inclusiu, sostenible i feminista. Tots dos es van manifestar en contra de les exclusions i a favor del diàleg, com també ho van fer molts països als seus discursos a la plenària. A les portes de dues eleccions presidencials a Colòmbia i el Brasil que poden reconfigurar la relació de forces a la regió, el balanç d'assistències no es pot qualificar d'èxit, però tampoc de fracàs rotund. Tot i això, el viatge inesperat de Maduro a l'Iran i Algèria i la confirmació d’un acord de Nicaragua amb Rússia per l’entrada de tropes al país durant els dies de la cimera no poden deixar de ser vistos com una provocació.

Un equip de periodistes de la cadena de televisió nord-americana Univision, encapçalat pel popular periodista Jorge Ramos, ha estat retingut a Caracas per ordre de Nicolás Maduro perquè al president veneçolà no li van agradar algunes de les preguntes que li van formular en una entrevista. L'equip televisiu ja és a l'aeroport de Caracas per ser deportat en les pròximes hores.

La crisi humanitària a Veneçuela continua provocant situacions sorprenents. Una d'elles és la cua que es forma cada dia a la zona fronterera amb Colòmbia. Els veneçolans que esperen no busquen emigrar o fugir de la incertesa que es viu al país. Només volen esmorzar.

L'autoproclamat president de Veneçuela ha anunciat a través de Twitter que ja està tot a punt perquè comenci a arribar ajuda humanitària al país. La Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres (UNGRD) de Colòmbia ha afirmat en un comunicat que a partir d'aquest dimarts s'instal·laran a la ciutat fronterera de Cúcuta "amb la finalitat de coordinar [...] el procés logístic per rebre i emmagatzemar aquesta ajuda humanitària".

L'Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela ha anunciat aquest dimarts la convocatòria d'eleccions presidencials, que se celebraran el 30 d'abril. Aquest òrgan, creat i controlat pels chavistes, ha aprovat un decret amb el qual s'avancen els comicis, previstos per a finals d'any, encara que la data exacta haurà de fixar-la el Consell Nacional Electoral (CNE).

La relació entre els Estats Units i Veneçuela és cada vegada més tensa. Divendres, el president nord-americà, Donald Trump, va amenaçar amb la possibilitat d’una intervenció militar al país presidit per Nicolás Maduro, tot i que es va negar a detallar si les seves tropes protagonitzarien l’operació o seria una acció d’uns quants països.

Les dades de participació a les eleccions per escollir l'Assemblea Constitucional de Veneçuela van ser manipulades per un milió de vots, segons ha assegurat aquest dimecres Smartmatic, l'empresa que gestionava la votació i que treballa al país des del 2004.

Juan Carlos Monedero, fundador de Podem, va cobrar 425.000 euros per assessorar Veneçuela, Nicaragua, l'Equador i Bolívia en matèria d'unitat financera a l'Amèrica Llatina, segons publica el diari 'El País'. Monedero va facturar aquests serveis com a consultor a l'empresa Caja de Resistencia Motiva 2 Producciones SL, que "no té empleats ni estructura", segons el rotatiu madrileny.

L'oposició veneçolana ha respost aquesta matinada de dimarts a la crida del seu líder, Hernique Capriles, a mobilitzar-se contra el "frau electoral" amb una cassolada de rebuig a la proclamació del candidat chavista, Nicolás Maduro, com a guanyador de les eleccions i que ha derivat en incidents i protestes. En els disturbis, on la policia ha disparat gasos lacrimògens, hi ha hagut almenys nou ferits, segons ha informat Maduro. A banda, també s'ha cremat seus del partit oficialista i s'han bloquejat carreteres en diverses parts de país.

Els vençolans voten aquest diumenge les presidencials més disputades des de 1998, quan Hugo Chávez va assumir el poder al país. Per primer cop l'oposició es presenta unida darrere el candidat conservador Henrique Capriles i les enquestes no preveuen un guanyador clar.