El segon avanç de participació a les eleccions d'aquest 20 de desembre indica un augment tant al conjunt de l'Estat com, especialment, a Catalunya. A les 18 hores havien votat un 58,38% dels electors, 0,73 punts més que en el mateix avançament del 2011 (57,65%). A Catalunya, l'augment ha estat superior; a la mateixa hora havia votat un 56,63% del cens, cosa que suposa 3,42 punts més que fa quatre anys (53,21%). Les dades fan preveure, doncs, que la mobilització en aquests comicis és més alta que la dels comicis anteriors. Si la tendència continua en la recta final de la jornada, es confirmaria la percepció per part dels votants d'unes eleccions excepcionals, que podrien representar un autèntic canvi de cicle polític a Espanya.

La ineficiència del sistema de vot pregat -Rajoy i Sánchez van coincidir en el cara a cara que estarien disposats a eliminar-lo- per als catalans i espanyols que viuen a l'estranger ha deixat a les últimes convocatòries electorals a Catalunya milers de residents a l'estranger sense possibilitats de votar. Una anomalia que es reprodueix aquest cop també a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, i que ha activat col·lectius que busquen la manera de suplir el vot dels que es quedaran sense poder votar des de l'estranger. El fet que aquestes siguin unes eleccions que auguren un autèntic canvi de cicle a Espanya -l'adéu a 40 anys de bipartidisme-, però també en un context d'èxode juvenil a l'estranger per fugir d'una crisi que fa estralls, fa que aflorin amb més força les disfuncions del sistema, per la repercussió que pot tenir en el resultat.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha inaugurat aquest dijous a la tarda les jornades del Cercle d'Economia que l'entitat organitza cada any a Sitges amb un discurs en què ha situat Catalunya com una "societat" amb "més possibilitats" d'integrar-se en un projecte europeu que no pas Espanya, a qui ha fet una referència implícita. "Catalunya pot ser com Àustria o com Dinamarca", ha estat la manera com Mas ha defensat l'estat propi per a Catalunya, una nomenclatura que no ha verbalitzat explícitament.

La consellera de Justícia i exadvocada de l'Estat, Pilar Fernández Bozal, ha opinat aquest dimecres sobre la suposada il·legalitat d'un referèndum unilateral d'independència de Catalunya, i ha considerat que "és molt important demostrar 'auctoritas' més que 'potestas'", en referència al fet que a vegades ha de prevaldre l'autoritat moral per sobre de la legalitat pura i dura. Segons la consellera, no només es pot esgrimir "el pes de la llei", sinó també de "voluntats polítiques", ja que ara mateix "pesen més les obligacions morals que les legals, almenys d'entrada". "Moltes vegades l'aritmètica i la 'potestas' porten a unes conclusions, però és important tenir arguments que no siguin només la 'potestas'".

I el 12 d'octubre d'aquest any què hem de fer? Si anys enrere aquest era un motiu de conversa en els cercles de l'independentisme més militant, l'esclat sobiranista de la Diada ha agitat el debat com mai. Fins al punt que una dotzena d'ajuntaments i escoles, i entitats com Òmnium i la Intersindical CSC i sindicats d'estudiants han convertit la Hispanitat en dia laborable.