Dues veïnes de Sabadell han interposat una demanda judicial contra la Sareb —l'anomenat banc dolent— després que l'entitat els reclami més de tres milions d'euros per una hipoteca que mai van contractar, ni directament ni voluntàriament. Segons exposa la querella, que ja s'ha admès a tràmit, les afectades —ja difuntes— no van arribar a rebre els diners que ara se'ls exigeix que tornin. De fet, tal com explica la querella, el préstec va ser concedit a un tercer: la promotora immobiliària Wilder Bay SL, que posteriorment va entrar en concurs de creditors. A partir de llavors, el deute hipotecari va ser objecte de diverses cessions financeres fins que va arribar a la Sareb, que ara reclama el deute a les filles de les difuntes veïnes, que tenen 79 i 74 anys.

S’acostuma a atribuir l’escassetat de sòl finalista (urbà consolidat) per construir habitatge assequible al planejament (a la complexitat tècnica de l’urbanisme), però Ignacio Ezquiaga, en un estudi per a la Fundació Funcas, té una altra explicació, que em sembla convincent a la llum del que jo conec de la Sareb.

El govern espanyol fa un pas més per dotar de múscul l’Empresa Estatal d’Habitatge (Sepes) després del canvi legislatiu que li permet "gestionar i construir habitatges". Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat la incorporació de més de 40.000 pisos de la Sareb a aquesta empresa pública. Del total de pisos, 9.257 se situen a Catalunya, és a dir, el 27,8%, segons dades del ministeri d'Habitatge. Alhora, es volen incorporar 2.400 solars d'ús residencial, també de la Sareb, amb capacitat per albergar 55.000 pisos, segons els càlculs del ministeri. L'objectiu del govern espanyol és que tots ells passin a formar part del parc estatal d'habitatge públic –Espanya fa anys que se situa a la cua d'Europa– i es destinin al lloguer social.

La Sareb és un dels principals promotors urbanístics de Girona, amb més de 250 habitatges i diversos terrenys edificables repartits per la ciutat. D’aquests, però, desenes estan buits, fora de l’oferta de lloguer, tancats amb pany i clau a l’espera de millors condicions de mercat. No hi viu ningú, a menys d’algunes famílies ocupes en situació de vulnerabilitat sense contracte d’arrendament regularitzat. 

Fa poc més d'un mes el govern espanyol va anunciar la intenció de "blindar a perpetuïtat" el parc d'habitatge públic. Una proposta a la qual ara l'executiu afegeix la creació d'una empresa pública que sigui capaç de "gestionar i construir habitatges" des de l'administració general de l'Estat, tal com va anunciar el president espanyol, Pedro Sánchez, aquest diumenge durant el 41è Congrés del PSOE a Sevilla.

El govern del recentment investit Pedro Sánchez posa el focus en la política d’habitatge creant un ministeri que tindrà com a titular Isabel Rodríguez. Han estat molt discutides les últimes declaracions de la nova ministra, que ha fet èmfasi en la necessitat d’estar al costat dels petits propietaris. Ha utilitzat un discurs molt recurrent a peu de carrer: el que parla de la necessitat de protegir les persones, especialment les persones grans, que han comprat un segon habitatge amb els seus estalvis per poder completar les seves rendes. No obstant, el 97% dels arrendadors viuen en un habitatge de propietat i el seu perfil mitjà és de 54 anys, estudis superiors i uns ingressos mitjans d’uns 42.000 euros bruts anuals. 

El pacte entre el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez té en l’habitatge un dels seus punts centrals. Però, què en podem esperar? Els objectius en matèria d’habitatge, ¿s’acaben realitzant? El passat mes d’abril Pedro Sánchez va anunciar als quatre vents que es posarien en lloguer social 50.000 habitatges de la Sareb. Es va dir que 9.000 ja estaven disponibles i la Sareb va assegurar que n’hi haurien 12.000 més en sis mesos, com a màxim. Avui, arribada la data que es va prometre, ens preguntem on són aquests habitatges socials i quines són les actuacions i les condicions en les quals aquests habitatges s’han posat a disposició dels ajuntaments i comunitats autònomes.

A primer cop d'ull res semblava estrany. A finals de juliol, la influencer Sofía Suescun, protagonista de programes televisius com Gran Hermano o Supervivientes, anunciava a través d'Instagram que es comprava un pis a primera línia de platja i explicava que tenia intenció de destinar-lo a la "inversió (lloguer turístic i Airbnb)", però també "gaudir-lo" ella mateixa.

Una dècada després de la seva creació, el govern espanyol vol convertir la Sareb, coneguda com el banc dolent, en la pota principal del parc públic d'habitatge. És l'estratègia que ha jugat l'executiu de Pedro Sánchez aquesta setmana –a les portes d'un període electoral– mobilitzant 50.000 habitatges de l'entitat perquè passin a ser de lloguer assequible. Però, ¿de què parlem quan parlem de pisos de la Sareb? "Hi ha pisos que estan molt bé i d'altres que estan fets un desastre. També n'hi ha a mig fer i d'altres que necessiten una gran inversió per posar-los al dia", avança el professor de ciències polítiques i expert en sector immobiliari de la UPF, Jordi González, que apunta que no tots estaran disponibles. "La Sareb és opaca i els seus mètodes també", avisa. Aquestes són algunes de les preguntes que l'ARA intenta resoldre.

A les portes d'unes eleccions municipals i, en alguns llocs, autonòmiques, l'habitatge està en boca de tots els partits. En menys d'una setmana, el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha promès mobilitzar fins a 93.000 pisos, alguns d'ells per construir, destinats al lloguer social. Si el compromís s'acabarà materialitzant o no, se sabrà més endavant; en tot cas, la història recent deixa dubtes al voltant de la promesa.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat que 50.000 habitatges de la Sareb, coneguda com el banc dolent, s'afegiran al parc públic de lloguer. La decisió arriba dos anys després que el govern espanyol assumís com a dèficit públic el dèficit de la Sareb: gairebé 35.000 milions d'euros anotats als comptes públics. "El banc dolent mai suposarà un cost per als contribuents", deia durant la seva creació l'exministre d'Economia Luis de Guindos (PP).

Ha hagut de passat una dècada des del rescat bancari i la creació del banc dolent perquè, en una situació d'emergència habitacional com l'actual, finalment el govern hagi decidit incorporar els habitatges de la Sareb al parc públic. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest diumenge en un acte de partit a València que dimarts que ve el consell de ministres aprovarà que 50.000 habitatges del banc dolent s'afegeixin al parc públic de lloguer. 21.000 pisos es posaran a disposició dels municipis i les comunitats autònomes; es passaran 14.000 pisos més actualment ja ocupats per famílies al règim de lloguer social i se'n construiran 15.000 en sòl propietat de la Sareb.

La Societat d’Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb) i la Generalitat Valenciana estan a punt de tancar la venda de prop de 500 pisos per un import de 50 milions d'euros.

Després de mesos de converses amb els nous responsables de la cartera de pisos de la Sareb, Barcelona ha anunciat avui un acord "molt rellevant" per a les famílies que viuen amenaçades de perdre casa seva perquè no poden pagar. L'Ajuntament assegura haver aconseguit el compromís perquè el banc dolent, que gestiona l'Estat amb la participació de fons privats com Blackstone i KKR, compleixi de forma "escrupulosa" el que preveu la llei catalana antidesnonaments i, per tant, no expulsi cap família que estigui en situació de vulnerabilitat. La condició de vulnerable es reconeixerà tant si consta per escrit en algun document que ho acredita com si l'Ajuntament certifica que una llar ho és.

La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, s’ha reunit aquest dilluns amb la direcció de la secció d’habitatge assequible i social de la Sareb, la societat de gestió d’actius procedents de la reestructuració bancària –més coneguda com el banc dolent–, per abordar la situació dels més de 800 habitatges que té en propietat a Barcelona. En la primera reunió que el consistori celebra amb l'entitat després que l'estat espanyol hagi adquirit la majoria d'accions, l'Ajuntament li ha demanat que ofereixi "lloguer social a les més de 200 famílies en situació de vulnerabilitat", que viuen en aquests pisos tal com marca la llei catalana i que estan en risc de desnonament.

Quan la música para, s’acaba la festa. I, en economia, si la música i la festa paren es reobre la ferida sagnant de la crisi del 2008. Aquesta és la metàfora que fa servir un inversor per explicar per què la roda de l’economia segueix girant –sense parar– amb els mateixos actors i els costums de sempre malgrat les successives crisis. L’últim exemple que res ha canviat es va fer públic a l’abril. La Sareb, més conegut com el banc dolent (l’entitat que es va crear per comprar tot el totxo tòxic als bancs durant la crisi i sanejar-los) va decidir adjudicar "la gestió i la venda” de bona part d’aquests actius provinents de la crisi a dos grans fons d’inversió bastament coneguts al sector: Blackstone i KKR. 

"Si el banc dolent passa a ser un banc públic volem que els 140.000 pisos que té també passin a ser parc públic d'habitatge". Així de contundents s'han expressat els portaveus de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH, aquest migdia a Barcelona. La plataforma ha fet una concentració a la confluència entre l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia que ha agrupat un centenar de persones i després s'han desplaçat fins a la delegació del govern espanyol, al carrer Mallorca.

L'intent de desallotjament del Centre Social l'Horta al barri de Benimaclet de València ha acabat aquest dilluns amb la reokupació de l'immoble, una antiga alqueria, per prop d'un centenar de persones que s'havien concentrat a les portes de l'antic habitatge per oposar-se a l'actuació policial duta a terme a instàncies del jutjat d'instrucció número 13 de València.

La Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) i CaixaBank han subscrit un conveni de col·laboració per facilitar l'accés a préstecs hipotecaris de l'entitat financera a tots aquells particulars i empreses interessades en l'adquisició d'immobles de Sareb. Per fer-ho, les dues entitats han posat en marxa Casa Fàcil CaixaBank-Sareb.