El PP busca la unitat dels seus barons contra la proposta de nou model de finançament autonòmic pactada a tres bandes entre ERC, el govern de Salvador Illa i el de Pedro Sánchez. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha volgut escenificar aquest diumenge un front comú amb ells com a resposta al desafiament llançat per Hisenda, que ha deixat en mans de cada comunitat decidir si se sumen a un nou model que suposa més recursos per a la majoria. Ho ha fet des de Saragossa, en precampanya electoral, amb un discurs en què ha assegurat que malgrat que el PP no està "contra Catalunya", està en contra d'un model que, a parer seu, introdueix "privilegis" per als catalans, ha estat negociat "en secret" amb l'independentisme i trenca amb "el principi d'igualtat". "Cap espanyol és més singular que un altre, i per això no val aquest sistema separatista", ha dit, en referència al model de finançament singular pactat entre ERC i el PSC per a la investidura de Salvador Illa que, de moment, no s'ha materialitzat en la proposta presentada fa pocs dies per la ministra d'Hisenda.

La cantarella d’aquest matí del sorteig de la rifa del gordo ens ha avisat que Nadal, ara sí, ja és aquí.

Aquest matí hi ha hagut l'última sessió de control de l’any al govern de Pedro Sánchez i Feijóo ha atacat durament pel cas Salazar. Com que els escàndols al voltant de Sánchez creixen a notable velocitat, refresco els antecedents: Paco Salazar era un home de confiança de Sánchez, el va ajudar a les primàries socialistes a Andalusia, se’l va endur a la Moncloa, va estar a les llistes per ser secretari d’organització del PSOE, però no va ascendir perquè van sorgir denúncies de treballadores del partit segons les quals Salazar havia assetjat sexualment algunes companyes. Les denúncies van ser desades al calaix fins que han tornat a aparèixer i han obligat el PSOE a demanar perdó. És clar, si a un partit que ja té un exministre a la presó que freqüentava prostíbuls, li sumem que faltaven les denúncies per assetjament sexual d’un home pròxim a Sánchez, el feminisme de Sánchez queda en entredit. Per això, Feijóo se li ha llançat al coll aquest matí:

Per començar, s’ha confirmat allò que els avançàvem dijous de la setmana passada, que és que en la negociació entre Esquerra, el Govern, i el govern espanyol, estava encallat el traspàs de la recaptació de tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. Que la resta de la negociació, sobretot la que va havia de donar lloc a la xifra de millora d’ingressos estava avançada, però que l’Agència es resistia. El traspàs de la recaptació dels impostos a l’Agència Tributària de Catalunya és un escull doble. Primer, tècnicament, perquè pensin en la potència d’Hisenda i passar-la a una altra administració. I després, políticament. Hisenda és una estructura d’Estat, i els inspectors d’Hisenda no volen el traspàs, entre altres raons perquè deuen pensar que ja falta menys perquè caigui Sánchez i decaigui tota aquesta negociació. 

Els dimecres, a les deu de la nit, La 2 torna a emetre En primicia, una sèrie documental on Lara Siscar entrevista periodistes per parlar de la seva trajectòria i reflexionar sobre l’ofici. L’eficàcia de cada capítol depèn, sobretot, de l’interès que us susciti el protagonista. A la plataforma RTVE Play n’hi ha que desperten curiositat i d’altres que ni et prens la molèstia de començar. La segona temporada va arrencar amb una doble emissió. L’episodi dedicat a Silvia Intxaurrondo val molt la pena. Més enllà de conèixer la carrera professional de la millor entrevistadora de polítics que hi ha actualment en el panorama televisiu, el programa et permet descobrir les bambolines de les pressions polítiques, les entrevistes electorals i els efectes que tenen en els resultats. Intxaurrondo va entrevistar Alberto Núñez Feijóo durant la campanya per a les eleccions generals del 2023. Aquella emissió a La 1 va tenir un moment estel·lar que es va viralitzar i va provocar moltes tensions en múltiples despatxos, tant de la televisió pública com de la seu del Partit Popular. Quan la periodista li va preguntar per les pensions, Feijóo va assegurar que el seu partit era l’únic que mai les havia deixat de revaloritzar amb l’IPC, tot al contrari del que havia fet el PSOE. Intxaurrondo el va tallar: “No es correcto, señor Feijóo”, i li va corregir la dada a partir de la documentació contrastada de què ella disposava. Va ser un instant molt tens, perquè el polític la va comminar a repassar les dades i li va exigir que ho corregís. Però qui va acabar demanant disculpes a les xarxes i admetent l’error va ser ell. Des d’aleshores, Intxaurrondo ha estat víctima de campanyes mediàtiques i assetjament a les xarxes socials per desacreditar-la com a periodista. En primicia ens descobreix què va passar al voltant d’aquesta circumstància més enllà de la pantalla.

Veneçuela ha impedit aquesta matinada l'entrada d'una delegació de diputats, senadors i europarlamentaris del Partit Popular (PP) que acudia al país sud-americà per assistir a les eleccions d'aquest diumenge. Els parlamentaris han estat finalment expulsats de Veneçuela i han aterrat aquest matí a l'aeroport de Barajas. Fonts oficials del ministeri d'Exteriors espanyol han assegurat que el govern de Nicolás Maduro no havia autoritzat la visita de la delegació com a missió d'observació electoral i que va ser el PP, pel seu compte, qui va decidir tirar endavant el viatge.

La llarga ressaca dels fets del 2017 ha acabat conduint a una etapa nova que demana serenitat. Si hi ha un principi de la política és no perdre mai la consciència dels límits. Saber a cada moment fins on es poden forçar les coses. I encertar els instants d’oportunitat. Aquell octubre no es va voler reconèixer que no tot era possible. I va acabar com tots sabem.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acceptat finalment reunir-se amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La trobada serà aquest divendres a les 10.30 h al Congrés de Diputats, una ubicació inèdita per una trobada entre el cap de l'executiu i el líder de l'oposició però que Feijóo ha posat com a condició durant la compareixença de Sánchez aquest dimecres a la cambra baixa.

Pedro Sánchez plantejarà al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, una "comissió de treball" per abordar tres temes sobre els quals vol arribar a un acord amb el primer partit de l'oposició: la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el finançament autonòmic i la reforma de l'article 49 de la Constitució per eliminar el terme disminuït en referència a les persones amb discapacitat. Aquesta és la proposta que el president del govern espanyol traslladarà a Feijóo quan li truqui, tal com va anunciar que faria aquest dimecres a l'acte de commemoració dels 45 anys de la Constitució. "És important que els dos grans partits polítics treballem amb un horitzó d'acord", ha dit Sánchez aquest dijous en una entrevista a Antena 3.

Mentre continua el debat sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa cinc anys que té el mandat caducat, l'òrgan de govern dels jutges segueix de prop els moviments del PSOE i els independentistes al Congrés. El CGPJ ha aixecat el dit aquest dimarts altra vegada en contra de la majoria progressista del Congrés, aquest cop per la tramitació a la junta de portaveus de les comissions d'investigació sobre els atemptats del 17-A, l'operació Catalunya i Pegasus, expressant el seu "total rebuig", i llançant un advertiment a Pedro Sánchez: que es mantindrà "vigilant" amb els seus passos.

El PSOE es prepara per a una investidura complexa, però menys impossible del que semblava. I el PP es prepara per agitar el carrer. Aquest cap de setmana hi haurà una manifestació a Barcelona convocada per Societat Civil Catalana contra l’amnistia. Avui a l'ARA ens preguntem què busquen la dreta i l'unionisme. En parlem amb el cap de Política, Aleix Moldes, i els periodistes Núria Orriols i Marc Toro.

Aquesta setmana que s'acaba ha estat horribilis per a Alberto Núñez Feijóo. Entre José María Aznar i Alejandro Fernández li han rebentat l'estratègia, que consistia a allargar al màxim el relat que podia ser investit president del govern. Però quan dimarts Aznar va cridar a sometent contra l'amnistia, tot el castell de cartes es va ensorrar i va obligar a posar el partit en mode oposició quan falten dues setmanes per al debat d'investidura. I, esclar, Feijóo ja sap que els dies 26 i 27 no es podrà presentar com a presidenciable, sinó com a cap de l'oposició, amb un discurs que ja li han escrit des de la Faes: Espanya es trenca i Sánchez és un traïdor.

El hormiguero arrencava amb José Crehueras, president del grup Planeta i Atresmedia, fent de palmero a la ballaruca inicial de Pablo Motos. El dia anterior, amb Pedro Sánchez, Crehueras no era en pantalla. Una presència tan desacomplexada com gens innocent.

S'ha gastat molta tinta a l'hora parlar de com podrien conviure al capdavant del PP dos tarannàs pretesament diferents com el d'Alberto Núñez Feijóo i el d'Isabel Díaz Ayuso. A tenor de l'acte de campanya d'aquest dissabte a Getafe, el primer que fan tots dos junts en aquesta cursa del 28-M on la Comunitat de Madrid és el principal punt fort dels populars, no hi hauria d'haver problemes. El to dels discursos d'un i altre han estat pràcticament calcats, decantant la balança cap a l'agressivitat de la presidenta madrilenya, que fa temps que busca disputar la batalla ideològica i cultural a l'esquerra. Així, lluny de reforçar un perfil de gestió, Feijóo s'ha centrat a parlar de feminisme, avortament i, sobretot, d'ETA.

“La reforma de les pensions de Macron és molt millor que la de Pedro Sánchez”: ho ha dit Alberto Núñez Feijóo a Brussel·les, amb els carrers de França encesos per la indignació popular. No sembla el moment més oportú, però el president del PP viu en una bombolla que el fa insensible als senyals exteriors. El seu discurs té una sola marxa: encadenar un no a Sánchez rere l’altre. I tant és així que el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, li va aconsellar que fes una oposició constructiva.

En el congrés que va entronitzar Alberto Núñez Feijóo com a líder del PP va quedar clar que allò que unia totes les sensibilitats del partit, des dels sectors més conservadors i pragmàtics fins als més ultraliberals, era la bandera de les rebaixes d'impostos. Pràcticament no en tenen cap altra. I fins i tot aquí hi ha matisos, perquè Isabel Díaz Ayuso és crítica amb l'impost als beneficis de les elèctriques que patrocina la Comissió Europea i que el seu partit defensa. El mateix Feijóo no ha donat l'ordre que totes les comunitats autònomes suprimeixin l'impost de patrimoni, sinó que ha deixat autonomia als seus barons perquè decideixin quines rebaixes fiscals volen implementar.

AAlberto Núñez Feijóo li va arribar el moment quan no s’ho esperava. Sempre havia mirat cap a Madrid, és cert, però el xoc salvatge entre Casado i Ayuso, que va enterrar la carrera política del primer, el va agafar per sorpresa. L’aterratge a Madrid va haver de ser un aterratge exprés i, per tant, precipitat. En moltes coses va haver d’improvisar.