La mutació del pacte de finançament que va investir Salvador Illa

BarcelonaQuè se n'ha fet del "concert econòmic solidari", el títol amb què la direcció d'ERC –pilotada en aquell moment per Marta Rovira– va donar a l'acord de finançament que acabaria investint Salvador Illa? El president de la Generalitat mai va assumir el concepte de "concert" i tampoc el govern espanyol. El que es va posar per escrit el juliol del 2024 suposava que Catalunya passaria a recaptar tots els impostos, en cediria un percentatge a l'Estat i s'establiria una quota de solidaritat. Un any i mig després, l'acord entre el govern espanyol i Esquerra –en el qual l'Estat destinarà gairebé 4.700 milions d'euros a Catalunya– difereix substancialment del que va portar Illa al Palau de la Generalitat.

D'entrada, Catalunya no recaptarà tots els impostos a curt termini, ni tampoc s'albira que això sigui un escenari en un futur. "Que sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya", deia el pacte del juliol del 2024. L'única opció que recull la proposta del nou finançament és una "gestió en xarxa" entre la hisenda estatal i la de les comunitats autònomes. Sí que especifica, però, que les autonomies que ho vulguin, podran acollir-se a un sistema de "caixa compartida" en què els ingressos de l'IRPF arribin de manera "simultània" a la hisenda estatal i autonòmica.

L'acord firmat per investir Illa preveia que Catalunya començaria per la recaptació de l'IRPF i que ho faria ja el 2026. Un pronòstic que el Govern, de bracet amb ERC, va retardar fins al 2028. De fet, aquesta qüestió continua sent un escull per la negociació entre les dues parts. Els republicans tenen aturada al Congrés la proposició de llei que ha d'emparar legalment l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè recapti l'IRPF. Una llei que preveuen reactivar al mes de febrer. Esquerra ha posat com a condició desbloquejar aquesta qüestió per començar a negociar els pressupostos catalans i estatals. N'hi ha prou que el PSOE voti a favor perquè es comenci a tramitar la norma o cal algun gest més? El partit d'Oriol Junqueras no ho ha concretat.

No hi ha canvi de paradigma

El model firmat el 2024 també establia que l'aportació catalana a les despeses de l'Estat es faria a través d'un "percentatge de participació en els tributs", és a dir, que seria Catalunya qui transferiria una part dels seus impostos a l'Estat, i no com passa ara. Aquest canvi de paradigma no es preveu en el model presentat per Montero. Hisenda sí que s'ha compromès a incrementar el percentatge que transferiria a les comunitats autònomes tant de l'IRPF (55%) com de l'IVA (56,4%).

El model pactat entre socialistes i republicans també preveia que Catalunya continuaria aportant a la solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat. Amb el nou model cada comunitat haurà d'assolir el 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat del conjunt de territoris. Les que no ho assoleixin seran compensades. Aquesta solidaritat havia d'estar limitada pel principi d'ordinalitat, s'establia en l'acord d'investidura. Una ordinalitat que Montero va garantir per Catalunya quan s'apliqui el nou model de finançament, previst pel 2027 –sempre que el Congrés hi doni llum verda–, tot i que ara per ara no està previst que es blindi legalment per a la resta d'anys.

Malgrat els acords que s'han fet fins ara, encara queda per tancar el finançament de les competències no homogènies, és a dir, les que té Catalunya a diferència d'altres autonomies, com per exemple els Mossos d'Esquadra. Esquerra ha assegurat en els últims dies que han acordat el traspàs addicional d'un 21% de la recaptació de l'IVA per finançar-les. Tampoc s'ha arribat a un acord encara per tirar endavant el consorci d'inversions, que ha de servir per fiscalitzar l'execució de les inversions estatals a Catalunya.

Crítiques internes

Segons la direcció d'Esquerra, el pacte tancat ara amb el ministeri d'Hisenda no és definitiu, sinó un punt d'inici en el context actual. Ara bé, la fragilitat del govern espanyol no fa augurar que l'acord pugui evolucionar, i més quan hi ha altres socis que ja han posat el crit al cel. Per això, diverses veus republicanes crítiques amb la direcció actual van aixecar la mà dissabte passat en el consell nacional per preguntar sobre les diferències entre l'acord segellat el 2024 i l'actual. "Hi ha una reinterpretació de l'acord", apunta un dels crítics. Altres veus dels crítics consideren que el pacte "completa una política de resignació" de la direcció de Junqueras.

Alba Camps, exdiputada i qui va fer tàndem amb Xavier Godàs a Nova Esquerra Nacional –la candidatura alternativa a Junqueras en les primàries de fa un any–, ha demanat públicament una consulta interna per votar l'acord que ha firmat ara la direcció. Una petició que també ha fet el corrent crític del Col·lectiu 1-O, que està recollint firmes per una consulta que la direcció descarta. També s'ha oposat al pacte l'exregidor i exconseller Alfred Bosch –que va formar part de la candidatura de Foc Nou a les primàries–, que, en un article al digital El Món, el titllava "d'enganyifa".