I ara ens toca a nosaltres. Dijous a la nit començarà la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebren d’aquí tres setmanes, el diumenge 12 de maig.

A les eleccions basques de l’any 2001 la coalició entre el PNB i EA, liderada per Juan José Ibarretxe, va treure un 42,7% dels vots, mentre que l’Euskal Herritarrok d’Arnaldo Otegi, després que ETA decidís trencar la treva i tornar a atemptar, es va quedar en el 10%. Ahir el PNB va treure un 35,2%, i EH Bildu un 32,4%. El canvi, doncs, és de caràcter històric i planteja reptes de gran profunditat al PNB per als pròxims anys.

L'històric resultat electoral d'aquest diumenge a Euskadi, amb un empat entre el PNB i EH Bildu a 27 escons, demostra que la societat basca ha girat full de la tragèdia del terrorisme i ara reclama un canvi en les prioritats als seus governants. El fet que EH Bildu hagi tingut el millor resultat de la seva història i s'hagi quedat a un escó de superar el PNB, encara que això no comporti un canvi en el govern, és un missatge molt potent que tant el PNB com el PSE han d'escoltar. El nou lehendakari, Imanol Pradales, ha de saber llegir el resultat i oferir als ciutadans alguna cosa diferent si no vol ser l'últim president penebista.

Les eleccions d'aquest diumenge a Euskadi tenen un interès innegable, tot i que està pràcticament assegurat que el govern de Vitòria continuarà en mans de la coalició PNB-PSE. Tot i això, el sol fet que l'esquerra abertzale d'EH Bildu pugui ser primera força, i desbancar així per primera vegada el PNB, seria un fet històric que demostraria que alguna cosa està canviant. Per a alguns, seria la prova que Euskadi ha caigut en una certa desmemòria, ja que dins de Bildu hi ha Sortu, el partit hereu de l'antiga Batasuna, que era el braç polític d'ETA. Per a d'altres seria un símptoma de normalitat democràtica i la prova que els bascos ja no voten en aquesta clau, sinó que prioritzen l'eix ideològic i la gestió. En tot cas, hi hagi sorpasso o no, el fet que EH Bildu estigui en disposició de disputar l'hegemonia abertzale al PNB ja és, d'alguna manera, històric.

Aquest diumenge se celebren eleccions al Parlament basc i, coincidint amb la data, presentem una radiografia sobre l'Euskadi actual. David Miró i Xavier Bertral han recorregut el país per acostar-se a la realitat socioeconòmica i per parlar de l'herència violenta del conflicte basc, en conversa amb persones com Maixabel Lasa, viuda d'un dirigent socialista assassinat per ETA, o l'exdirector del diari Berria Martxelo Otamendi, que va ser víctima de tortures per part de la Guàrdia Civil. També explicarem les característiques del model cooperatiu industrial basc i els problemes que afecten la societat basca, i que expliquen els aires de canvi que s'hi respiren.

“Jo estic convençuda que les persones canviem i que tots mereixem una segona oportunitat, i que aquestes persones que van fer tant de mal i estan en la tessitura de reconèixer el que van fer se la mereixen i jo els hi vull donar. Si algú no ho entén, em sembla correcte i respectable. No em considero millor ni pitjor que ningú, però que em deixin fer”. Maixabel Lasa (Legorreta, 1951) és un dels rostres que millor personifica els esforços de la societat basca per girar full de l'època de la violència i apostar per la reconciliació i la convivència.

Euskadi va a les urnes aquest diumenge en unes eleccions en què pot haver-hi sorpasso de Bildu cap al PNB i la batalla política és una oportunitat per viatjar-hi. David Miró, subdirector de l'ARA, hi ha estat aquests dies i ens explica si estem davant d'un canvi històric. 

Passejant aquests dies per Euskadi calia fixar-s'hi molt, per trobar cartells electorals. A diferència de Catalunya, la seva col·locació està molt limitada, a una mena de cavallets que es col·loquen a les places o rotondes. Als bars amb prou feines es parla de política. En un d'ells, situat a Oñati, a Guipúscoa, un grup de parroquians de la Reial Societat critiquen els fastos de la celebració de l'Athletic mentre beuen zuritos, tot i que al final un d'ells reconeixeria que ja li hauria agradat a ell celebrar un títol. Però si rasques una mica apareix com una tensió soterrada generada per la gran pregunta: guanyarà EH Bildu? El sociòleg Javier Elzo es reconeix com a simpatitzant del PNB i recorda que el candidat jeltzale, Imanol Pradales, va ser alumne seu, però està convençut que l'esquerra abertzale pot guanyar per primer cop. "Estan fent una campanya molt intel·ligent i també l'han encertat amb l'elecció del candidat, que és un científic", afirma des del seu domicili de Sant Sebastià.

En les anteriors eleccions al Parlament Basc, les del 2016, el Partit Popular hi obtingué 107.771 sufragis, el 10,17% del total, que es van traduir en 9 escons. Ciutadans, per la seva banda, n’aconseguí 21.477 (el 2,02%), que van deixar els taronges sense representació parlamentària. Finalment, Vox aplegà unes marginals 771 paperetes, el 0,07%.

Per entendre el PNB actual ens hem de remuntar al 5 de maig del 2009. Aquell dia els jeltzales van patir el seu particular 155 i van ser desallotjats del govern basc. Per aconseguir que per primera vegada hi hagués un govern espanyolista a Euskadi, format pel PSE i el PP, els aparells de l’Estat van impedir que l’esquerra abertzale pogués concórrer a aquelles eleccions, de manera que el resultat va quedar completament adulterat.

Els col·legis electorals han obert les portes a les 9.00 a Euskadi i a Galícia, que celebren avui eleccions autonòmiques, les primeres convocades a Espanya després de declarar-se la pandèmia de coronavirus, que segueix activa amb més de cent brots arreu del país. Els dos processos electorals se celebren amb el fantasma de l'abstenció rondant una convocatòria per primer cop a l'estiu i amb protocols de protecció davant els contagis, que busquen afavorir el vot amb la màxima seguretat. La pandèmia ha provocat que les persones contagiades, amb una PCR positiva, no puguin votar presencialment, una decisió que els juristes qüestionen.

Aquest diumenge se celebren unes eleccions basques i gallegues completament excepcionals, ja que en principi s’havien d’haver celebrat el 5 d’abril però la pandèmia va obligar a suspendre-les. La cita electoral està més marcada per la polèmica al voltant de la limitació del dret de vot als malalts de covid-19 que no pas per la incertesa del resultat, ja que tot apunta que no hi haurà sorpreses i tant Iñigo Urkullu com Alberto Núñez Feijóo podran seguir governant.

La campanya electoral basca ha estat condicionada pel coronavirus, tant en els temes (el tema) de debat com en les formes. Condicionada des del principi pel distanciament físic, important no només pel metre i mig de separació entre els assistents als actes sinó, sobretot, per la llunyania que hi ha hagut entre els partits i els seus missatges i els electors i les seves preocupacions.

Madrid seguirà amb atenció els resultats d’aquest diumenge. Qui més se la juga és Pablo Casado. Una caiguda estrepitosa a Euskadi, on ha apostat per un perfil de línia dura, s’interpretarà com una derrota de la seva estratègia. En canvi, una nova majoria absoluta a Galícia d’Alberto Núñez Feijóo-etern aspirant a dirigir el PP- es veurà com una victòria de l’ànima moderada dels populars. Pedro Sánchez ha plantejat el 12-J com un baròmetre a la gestió de la crisi sanitària. Mentrestant, Pablo Iglesias busca evitar una debacle autonòmica com la de l’any passat i Cs i Vox fer-se un forat als dos Parlaments.

Iñigo Urkullu és un polític moderat, sense estridències. Si no perd els papers, que passa pocs cops, és gairebé neutre. L’última vegada que li va sortir el pronto va ser quan li van preguntar per què no va anar a Zaldibar a preocupar-se pels dos treballadors sepultats en l’abocador. Representa un nacionalisme moderat que agrada i necessiten a Madrid i que, a més, serveix de contrapès a Torra com Pujol ho va ser de Garaikoetxea.

"Fins ara no han parat de queixar-se, però ara vindran els dubtes i les pors i entendran les dificultats que ha travessat tot aquest temps el ministeri de Sanitat". Fonts de la Moncloa auguraven així la resposta de les comunitats autònomes un cop decaigués l’estat d’alarma i respiraven amb alleugeriment de treure’s un pes de sobre amb la fi del comandament únic. Tres setmanes després de l’entrada a la nova normalitat, els rebrots estan posant a prova la gestió de cada comunitat, en particular de les que s’enfronten a eleccions autonòmiques aquest diumenge: Euskadi i Galícia. El govern espanyol, mentrestant, desitja que, pel contrast en les respostes, els ciutadans acabin millorant la valoració de la gestió del ministre de Sanitat, Salvador Illa, a qui el PSOE ha convertit en un actiu important en els mítings a les dues comunitats.

En un moment en què l'estratègia de PP i Cs s'ha anat distanciant en l'àmbit estatal, amb la formació taronja posicionant-se com a soci prioritari del govern de Pedro Sánchez, Pablo Casado i Inés Arrimadas han unit forces aquest diumenge a Euskadi per defensar, en l'únic acte que faran conjuntament, la candidatura que els dos partits comparteixen de cara a les eleccions del 12 de juliol. Al costat del cap de llista de la coalició, el popular Carlos Iturgaiz, els líders dels dos partits de la dreta han ofert l'aliança als bascos "avergonyits" pels pactes del PSOE amb "batasunos i independentistes", en paraules de Casado. A tots aquells que se senten "defraudats" i "decebuts" pels acords dels socialistes amb EH Bildu, s'hi ha sumat Arrimadas.

La “nova normalitat” de la qual li agrada parlar al govern espanyol s’haurà de posar a prova ben aviat. El 12 de juliol quatre milions de ciutadans estan cridats a les urnes al País Basc i a Galícia i, malgrat que la corba de contagis del covid-19 continua a la baixa, a ningú se li escapa que la por a un possible rebrot marcarà els comicis bascos i gallecs. ¿Els partits podran fer campanya electoral? ¿Els votants hauran de portar mascareta? ¿Com es farà el recompte? ¿El dret a participació política està garantit? ¿Hi haurà franges horàries per anar a votar? ¿Els col·legis electorals seran els mateixos de sempre? ¿El personal de risc podrà excusar-se de ser a les meses electorals? Són algunes de les moltes preguntes que sorgeixen i no totes tenen resposta a hores d’ara.

PP i Cs es presentaran en coalició a les eleccions del País Basc del 5 d'abril, segons han informat fonts del partit taronja aquest dimecres a la tarda i ha confirmat el PP. Els detalls de l'acord es donaran aquest dijous, el dia abans que tanqui el termini per registrar coalicions per als comicis. L'únic que s'ha avançat és que Alfonso Alonso, el ja designat candidat del PP i líder de la formació al País Basc, serà el cap de llista. Després d'uns dies d'estira-i-arronses entre els dos partits, Cs ha acabat cedint i ja no situa com a condició que s'arribi a un acord a les tres comunitats on hi haurà eleccions aquest 2020: País Basc, Galícia i Catalunya.