L'Afganistan i el galdós paper d'Occident, a l'ull de l'huracà. Una vegada més. L'informatiu de la BBC Panorama ha publicat una investigació que posaria al descobert les activitats presumptament delictives d'una unitat d'elit de l'exèrcit britànic, el Servei Aeri Especial (SAS, en les sigles en anglès), implicada en crims de guerra durant l'ocupació del país.

Fins ara, si més no fins a l'esclat de la pandèmia, es tenia constància de l'ús i abús de l'alcohol a les dependències del Parlament britànic com a part dels afers diaris: festes, recepcions oficials, etcètera. L'alcohol era i és part de la cultura de Westminster. Però des d'aquest cap de setmana, també se'n té de l'ús i abús de la cocaïna, una droga de les anomenades de classe A, il·legal a tots els efectes al Regne Unit. Així ho ha posat de manifest una investigació policial que ha revelat aquest cap de setmana el diari The Sunday Times. La possessió de cocaïna està penalitzada amb fins a set anys de presó i amb multes econòmiques que poden arribar a ser molt elevades.

Boris Johnson és un prestidigitador i fa tota mena de jocs de mans per sortir-se amb la seva. El primer ministre britànic ha sigut sotmès aquest dimecres a la tarda a un dur interrogatori pels presidents dels diferents comitès parlamentaris –de tots els partits polítics–, però les crítiques que li han etzibat per la seva caòtica i erràtica gestió de la crisi sanitària, pels desastres permesos en les residències de la tercera edat o, més recentment, per l'escàndol desfermat pel seu principal assessor, Dominic Cummings, que va trencar el confinament, li rellisquen, no li han fet alterar el gest i, el que és més simptomàtic, no han fet que es comprometi en pràcticament res. En especial quan els parlamentaris li han preguntat sobre hipotètiques pujades d'impostos per afrontar l'enorme factura del confinament.

Boris Johnson ha començat a enllestir el Brexit, o com a mínim la primera fase, segons el seu famós lema electoral, "Get Brexit done". El Parlament britànic ha aprovat aquest divendres en segona lectura la llei de retirada de la Unió Europea (UE) per una confortable majoria de 124 vots, molt més de la de 80 que té el govern. Un total de 358 diputats hi han votat a favor, mentre que 234 ho han fet en contra. Sis parlamentaris laboristes hi han donat suport. El Regne Unit finalment completarà l'adeu a la Unió el 31 de gener, en compliment del resultat del referèndum del 2016 i gràcies a l'aclaparadora victòria electoral de Johnson de la setmana passada.

L'artista de Bristol, que manté en secret la seva identitat, ha venut aquest dijous una de les seves obres més populars: Devolved Parliament, una obra que representa com els ximpanzés substitueixen els polítics a la cambra del Parlament britànic. L'obra, una gran pintura a l'oli, s'ha venut per 11 milions d'euros, un preu rècord aconseguit en 13 minuts a la subhasta de l'artista urbà britànic segons la casa de subhastes Sotheby's.

Les quatre votacions a què fins ara s’havia enfrontat Boris Johnson a la Cambra dels Comuns es comptaven per derrotes, i aquest dilluns no va ser una excepció quan va perdre les dues que hi va haver, en una nova humiliant jornada per al 'premier'. Hores abans que el Parlament tanqués durant cinc setmanes, fins al 14 d’octubre, en compliment dels plans del govern per evitar més intromissions de la cambra en el debat del Brexit, l’oposició i els rebels conservadors van infligir una desfeta en una moció legalment vinculant per a l’executiu. D’altra banda, més enllà de la una de la matinada, hora de Londres, una més a Catalunya, la cambra va refusar per segona vegada en menys d'una setmana la proposta de Downing Street de donar per finalitzada la legislatura i celebrar eleccions el 15 d’octubre.

Fill del veterà editor de The Times William Rees-Mogg, el Jacob, de 50 anys, líder de la Cambra dels Comuns, s’ha guanyat aquests últims dos anys una fama d’arrogant i de classista que ja venia precedida per la de reaccionari des que va entrar al Parlament l’any 2010. Reaccionari -és contrari a l’avortament fins i tot en casos de violació- i també un xic estrambòtic. Perquè només a JRM -com la premsa abreuja el seu nom- se li podia acudir fer campanya electoral -la primera a què es va presentar, el 1997- acompanyat de la seva mainadera de tota la vida. Si ho hagués fet a Mayfair, l’exclusiu barri del centre de Londres on viu, encara. Però la va portar amb ell a un míting a Central Fife, a Escòcia, prop d’Edimburg, on els votants no van saber apreciar l’excentricitat del gest. És catòlic quasi de missa diària, té sis fills -a l’últim, l’ha batejat com a Sixtus- però mai a la vida ha canviat cap bolquer, confessió íntima que ha fet sense recança.

Boris Johnson és primer ministre del Regne Unit sense haver guanyat cap elecció. Va arribar al càrrec, després d'una revolta interna dels conservadors, liderant els partidaris del Brexit més dur, i van ser els membres del seu propi partit dividit els que el van elegir per substituir Theresa May. La 'premier' havia negociat un acord per al Brexit que no va obtenir el suport d'un Parlament fraccionat. Però aquest fet, que complica la política, representa el mandat del poble britànic, que no va donar majoria als conservadors i està totalment dividit socialment en relació a la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea.

Diputats del Parlament britànic han registrat una moció per demanar la llibertat "immediata" de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. En el text, que no es votarà, sinó que simplement pot rebre l'aval dels parlamentaris a través de la seva signatura, s'assenyala que "no hi ha proves" del delicte de rebel·lió i ressalta la "incongruència" d'aquesta acusació després de la decisió de la justícia alemanya.

El Parlament del Regne Unit ha sigut víctima d'un atac cibernètic per identificar les contrasenyes febles del correu electrònic dels diputats tan sols unes setmanes després de l'atac global del 'ransomware' WannaCry que, entre altres organismes de tot el món, va afectar el servei de salut del país.

El conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, ha dit al Parlament britànic que els estats europeus, tard o d'hora, hauran de decidir al costat de qui es posen en el procés català. Romeva ho ha dit davant un centenar de persones al Comitee Room número 12, on el conseller ha pronunciat la conferència inaugural del grup de discussió sobre Catalunya a Westminster, el quart que es crea en un Parlament europeu -després de Finlàndia, Estònia i Suïssa-, però el més important sens dubte.

Sense música ni entonació coral, diputats del Partit Nacional Escocès (SNP, per les seves sigles en anglès) han cantat al Parlament britànic la 'Novena simfonia' de Beethoven, l'himne oficiós de la Unió Europea, per protestar contra el Brexit.

Un informe del director general honorari de la Comissió Europea i assessor del 'European Policy Centre', Graham Avery, publicat pel Parlament britànic defensa que Escòcia hauria de ser membre de ple dret de la Unió Europea el mateix dia que es fes efectiva la seva independència. El text assegura que "per raons pràctiques i polítiques" no es pot demanar als escocesos que "marxin de la UE i després hagin de tornar a fer la petició per ser-ne membres". L'informe destaca que els escocesos tenen "drets com a ciutadans europeus" i que les negociacions sobre el rol del nou estat escocès dins de la UE s'haurien de fer "durant el període entre el referèndum i la data planificada per a la independència".