Jodie Foster estava amb dolor. Necessitava una operació anomenada artroplàstia de maluc per culpa d’un disc intervertebral. Però era el seu aniversari número 69 i estava a París. Vestida amb una jaqueta ajustada de color gris fosc i pantalons a joc, amb els cabells pentinats i maquillada, la guanyadora de dos Oscars estava llesta per a una marató d’entrevistes per promocionar l’estrena a França de la seva pel·lícula Vida privada (estrenada a finals de desembre als cinemes).

L'estrena fa deu anys de True detective va suposar un canvi de terç en la línia artística de HBO. Per primer cop, la plataforma apostava per una ficció procedimental concebuda, això sí, des de les seves coordenades de qualitat habituals. Érem davant d'una sèrie policíaca d'autor amarada per l'herència del noir nord-americà i en què la psicologia dels protagonistes i els seus vincles pesaven molt més que la simple resolució del misteri policial, just el contrari del que passa en els procedimentals típics. Allò que no es posava en evidència en les primeres temporades de True detective i sí que es manifesta en aquesta quarta que s'acaba d'estrenar és fins a quin punt aquest format beu molt de la ficció nòrdica europea, on s'ha conreat àmpliament a partir de l'èxit de la danesa i pionera en aquest àmbit The killing (2007).

De la humitat de Louisiana a l'aridesa polar d'Alaska. Han passat deu anys d'ençà que True detective va aterrar a la televisió i va ser lloada com una de les millors ficcions del moment. Després de la impactant primera temporada protagonitzada per Woody Harrelson i Matthew McConaughey, la sèrie va caure gairebé en la irrellevància amb les següents entregues. Ara, la ficció busca revifar-se amb una nova dosi d'episodis que canvia la masculinitat omnipresent dels seus inicis per un repartiment marcadament femení liderat per Jodie Foster. Gairebé cinc anys després de la darrera entrega, la nova proposta de True detective arriba aquest dilluns a HBO Max i Movistar+. La sèrie està formada per sis episodis que s'estrenaran setmanalment.

Avui fa exactament trenta anys que es va estrenar als Estats Units El silenci dels anyells. La pel·lícula de Jonathan Demme és un thriller epifànic que sense saber-ho va inaugurar una dècada prodigiosa del gènere. Els films de terror psicològic, de psicòpata, d’investigació criminal van conèixer a partir d’aquesta obra una nova era. És un film eternament influent i llargament imitat. Abans del 1991 ja era molt coneguda la novel·la de Thomas Harris publicada el 1988. I encara abans, Michael Mann havia dirigit Hunter, també inspirant-se amb material literari de Harris i amb el personatge d’Hannibal Lecter a la pantalla. Més enllà de la categoria de thriller, el film es pot emmarcar també dins d’aquella categoria apòcrifa coneguda com a “pel·lícules a les quals sempre et quedes”. Resulta físicament molt complicat desenganxar-te’n quan te la trobes per casualitat en una emissora i no és poc habitual pensar en buscar-la de tant en tant. La seva història és curiosa.

Tot i que va créixer fent cine -és a dir, en públic-, Jodie Foster sempre ha sigut un enigma. Com a actriu infantil, era capaç de mostrar una extraordinària intel·ligència emocional que no sabies on havia après. Ja d’adulta, va decidir interpretar dones -com Clarice Starling a El silenci dels anyells i Sarah Tobias a Acusats - difícils de classificar. (Va guanyar dos Oscars de l’Acadèmia per aquests dos papers.) La negativa de Foster a adaptar-se als estereotips de l’actriu famosa va unida a la seva reticència de tota la vida a no deixar entreveure ni el més mínim indici del seu món fora de la pantalla. Per això moltes vegades l’han qualificat de “força reservada”. Però es podria definir amb més precisió com una resposta racional a circumstàncies irracionals. “La cultura del famoseig és la gran culpable: no la suportava”, diu Jodie Foster, de 58 anys, que comenta per què últimament la veiem menys. “El fet és que només volia treballar quan hi trobava un sentit especial”. Exemple: The Mauritanian, que avui s'estrena a Espanya en sales i també en plataformes. La pel·lícula, dirigida per Kevin Macdonald, explica la història de Mohamedou Ould Salahi, tancat sense càrrecs a la presó de Guantánamo durant 14 anys fins que el van deixar anar el 2016. Foster hi interpreta el paper de Nancy Hollander, la tenaç advocada defensora de Salahi. “Tinc l’esperança que, de la dissecció d’aquests moments vergonyosos de la història nord-americana, en surti una sensació de recuperació i comprensió”, diu Foster. “És el que, com a cineastes, procurem oferir”.

L'actriu i directora Jodie Foster i l'actor Michael J. Fox han alçat la veu contra la política migratòria del president dels Estats Units, Donald Trump, durant un acte celebrat aquest divendres a Beverly Hills. L'acte el va convocar l'agència United Talent, que habitualment organitza una festa prèvia a la cerimònia dels Oscars però que aquest any va decidir substituir-la per una concentració pública contra la política de Trump.

Jodie Foster era una adolescent quan va interpretar, al costat de Robert De Niro, el personatge d'Iris Easy Steensma, la jove prostituta de 'Taxi driver'. Era el 1976 i De Niro havia acabat d'estrenar 'El padrí 2', però ella tot just començava una carrera que l'ha convertit en una actriu consolidada de Hollywood.

Hedy Lamarr hauria fet 101 anys aquest dilluns i, per celebrar-ho, Google ha dedicat el seu 'doodle' a la trajectòria d'aquesta actriu vienesa, considerada durant molts anys "la dona més bella de la història del cinema". Però el buscador no l'ha recordada per haver interpretat el primer orgasme en el cinema comercial a 'Extasis', de Gustav Machaty, ni perquè aquest film, que va aixecar polèmica, fos una de les primeres produccions que parlaven d'una infidelitat en què la dona és infidel. El que ha volgut fer Google és posar l'accent en el fet que Lamarr va haver de compaginar la seva carrera al cinema amb la seva tasca com a enginyera de telecomunicacions. De fet, va rebutjar protagonitzar 'Casablanca' perquè, en aquella època, estava molt involucrada en la investigació científica: va inventar un sistema de codificació de transmissions anomenat 'espectre eixamplat'.

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } Els primers Globus d'Or de l'època post-Gervais no han decebut: presentats per dues de les grans dames de la comèdia televisiva nord-americana, Tina Fey i Amy Poehler, la gala dels premis de l'Associació de la Premsa Estrangera ha sigut generosa en moments divertits, sorprenents i emotius. Aquests en són alguns:

Jodie Foster rebrà el premi Cecil B. de Mille dels Globus d'Or en reconeixement a la seva trajectòria cinematogràfica, segons ha anunciat l'organització que lliura aquests guardons, l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood (HFPA). "La Jodie és una dona polifacètica que ha aconseguit un èxit incommensurable i seguirà fent-ho en la seva carrera", ha dit la presidenta de l'entitat, Aida Takla O'Reilly. "La seva ambició, exuberància i gràcia han ajudat a pavimentar el camí per a artistes en potència en aquest negoci. És única", ha afegit.