Una cosa que no ha superat Catalunya és l’acne. L’estat espanyol continua mirant-nos a la cara de grans d’un adolescent estranger entrompat a punt de fer balcòning un 6 d’octubre de 1934 etern. Mentre es tira va repetint la proclama: l'Estat Català de la República Federal Espanyola... Ningú l’entén. Som la fusió al buit entre un cos d’acne immadur i una paradoxa que vol desmentir la llei de la gravetat. Només hi ha un problema: els cossos cauen a terra.

Darrere la causa 000175 de Procedimientos Judiciales Militares (Sumarísimos) hi ha Antoni Sedó Ana. 49 anys. De Badalona. Del Comitè de Salut Pública. Pim, pam, pum al Camp de la Bota el 2 de març de 1939. El seu germà Alfons també va ser afusellat. L’Informe del Comandante de Puesto de Badalona D. Antonio Martín Villegas al Ilmo. Señor Fiscal Instructor de la Causa General y su provincia de 1941 no és més que una recol·locació de morts, jutjats, delatats, perseguits.... Bosses humanes dins d’un congelador. Persones com els Sedó morien a Barcelona, però també a Mauthausen.

Patriotes. Nacionalistes. Frontistes. Així es presenten els membres del Front Nacional de Catalunya (FNC). Conceptes que incomoden JxCat, ERC i la CUP, que s'han mostrat partidaris públicament de bloquejar qualsevol relació amb una ideologia que consideren d'extrema dreta. El partit que va usurpar les sigles de la històrica formació creada el 1940 a París per exiliats d’Estat Català defuig l’etiqueta de racista i es presenta com a identitari. "L'FNC va néixer com un moviment antifeixista, patriota i alliberador del poble català i nosaltres mantenim el mateix esperit", deia la direcció de l'FNC dissabte per mirar de desmentir el caràcter xenòfob que li atribueixen la resta de formacions independentistes. Ho feia després de la polèmica generada per la presència del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat), a la cimera de partits per explorar una llista unitària de cara al 14-F on també hi havia membres del Front i de Força Catalunya.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha anunciat aquest dimecres que l'acció exterior del Govern es prepara per "un segon estadi" que vagi més enllà de donar a conèixer la voluntat inequívoca de votar el futur polític del país per "en els propers temps poder començar a buscar simpaties, sinergies, possibles aliances de cara a un futur reconeixement d'un estat català". Ho ha dit en resposta a la interpel·lació del diputat d'ERC Jordi Soler sobre la internacionalització del procés d'autodeterminació. Homs també ha reiterat que "l'agressivitat" amb què el govern espanyol respon al procés català "sorprèn" a la comunitat internacional.

L'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira ha advertit que no s'ha de "pecar d'alegria nacional" i declarar la independència sense preparar l'Estat català. En una entrevista amb l'ACN amb motiu de la presentació a València de la reedició del llibre '2014', ha dit que "seria un error" declarar la independència si abans no es treballa l'àmbit diplomàtic, l'estructura d'estat i l'energia. "El que no podem és declarar la independència i que ens tallin la llum a mig discurs", ha avisat. L'exlíder d'ERC assenyala que pel moment treballarà com a ciutadà per una majoria d'esquerres que governi una Catalunya independent i no descarta en un futur "complicitat amb unes sigles" però sense militar a cap partit. "Jo vull una Catalunya independent on hi hagi una majoria d'esquerres que la governi i faré tot el que estigui al meu abast des del meu àmbit de responsabilitat, que ara són només llibres, els articles, les conferències i les entrevistes, perquè això sigui possible. Si més endavant requereix un tipus d'implicació personal ja en parlarem, no em nego a parlar-ne però tampoc ni ho preparo ni ho projecto", ha dit l'exvicepresident.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha desgranat aquest divendres en una conferència organitzada per la Fundació Pere Tarrés els fonaments que el seu partit preveu per al futur estat català, que es basen en les idees de republicanisme i socialdemocràcia. "Tenim un mandat democràtic claríssim i l'obligació de complir-lo", ha afirmat la dirigent republicana en relació a la consulta, però tot i això ha matisat que "l'objectiu no és la independència, és construir la república més avançada d'Europa, amb les quotes més elevades de benestar". És per això que ha justificat la necessitat de començar a pensar el model d'estat que es vol construir.

Ernest Maragall ha destacat com a positiu que el PSC hagi fet un presumpte "canvi de rumb" després que trenqués la disciplina de vot al Congrés per donar suport el dret a decidir de Catalunya. Per a Maragall, "seria una bona notícia que una força com el socialisme català" s'integri entre els partits que defensen el dret a decidir i que aporti "la seva visió sobre quina és la millor perspectiva amb què construir aquest país". El líder de Nova Esquerra Catalana ha participat a la tercera sessió del consell nacional de la nova formació política, aquest dissabte a la Selva del Camp (Baix Camp), on s'ha aprovat un document de mesures contra la corrupció i contra la "radicalització democràtica".

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) votarà el 16 de març en una assemblea general a Girona els nous estatuts de l'entitat i el seu nou full de ruta, revisat després de l'èxit de la massiva manifestació de la Diada. Així, ara concreta i accelera la data decisiva de realització la consulta i, segons els documents que haurà de ratificar, avança que "l'ANC farà tot el que calgui perquè el procés de secessió sigui el més ràpid possible", cosa que inclou fer "un seguiment exhaustiu dels compromisos i tempos establerts en el pacte entre la primera i la segona força parlamentària". L'acord entre CiU i ERC, de fet, insta a tenir tots els mecanismes preparats per celebrar el referèndum durant el 2014, però l'ANC acota més els terminis: "Cal haver materialitzat la consulta abans del 31 de maig del 2014".

Construir el món local de l'estat propi. Aquest és l'objectiu principal del congrés municipalista que l'Associació Catalana de Municipis anunciarà dilluns vinent, durant l'assemblea que té convocada, i que portarà per lema 'Catalunya nou estat d'Europa'. Així ho ha avançat, durant una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, el president de l'ACM, Miquel Buch. "El més important és que algú ha premut el botó, i aquesta ha estat l'ACM", ha assegurat Buch, tot afegint que l'objectiu del congrés és motivar un debat entre ajuntaments, consells comarcals i diputacions per "dibuixar" i tenir "la feina feta" amb vista al moment en què s'assoleixi "aquest nou estat". Miquel Buch emmarca l'objectiu de dissenyar el nou món local de l'estat propi dins del procés de construcció d'estructures d'estat anunciat pel president de la Generalitat, Artur Mas. En aquest sentit, el president de l'ACM afirma que "el que ens hem de proposar el proper any és preveure com ha de ser la nova arquitectura, les noves estructures d'estat de què parla el president; una d'elles seran els ajuntaments".

La número dos a les llistes d'ERC per Barelona, Marta Rovira, ha anunciat aquest divendres que la seva formació "assumeix el mandat de l'ANC", que havia enviat una carta demanant als partits polítics un compromís cap a l'autodeterminació, i l'inclourà en el seu programa electoral. Els punts de la petició de l'Assemblea són tan sols "un acord de mínims", que ERC ampliarà. Dimarts detallarà el seu full de ruta, en què aclarirà com "convocarem el referèndum, com declararem la independència i com construirem aquest estat nou dins Europa".

El secretari general de CiU i líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat aquest divendres en una entrevista de Luis del Olmo a ABC Punto Radio que ell mai ha estat "partidari de la independència", i ha afirmat que no veu "l'escenari d'una Catalunya sense Espanya". "És dolent per a Espanya que no tingui Catalunya i és dolent per a Catalunya no tenir Espanya", ha afegit el dirigent democristià, que també ha avisat que Catalunya "no ha de fer un referèndum que no sigui legal", és a dir, sense acord amb l'Estat. De fet, segons afirma, "no hi ha una gran majoria de ciutadans a Catalunya que desitgin un escenari d'independència", i ha insistit en la possibilitat que Espanya veti a la UE un possible estat català. Duran, per tant, crida Mas a negociar amb Mariano Rajoy un "estatus especial per a Catalunya", i no a pretendre la independència.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, insisteix, en la carta web d'aquesta setmana a la militància, en la polèmica sobre la permanència del futur estat català a la Unió Europea. El dirigent democristià va afirmar en una carta dirigida al consell nacional del seu partit que "si deixes de formar part d'un estat perds els drets i els deures i, si bé es pot demanar la reincorporació a la UE una vegada aconseguida la independència, qualsevol estat dels Vint-i-set pot vetar l'ingrés", cosa que li va valdre una rèplica d'Artur Mas. "Qui vol presumir que sap què passarà amb Catalunya i la UE es pot equivocar", va contestar el president de la Generalitat.