La Policia Nacional ha detingut a Igualada (Anoia) un noi de 19 anys a qui atribueix diversos delictes informàtics, de revelació de secrets i contra la intimitat. El jove suposadament està al darrere del robatori de 64 milions de dades personals que després revenia a internet. Les dades es van robar a nou empreses diferents i inclouen números de DNI, noms i cognoms, adreces de domicilis, números de telèfon, adreces de correu electrònic i codis IBAN.

S’acaba el març, un mes cada cop més marcat pel dia 8, el Dia de les Dones. I no m’estranya que sigui així, perquè decididament cal reivindicar més la igualtat i la justícia. És per això que jo no vull deixar escapar el març sense parlar-ne, i fer-ho de manera combinada amb les dades, que són claus tant per entendre el món com per prendre decisions. D’això vam enraonar en la jornada de l’Open Data Day 2025, organitzada per la Iniciativa Barcelona Open Data, i centrada en la tecnologia de dades obertes a favor dels drets de les dones. Vam parlar de codis, xifres, paraules, algoritmes i portals web. Però, sobretot, vam parlar de poder. Cada bit, cada estadística, cada conjunt d’informació porta inscrita una mirada, i aquesta mirada determina què es visualitza i què es queda a l’ombra, o fins i tot què es queda en l’oblit. Si les dones no participem en la creació, anàlisi i aplicació d’aquestes dades, la revolució digital transmetrà els mateixos biaixos de desigualtat de la nostra realitat, actual i passada. Espero que no pas de la futura.

En els darrers anys la relació entre la Unió Europea i les grans empreses tecnològiques ha estat una de les més complexes i, alhora, crucials per al futur de la governança digital. Les regulacions en matèria de drets digitals, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i les lleis de serveis digitals (DSA), han estat intents significatius de Brussel·les per protegir els ciutadans. Tot i això, el que abans semblava una batalla legislativa interna d'Europa contra els gegants de Silicon Valley ha pres una nova dimensió amb la intervenció directa dels Estats Units.

Segons una idea popular força estesa, ser d’esquerres seria més habitual en edats més prematures, mentre que el conservadorisme s’abraçaria a mesura que ens anem fent grans. “Ara que soc gran cal tocar de peus a terra”, “la revolució és per als joves”. Aquestes idees, juntament amb la compra d’un habitatge o la voluntat de tenir estabilitat vital són aspectes que es relacionen amb la idea que ser gran i fer-se de dretes són dos elements intrínsecament lligats.

“No conec a cap independentista que ho hagi deixat de ser”. En les passades eleccions catalanes del 12 de maig els partits independentistes van perdre la majoria absoluta d’escons per primer cop des del 2015. En termes de percentatge de vot, van passar del 51% de les paperetes al 43%. Si fem un cop d’ull a les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió, observem que el percentatge de persones partidàries de l’estat independent era al juliol d’un 40%, uns vuit punts percentuals menys que el març del 2019. Com es pot veure, es tracta de dues xifres que posen en dubte la idea que ser independentista és una actitud immutable i que, un cop s’opta per aquesta preferència, és estrany que es produeixi un canvi.

Eulàlia Flo (Badalona, 1967) va aterrar a Equinix Espanya com a consellera delegada fa poc més d'un any. La seva vida professional sempre ha estat vinculada al món digital i tecnològic, passant per empreses com Dell o Capgemini. Coneix de prop, doncs, la transformació d'un sector que en pocs anys ha passat de l'expansió dels ordinadors personals al desplegament de la intel·ligència artificial i la construcció dels centres de dades. De fet, és aquesta última indústria, la dels centres de dades, la que ara ocupa la seva feina a la multinacional nord-americana. La directiva rep l'ARA a Madrid poc després d'inaugurar el Data Center BA2, un nou centre de dades a l'Hospitalet de Llobregat.

Ara fa 25 anys vaig publicar un llibre que vaig titular Xips, cables i poder. Hi reflexionava sobre les experiències dels meus quatre anys al ministeri d'Indústria i Energia, i els vuit anys de treball a la Comissió Europea. També ho vaig aprofitar per fer reflexions sobre l’origen i el repartiment de recursos i el poder de cara al futur. Si ara, des d’una posició molt menys executiva però potser encara més implicada i preocupada, volgués publicar-ne un altre, segurament el títol seria d’un estil semblant però més llarg i amb moltes més paraules. Podria ser: Aigua, aliments, recursos físics, energia, coneixements, tecnologia, informació, comunicació i poder. Tinc la impressió que ara la continuïtat d’una vida sostenible de la nostra espècie a la Terra està trobant serioses dificultats, unes de caràcter material i unes altres de caràcter intel·lectual o emocional, i que això ens obliga a iniciar una nova etapa. Ja que no he escrit el llibre, ho explico una mica més, i faig una simplificada comparació del que ha passat en els dos darrers segles.

Si saps on trobar-los, el número, la data de caducitat i el codi de verificació d’una targeta bancària aliena que disposi de 5.000 dòlars de crèdit es poden comprar per uns 120 dòlars; si et conformes amb obtenir 1.000 dòlars, el preu baixa a 80 dòlars, i si no exigeixes cap garantia de crèdit disponible, pots adquirir les dades de cada targeta per preus que oscil·len entre els 15 i els 30 dòlars segons el país d’emissió (les espanyoles es cotitzen a 25 dòlars), que pots voler escollir per cometre el teu frau en un lloc determinat. Un joc de credencials robades (usuari més contrasenya) per accedir a un servei de banca per internet costa 65 dòlars.

No hi ha una traducció exacta ni un sol mot que signifiqui el mateix en català. Quan els angloparlants fan servir la paraula bullshit, la podríem substituir per farsa, bola, tonteria o rumor fals. Tot i així, en qualsevol de les opcions hi faltaria algun matís per entendre una expressió que defineix una manera de mentir molt particular. “Té a veure amb el llenguatge i la retòrica, però també amb l’estadística, les gràfiques i altres formes de representació visual de dades creades per impressionar-nos però que tenen una indiferència total per la veritat”. L’afirmació la fa Jevin D. West i és el punt de partida de Bullshit. Contra la charlatanería (Capitán Swing, 2021), el llibre que signa juntament amb el biòleg i professor de la Universitat de Washington Carl T. Bergstrom. Els dos acadèmics (West també és professor assistent al mateix centre) han construït el seu particular manual per detectar quan l’afirmació d’una empresa, el titular d’un estudi científic o la promesa d’un polític són simplement una disfressa de dades ben presentades.

El final de la cinquena onada ja és a tocar. La incidència del virus ja està per sota dels valors registrats per Sant Joan –quan va començar l'explosió de contagis– malgrat que encara falta acabar de rebaixar la pressió hospitalària. L’investigador del Biocomsc Enric Álvarez recalca que ara cal estar pendents dels efectes que puguin tenir les Festes de la Mercè de Barcelona, i l’augment de la mobilitat i de les relacions socials, derivades de la tornada a la feina i a l’escola. “Entre la primera i la segona setmana d’octubre veurem si han augmentat els contagis i si s’han pogut controlar o no”, ha apuntat.

La Unió Europea (UE) vol reforçar la legislació que eviti que les dades de les empreses i els consumidors europeus surtin de les seves fronteres, al mateix temps que es compleix escrupolosament la vigent llei RGPD de protecció de dades. I també que se sigui més estricte en la prohibició de publicar continguts maliciosos, injuriosos o que vagin contra la lliure competència.

La incidència del virus continua en descens a Catalunya, però l'adeu a l’estat d’alarma i el relaxament de les restriccions han provocat que s’alenteixi la caiguda. “La baixada s’ha frenat moltíssim”, valora l’investigador del grup Biocomsc Enric Àlvarez, que afegeix: “Baixàvem molt ràpid i teníem molt marge, però ara aquest marge s’ha fet més estret. És a dir, la socialització ha augmentat molt”. Per això hi ha experts com la viròloga del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Margarita del Val que alerten dels perills de l’excés de confiança: “Fins que no tinguem tots els grups de risc vacunats no ens podem relaxar, perquè el virus aprofitarà qualsevol treva que li donis per atacar de nou”. 

En aquest temps de pandèmia acostumem a llegir les xifres, a sentir-les, a comentar-les amb els altres. Ara anem millor, estem per sota de cinc-cents. El nombre de morts està baixant, menys de tres-cents. Hem après coses dels números. Les xarxes socials i la premsa digital indiquen la taxa de contagis, la incidència acumulada, el risc de rebrot, les defuncions. Fixem l'esguard amatent en aquella fletxeta petita, de color verd o vermell, que puja o baixa, com les nostres aferrissades esperances de futur i la nostra minsa confiança en el present. Els comitès d’experts d’arreu del món han necessitat els números, les estadístiques i el càlcul de probabilitats per prendre decisions pel bé comú: confinaments (totals, parcials, perimetrals, municipals), toc de queda, mesures de seguretat, vacunació. Els números són una cosa especial per a qui no els entén gaire bé. En canvi, per a qui en fa un ús científic, matemàtic, estadístic, són la garantia d’intel·ligibilitat del món. Des d’aquest punt de vista, la realitat, com deia Galileu, es pot traduir en forma de números. Les xifres requereixen una interpretació. Les estadístiques es relacionen entre si per treure'n conclusions. Avancen en la regulació dels fets socials. Treballen l'enginyeria de les poblacions.

Cap de setmana de rècord a Espanya: 93.822 contagis i 767 morts, totes dues xifres de màxim en aquesta tercera onada, i una incidència acumulada que va a l’alça respecte a fa dues setmanes, amb una mitjana de 885 casos per 100.000 habitants enfront dels 828, cosa que suposa duplicar la mitjana europea. També està fora de control la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques, ja que el 16,7% donen positiu (a Catalunya, el 8%), mentre que l’OMS estima el llindar del control en el 5%.

Continua pujant la pressió hospitalària a les plantes catalanes. Aquest divendres hi ha 49 persones més hospitalitzades per covid-19 i 12 més a les UCI. És el que més preocupa als experts, segons el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que afirma que els ingressos no han parat de pujar de manera constant des del pont de la Puríssima i que preveu una situació complicada les setmanes vinents. "També Madrid podria començar a disparar-se, com ja passa a altres països d'Europa", ha afegit aquest divendres en una entrevista a SER Catalunya.

Els contagis diaris continuen disparats a Catalunya. Salut ha registrat aquest dimecres 4.387 casos nous de covid-19 confirmats amb PCR o test d'antígens, 653 més que ahir, una xifra que no s'assolia des del pic de la segona onada a principis de novembre. Tot i que les defuncions diàries baixen respecte a ahir, hi ha registrats 75 morts més (-22). D'altra banda, el risc de rebrot continua a l'alça i s'enfila 24 punts fins als 576, i la velocitat de propagació (Rt) s'eleva dues centèsimes fins a l'1,47.

Els indicadors assistencials confirmen les previsions més pessimistes dels hospitals: els infectats durant les festes de Nadal estan ingressant ara, i de cara a les pròximes setmanes s'espera una allau de malalts crítics que podria comprometre l'atenció a la resta de patologies. La corba va de pujada des de mitjans de desembre, i aquest dimarts s'han superat els 3.700 contagis i ja hi ha més de 2.089 pacients de covid hospitalitzats, 408 dels quals en llits de crítics. Aquestes xifres, en ple creixement, són similars a les que es van registrar durant l'escalada de la segona onada, a finals d'octubre, i els professionals sanitaris consultats per l'ARA confirmen que l'augment de sospites a Urgències i de casos confirmats les últimes setmanes s'està traduint ara en un increment dels ingressos, també a les unitats de cures intensives (UCI). Davant d'aquest repunt, tots ells admeten que es miren la setmana que ve amb preocupació, quan pronostiquen un nou pic d'hospitalitzacions.

El Govern posa el fre de mà per aturar l'acceleració epidemiològica després de Nadal. A partir del 7 de gener, just després de Reis, l'activitat comercial funcionarà sota mínims i el país tornarà al confinament municipal tots els dies de la setmana per reduir la mobilitat i la interacció social. Les mesures s'allargaran com a mínim fins al 17 de gener, quan se n'haurà de revisar l'eficàcia, però el Govern ja ha dit que no descarta prorrogar-les o endurir-les si es continua agreujant la pandèmia i empitjoren encara més els indicadors. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha confirmat que aquesta tendència a l'alça des del 6 de desembre, coincidint amb el pont de la Puríssima, així com l'efecte dels festius de Nadal, ha obligat el Procicat a acordar noves restriccions "d'elevada intensitat" per "mantenir el virus a ratlla" i reduir la pressió hospitalària i la incidència acumulada, que s'ha disparat fins als 409 diagnòstics per 100.000 habitants els últims catorze dies.

Catalunya conté la respiració a l'espera de conèixer l'efecte real de Nadal en els indicadors epidemiològics. Tot i que a priori algunes dades clau com el ritme de contagi (R) o el risc de rebrot estarien fent camí cap al descens segons les dades governamentals, aquesta reducció està esbiaixada per l'infradiagnòstic dels festius nadalencs. "L'aparent millora dels indicadors és en realitat falsa: no reflecteixen el que ha passat els últims dies perquè hem tingut tres dies festius seguits, i no dos com de costum", explica la investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC Clara Prats.