L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha detectat un cas de tuberculosi en un treballador de les obres de remodelació del Camp Nou, segons ha avançat el diari El País i han confirmat a l'ARA fonts de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Ara per ara, doncs, no es tracta d'un brot perquè només s'ha confirmat un cas. Arran del contagi d'aquest treballador, s'ha activat l'estudi entre les persones que hi han tingut contacte per descartar més infeccions.

L'antic institut B9, ocupat des del juny del 2023 per més de 400 persones, continua a la diana de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que aquest divendres s'ha refermat en la idea de desallotjar-lo el més aviat possible. La notícia de la detecció de nou casos de tuberculosi entre les persones que malviuen en aquest antic centre educatiu havia posat en entredit aquesta possibilitat avalada per la justícia –si bé encara no hi ha data d'execució fixada–, cosa que ha fet plantejar Albiol confinar els ocupants sine die per evitar una potencial propagació descontrolada d'aquesta infecció. Finalment, però, el departament de Salut ha descartat aquest risc adduint que els afectats ja estan rebent tractament i Albiol ha afirmat, en un vídeo a les seves xarxes socials, que continuarà endavant amb els seus plans i farà tot el possible per tancar definitivament el B9, que fa temps que qualifica de conflictiu.

Si la persona amb tuberculosi no va al sistema sanitari, el sistema sanitari va a la persona amb tuberculosi. Així controlen la malaltia des de fa anys els professionals de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que es desplacen a entorns d'extrema vulnerabilitat social per detectar casos entre persones que no van al metge gaire sovint i tenen problemes per seguir el tractament. Això, però, dificulta l'estudi de contactes i augmenta el risc de nous contagis. De fet, estimen que un de cada tres malalts de tuberculosi a Catalunya prové d'aquests entorns, ja sigui perquè està en situació irregular, amb prou feines parla català o castellà o té un problema d'addiccions que li impedeix fer el tractament com toca.

La tuberculosi és una malaltia contagiosa que està en auge arreu del món: cada any se'n detecten 10,8 milions de casos, 1,25 dels quals acaben en mort, sobretot als països més pobres, segons la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB). A Catalunya l'any passat es va detectar un important brot de tuberculosi, amb més de 25 persones afectades, que no va causar la mort de cap pacient, però que encara s'investiga, i les autoritats sanitàries no descarten que hi hagi més persones infectades vinculades a aquest focus de contagi. A més, segons ha pogut saber l'ARA, dimecres passat els professionals de vigilància epidemiològica van detectar un cas amb una forma de la malaltia extremadament resistent (XDR-TB) en un pacient català, que ja està sota control.

Joan Caylà (Badalona, 1952) és president de la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UiTB) i durant 23 anys ha sigut el cap del servei d’epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Ha publicat més de 200 articles científics sobre malalties infeccioses com la covid-19, el VIH i la tuberculosi, de la qual l'any passat n'hi va haver un important brot a Catalunya, amb més de 25 persones afectades, que encara està sota investigació.

A les presons se'ls va privar de tractaments efectius per al seu VIH. Als camps de batalla d'Ucraïna se'ls va oferir esperança, amb la promesa de medicaments antivirals si hi lluitaven. L'estratègia ha funcionat. Al voltant del 20% dels reclutes de les unitats de presoners russos són seropositius, segons estimen les autoritats ucraïneses basant-se en les taxes d'infecció dels soldats capturats. El front semblava menys arriscat que la presó. "Les condicions eren molt dures", ha afirmat al New York Times el Timur, de 37 anys, un soldat rus seropositiu entrevistat en un centre de detenció de la ciutat de Dnipró, al centre del país, que només vol identificar-se pel seu nom, preocupat per possibles represàlies si torna a Rússia en un intercanvi de presoners.

Sis autors sentenciats que no van parar de tossir ni de treballar

La primera vacuna desenvolupada a l'Estat que s'assajarà en persones per prevenir el covid-19 es va començar a dissenyar fa vint anys. Es tracta d'una vacuna que tenia l'objectiu inicial "d'escurçar el tractament en pacients infectats de tuberculosi", explica Pere Joan Cardona, l'investigador de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) que la va crear. Com que al llarg dels anys s'ha vist que, en general, les vacunes contra la tuberculosi han reduït la incidència de malalties respiratòries, els científics pensen que aquesta vacuna es podria utilitzar com a protecció davant del covid-19.

Cardiòlegs que alerten que els infartats no fan cas als símptomes i retarden al màxim anar a l’hospital; neuròlegs donant un cop de mà als col·legues d’infeccioses; sales d’espera buides per als controls d’oculistes i de diabetis; quiròfans reservats exclusivament per a emergències. La sacsejada del coronavirus ha sigut tan forta que ha fet que el sistema sanitari de Catalunya i països de l’entorn es reestructurés a correcuita per atendre l’onada de malalts de covid-19 que han arribat alhora en qüestió de setmanes. Roger Paredes, investigador de l’IrsiCaixa, relata el seu dia a dia com a metge de malalties infeccioses de l’Hospital de Can Ruti, un centre punter, i assenyala l’evidència: “A d’altres regions amb sistemes fràgils, amb pocs ventiladors i llits d'UCI, la situació pot ser catastròfica”, diu.

En un esforç per trobar una manera ràpida de protegir els professionals sanitaris i altres col·lectius, un grup de científics està provant l’eficàcia contra el coronavirus d’una vacuna que es va desenvolupar fa uns cent anys per combatre el flagell de la tuberculosi a Europa.

"S'ha produït un cas de tuberculosi pulmonar en una persona amb la qual alguns professors i alumnes han estat en contacte, i això els pot implicar un risc d'infecció. [...] Les persones que es consideren de risc i candidates a fer-se la prova són les que rebin aquesta carta". Aquest és el correu electrònic, al qual ha tingut accés l'ARA, que han rebut diverses persones vinculades a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. En el mateix correu electrònic s'hi adjunten dues guies –una en català i l'altra en castellà– per explicar què és la tuberculosi i com es cura.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona va registrar 256 casos de tuberculosi el 2018, de manera que va disminuir un 4% la xifra d'afectats respecte al 2017, quan va haver-hi 267 malalts. De totes maneres, el descens és lent i els especialistes consideren que per reduir del tot la incidència de la malaltia i erradicar-la cal seguir millorant la vigilància, la prevenció i el control amb una bona coordinació entre els serveis.

Tant el ministeri de l'Interior com la defensa de Joaquim Forn asseguren que el conseller, empresonat a Estremera, no té tuberculosi. Forn va donar positiu en el test de Mantoux o test de la tuberculina en una de les proves rutinàries a la presó, tal com va avançar l'ARA, però en cap cas això significa que tingui la malaltia, assenyalen fonts d'Interior. Això sol passar perquè en algun moment de la seva vida, possiblement de nen –prenent llet de vaca–, ha tingut contacte amb el bacteri de la tuberculosi. "Està completament descartat, segons les proves mèdiques a les quals s'ha sotmès", assenyalen les mateixes fonts. El mateix apunten des de la seva defensa, ara bé, assenyalen que tant la metge d'Estremera com d'altres metges que han consultat han recomanat que faci un tractament amb antibiòtic i que el millor és que sigui fora de la presó.

El departament de Salut, a través de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), confirma que s'ha detectat un brot de tuberculosi pulmonar a Osona, que afecta tres persones. Dos dels afectats són residents a Santa Eugènia de Berga i el tercer resideix a Vic, segons ha avançat 'Nació Digital' aquest dijous. Tots tres estan seguint el corresponent tractament antituberculós i estan en règim d'observació.

Una dada positiva i una de negativa. La tuberculosi ha arribat a mínims històrics pel que fa la seva taxa d'incidència a Barcelona i afecta 16,5 persones de cada 100.000 habitants. Fa 27 anys, el 1990, aquesta malaltia que afecta sobretot el sistema respiratori la patien 70 persones de cada 100.000. Ara bé, la dada que ha posat en alerta l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és l'afectació desigual en funció del districte.

Aquest dimarts se celebra el Dia Mundial de la Tuberculosi, una malaltia que al món afecta 9 milions de persones més cada any. El 2013, fins a un milió i mig de malalts van morir a causa de la malaltia. A Catalunya, la incidència és molt menor i per sisè any consecutiu ha disminuït, un 5% més, i se situa en els 15,4 casos per cada 100.000 habitats. Catalunya té una taxa d'incidència més alta a la dels països industrialitzats, i també es detecten més infectats menors de 15 anys.

La incidència de la tuberculosi a Barcelona segueix la tendència a la baixa i ha registrat un descens del 4%, fins als 20,5 casos per cada 100.000 habitants, segons l'Agència de Salut Pública. Així, durant l'any passat es van comptabilitzar 329 casos. El declivi anual des de l'any 2000 en homes ha estat un 3,8% i en dones de l'1%.

La relació entre sida i tuberculosi és més que evident. La primera manifestació de la sida en una tercera part de la població infectada amb VIH a l'Estat -la xifra és similar a Catalunya- és la tuberculosi. D'aquest 30%, la meitat (14,8%) tenen tuberculosi pulmonar, que és la que es desenvolupa exclusivament als pulmons, i l'altra meitat (14,7%), extrapulmonar, que és quan el bacil emigra dels pulmons a qualsevol altre òrgan del cos i desenvolupa allà la malaltia. "La tendència a escala mundial és que les persones infectades amb VIH manifestin la sida per primera vegada cada cop més amb tuberculosi", diu Jesús Edison Ospina, coordinador del programa d'agents comunitaris de salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. La pneumònia, la candidiasis esofàgica, la síndrome caquèctica per VIH (pèrdua patològica de pes) i la toxoplasmosi cerebral són algunes de les malalties tradicionalment indicatives de sida, però en els últims anys s'ha vist un augment de la coinfecció amb tuberculosi.