Joan Caylà: "Catalunya és la comunitat amb més casos de tuberculosi de l'Estat"

BarcelonaJoan Caylà (Badalona, 1952) és president de la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UiTB) i durant 23 anys ha sigut el cap del servei d’epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Ha publicat més de 200 articles científics sobre malalties infeccioses com la covid-19, el VIH i la tuberculosi, de la qual l'any passat n'hi va haver un important brot a Catalunya, amb més de 25 persones afectades, que encara està sota investigació.

Estan creixent els casos de tuberculosi?

— Sí, al món cada any es detecten 10,8 milions de casos, dels quals 1,25 milions acaben en mort, sobretot als països més pobres. Veiem un augment de diagnòstics també en països de l'Europa occidental i a casa nostra el que tenim és un increment de casos en persones socialment i econòmicament vulnerables. És gent que acostuma a viure en barris pobres de grans ciutats com Madrid i Barcelona i són més difícils de curar perquè tenen diversos factors de risc afegits. Molts d'ells no estan vinculats al sistema sanitari, estan desnodrits o consumeixen drogues, per exemple.

Què està fallant perquè els casos augmentin?

— La situació actual és kafkiana. Per un costat, tenim les millors eines de diagnòstic ràpid i també els tractaments més curts i efectius contra la tuberculosi de tota la història. Per l'altre, però, els casos augmenten. El que està fallant clarament són els programes de prevenció i control. Calen més recursos en salut pública per fer un bon seguiment dels contactes i tallar les cadenes de contagi. És un contrasentit que amb les tècniques de control de la tuberculosi que tenim avui dia hi hagi més casos.

La població general s'ha de preocupar davant d'aquesta situació?

— És bo que la gent sàpiga que a escala mundial és la infecció que més mata actualment i que Espanya és, dels països d'Europa occidental, el segon amb les taxes d'incidència més elevades. A més, Catalunya és la comunitat autònoma amb més casos de l'Estat, cada any poden haver-hi entre 700 i 900 casos. Un dels factors pot ser que ha vingut molta immigració procedent de països on la prevalença de la malaltia és alta, però segur que hi ha altres factors que influeixen. Les següents són Galícia, que històricament sempre havia sigut la primera, i el País Basc.

Per tant, calen més polítiques de salut pública arreu.

— Sí, teníem moltes esperances que després de la pandèmia es millorés la vigilància epidemiològica i el control de malalties de declaració obligatòria, com la tuberculosi. Calen més epidemiòlegs i infermeres especialitzades en salut pública. L'any 2019 es va aprovar el pla per a la prevenció i control de la tuberculosi, però la irrupció de la covid-19 va aturar-ne el desplegament. Els recursos es van destinar a la crisi sanitària d'aleshores i la realitat actual és que falta personal a totes les comunitats.

Què ha de fer algú quan s'infecta de tuberculosi?

— És una malaltia infecciosa que es transmet per petites gotes que expulsa una persona quan parla, tus o esternuda, i afecta sobretot els pulmons. És molt important que aquestes persones facin el tractament i es curin, perquè si no ho fan, aniran estenent la infecció a altres persones. Si es detecta algú que està infectat i no el fa, cal que ingressi en un centre especialitzat per controlar que fa el tractament i que la persona deixa de ser contagiosa. En casos molt extrems s'ha de demanar una resolució judicial perquè faci un ingrés obligatori sota custòdia policial, però són [situacions] molt poc freqüents.

Què va passar l'any passat amb el brot que segueix en estudi?

— Va ser un brot molt gran amb més de 25 persones afectades. Es tracta d'un pacient que no feia el tractament i que tenia addiccions, per la qual cosa quan anava a sales de consum contagiava més persones en un context que dificulta molt el seguiment de contactes. Per altres motius, va acabar ingressant a la presó i allà li van fer el tractament, però entremig ha contagiat moltes persones i encara s'està fent el seguiment per si hi ha més malalts vinculats a aquest brot, sobretot gent amb infecció tuberculosa latent.

En què consisteix aquest tipus d'infecció?

— Són persones que s'infecten, no mostren símptomes i tenen una petita probabilitat de presentar un quadre de tuberculosi actiu més endavant, alguns fins i tot al llarg de tota la vida. D'aquests, un 90% no acabaran desenvolupant la malaltia, però hi ha un 10% que sí, per la qual cosa és tan important fer l'estudi de contactes, detectar-los a temps i que facin el tractament abans no comencin a infectar altres persones.

I posar el focus en aquells ambients on hi ha més vulnerabilitat.

— Evidentment. Erradicar la tuberculosi avui és una utopia perquè hi ha un alt percentatge de persones arreu del món amb la malaltia latent i, a més, els casos són més freqüents entre persones a les quals és més complicat fer l'estudi de contactes. A Barcelona cada cop hi ha més persones que viuen al carrer, però també és més comú veure-ho en altres ciutats grans de Catalunya, i entre aquests grups de persones la incidència de malalties com aquesta sempre és més freqüent. Tocaria revisar de forma sistemàtica i organitzada aquests col·lectius, ja que tenen molta més incidència que la població general.