Hi ha factors genètics que influeixen simultàniament en el risc de desenvolupar un trastorn addictiu i en un nivell d'èxit educatiu baix. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per científics del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que han descobert que algunes variants genètiques condicionen alhora a tenir una predisposició genètica més elevada a totes dues condicions, si bé no aclareix si una de les dues provoca l’altra o si s’influencien entre elles. La revista científica Addiction publica aquest dijous els resultats de la recerca, en què han participat més de 1.400 persones diagnosticades amb trastorns per consum de substàncies, com per exemple cocaïna, opiacis, cànnabis i sedants.

En l'última dècada i mitja, els joves d'entre 15 i 24 anys han més que duplicat el temps que dediquen als videojocs, fins a unes 10 hores setmanals, segons les últimes enquestes. Alguns professors diuen que els videojocs han alterat la capacitat de concentració a les aules i alguns economistes els han vinculat al descens de les hores de treball dels joves. Tot i així, els videojocs tenen un paper important en la vida dels nois i noies. S’han convertit en una de les claus a l'hora de socialitzar-se i proporcionen —especialment als nois— un sentiment de pertinença.

Fa 20 anys que consumeix cocaïna, ha tocat fons i ho vol deixar, però no pot. La seva mare, que des que es va jubilar ja no viu a Catalunya, ha fet més de 800 kilòmetres per ajudar-lo, ja que no és la primera vegada que ho intenta deixar sense èxit. L'ha trobat molt prim, "pràcticament demacrat", en una casa que cau a trossos. "Viu en un antre, té 47 anys i no treballa, no té forces per fer-ho. Té son tot el dia i cap mena de voluntat, la droga l'ha consumit", es lamenta la Paula, que no vol dir el seu nom real per preservar la seva intimitat i la del seu fill. A finals d'octubre va contactar amb el centre d'atenció i seguiment (CAS) a les drogodependències de Vilanova i la Geltrú perquè comencés el tractament, però no els han donat hora fins al març i no sap què serà del seu fill durant aquests cinc mesos abans no iniciï la desintoxicació.

A Catalunya, més d'un milió de persones conviuen amb algun trastorn mental. Les xifres criden a l'acció: gairebé una de cada quatre persones majors de quinze anys declara patir malestar emocional, i entre la població infantil –de quatre a catorze anys– un 7,4% reconeixen tenir algun problema relacionat amb la salut mental.

1. El primer dijous de juliol esmorzo al bar de cada dia. Hi ha menys gent que de costum i el cambrer, en el moment que no ha de servir tallats ni ha de rentar culleretes, treu el mòbil de la butxaca. Fins que un client no li demana sacarina, no treu els ulls de la pantalla. Des de la terrassa de casa, veig com un professional passa l’aspirador pel fons d’una piscina comunitària. Abans de retirar la mànega, deixa de feinejar, treu el mòbil i se’l mira durant una estona. No respon missatges. El seu dit va passant avall, pàgines i més pàgines, sense que res l’interessi més del que dura un esternut. A la parada de l’autobús, les set persones que s’esperen a ple sol encorben el clatell per mirar el telèfon. El mateix que passa a les sales d’espera del metge, als aeroports, al metro, al gimnàs... Res que no sapigueu. Aquest és un dia qualsevol a qualsevol lloc. És l’addicció global que ens té a tots enganxats.

Després de gairebé mitja vida d'addiccions, el músic argentí Maximiliano Calvo va entrar en una clínica de desintoxicació. La música, el rock and roll, les gires, la vida de nit i les males companyies el van portar a les drogues. També una "autoestima baixa" que, explica, intentava tapar amb un "ego exacerbat" per amagar-se que se sentia "l'home més petit del món". De la primera ratlla als 17 anys fins ara que en té 32 es va fer un nom en el panorama musical fent de teloner d'Arcade Fire, Fito Páez o Roberto Carlos i, instal·lat a Madrid, acompanyant Jorge Drexter. "A fora cada cop vivia amb un volum més elevat, mentre que dintre meu hi havia una veueta, els meus monstres, i em veia com un fracassat", recorda a pocs minuts de començar segurament la gira més íntima i atípica que hagués imaginat en aquells anys de desmesura.

El primer que diu l’actriu Emma Suárez (Madrid, 1964) quan ens trobem és que Desmontando un elefante és una pel·lícula important. El film dirigit per Aitor Echeverría (Barcelona, 1977), que s'estrena aquest divendres, relata el procés de rehabilitació d’una arquitecta addicta a l’alcohol i l’impacte d’aquesta situació sobre la seva família. L’actriu de llargmetratges com El perro del hortelano (1996), Julieta (2016) i La propera pell (2016) encarna ara la Marga, aquesta protagonista que lluita per desfer-se de l'addicció mentre la seva filla, interpretada per Natalia de Molina, li fa costat.

La indústria del videojoc va reconèixer l'any passat que la franja d’edat en la qual es juga més a videojocs al nostre país és la que va dels 11 als 14 anys. Un 84% dels menors d’aquestes edats en són usuaris habituals. Un 79% dels infants d’entre 6 i 10 anys també ho són. Lluny de criminalitzar-los, la psicòloga clínica del Programa de Conductes Addictives en Adolescents del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic, Rosa Díaz, apunta que, “si es fa servir un tipus de joc adient i per un temps limitat, amb eines de control i acompanyament per part dels adults”, alguns videojocs poden tenir efectes positius com la millora de la coordinació viso-manual, el desenvolupament d’habilitats de resolució de problemes, creativitat, etc. En canvi, alerta Díaz, si parlem de menors de tres anys, “aquesta exposició sí que pot afectar el desenvolupament perceptiu, cognitiu i lingüístic”.

"Estem desbordats. Falta personal per atendre aquests menors, no tenim eines per ajudar-los quan tenen un brot psicòtic. L'única resposta que els podem oferir és enviar-los a mòduls de contenció", es lamenta en conversa amb l'ARA una treballadora del Centre Educatiu l’Alzina, on viuen menors d'edat per ordre d'un jutge perquè han comès algun delicte. Alguns d'aquests adolescents atesos pel sistema de justícia juvenil català tenen problemes d'addiccions o de salut mental i els cal una atenció especialitzada. Segons el Govern, aquests casos tenen una "elevada complexitat i nombrosos factors de risc", per la qual cosa necessiten un bon abordatge per minimitzar possibles recaigudes i evitar la reincidència delictiva. Ara bé, l'executiu català admet en un document publicat aquest octubre al qual ha tingut accés l'ARA que l'atenció a la salut mental i addiccions que reben aquests joves no és l'adequada.

Després d'anys treballant en les bambolines del món audiovisual al costat d'estrelles com Pedro Almodóvar o Penélope Cruz, Javier Giner (Barakaldo, 1977) debuta com a guionista i director amb Yo, adicto (Disney+), que adapta el llibre autobiogràfic en el qual explica com va superar l'addicció a l'alcohol, la cocaïna i el sexe. La ficció, que arriba a Disney+ el 30 d'octubre i que té com a protagonista Oriol Pla, va inaugurar l'onzena edició del Serielizados Fest, que se celebra a Barcelona fins al 23 d'octubre.

¿Com aprendre a viure en un món entre pantalles? ¿És possible aconseguir que els nens i adolescents en puguin fer un ús saludable? De totes aquestes qüestions en parla el nou llibre Viure entre pantalles. Entendre i acompanyar els joves en el món digital (Rosa dels Vents, 2024), escrit pels psicòlegs experts en joves i addiccions Josep Matalí i Jordi Bernabeu. És amb aquest últim que em trobo per treure una mica de llum a aquesta qüestió que fa anar de corcoll a pares i mestres.

Una noia entra en una botiga, demana el que vol i quan mira el compte de PayPal per pagar s'adona que no té saldo. "Esperi un moment", comenta a l'home que l'atén. La noia obre un joc al seu telèfon anomenat Plinko, hi juga uns segons i ràpidament aconsegueix centenars de dòlars, que transfereix a l'instant al seu compte corrent i paga. L'home l'atura i li diu: "T'he vist fer això altres vegades, com t'ho fas per aconseguir els diners?" La noia li ensenya el joc: "És molt senzill, només has de recol·lectar premis al joc i ràpidament guanyes diners. És divertit i addictiu, jo hi jugo a tot arreu, també a la feina, i el millor és que en pots treure diners de veritat!"

"Soc addicte a l'alcohol i a la cocaïna. No en consumia diàriament, però sí de forma compulsiva, i algun cop vaig acabar a urgències. Estava enfonsat, aïllat de tothom i no em comunicava amb els altres. Va ser aleshores quan vaig demanar ajuda, estava a punt de tocar fons", recorda l'Ignasi, que fa 8 mesos que va a un hospital de dia per tractar les seves addiccions. Té 53 anys i ja havia fet un primer tractament el 2007, després d'estar una dècada enganxat a aquestes dues substàncies. Va aconseguir sortir-ne i va estar 15 anys net, però fa poc va canviar de feina i va començar a beure amb els nous companys, que cada dijous prenien cerveses quan sortien de l'oficina. "Ho vaig començar a fer per aprovació social. Tenia la feina feta, era abstemi, però em vaig desviar", reconeix, ara que és a la recta final de la seva recuperació.

"Mama, m'he ficat en un merder molt gros, dec molts diners". Aquesta va ser la primera vegada que el Xavi (nom fictici) reconeixia a algú del seu entorn que tenia un problema amb el joc. Treballava en tres llocs diferents, però quan començava el mes ja estava a zero, perquè destinava tots els ingressos a compensar les pèrdues acumulades fent apostes esportives. Havia demanat diversos préstecs i, com que amb les tres feines no arribava, continuava jugant per intentar eixugar tots els deutes. En total, devia més d'11.000 euros. Rebia trucades dels seus prestadors a tota hora, fins i tot a la matinada; no podia dormir, tenia molta ansietat i se sentia desprotegit. Va ser aleshores quan ja no va poder més, va demanar ajuda a la seva família i va començar el tractament. Com el Xavi, l'any passat a Catalunya 953 persones van començar a rebre atenció per aquest tipus d'addiccions vinculades al comportament, de les quals un 76% ho van fer per culpa dels jocs d'apostes.

No hi ha conversa de sobretaula o de porta d’escola en aquests temps de final de curs en què una mare o un pare preocupat no tregui el tema de l’ús continuat i excessiu que els seus fills fan de les xarxes socials. TikTok i Instagram ja apareixen com un membre més de la família, ocupant cada cop més espai i temps en les vides dels joves per desesperació, impotència i enuig dels seus progenitors.

La crisi de salut pública provocada pel fentanil als Estats Units va encendre totes les alarmes: és 100 vegades més potent que la morfina i 50 més que l'heroïna, i el seu consum genera un efecte d'eufòria ràpid, seguit de símptomes d'abstinència molt forts, fet que crea addicció en un de cada quatre consumidors. Aquest derivat de l'opi va tenir un gran impacte mediàtic l'any passat a l'Estat, amb més de mil notícies amb el seu nom al titular per les impactants imatges que arribaven de l'altra banda de l'oceà Atlàntic. Ara bé, el primer informe finançat pel ministeri de Sanitat sobre aquesta qüestió assenyala que la seva arribada a Catalunya i Espanya continua sent improbable més enllà del seu ús com a analgèsic, si bé s'admet que no es pot abaixar la guàrdia davant d'aquesta substància i d'altres de noves.

Cent vegades més potent que la morfina i 50 més que l'heroïna, el fentanil és un analgèsic molt potent que ha esdevingut un veritable problema de salut pública en molts països, com ara els Estats Units. El seu consum genera un efecte d'eufòria ràpid, seguit de símptomes d'abstinència molt forts, cosa que fa que aquest opiaci esdevingui addictiu en un de cada quatre consumidors. Ara una investigació liderada per la Universitat de Ginebra ha desvelat com actua exactament aquesta droga al cervell per generar addicció, i ha obert així la porta a poder desenvolupar tractaments per reduir-ne la dependència.

Àngel Acín va començar a consumir cocaïna quan tenia 19 anys. Primer de festa, amb els amics, i sempre amb alcohol. Amb el pas del temps, però, aquesta combinació de substàncies es va convertir en la seva manera d'evadir els problemes, de defugir una realitat que no li feia el pes. Es va refugiar en el consum perquè no estava bé enlloc ni amb ningú i volia tapar unes emocions que no sabia gestionar. "L'abús era només la punta de l'iceberg dels meus problemes", explica. Després de vint anys prenent drogues, ara fa més d'un any que no consumeix. Amb 40 anys va demanar ajuda i actualment està a la fase final del seu tractament, tot i que puntualitza que qui és addicte ho és per a tota la vida. Viu aquest moment amb tranquil·litat, satisfet d'haver dit prou: quan va començar aquest procés va deixar de relacionar-se amb la majoria de les seves amistats perquè totes es drogaven. "Vaig tallar la relació amb el 80% dels meus amics per deixar de consumir. Si no surts d'allà, la probabilitat de tornar-hi a caure és molt alta", explica.

Resulta si més no pintoresc que l'administració hagi decidit treure primer els mòbils de les aules que del Parlament. L'espectacle de representants polítics completament absents mentre un d'ells parla a la tribuna (sovint amb la intenció de dir alguna ocurrència que es pugui fer viral) diu molt de la magnitud del problema. No fa gaire, un polític va votar al Parlament espanyol en contra del que estava previst pel seu grup i va crear una situació potencialment catastròfica. A les imatges de la tele se'l veia uns instants abans grapejant frenèticament el telefonet (és hiperactiu a les xarxes) sense fer gaire cas del que estava passant al seu voltant. Ara mateix això és la norma en qualsevol àmbit professional: els entranyables dibuixets de reunió han estat substituïts per les efímeres facècies que van segregant les xarxes de manera ininterrompuda, nit i dia. El fet de considerar socialment normal que 350, o 135, càrrecs electes no facin la seva feina com cal hauria de preocupar-nos una mica, potser. Però passa més aviat el contrari: veure com els governants fan el mateix que el bon poble relaxa uns i altres.

Que milers de famílies s’hagin organitzat per demanar que els seus fills no tinguin mòbil abans dels setze anys ha obert, per fi, un debat que era molt necessari. Com a pare estic fart dels mòbils, i com a professor encara més. Als pares ens han fet creure que la revolució digital era bona perquè la recomanaven experts d’aquells que no trepitgen aules i de seguida ho va aplaudir el govern de torn, que va pensar que això de la tecnologia maquillaria el problema de fons que tenim com a societat. Per a mi, tot va anar a pitjor quan es va decidir acabar la primària a sisè, i no a vuitè.