Un mes després de sortir de la presó de la Santé, l'expresident francès Nicolas Sarkozy ha publicat a França un llibre per explicar la seva experiència penitenciària, Le journal d'un prisonnier [El diari d'un pres]. Són 200 pàgines en què Sarkozy passa comptes amb els líders polítics francesos i parla del seu pas per la presó, que només va durar 19 dies i va estar farcit de privilegis. "Havia pujat, un per un, els graons de la vida social al llarg de la meva existència. Acabava de baixar d’un sol cop deu pisos", escriu del seu ingrés a la Santé, la presó situada al 14è districte de París.

L'expresident de la República francesa, Nicolas Sarkozy, passarà el Nadal a casa seva. Vint dies després d'ingressar a la presó de la Santé, a París, aquest dilluns ja ha pogut tornar a casa tot i haver estat condemnat en primera instància a cinc anys de presó pel delicte d'associació il·lícita en el cas del finançament libi de la seva campanya presidencial del 2007. La justícia francesa li ha concedit la llibertat vigilada, sota control judicial.

L’expresident de la República Francesa Nicolas Sarkozy ja és a la presó. Condemnat a cinc anys pel delicte d’associació il·lícita en el cas del finançament de la seva campanya presidencial del 2007, el dirigent conservador s’ha convertit aquest dimarts en el primer excap d’estat francès que ingressa en un centre penitenciari, el de la Santé, situat al 14è districte de París.

El regidor de Vox a l'Ajuntament de València Vicente Montañez ha denunciat a la Fiscalia Anticorrupció la formació ultra per desviar a les arques del partit fons públics destinats a sufragar l'activitat del grup municipal. Ho ha avançat Eldiario.es i ho ha confirmat a l'agència Efe el mateix dirigent. Segons la denúncia, Vox hauria comès un delicte de finançament il·legal de partits, malversació de diners públics i organització criminal. El regidor diu que des del 2019 Vox hauria articulat un mecanisme per absorbir fons destinats als grups municipals i autonòmics de tot l’Estat.

La Fiscalia atribueix a Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer i exgerent de Convergència respectivament, la màxima responsabilitat en el cas del 3% de l'època d'Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Com en la resta de grans casos de corrupció dels partits, els encausats no són els seus líders, sinó alts càrrecs que no eren a la primera línia política, però que controlaven les finances de les formacions. Ells són els que acaben pagant els plats trencats ingressant a la presó o havent d'assumir les multes. Ara la trama de finançament il·legal de CDC a través de les comissions del 3% en obra pública està pendent de judici, però abans ja s'ha anat repetint el mateix patró en els principals casos de corrupció a Catalunya i Espanya.

El cas 3% segueix portant cua política, després de l’anunci de la Generalitat que es personarà com a acusació. La causa encara està en fase d’instrucció, per la qual cosa no hi ha cap sentència ni condemna, però sí que hi ha una interlocutòria de l’Audiència Nacional que ha permès conèixer els empresaris, alts càrrecs polítics i companyies sota sospita.

El secretari d'anàlisi política i senador de Podem, Ferran Martínez, ha assegurat aquest dilluns que els dirigents que apareixen en la interlocutòria judicial sobre el presumpte finançament il·legal de les campanyes electorals del PSPV i del Bloc Nacionalista Valencià (soci majoritari de Compromís) l'any 2007 "haurien de fer un pas al costat" i deixar els seus càrrecs de responsabilitat. Martínez ha fet aquestes declaracions responent a preguntes dels mitjans de comunicació en la conferència de premsa posterior a la reunió de l'equip executiu de la formació lila. El senador, que no ha posat noms als dirigents que haurien de deixar el seu càrrec, ha remarcat que està en mans del PSPV i del Bloc prendre les decisions corresponents perquè no hi hagi "marge de dubte sobre la corrupció a les institucions valencianes".

L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos principals condemnats per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, després que la fiscalia hagués demanat el seu ingrés entre reixes pel "risc evident" de fuga. L'Audiència havia convocat aquest dilluns els dos exresponsables del Palau juntament amb l'ex directora financera, Gemma Montull, i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, per valorar si els havia d'imposar alguna mesura preventiva com demanava la fiscalia.

El PP promet fer tot el que sigui possible per aturar la comissió d'investigació al Congrés sobre el seu presumpte finançament il·legal. El seu coordinador general, Fernando Martínez-Maíllo, ha amenaçat de recórrer-la als tribunals si tota l'oposició s'obstina a tirar-la endavant per investigar només els populars. Es pregunta si és legal que es pugui fer una "causa general contra el PP" sense que es determini un àmbit temporal a la corrupció, ni territorial ni temàtic. En aquest sentit, ha recordat que la justícia ja va tombar una comissió d'investigació a l'Ajuntament de Madrid aprovada a instàncies de Podem perquè "no definia l'àmbit jurídic".

La comissió d'investigació del finançament il·legal del PP continua caminant amb entrebancs i s'ha reunit aquest dimecres per tractar les peticions de compareixences dels grups de l'oposició. El PSOE ha demanat que Mariano Rajoy comparegui en aquesta comissió al principi, mentre que Podem i Ciutadans consideren que ha de comparèixer al final, quan ja s'hagin sentit els primers convocats. A més, el PP i Cs han intentat delimitar la investigació des del 2004, quan Rajoy va començar a ser president del PP, però la resta de partits volen ampliar l'horitzó temporal.

Convergència es va finançar il·legalment amb 6,6 milions d'euros, segons els perits d'Hisenda que van analitzar els comptes i la documentació trobada al Palau de la Música. Els analistes de l'Agència Tributària que han declarat al judici per l'espoli de la institució han ratificat una per una les conclusions del fiscal Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled que, gràcies al testimoni d'aquests professionals, ha ratificat davant del tribunal que el Palau es va convertir en una "canonada" per fer arribar aquests diners a la formació política.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat Unió Democràtica per haver-se lucrat amb 178.000 euros de la Fundació Catalunya Territori, afí a la formació política. Segons la sentència, la fundació va acabar assumint el cost de diversos treballs que en realitat eren pel partit. Font properes a Unió expliquen que el partit ja va dipositar la fiança que li demanava la justícia per fer front a futures responsabilitats penals i que amb això es retornaran els diners desviats.

L'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, va encarregar la gran reforma de la institució a la constructora Ferrovial tot i les reticències expressades pels arquitectes que s'ocupaven del projecte. Els dos responsables del bufet d'arquitectura, Carles Díaz i Òscar Tusquets, han declarat com a testimonis al judici per l'espoli de la institució i el finançament il·legal de Convergència (CDC). La fiscalia i l'acusació popular sospiten que Ferrovial hauria pagat comissions a CDC a canvi d'adjudicacions d'obra pública.

"Es tracta de comissions il·lícites que servien per finançar un partit polític”. És la contundent definició que ha fet un inspector de la Policia Nacional sobre les donacions de la constructora Ferrovial al Palau de la Música. El comandament de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) ha comparegut com a pèrit i testimoni al judici sobre l’espoli de l’entitat i el presumpte finançament il·legal de CDC, per exposar l’informe que la policia va fer sobre la comptabilitat del partit el 2012 per ordre del jutge del cas Palau.

L'exdiputat de CDC Jaume Camps s'ha desmarcat aquest dilluns dels indicis que el relacionen amb les suposades comissions que hauria rebut el partit de la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música, a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Camps va ser investigat pel presumpte finançament il·legal de la formació en el cas Palau. La fiscalia el situava, juntament amb l'extresorer Daniel Osàcar, com un dels intermediaris que hauria fet arribar els suposats desviaments de diners al partit, però finalment l'Audiència de Barcelona va decidir que la seva causa s'havia d'arxivar perquè havia prescrit. Aquest dilluns ha declarat com a testimoni en el judici.

L'exsecretaria del número dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha vinculat l'extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, amb la constructora Ferrovial, que segons la fiscalia i l'acusació popular va pagar comissions al partit a canvi d'adjudicacions d'obra pública, a través del Palau de la Música. L'empleada ha declarat aquest dijous com a testimoni en el judici per l'espoli de l'entitat i el presumpte finançament irregular de Convergència.

Un comptable de la Fundació del Palau de la Música que va començar a treballar el 2006 ha assegurat que van advertir l'organisme d'intervenció de la Generalitat sobre les "irregularitats" que veien en el seu dia a dia a l'entitat abans que es destapés el saqueig perpetrat pels exresponsables de la institució, Fèlix Millet i Jordi Montull, sense resultat: "Vam donar indicacions a la intervenció de la Generalitat que hi havia irregularitats i no va passar res. Ho intentes una vegada, no més", ha assegurat David Regalado durant la seva declaració com a testimoni davant del tribunal que jutja l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament il·legal de Convergència (CDC).

Quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar el Palau de la Música es van emportar desenes de proves de l’espoli de la institució a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull. Però el seu substitut al capdavant de l’entitat, Joan Llinares, en va trobar encara més. L’exdirector del Palau i artífex de l’auditoria que va destapar el forat de 30 milions d’euros va declarar ahir com a testimoni al judici pel saqueig del Palau i el presumpte finançament il·legal de Convergència per verificar totes i cadascuna de les proves de les acusacions. També va revelar un detall nou: poc després d’arribar al Palau va rebre una trucada de l’exconseller i exdirigent de CDC Felip Puig interessant-se pels convenis de la institució amb la Fundació Trias Fargas, afí al partit i que, segons la fiscalia, constituïa una de les vies per desviar diners a la formació.

Tres treballadors d'empreses que han declarat com a testimonis aquest divendres en el judici per l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament il·legal de Convergència han constatat que les societats van emetre factures falses a la institució, però no han explicat a què responien. La fiscalia considera que aquestes empreses es van prestar per camuflar els suposats desviaments al partit d'Artur Mas emetent factures falses que no es corresponien amb cap servei prestat ni al Palau ni al partit.

Els Mossos d'Esquadra van trobar un milió i mig d'euros en efectiu a Fèlix Millet en una caixa forta d'una entitat bancaria. Així ho han explicat el subinspector i el caporal de la policia catalana que han declarat com a testimonis al judici per l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament irregular de Convergència (CDC). Els dos comandaments han explicat al tribunal que estaven en feixos de bitllets de 500 euros "ben ordenats".