Sarkozy, condemnat a 5 anys de presó per associació il·lícita en el cas del finançament de Gaddafi

ParísCondemnat ja dues vegades a penes de presó per corrupció i per finançament il·lícit de la seva campanya electoral del 2012, l’expresident de França Nicolas Sarkozy ha estat condemnat aquest dijous a cinc anys de presó. Aquest cop, per associació il·lícita en el cas pel presumpte finançament rebut del rais libi Muammar al-Gaddafi per a la campanya que el va portar a l’Elisi el 2007. També ha estat condemnat a una multa de 100.000 euros i a cinc anys d'inhabilitació per a càrrec públic. La sentència es pot apel·lar, però l'expresident francès haurà d'entrar igualment a la presó en les properes setmanes.

Sarkozy ha estat absolt dels càrrecs de corrupció, finançament il·legal de campanya electoral i malversació de fons públics perquè no s'ha pogut provar que els diners procedents del règim de Gaddafi s'utilitzessin per finançar la campanya. Amb tot, el tribunal ha destacat la "gravetat excepcional" dels fets i ha dictat –contra el que havien pronosticat alguns experts– l'ingrés provisional a la presó.

Segons la sentència, el que sí que ha quedat provat és que hi va haver una "oferta de finançament" per part de Gaddafi a Sarkozy i que els diners van sortir de Líbia. Ara bé, no hi ha proves que permetin determinar on van anar a parar els diners, que es van enviar a diferents societats i a comptes offshore i també es van lliurar en efectiu amb maletes. "L'associació il·lícita que el tribunal ha examinat tenia com a objectiu preparar una corrupció activa i el seu blanqueig", ha afirmat la presidenta del tribunal, Nathalie Gavarino.

Quan Gavarino ha anunciat la pena, a la sala s'ha sentit un murmuri de sorpresa. La fiscalia de delictes financers ha citat Sarkozy el 13 d'octubre per comunicar-li la data d'ingrés a la presó, que haurà de ser com a màxim d'aquí quatre mesos. Serà el primer excap d'estat francès que va a la presó. Els seus advocats podrien demanar-ne la llibertat condicional, atès que l'expresident conservador ja ha complert els 70 anys, però en un primer moment haurà d'ingressar a la presó.

"Escàndol"

"Si volen que dormi a la presó, hi dormiré, però amb el cap ben alt. Soc innocent. Aquesta injustícia és un escàndol", ha declarat a la premsa Sarkozy moments després de fer-se pública la sentència que el condemna. L'exmandatari ha assegurat que la sentència "és una gravetat extrema per a l'estat de dret". L'ONG Transparència Internacional, que en aquest judici ha actuat com a part civil, ha dit que es tracta d'un acte "inèdit i valent" per part del tribunal.

La investigació judicial es va iniciar gràcies a les informacions publicades pel mitjà d'investigació Mediapart. Durant tres mesos de judici, del gener a l'abril, l’acusació va posar sobre la taula un “conjunt d’indicis” basats en testimonis d’exresponsables libis, notes intervingudes i la confessió d’un fosc mediador franco-libanès que va motivar l’obertura del cas. Aquest intermediari clau en l’acusació, Ziad Takieddine, ha mort a Beirut tot just fa dos dies. Takieddine era un dels acusats, en el seu cas jutjat en rebel·lia perquè no va voler comparèixer.

En el procés, la Fiscalia va reclamar set anys de presó per a Sarkozy i 300.000 euros de multa, a més de penes una mica inferiors per a dos exministres seus i altres intermediaris. L'expresident nega els fets i durant el judici es va esforçar a subratllar que no s’ha trobat rastre dels diners presumptament pagats per Trípoli a la seva campanya. Un argument que no va semblar convèncer la presidenta del tribunal, que va advertir que en temes de corrupció poques vegades es troben proves directes, però que l’acumulació d’indicis també pot conduir a la condemna.

Afers judicials pendents

Sarkozy, que entre el febrer i el maig va haver de portar un braçalet electrònic per garantir l’arrest domiciliari al qual va ser condemnat de manera definitiva el desembre passat per una altra sentència prèvia, no ha parat d’afrontar la justícia des de la seva derrota davant el socialista François Hollande el 2012. I encara té afers pendents de jutjar.

Però la pena que ara li imposen és superior a la que el va condemnar a arrest domiciliari, tant per la gravetat dels fets que se li imputen com per les conseqüències d’haver rebut diners d’un règim com el d'Al-Gaddafi, al qual anys més tard va contribuir a derrocar amb una intervenció militar directa el 2011.

Durant mesos, l’acusació va desenvolupar el relat d’una connivència entre Sarkozy i el règim libi, que suposadament es va saldar amb un “pacte de corrupció” rubricat en una trobada amb Al-Gaddafi a Trípoli el 2005, quan Sarkozy era ministre de l’Interior. A partir d’aquí, la instrucció i alguns mitjans de comunicació van treure a la llum un conjunt d’indicis, de transferències de diners que van anar deixant rastre i testimonis d’antics responsables del règim libi, recollits després de la seva caiguda, el 2011.

També indicis de trobades de dos estrets col·laboradors de Sarkozy –Claude Guéant, que va ser el seu cap de gabinet abans que li confiés la cartera d’Interior, i Brice Hortefeux, el seu millor amic, que també va exercir aquesta mateixa cartera ministerial– amb escabrosos personatges del règim libi. Un d'ells és el cunyat d'Al-Gaddafi, Abdullah al-Senussi, figura influent del règim, que complia una condemna a cadena perpètua a França per l’atemptat contra un avió el 1989 en què van morir 170 persones, 54 de les quals franceses. Entre altres indicis, l’acusació sosté que això prova l’existència del pacte, alimentada per les agendes trobades del banquer Wahib Nacer, on anotava els pagaments, i que van permetre als investigadors seguir-ne el rastre.

La defensa considera que es tracta d’un “relat hipotètic” muntat sense proves i que no demostra l’existència del finançament il·legal. Sarkozy defensa amb contundència la seva innocència, igual que en els judicis anteriors. El març del 2021 va ser condemnat a un any de presó per tràfic d’influències i corrupció, una pena confirmada dos anys més tard en l'apel·lació i pel Suprem el desembre passat, cosa que el va obligar a portar la polsera electrònica. El setembre del 2021 va ser sentenciat a un any de presó per finançament il·legal de la seva campanya del 2012, una pena que en l'apel·lació es va reduir a la meitat, i sobre la qual el Suprem es pronunciarà el mes vinent. A més, està imputat per haver intentat silenciar el testimoni de Takieddine, un cas en què també s’ha vist implicada la seva dona, Carla Bruni.