El desori i la pugna continuen al PP de Catalunya, malgrat els intents per revertir-ho, almenys en l'aparença. La formació va pretendre entrar en la normalitat després de les eleccions al Parlament del 12-M, en què va quintuplicar els resultats fins a catapultar-se com a quarta força amb quinze diputats, amb Alejandro Fernández com a candidat. Des de l'inici de la presidència de Salvador Illa, s'ha volgut erigir en l'alternativa i ha recuperat pràctiques que formen part del dia a dia de tots els partits com ara les rodes de premsa del dilluns –abandonades des de la pandèmia fins aquest mandat–, però amb una normalitat molt parcial, sobretot perquè la batalla interna continua. No és només el fet que la direcció estigui caducada des de fa més de tres anys –el congrés català hauria d'haver-se celebrat el 2022 i no està previst que es faci fins que Alberto Núñez Feijóo pugui esdevenir president espanyol–, sinó que el comitè de direcció no s'ha reunit des que Illa és president i s'enfila molt més enllà de fa un any, segons ha pogut saber l'ARA de diverses fonts.

El Partit Demòcrata Català (PDC) ja té enllestides les versions definitives de les bases fundacionals, de l'estructura organitzativa i dels estatuts que van sortir del congrés dels dies 8, 9 i 10 de juliol. El document fundacional presenta canvis envers la proposta que es va enviar a la militància just una setmana abans del conclave, i els matisos introduïts per tots els sectors hi tenen protagonisme. A la pàgina sis, per exemple, s'hi pot llegir: "El PDC es compromet amb les polítiques de seguretat i de defensa de les organitzacions internacionals en l'àmbit de la seguretat, dins del marc del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN)". Aquesta part es va incloure a través d'una esmena presentada pels liberals, per exemple, mentre que els socialdemòcrates van afegir el terme "justícia social" al costat de "centralitat política" en la fase final del document.

Aquest dijous s'ha sabut que el Jutjat de Primera Instància número 51 de Madrid ha desestimat íntegrament la demanda d'una quinzena de socis del Madrid contra la modificació dels Estatuts que va impulsar Florentino Pérez. Aquests socis consideraven que la nova constitució blanca, aprovada el 2012, blinda la presidència de Florentino i no permet que ningú més opti a la llotja del Santiago Bernabéu.

La Fiscalia ha demanat aquest dimecres que es desestimi la demanda realitzada per un grup de socis del Madrid contra el club pels canvis estatutaris que modificaven els requisits per poder ser escollit president, en el judici que ha tingut lloc al Jutjat de Primera Instància número 51.

CiU, PNB i ERC i l'Esquerra Plural, formada per IU, ICV i la Chunta Aragonesista, reclamaran aquest dijous al Ple del Congrés que els estatuts d'autonomia no puguin ser recorreguts davant del Tribunal Constitucional (TC).

Un miler de compromissaris es reuniran aquest dissabte a Sitges per celebrar un congrés extraordinari d'Unió que servirà per reformar els seus estatuts i incloure, entre d'altres qüestions, la possibilitat de celebrar primàries per escollir els candidats. Serà el consell nacional del partit qui haurà d'elaborar-ne el reglament. La comissió redactora de la ponència també preveu la limitació a tres mandats en càrrecs interns i també públics, tot i que també es preveu la possibilitat de continuar si hi ha un consens de l'agrupació o la intercomarcal que proposa el candidat. L'equip redactor encara està negociant algunes desenes d'esmenes que encara queden vives. El president del consell nacional d'Unió, Ramon Espadaler, ha apuntat que el partit vol aprofitar el mandat de reforma dels estatuts com "una oportunitat per fer un partit amb més qualitat democràtica, més proper, més obert a la ciutadania, perquè la distància entre la ciutadania i els partits es fa més gran". La intenció és fer un partit "més transparent i més permeable", ha continuat Espadaler.

La junta directiva del Barça ha presentat aquest dimecres la proposta de nous Estatuts del club, uns canvis que s'aprovaran definitivament a la propera assemblea de compromissaris. Entre els canvis hi ha el requisit de tenir 5 anys d'antiguitat per optar a la llista d'espera per tenir un abonament, 5 anys també per ser membre de la junta directiva –10 per ser president– i l'obligació de tancar els exercicis econòmics sense dèficit.

El president de la CEOE, Joan Rosell, ha proposat aquest dimecres als òrgans de direcció de la patronal canvis per evitar escàndols com el que ha protagonitzat l'expresident, Gerardo Díaz Ferrán. Entre altres aspectes suggereix que els presidents puguin ser apartats del càrrec si estan imputats per falta greu i s'obre judici contra ells.