La tramuntana, extremadament freda aquest dilluns de mitjans novembre, es cola amb fúria pels estrets i costeruts carrers de Cadaqués, avui deserts, amb les portes i finestres de les cases tancades i amb les persianes de bars i restaurants abaixades, totes amb un cartell on s’anuncia un llarg període de vacances. Quietud, tranquil·litat i, com a únic soroll, els embats de la tramuntana. Aquest és el Cadaqués que estima el pintor japonès Shigeyoshi Koyama, el Cadaqués que tant enyora durant l’estiu, quan la disbauxa i el brogit s’ensenyoreixen del poble dia i nit, i l’obliguen a exiliar-se al tranquil poblet de Vilanova de la Muga fins al setembre, quan els estiuejants marxen i Cadaqués recupera de nou la calma.

La fractura entre les dues Barcelones per la crisi de l'habitatge és cada vegada "més profunda" i accelera la gentrificació d'uns barris i el buidatge d'altres. Així ho constata l'últim informe de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), titulat SOS habitatge, que ha detectat que el 2024 hi havia més de 600 grans promocions especulatives en marxa a la capital catalana que afectaven més d'11.800 habitatges. Es tracta, majoritàriament, segons la FAVB, de famílies que s'han vist obligades a marxar de casa seva per l'extinció del seu contracte de lloguer per "la típica operació de compra de tot un bloc, expulsió dels veïns i reforma per vendre a preus de luxe", han assenyalat els portaveus.

"Ho hem aconseguit. El Lokal es queda al barri", celebra l'Iñaki García, un dels membres fundadors d'aquest mític espai autogestionat del Raval, que ja fa quatre dècades que és al número 1 del carrer de la Cera. Darrere l'aparença d'una botiga de música i llibres s'hi amaga una associació cultural que ha fet de punt de trobada de totes les lluites i reivindicacions del barri durant 37 anys i que ha sabut mantenir l'essència gràcies a la tossuderia i l'empenta dels seus impulsors. La seva continuïtat, però, no estava clara, ja que els propietaris no els hi volien renovar el lloguer i només els hi quedava una opció. "Nosaltres no havíem pensat mai en comprar, però vam veure que era l'única manera d'evitar que ens fessin fora", recorda García, un cop ja han aconseguit els diners necessaris per quedar-se al barri.

Benidorm, a finals dels anys 80. El Rafael (és un nom fictici) va vendre un solar, a primera línia de mar, que no era seu i fent-se passar per algú altre, per 400 milions de pessetes. Ell n'està molt orgullós. Va perseguir l'escriptora valenciana Elisa Ferrer perquè expliqués la seva història, en fes un guió i dones a conèixer la seva gesta al món. Aquesta part és real, però a partir d'aquí Ferrer (l'Alcúdia de Crespins, Costera, 1983) entremescla realitat i ficció a El holandés (Tusquets) per reconstruir com el Rafael va aconseguir enganyar i involucrar els aliats necessaris per vendre l'últim solar disponible a primera línia de mar de la platja de Ponent. No és tan sols la història del Rafael, que ara té 72 anys, a qui tothom coneix al poble de Ferrer i del qual circulen tota mena d'històries. La novel·la és també un retrat d'un lloc i d'una època, i el repte de com enfrontar-se a un personatge real i viu.

L'aparador de la Farmàcia Morelli, al camp de Sant Bartomeu, al centre de Venècia, té un comptador que periòdicament actualitza el nombre de residents a la ciutat dels canals. Els propietaris el van instal·lar el 2008 per denunciar l'èxode massiu que pateix la Sereníssima. Al costat, una altra pantalla compta des d'aquesta primavera l'oferta d'allotjament al centre històric. I la diferència entre els dos comptadors és cada vegada més petita: 49.365 a 48.596. El nombre de residents a Venècia aviat serà superat pel de llits per a turistes.

En uns moments en què Barcelona viu el primer judici contra veïns de la Casa Orsola, en lluita perquè un fons d'inversió els fa fora de la llar, l'escriptor i periodista Eduard Palomares (Barcelona, 1980) posa en circulació la segona història de l'aprenent de detectiu Jordi Viassolo, Igual que ayer.

"És el pis de la seva vida, ho porta molt malament", així resumeix la Meritxell a l'ARA el cas de la seva mare, la Josefa, una pensionista de 80 anys que ha de renovar el contracte del seu pis d'aquí uns mesos i el fons d'inversió que s'ha quedat l'edifici on viu pretén apujar-li el lloguer fins a un preu que ella, diu, no pot pagar. Així ho denuncia el Sindicat de Llogaters, que assegura que Lioness Inversiones –l'empresa que recentment ha adquirit l'edifici de la Casa Orsola, on viu la Josefa, i que ocupa tot un xamfrà de l'Eixample Esquerre– ha demanat una pujada del 90% del preu a aquesta veïna. "La Josefa paga 450 euros per un pis de 53 m² adaptat i rep una pensió que no arriba als 500 euros mensuals. Apujant-li el lloguer a 800 euros, l'empresa d'Albert Ollé pretén infringir la llei de regulació de lloguers", asseguren des del Sindicat. Segons la seva filla, la Josefa depèn completament d'ella i de l'assistència social per viure, i porta tota la vida en aquest pis.

La futura llei estatal d'habitatge va començar a caminar a finals d'octubre, amb l'aprovació de l'avantprojecte pel consell de ministres. Ara li queda un llarg recorregut de tramitació parlamentària al Congrés de Diputats, malgrat que el partit minoritari a la coalició, Unides Podem, pressiona perquè vagi ràpid. Mentrestant, però, i a l'espera de com afectarà la normativa al mercat de l'habitatge, aquells que miren la futura llei amb recel, en especial els grans propietaris, ja estan ideant fórmules per esquivar-la, apunten diferents fonts coneixedores del sector immobiliari a l'ARA. Fons d'inversió i socimis —que són bàsicament els que tenen més de deu habitatges— estaran obligats a abaixar el lloguer en aquelles zones que es defineixin com a “tensades”.

“Entre tots em vau convertir en autora de còmic”, reconeix amb humor Ana Penyas (València, 1987), que el 2018 va veure com Estamos todas bien, un còmic que va néixer com un encàrrec de classe a belles arts va acabar guanyant el premi de novel·la gràfica Fnac/Salamandra, el premi d'autora revelació del Saló del Còmic i el Premio Nacional de còmic, del qual va ser la primera dona a guanyar-lo. “Jo abans ni tan sols havia publicat, em vaig sentir molt aclaparada i sentia que tot allò m'anava gran –recorda–. No estava preparada per a l'exposició mediàtica i vaig haver d'aprendre a dir que no a algunes coses. Però tot aquell alè em va fer sentir que, tot i que em considerava una il·lustradora, havia de fer almenys un altre còmic”.

La unió de veïns que fa mesos que han alçat la veu contra contra les pràctiques abusives del fons d'inversió Azora en el sector de l'habitatge comença a donar els primers resultats. L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dijous al matí que ha obert un expedient sancionador contra el fons inversor Azora Gestión Inmobiliaria SL al detectar que ha incomplert l’obligació de llogar un total de 20 pisos d’un edifici d’habitatges que va adquirir amb protecció oficial l’any 2010 a la plaça d'Alfons Comín 11-12 de la capital catalana.

L'especulació i l'assetjament immobiliari per encarir els preus dels lloguers no s'atura, ni tan sols durant l'emergència sanitària. El problema, a més, ja no és només a Barcelona o als municipis de l'àrea metropolitana. La gentrificació ja ha arribat fins a municipis pròxims a altres ciutats com Manresa. La setmana passada una quarantena de veïns de Sant Fruitós de Bages van denunciar públicament que la propietat del bloc on viuen els vol obligar a renovar els contractes amb pujades del lloguer que arriben fins al 70% en alguns casos. L'amo dels pisos és Témpore Homes, una socimi (empresa cotitzada amb forts avantatges fiscals que es dedica a la inversió immobiliària) que obté els seus immobles de la Sareb, l'anomenat banc dolent que es va crear amb diner públic després de la crisi del 2009.

L'encara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha fet públic a través de les xarxes socials que la immobiliària MK Premium, una de les que està comprant més finques a la ciutat de Barcelona, ha decidit finalment portar-la a judici per la querella que van interposar contra ella "per denunciar com fan fora veïns de casa seva".

Mig centenar de veïns del carrer Pons i Gallarza, al barri barceloní de Sant Andreu, han ocupat aquest dijous al vespre la seu del districte per exigir una solució a "l'especulació immobiliària" a la qual s'enfronten des de fa més d'un any i mig. Organitzats pel Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, la comunitat de veïns ha exigit a l'Ajuntament de Barcelona una solució imminent que els permeti quedar-se a les seves cases. I, després d'un parell d'hores dins de l'edifici, ho han aconseguit: dilluns vinent es reuniran amb la cap de gabinet de la regidoria d'Habitatge de Barcelona, Vanesa Valiño, per trobar una sortida a la situació que viuen. La promesa ha arribat després que les vuit famílies, amb el suport d'entitats i particulars, s'hagin concentrat a les portes de la seu del districte, a la plaça Orfila.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha proposat aquest dimecres crear un impost europeu contra l'especulació immobiliària. Segons ha explicat en una trobada de ciutats a Brussel·les, Barcelona defensa aquesta mesura i algunes altres, com ara prohibir els visats d'or i impulsar un "pla de rescat" europeu als barris per a projectes de regeneració urbana. "Volem cridar l'atenció als estats i que es tingui en compte, en el context europeu i d'eleccions, que és prioritari que Europa no miri cap a una altra banda i es prengui seriosament frenar l'especulació a les ciutats", ha reclamat.

Celia Villalobos s'ha jubilat recentment després d'una vida dedicada plenament a la política professional. Deixa enrere una carrera farcida de càrrecs institucionals de tota mena que li va permetre comprar-se als anys 90 un àtic al centre de Màlaga, ciutat d'on va ser alcaldessa. Tal com publica el portal Vanitatis, Villalobos s'ha venut la propietat coincidint amb la seva jubilació per una quantitat pròxima als 800.000 euros. Una xifra inaudita per a persones amb salaris normals però que ella i el seu marit, el també popular Pedro Arriola, han pogut pagar còmodament durant la seva vida laboral.

La decisió de la Generalitat d’aplicar una moratòria per construir a la Costa Brava durant un any ha provocat reaccions antagòniques al territori. Mentre els ecologistes celebren la proposta i demanen ampliar-la, alguns alcaldes han criticat “la manca d’informació” i el “perjudici” que suposa per a l’economia local. I no són els únics. També propietaris i promotors han mostrat el seu malestar perquè veuen perillar els seus projectes, tot i haver engegat els tràmits i haver fet inversions.

D’una infància precària al Bronx a viure en un dels edificis més luxosos de Nova York. La vida de Jennifer Lopez ha estat marcada pels contrastos. Ara la cantant i la seva parella, Alex Rodriguez, exjugador dels Yankees, han posat a la venda el seu apartament del número 432 de Park Avenue. Es tracta d’una luxosa residència situada a l’edifici d'habitatges més alt de Nova York, que van comprar el febrer passat per 15,3 milions de dòlars. Preu que ara ha augmentat a 17,5 milions de dòlars per als futurs compradors, segons informa el mitjà ‘Page Six’.

El Tribunal de Comptes va condemnar aquest divendres l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella i set membres del seu equip a l'Ajuntament a pagar 25,7 milions d'euros per haver venut 1.860 habitatges públics per sota del preu de mercat al fons voltor Blackstone, el primer propietari immobiliari d'Espanya. La sentència destapa multitud d'irregularitats en la venda, ja que no es va garantir la concurrència d'altres ofertes, i considera que es va causar un dany directe al patrimoni públic. D'aquesta manera, el tribunal estima parcialment la demanda que va posar l'actual equip de Manuela Carmena, que considera que el dany patrimonial és encara més gran i presentarà recurs.

“Finca jove rehabilitada. 650.000 euros. Venuda”, “Finca rehabilitada amb ascensor. 379.000 euros. Reservada”. Aquests són alguns dels cartells penjats a l’exterior d’una immobiliària de Sant Antoni, un dels barris de Barcelona que més està patint l’expulsió de veïns a mans de fons d’inversió que compren edificis sencers, els rehabiliten i els buiden d’habitants per poder-los vendre després a preus molt superiors.