Si la Diada es mesura en milers de manifestants, l’independentisme d’avui no pot competir amb el de fa deu anys, però això ja ho sabíem. Aquelles Diades milionàries pertanyen al passat i no tornaran durant una bona temporada. Només cal recordar de quin partit és avui el president de la Generalitat. Per tant, la xifra de persones que van sortir al carrer és directament proporcional a la confiança que els inspiren les estratègies i els lideratges d’Esquerra, Junts i la CUP (amb influència dissuasiva de la pluja, que al matí a Barcelona va tenir forma d’aiguat). En el fons d’aquesta actitud hi ha un raonament indiscutible: si quan van sortir dos milions de persones a omplir tota la Gran Via i tota la Diagonal, tota aquella acumulació de força no va servir per fer el pols a l’estat espanyol amb més garanties d’èxit, sortir avui o no sortir no farà la diferència. Però això, insisteixo, ja ho sabíem.

El conflicte polític català s'ha de dilucidar dins de les vies marcades per la Constitució espanyola, complementada pels principis rectors que estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. L'estat espanyol havia d'afrontar la disputa amb els mecanismes establerts a la mateixa Constitució, que impedeix qualsevol iniciativa que propugni un referèndum unilateral per assolir la independència.

L'expresident del Parlament Roger Torrent ha defensat aquest divendres la llibertat d'expressió i el dret de poder debatre sobre qualsevol matèria a la cambra catalana durant el seu interrogatori davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el jutja a ell i a l'anterior mesa per desobediència. "El Tribunal Constitucional no pot prohibir un debat parlamentari d'interès públic", ha afirmat Torrent, que s'ha acollit al seu dret a respondre únicament a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, igual que la resta dels acusats. "La mesa no pot tenir un paper de censura", ha afegit l'exsecretària quarta de la mesa Ariadna Delgado, que ha defensat que va actuar pensant que estava "protegida per la inviolabilitat parlamentària".

El judici contra Roger Torrent i la mesa del Parlament de l'anterior legislatura continua acumulant situacions judicials insòlites. Ja era força inaudit que un dels processats, l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, exercís alhora la doble figura d'acusat i advocat defensor de si mateix. Una situació que s'ha tornat encara més particular quan aquest dijous, a l'inici de la sessió, Costa ha anunciat que renunciava a estar present al judici com a acusat (un dret que sí que reconeix la llei) i que tampoc continuaria exercint la seva pròpia defensa. "Jo no he comès cap delicte. En tot cas, si aquest procediment continua fins a la sentència qui cometrà un delicte serà un altre", ha començat a explicar Costa abans d'aixecar-se de la cadira i abandonar la sala davant l'estupefacció del tribunal, que ha intentat aturar-lo.

El judici contra Roger Torrent i la mesa del Parlament ha començat amb un cop d'efecte de la Fiscalia: ha plantejat els dubtes que li generava fer la vista sense que s’hagin resolt tots els recursos per la recusació d’un dels magistrats. Però quan ha vist que el tribunal estava decidit a continuar, el fiscal del cas ha volgut aprofitar per llançar un avís general: malgrat que a la taula de diàleg entre Generalitat i Estat s’estigui negociant una hipotètica desjudicialització del Procés, la Fiscalia no està per la labor i espera que el poder judicial tampoc. "Va circulant una bola, que evidentment ha de ser una bola, sobre el fet que aquest judici forma part dels procediments judicials que s’han portat a la taula de negociació en això que s’ha anomenat la desjudicialització de la política catalana, que pretén l'arxiu de procediments contra polítics catalans derivats del Procés. Estic segur que aquesta sala no està afectada ni de lluny per aquesta bola, però hi ha la intenció clara que aquest judici no arranqui", ha dit el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio.

Havia anat esquivant les querelles durant tot el seu mandat, però en temps de descompte la Fiscalia va moure fitxa per imputar a Roger Torrent un presumpte delicte de desobediència quan encara era president del Parlament. Un cop acabada la instrucció, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anunciat aquest dilluns que el judici se celebrarà el 12, el 13 i el 15 de juliol, a partir de les 10 del matí. A més de Torrent hi estan citats la resta de membres independentistes d'aquella mesa: Josep Costa, que n'era vicepresident, i Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, que feien de secretaris. La magistrada instructora va concloure que hi havia indicis suficients que tots ells havien comès una desobediència greu a les ordres del Tribunal Constitucional al permetre que a la cambra es debatés sobre l'autodeterminació i la monarquia. La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i Campdepadrós i 18 mesos i 24.000 euros per a Delgado, que només va participar en la tramitació d'una de les iniciatives.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) envia a judici l'expresident del Parlament i ara conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i els membres independentistes de l'anterior mesa per haver permès debatre sobre l'autodeterminació i la monarquia tot i els advertiments del Tribunal Constitucional (TC). En una interlocutòria emesa aquest dimecres, la magistrada instructora Maria Eugènia Alegret considera que tant Torrent com Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Ariadna Delgado (ERC) podrien haver comès un delicte de desobediència greu i els dona un termini de deu dies perquè presentin els seus escrits de defensa. "Com sempre, coneixem aquestes notícies a través dels mitjans. Una demostració més d’un sistema judicial més preocupat per perseguir llibertats que per garantir-les", ha lamentat Torrent en un missatge a Twitter, si bé des del tribunal han assegurat que s'ha comunicat la decisió a les parts abans de fer-la pública als mitjans de comunicació.

El judici tenia tots els ingredients per ser un déjà-vu. El diputat i secretari tercer de la mesa, el cupaire Pau Juvillà, s'asseia al banc dels acusats quan gairebé fa dos anys exactes –quatre dies de diferència– que l'expresident Quim Torra era al mateix lloc. Els elements a jutjar eren gairebé calcats: desobediència per negar-se a retirar llaços grocs d'una institució; en el cas de Torra, de la Generalitat, i Pau Juvillà, de la Paeria de Lleida. Desenes de persones a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb l'independentisme unit –tot i la desunió pels pressupostos– per condemnar la repressió. Però dins de la sala el déjà-vu ha passat de ser simbòlic a tàctic. Si l'antecedent de Torra i la causa contra Juvillà es podien emmarcar com a dues branques d'un mateix arbre, la condemna contra l'expresident ha servit a la defensa del diputat cupaire per argumentar per què Juvillà, per a qui la Fiscalia demana 8 mesos d'inhabilitació i 1.440 euros de multa per desobediència, hauria de ser absolt.

El Suprem està a les portes de tancar un cicle: el del judici contra el Procés –a l'espera de com acaben els fronts oberts contra els exiliats–. Després de la condemna per sedició contra els líders independentistes, quedava encara pendent el judici contra l'únic exmembre de la mesa del Parlament aforat a l'alt tribunal: l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i ara diputat al Congrés en representació de Sobiranistes, que forma part del grup d'ERC. El tribunal l'ha deixat vist per a sentència després d'un procés ràpid de només dos dies, en què Nuet va defensar dimecres que va intentar conciliar l'independentisme amb la Constitució.

Joan Josep Nuet (Reus, 1964) afronta a partir de demà el judici al Suprem pel seu paper en la mesa que va tramitar les lleis de desconnexió. La resta de membres sobiranistes ja han estat tots condemnats, i en el seu cas la fiscalia demana 16 mesos d’inhabilitació per desobediència i 24.000 euros de multa.

Arcadi Oliveres és transparent. El seu univers ideològic gira al voltant de cinc conceptes: anticapitalisme, pacifisme, justícia social, desobediència, esperança. Els seus referents de joventut van ser Xirinacs -professor seu als escolapis-, Joan Gomis -president de Justícia i Pau durant 25 anys- i Frederic Roda -fundador de la Universitat per la Pau-. A la Facultat d’Econòmiques va tenir de mestres el deixeble de Vicens Vives Jordi Nadal, el marxista Manuel Sacristán i el liberal Fabià Estapé. Potser no tothom sap que el pare d’Oliveres era un petit empresari: "La primera consciència anticapitalista em va néixer en el moment de ser empresari, quan vaig heretar l’empresa del meu pare", que ja no anava bé i que ell va tancar. Defensor del cooperativisme i de la banca ètica, practica fa anys l’objecció fiscal contra la despesa militar i rebutja el consumisme depredador. És un profeta laic que ha combinat acció i pensament, i així es reflecteix al llibre ‘Paraules d’Arcadi’ (Angle), escrit amb Mar Valldeoriola.

No exerceix com a president de la Generalitat des de finals de setembre, un cop el Tribunal Suprem va confirmar la seva condemna per desobediència, però, com era previsible, Quim Torra haurà de tornar a seure al banc dels acusats per una segona causa ben similar a la que va provocar la seva inhabilitació. La jutge que instrueix aquesta segona causa al jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona considera que hi ha novament indicis de "contumaç desobediència" per no haver despenjat a temps la pancarta en defensa dels presos i exiliats el setembre del 2019. Ara dona deu dies a la Fiscalia i també a l'entitat unionista Impulso Ciudadano perquè presentin els escrits d'acusació.

La defensa de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Ginebra, ha denunciat avui que el jutge Pablo Llarena ha rebutjat remetre la seva causa del Tribunal Suprem als jutjats d'instrucció de Barcelona, tal com reclamava. L'instructor així ho va determinar en dues interlocutòries del 14 d'octubre passat, una referent a Gabriel i una altra a l'exconsellera Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les. La defensa de l'exdiputada cupaire argumenta que Gabriel no torni a Catalunya pel fet que l'Advocacia de l'Estat deixa la porta oberta a formular una acusació diferent de la de desobediència en la seva argumentació contrària al trasllat de la causa.

Un jutge de Manresa considera que l'exregidor d'ERC Jordi Pesarrodona "va fer valdre la seva reputació social i el càrrec com a quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada" durant la votació de l'1-O per desobeir la Guàrdia Civil, animar la ciutadania a mantenir-se a l'Escola Juncadella del municipi i quedar-se durant aquella jornada a la primera línia davant del desplegament policial a les portes del centre educatiu. El mateix dia que el Tribunal Suprem ha inhabilitat el president de la Generalitat, Quim Torra, el jutge ha fet pública una sentència que inhabilita Pesarrodona durant un any i dos mesos per desobediència l'1-O. També el condemna a pagar una multa de 2.100 euros.

Tres minuts. És el que ha durat la compareixença com a investigat del president, Quim Torra, davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l’investiga per desobediència en una segona causa penal per no haver retirat el llaç groc del Palau de la Generalitat. El cap de l’executiu ha decidit acollir-se aquest dimecres al seu dret a no declarar com a investigat, ja que qüestiona la legitimitat de la causa i del tribunal. Després de la compareixença al TSJC, s'ha desplaçat a la Generalitat per fer una declaració institucional i explicar les raons que l'han portat a prendre aquesta decisió.

La segona causa per desobediència contra el president de la Generalitat, Quim Torra, continua fent via al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest divendres, la sala civil i penal ha desestimat el recurs de súplica presentat per la defensa de Torra, que reclamava que es desestimés el cas, que es remunta al setembre de l'any passat. Com ja havia fet per les eleccions de l'abril, el TSJC va exigir al president que retirés la pancarta en suport als presos polítics i, un cop més, Torra es va negar a fer-ho en el termini que li reclamaven –la van acabar retirant els Mossos–. El tribunal, que ja havia desestimat les recusacions de magistrats que va plantejar la defensa del president, rebutja ara els arguments relacionats amb la llibertat d'expressió que esgrimia el recurs de súplica. La instrucció del cas, doncs, segueix endavant amb vistes a un segon judici contra el president del Govern.

En l'últim torn de paraula del judici per desobediència, Quim Torra ha expressat que el tribunal el pot condemnar, "però no canviareu el compromís que tinc amb el poble de Catalunya, ni el destí d’aquest país. La democràcia guanya sempre i la llibertat acabarà guanyant sempre".