El José Luis comença a parlar, però al cap de pocs segons s'atura. Només ha tingut temps de dir que és de Gavà Mar “de tota la vida”. El motor d’un Boeing de dimensions considerables l’ha interromput i ell aprofita per baixar de la terrassa del seu àtic per tornar a pujar de pressa amb un objecte entre les mans. És el sonòmetre –"no està homologat", puntualitza– que farà servir durant la resta de l’entrevista amb l’ARA per demostrar que el soroll que se sent a casa seva mentre els passatgers s’enlairen de l’aeroport del Prat ja excedeix els límits legals de decibels.

El 2023 es van cometre 97 delictes contra la llibertat sexual a la xarxa de transport públic de Catalunya, comptant tots els trens, des de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) fins a Rodalies, el metro, els autobusos de línia i, també, els taxis. La majoria van ser agressions sexuals. De tots aquests fets delictius en tots aquests mitjans de transports diferents, segons ha pogut saber l'ARA, el 40% es van registrar al metro de Barcelona. Això significa que d'aquest centenar de delictes comesos, fins a 39 es van cometre en aquest transport subterrani. El metro, de fet, és el mitjà amb un balanç més negatiu: hi han crescut un 56% les agressions sexuals, de les 24 del 2022 a les 39 del 2023. Pràcticament, és l'únic transport públic en què les agressions pugen, ja que també augmenten els delictes comesos als trens de Rodalies i FGC, si bé només passen de 27 a 28 fets contra la llibertat sexual.

La primera setmana de febrer "es posarà en marxa el traspàs efectiu de Rodalies". Així ho ha afirmat la consellera de Territori, Ester Capella, aquest dimecres a la tarda després d'una primera reunió amb el flamant ministre de Transports, Óscar Puente (PSOE). Capella ha explicat que la primera setmana de febrer es constituirà una "comissió política" entre Estat i Generalitat que serà l'encarregada de crear els grups de treball necessaris per abordar el traspàs. "Ha estat una reunió profitosa", ha assegurat Capella, que s'ha reunit amb Puente per primer cop des que aquest va entomar el relleu de la catalana Raquel Sánchez, ara nomenada presidenta de Paradores.

El Govern es prepara per assumir el traspàs integral de Rodalies amb la creació del Centre de Formació Ferroviària de Catalunya. Les conselleres de la Presidència, Laura Vilagrà, i Territori, Ester Capella, han presentat aquest divendres aquest espai de formació, que serà públic i pioner a l'Estat, i que està previst que entri en funcionament a partir del curs 2024-2025. El centre, que s'ubicarà a Vilanova i la Geltrú, ha de convertir-se en un potent nucli formatiu en l'àmbit ferroviari al país. "El Govern fa una aposta clara per formar nou personal en el camp ferroviari com a pas previ per enfortir la xarxa de trens", ha dit Vilagrà.

Amb l'objectiu de donar un nou impuls a la legislatura ara que arriba al seu equador, i després d'uns mals resultats d'Esquerra a les eleccions municipals, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dilluns una crisi de Govern que comporta tres canvis a l'executiu. Marxen el discutit Josep Gonzàlez-Cambray, Juli Fernàndez –només nou mesos després d'arribar– i Teresa Jordà, ella amb destí a Madrid a partir del 23-J. A canvi, arriben Anna Simó, Ester Capella i David Mascort. Qui són i quins reptes es trobaran sobre la taula?

Incògnita resolta. El número dos de la candidatura d'ERC a les eleccions municipals de Barcelona serà Elisenda Alamany (Sabadell, 1983), que actualment és regidora i ja va ocupar aquest mateix lloc ara fa quatre anys, segons ha avançat Nació Digital i han confirmat a l'ARA fonts del partit. Els republicans havien valorat la idea de buscar una cara nova per a aquesta posició, fins i tot que fos independent, però finalment s'han acabat decantant per repetir la mateixa fórmula que als anteriors comicis locals.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha avisat alguns dels propietaris de centres comercials a Catalunya que han d'arribar a acords per rebaixar el lloguer dels comerciants afectats per les restriccions sanitàries i tancaments per frenar el covid-19. En cas de no assolir-se cap pacte sobre el preu, el Govern recorda que la normativa imposa una rebaixa de la meitat de la quota.

La direcció general de Memòria Democràtica ja ha recuperat les restes de cinc individus de la fossa del prat del fuster de Sorpe (Pallars Sobirà) i està a punt d'extreure'n una sisena. Es tracta d'esquelets, alguns incomplets. Entre les troballes hi ha un crani amb un tret de bala i peces de roba. Les restes, segons els primers indicis, corresponen a cinc dels deu homes que van ser afusellats per l'exèrcit franquista l'abril de 1938 després de l'ocupació d'Isavarre. Els arqueòlegs continuaran l'excavació durant els pròxims dies a l'espera de trobar més individus.

La direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat ha començat a excavar aquest dimecres al Prat de Fuster de Sorpe, al municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà), una fossa de la Guerra Civil on s'hi hauria enterrat deu civils que van ser afusellats per l'exèrcit rebel durant la matinada del 17 d'abril de 1938. L'acte ha comptat amb la presència de diversos familiars d'aquestes víctimes i ha estat presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha afirmat que cal recordar i reparar aquests fets, els quals ha definit com "una història terrible". "Obrim fosses per tancar dols", ha expressat, per després afegir que "un país que no fa memòria és un país que no compleix amb les seves obligacions ètiques amb els seus ciutadans".

Després que les juntes de tractament de les presons hagin proposat que tots els presos polítics passin al tercer grau, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio que la confirmació d'aquesta decisió per part del Servei de Classificació de la Generalitat té un termini de dos mesos que no se sol esgotar. Ha dit que es valorarà que no hi hagi dissonàncies amb el que diu la llei i que el fet que el tercer grau s'hagi proposat per unanimitat "positivitza la resolució". Si la decisió arriba al Suprem –després que la Fiscalia recorri al jutge de vigilància penitenciària–, la consellera ha demanat al Tribunal que apliqui raons de dret i no d'estat. Capella ha considerat una "anomalia" que sigui el mateix tribunal que ha condemnat els presos el que ara pugui decidir si poden obtenir el tercer grau.

L'avís que va llançar el Tribunal Suprem dimarts contra l'excarceració dels presos polítics per passar el confinament del covid-19 a casa ha tingut efecte, segons opina l'exconsellera de Treball Dolors Bassa. "Algú s'ha espantat. De la junta de tractament o de més amunt", ha expressat aquest dijous al matí en conversa amb el seu entorn més pròxim després de conèixer la decisió de Puig de les Basses de mantenir-la a la presó, on compleix una condemna de 12 anys per haver impulsat el referèndum de l'1-O.

Gir en el discurs d'ERC en relació a la política d'aliances. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha afirmat que Esquerra està disposada a governar amb qui convingui" perquè Catalunya "faci els grans passos que ha de fer, per assolir els objectius" que el partit persegueix. "ERC, com a partit independentista, republicà i amb voluntat de transformar, farà tot el possible perquè el país avanci nacionalment i socialment", ha afegit en declaracions a Ràdio 4, on ha remarcat que els republicans són capaços de treballar "amb molta gent alhora".

Cada setmana ingressen al centre penitenciari de Brians 1 una vuitantena de persones a les quals s'ha d'escorcollar de cap a peus, totalment nus, en una petita sala. Des d'avui, en aquest compartiment on es viuen, segons els funcionaris, els "moments més delicats" de tota la vida penitenciària dels interns, hi ha instal·lada una càmera de seguretat per intentar protegir tant els mateixos presos com els funcionaris de possibles agressions o falses denúncies: tot quedarà enregistrat en vídeo i àudio.

Les informacions en diaris espanyols sobre suposats privilegis dels presos polítics a Lledoners continuen servint d'artilleria a Cs i el PP per carregar contra el Govern. Aquest dimecres ha estat el torn dels populars, que per boca de la diputada al Parlament Esperanza García han alertat que el "tracte diferenciat" als líders independentistes als centres penitenciaris posarà "en risc" els funcionaris perquè hi haurà "motins". Així s'ha expressat en la sessió de control al Govern, on ha preguntat a la consellera de Justícia, Ester Capella, a quants dels presos ha promès la "llibertat" o un tercer grau perquè "tornin a casa per Nadal, com els torrons".

Les llengües oficials i pròpies de l'Estat continuen sense ser necessàries a les oposicions a l'administració de Justícia, encara que la plaça sigui a Catalunya. El departament de Justícia de la Generalitat ha interposat aquest dijous un recurs contenciós administratiu contra l'Estat per la discriminació del català en les noves proves de selecció de funcionaris per als jutjats. En aquests exàmens, el ministeri de Justícia ha incorporat per primera vegada el coneixement de llengües estrangeres a una llista de mèrits puntuables a la prova però, segons fonts de Justícia, ha obviat el català, cosa que segons el departament menysté la llengua pròpia respecte a les estrangeres.

La durada mínima dels contractes de lloguer d'habitatges a Catalunya se situarà entre els sis i els deu anys. L'executiu ja està preparant un projecte de llei, a través d'una modificació del Codi Civil de Catalunya, per garantir l'accés a l'habitatge i contra la gentrificació que permetrà allargar aquesta forquilla d'anys per sobre del que preveu la llei espanyola d'arrendaments urbans (LAU) i, a més, també facilitarà la regulació del preu dels arrendaments. Així ho ha explicat aquest dilluns al migdia la consellera de Justícia, Ester Capella, en un acte a Ciutat Vella. "És una competència pròpia, a través del Codi Civil, i el que prevegi la llei espanyola en aquest cas és supletori", ha dit Capella.

"Trobarem i ja trobem a faltar Rajoy, que és un estadista davant Pablo Casado". Així s'ha expressat la consellera de Justícia, Ester Capella, aquest divendres a la Cope en relació a l'actual president del PP i les seves declaracions de calibre gruixut contra l'independentisme i la via del diàleg practicada pel govern espanyol. "No es pot donar resposta a la petició de més de dos milions de catalans a través de la repressió", ha retret a la dreta espanyola, que demana tornar a aplicar el 155 a Catalunya i que es manifestarà unida aquest diumenge a Madrid en defensa de la unitat d'Espanya.

La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha instat aquest dimarts la Fiscalia a investigar els "atacs" dels CDR a seus judicials, després que ahir diverses seus apareguessin amb les portes plenes de fems. A més de demanar al ministeri públic que actuï, l'acord que ha fet públic avui el TSJC també reclama als Mossos d'Esquadra més protecció presencial i permanent a totes les seus judicials, i que s'informi el president del Tribunal Superior de les mesures adoptades.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha rebutjat aquest diumenge la possibilitat d'investir Carles Puigdemont president de la Generalitat, tal com reclamen JxCat i el PDECat. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la dirigent d'ERC ha demanat "fer les coses que es puguin fer" i "no posar-se contínuament en situacions que desgastin innecessàriament el Parlament".

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha dit aquest dijous al migdia que els presos polítics i les seves famílies demanen que el seu trasllat a Madrid per ser jutjats es faci "de manera ordenada, sense dificultats, amb serenor, com sempre s'han fet les coses". Així, a poques hores que estigui previst el trasllat, ha dit, "és el moment de recordar i tornar a demostrar que l'independentisme català és cívic, pacífic i democràtic".