Quan el Reial Madrid de Florentino Pérez va dipositar la clàusula de rescissió de Luís Figo, el Barça va embogir amb la butxaca plena. Urgit pel fort impacte que suposava veure l'etern rival arrencant un símbol blaugrana a cop de talonari, el llavors president del club, Joan Gaspart, va fer servir els diners per omplir el forat amb fitxatges il·lusionants. Corria l'any 2000, els traspassos es quantificaven en milions de pessetes i el Barça se'n va gastar 14.000 en Overmars, Petit, Alfonso i Gerard. Cap d'ells va oferir un rendiment semblant al de Figo. La conseqüència va ser gairebé un lustre de foscor.

Només dos anys després de la seva sortida al mercat, Vicio ja és una marca més que coneguda en el món del menjar a domicili, principalment per les seves hamburgueses i els seus cofundadors: el guanyador de Masterchef 7, Aleix Puig, i l'empresari Oriol de Pablo. El creixement exponencial d'aquesta start-up de food delivery ha cridat l'atenció de famosos, influencers i esportistes reconeguts arreu del món, i ha aconseguit tancar una ronda de finançament de 17 milions d'euros liderada pel fons internacional Iris Ventures, i també amb la participació de noms coneguts com Leo Messi i Antoine Griezmann, a través dels vehicles inversors Barlon Capital, gestionats per l'inversor Javier Rubió.

Quan es pregunta al Camp Nou sobre Antoine Griezmann, costa ben poc que directius i executius reconeguin que va ser una operació "ruïnosa". El futbolista no només es va pagar a preu d'or. També es va haver d'abonar una multa addicional, cobrava un salari estratosfèric i va acabar tornant al seu club d'origen en una operació gairebé regalada per a l'Atlètic de Madrid. Per postres, deixava pèrdues a la tresoreria blaugrana i, per la norma del fair play, feia gairebé impossible que es pogués fitxar ningú a l'hivern. Avui el davanter matalasser, aquell futbolista que s'havia assenyalat com l'hereu de Leo Messi, serà el rival i la principal amenaça en el duel al Cívitas Metropolitano (21 h, DAZN LaLiga), on el Barça aspira a ser líder en solitari de la Lliga.

L'Atlètic de Madrid s'ha sortit amb la seva i ha aconseguit fitxar Antoine Griezmann per la meitat de preu: 20 milions. El Barça i el club matalasser han enllestit l'acord per la venda de l'atacant francès, que fins ara jugava cedit al Metropolitano. D'aquesta manera es tanca un serial en què el conjunt blaugrana deixa d'ingressar una suma molt important de diners, però a canvi s'assegura que s'estalviarà la seva fitxa elevadíssima la temporada vinent.

La jornada inaugural de la Champions va deixar una dosi generosa d'èpica al Wanda Metropolitano. Antoine Griezmann va marcar al minut 111 un gol de cap per certificar una victòria agònica de l'Atlètic de Madrid davant del Porto. Havia entrat al partit al minut 61, cosa que s'ha convertit en costum durant aquest inici de temporada tot i que el Cholo Simeone el tingui entre els seus futbolistes predilectes. El motiu de les reiterades suplències del davanter francès no és esportiu, sinó econòmic. "Jo soc un home de club", es limita a dir el tècnic matalasser quan ha d'abordar en les seves compareixences un assumpte que cada dia que passa és més difícil de sostenir.

Gairebé fa un any que, sobre la botzina, en els darrers minuts abans del tancament del mercat de fitxatges, Antoine Griezmann sortia del Barça en una operació a tres bandes. El francès tornava a l'Atlètic de Madrid, Saúl Ñígüez se n'anava al Chelsea i Luuk de Jong arribava a Barcelona procedent del Sevilla, tots tres en qualitat de cedits. D'aquesta manera, el Barça –ja presidit per Joan Laporta i sota la direcció esportiva de Mateu Alemany– es desprenia del darrer fitxatge milionari de l'etapa de Josep Maria Bartomeu i aconseguia alliberar massa salarial, debilitant, això sí, una plantilla que ja s'havia quedat sense Leo Messi.

L'Atlètic de Madrid jugarà els vuitens de final de la Lliga de Campions gràcies a la contribució decisiva de l'exblaugrana Antoine Griezmann. En un compromís vibrant a Porto, els del Simeone van aconseguir imposar-se amb gols del francès, Correa i De Paul (1-3) i, en paral·lel, van beneficiar-se del triomf del Liverpool a San Siro davant del Milan (1-2). La classificació dels matalassers depenia d'una victòria propia i també del resultat dels italians. Finalment, els reds, que no es jugaven res i acabaran primers de grup, van fer un favor a l'Atlètic i van condemnar els rossoneri, que tampoc tindran consol en l'Europa League. Els madrilenys van patir de valent per aconseguir el seu objectiu. Oblak va fer intervencions decisives abans que Griezmann, al minut 56, desequilibrés el marcador. Acte seguit, el partit es va tacar amb les expulsions de Carrasco i Wendell. Correa, a l'últim minut, va sentenciar davant del deliri dels aficionats visitants. De Paul va fer el tercer i Oliveira, de penal, va anotar de penal quan tot estava decidit. Luis Suárez, per cert, es va lesionar al minut 13.

La nit del 31 d'agost els telèfons cremaven. Els missatges entre Barcelona, Madrid i París volaven, preguntant-se si s'havia tancat el fitxatge d'Antoine Griezmann per l'Atlètic de Madrid. "Cal fer un monument a l'advocat de París, que va enllestir els papers a una velocitat increïble. En cinc minuts es va enviar el contracte amunt i avall per firmar-se digitalment", expliquen els Griezmann. La germana, que li porta els negocis, va respirar feliç quan es va confirmar que s'havia pogut tancar una operació que 24 hores abans semblava gairebé descartada. Saúl marxava al Chelsea, Griezmann aterrava a l'Atlètic i Luuk de Jong fitxava pel Barça. A les oficines del Camp Nou Mateu Alemany ho celebrava, era una operació clau per treure pressió a l'economia blaugrana. Griezmann ho va rebre amb una rialla, però sense eufòria. "No és fàcil estar pendent de si en un dia has de canviar de ciutat, amb el que comporta per a la família, els fills... Però estava content perquè tenia clara una cosa: o seguia al Barça o tornava a l'Atlètic", diuen al seu entorn.

Antoine Griezmann cobrava al Barça el mateix que guanyava el millor Leo Messi, el futbolista que va aconseguir cinc Pilotes D’or, quatre consecutives entre 2009 i 2012 i una altra el 2015. Amb això podríem acabar l’article. En els seus dos primers anys al Camp Nou l’ara davanter de l’Atlètic de Madrid es va endur 23 milions d’euros segons l’Sport. Aquesta xifra explica una bona part del que li ha passat al Barça les últimes temporades, però també ajuda a posar en context la deriva que està vivint el futbol modern. L’estiu del 2016 l’argentí va passar a cobrar 39,4 milions d’euros bruts fixos per temporada (variables a banda), mentre que el francès, si enguany hagués continuat i hagués fet una temporada normal o fins i tot dolenta, i el Barça no hagués guanyat cap títol i hagués caigut eliminat als vuitens de la Champions, s’hauria embutxacat uns 30 milions. Amb la temporada perfecta, les quantitats gairebé arribarien als 40 milions.

Malgrat que el Barça va dipositar a la Lliga els 120 milions de la clàusula de rescissió d’Antoine Griezmann per fitxar-lo de l’Atlètic de Madrid el 2019, el club blaugrana va compensar el francès amb una prima de fitxatge de 5 milions d’euros. El diari Sport ha tingut accés al contracte que va firmar l’atacant i revela aquesta i altres qüestions sobre la realitat salarial i les bonificacions d’un futbolista que ara torna a estar a la disciplina matalassera amb condició de cedit.

Passaven cinc minuts de mitjanit i els representants de Griezmann continuaven sense saber si el francès seguiria al Barça o no. “Va ser una bogeria. Al final tot es va poder enviar a les 23.59. Per segons” expliquen, tot admetent que, tal com havia anat el dia, la millor opció era veure tornar Antoine Griezmann a l’Atlètic de Madrid. “En algun moment vam pensar que l'operació no es podria fer. Van ser uns minuts molt durs. Poden tenir bons sous, però darrere de cada jugador hi ha una família, una vida. I teníem tres jugadors pendents de saber on viurien 24 hores després”, explica l’entorn de Griezmann. Al final, la carambola es va poder tancar a temps. Saúl Ñiguez, mig plorant, se n'anava a Londres per jugar al Chelsea. Antoine Griezmann torna a l’Atlètic per alçar el cap després de dos anys durs. I Luuk de Jong aterra al Camp Nou quan, poques hores abans, no s’hauria pogut imaginar mai que seria barcelonista.

Dia de bojos a les oficines del Camp Nou amb el tancament del mercat de fitxatges, com sol passar. Si normalment era per tancar incorporacions, ara ha sigut per enllestir sortides. Si normalment el mercat es tancava a mitjanit, en aquesta ocasió la cosa ha anat més tard. A la 1 de la matinada encara s'estava pendent de veure si Antoine Griezmann marxava cedit a l'Atlètic de Madrid. Quan passaven 20 minuts de mitjanit tot semblava perdut, però el Chelsea va confirmar llavors que Saúl, jugador de l'Atlètic, era el seu nou reforç. Un moviment necessari per enllestir les dues operacions en les quals el Barça era protagonista. I en una nit sorprenent, finalment la documentació va entrar a temps per fer un triple moviment: Saúl al Chelsea, Griezmann a l'Atlètic i el davanter neerlandès Luuk de Jong al Barça.

Malgrat que encara quedi una petita escletxa pel que fa a la possibilitat que hi hagi un nou gir en els esdeveniments que permetin veure Leo Messi seguint canalitzant el joc del Barça, la impossibilitat avui dia per inscriure l'astre argentí "a causa d'obstacles econòmics i estructurals (normativa de la lliga espanyola)" dibuixen un escenari totalment nou en l'equip. Fa més d'una dècada que el joc del Barça s'entén al voltant de la figura de l'argentí. Va començar com un extrem veloç i entremaliat a la banda dreta a les ordres de Frank Rijkaard, meravellant primer Fabio Capello al Gamper i després deixant nits memorables, fent perdre els estreps a Del Horno a Stamford Bridge i disfressant-se de Maradona en un gol de dibuixos animats contra el Getafe. La seva figura no va parar d'engrandir-se i el seu futbol va evolucionar fins a elevar la posició de fals nou a l'excel·lència en el cicle daurat de Pep Guardiola. Després, tornaria a la banda amb l'arribada de Luis Suárez i formant un trident amb Neymar que guanyaria de nou el triplet, aquest cop amb Luis Enrique. Durant tot aquest temps Messi ha sigut sempre el director d'orquestra de l'equip, alternant en els últims anys la banda dreta amb la mitja punta i la davantera i caient, fins i tot, de forma circumstancial en posicions pròpies d'un migcampista.

Antoine Griezmann és un dels jugadors que està a la rampa de sortida, aquest estiu, al Barça. El davanter francès no ha acabat d'encaixar a l'equip i a més té una de les fitxes més altes del vestidor. Per això el club blaugrana es planteja des de fa setmanes l'opció de vendre'l. Això sí, no a qualsevol preu. Ho van deixar ben clar el president Joan Laporta i el director esportiu, Mateu Alemany, durant la presentació de Memphis Depay.

L'intercanvi Saúl-Griezmann no es portarà a terme. Segons ha pogut confirmar l'ARA aquest dilluns, el Barça no està convençut amb els paràmetres d'una operació que es va començar a teixir la setmana passada. D'aquesta manera, el club blaugrana desisteix d'aquesta via per treure's de sobre la fitxa del davanter francès, que és un dels principals esculls per poder alliberar massa salarial i inscriure Leo Messi –un cop hagi renovat– de cara a la temporada vinent. Les fonts consultades sostenen que el fitxatge de Saúl, de l'Atlètic de Madrid, per compensar la sortida de Griezmann, que tornaria al Wanda Metropolitano, no genera prou consens al si del club.

Els últims anys, l'enginyeria financera s'ha convertit en un concepte habitual als despatxos del Camp Nou quan s'obre el mercat de fitxatges o quan cal quadrar comptes. Des dels intercanvis Cillessen-Neto i Arthur-Pjanic fins als primers comiats a preu de saldo de pesos pesants del vestidor per alliberar una massa salarial que els anys de gestió de Josep Maria Bartomeu es va convertir en la més alta d'Europa i que ara s'ha de retallar de manera dràstica, tant per rubricar la renovació de Messi com per inscriure els últims fitxatges. L'últim capítol d'enginyeria financera al qual està abocat el club passa ara per la figura d'Antoine Griezmann, que, mentre Messi no tingui contracte en vigor, és el futbolista més ben pagat de la plantilla blaugrana.

L'amistat entre Ousmane Dembélé i Antoine Griezmann ja va deixar vídeos fora del camp per a la memòria abans que es trobessin al club blaugrana. En una concentració de la selecció francesa el novembre del 2018, poc temps després de ser campions del món, el ball d'Ousmane i Griezmann al ritme de Bella sortint del gimnàs va ser una primera mostra pública de la gran relació entre els compatriotes. Aquell mateix estiu Griezmann fitxaria pel Barça, cosa que acostaria els dos amics. Però aquesta convivència no ha deixat només rècords positius. Un vídeo filtrat de la gira de pretemporada del Barça per Àsia ha posat la parella d'atacants en el punt de mira.

Antoine Griezmann no té cap mena d’intenció de marxar de Barcelona. S’hi sent a gust, a la ciutat. També al club, malgrat que és conscient que amb la situació econòmica que viu l’entitat, li tocarà ser protagonista de mil informacions que el situen ben lluny del Camp Nou. De fet, és un dels pocs jugadors de l’actual plantilla amb mercat i del qual es puguin treure diners, per l’edat i per projecció, especialment si li surt una bona Eurocopa. Malgrat que el seu pas pel Barça encara no ha complert les expectatives, la direcció esportiva blaugrana confia que un bon torneig amb França augmenti el seu preu de mercat i permeti tancar una bona operació. L’entorn de Griezmann, però, és molt contundent: ni vol marxar ni marxarà. Tant li fa si la directiva l'ofereix o no. Ell vol seguir.

Si el Barça suma els tres punts dijous en el partit pendent que té contra el Granada se situarà líder de la Lliga per primera vegada aquesta temporada. En solitari, amb un punt d'avantatge sobre l'Atlètic de Madrid, tres en relació amb el Reial Madrid i quatre sobre el Sevilla. L'equip que entrena Ronald Koeman va guanyar fa deu dies la Copa del Rei de manera brillant i ara es disposa a sumar un doblet que fa uns mesos semblava una utopia. Amb millors sensacions de joc i més capacitat golejadora que els oponents, ha aprofitat una bona dinàmica pròpia i diverses errades alienes per recuperar el domini del campionat.

Allà on no arriben les cames hi arriba el cor. Atrapat dins d’un calendari exigent sense pausa, el Barça va serrar les dents per endur-se un triomf d’or de Vila-real gràcies a la picaresca de Griezmann (1-2). Després de beure de la Copa del Rei, el Barça té més fam que mai i dijous ja podria ser líder si derrota el Granada, ja que en una jornada rodona, l’Atlètic de Madrid va seguir deixant-se part del crèdit que li queda a Bilbao (2-1). L’equip de Koeman en vol més, sense pensar que falta un davanter centre, que alguns jugadors noten el cansament per les poques rotacions del tècnic i que les cames de Messi estan plenes de blaus de les trompades que rep. Tant li fa, el Barça ja ha atrapat de nou el Madrid, tot i tenir un partit menys. I l’Atlètic de Madrid nota al clatell l’alè de l’equip blaugrana, deixant-se punts. Ara, per seguir guanyant, caldrà sumar nous efectius a la causa.