Gairebé tres dècades després que la llei Bosman facilités la incorporació de jugadors comunitaris per part de clubs de la Unió Europea, la major part de les plantilles de les entitats d’elit compten amb un elevat percentatge d’estrangers. Arran d’aquella sentència, molts clubs van preferir buscar fora a formar talents als seus planters, sobretot especialistes en determinades posicions, com la davantera. Una tendència d'àmbit global que també va arribar a Catalunya i que va limitar l'impacte golejador dels catalans en les competicions oficials.

Joselu jugarà al Reial Madrid. L'Espanyol i el club blanc han fet oficial aquest dilluns l'acord per a la cessió, amb opció de compra, del davanter, que als 33 anys torna a un dels clubs on es va formar. Tot i no estar-hi obligat, per la clàusula que permetria Joselu marxar cedit a l'equip de Primera que li mantingui la seva fitxa, finalment el Madrid ha accedit a pagar prop de mig milió d'euros, xifra a la qual se li podrien afegir 1,5 milions més en el cas que el club madrileny faci efectiva l'opció de compra contemplada en el préstec. Una xifra assumible que el club blanc-i-blau dona gairebé per fet que acabarà ingressant si Joselu acaba fent una temporada a un bon nivell. El jugador tenia clar que volia marxar al Madrid, fet que ha jugat un pes a l'hora que l'Espanyol hagi accedit a facilitar-li la sortida. El jugador, de fet, marxa perdonant prop de mig milió del seu salari, xifra que assumirà el club blanc.

Antònia Font volia fer un reggae, però creuen que els va sortir més aviat un vals. Jo volia escriure sobre Sergi Darder, però crec que també escriuré sobre Gerard Moreno, l’únic Gerard que encara pot guanyar la Champions. El traspàs del de Santa Perpètua és l’errada més gran que ha comès l’Espanyol, pel cap baix, en els últims deu anys. Sense ell –malgrat el miratge de l’any de Rubi– estem vivint el que hauríem viscut durant la primera dècada d’aquest segle sense la intervenció miraculosa del Doctor Gert.

Gerard Moreno arribarà aquest diumenge contra el Barça (22 h, Movistar + La Liga) a la xifra històrica de 200 partits a Primera Divisió. El davanter del Vila-real està a només un gol d’igualar la seva millor marca a la Lliga: 16 gols amb l’Espanyol, a la temporada 2017-18.

El primer cop que Pablo Machín va rebre un equip liderat en atac per Gerard Moreno, l’abril del 2018, va sortir del partit amb el cap ben alt, però empipat per haver perdut una oportunitat molt suculenta d’acostar-se a Europa. Abans de rebre l’Espanyol a Montilivi, el seu Girona era vuitè, a tres punts de les posicions que donaven accés a l’Europa League. Però aquella tarda els blanc-i-vermells van topar amb l’efectivitat d’un Gerard Moreno que, amb un doblet, va rescatar l’Espanyol de les penúries i va encetar una ratxa desastrosa dels gironins. “Ells han sigut molt eficaços, i nosaltres, amb el 0-2, ja ens hem precipitat”, va lamentar el tècnic de Sòria, que aquesta tarda (16 h, M. La Liga) procurarà assecar la prolífica ratxa del davanter perpetuenc, a qui ja va assecar la temporada passada amb el Sevilla (0-0) al Sánchez Pizjuán.

La millor notícia de l’empat contra el Rayo Vallecano és el disgust que vam tenir. Ningú -entrenador, jugadors, aficionats- va donar el resultat per bo. Tot i que, segons els nostres paràmetres habituals, un empat fora de casa és un bon resultat. Aquesta temporada tot és diferent. Tant, de fet, que -cosa insòlita- els àrbitres ens estan afavorint en decisions importants. Això sí, sempre arriba el VAR per corregir-los. Tan bé que ens hauria anat altres temporades i tant que ens està perjudicant aquest primer any. Sense el VAR seríem líders. O sense el VAR no s’haurien arriscat a beneficiar-nos.

Gerard Moreno ha trencat el seu silenci sobre la seva sortida de l'Espanyol. Gairebé un mes i mig després de tancar el seu traspàs al Vila-real, l'atacant perpetuenc ha concedit una entrevista a RAC1 durant la concentració de pretemporada del Vila-real a Navata. "Estic molt agraït a l'Espanyol, però m'hauria agradat sortir del club d'una altra manera". El davanter reconeix que li hauria agradat acomiadar-se de l'afició: "No era el comiat que volia. Quan es va concretar la venda, estàvem parlant de fer una roda de premsa per acomiadar-me. Alguns dels actuals dirigents em donaven suport, i em va saber molt greu que no em deixessin. Hi havia una persona que potser no li interessava que jo sortís a fer una roda de premsa, però no li guardo rancor, és una cosa passada". El davanter ha qualificat de "fred" el seu comiat, anunciat únicament a través de les xarxes socials, i ha lamentat que molta gent critiqués aquestes formes: "Molts no entenien la meva manera de sortir, però no vaig poder fer-hi gaire més. Jo era el primer que volia fer una roda de premsa. Estimo molt la gent de l'Espanyol, i no tinc rancor ni estic ressentit".

“Ha sigut una etapa molt feliç de la meva vida. Marxo amb pena i tristesa, m’hauria agradat acomiadar-me d’una altra manera. L’Espanyol ha sigut sempre el club de la meva vida i m’encantaria tornar-hi en un futur. Estic segur que ens retrobarem”. Així va acomiadar-se ahir Gerard Moreno, que, tres anys després, torna a ser del Vila-real. L’acord, per 20 milions d’euros, el converteix en la venda més cara de la història de l’Espanyol: supera els 17,5 milions que el Roma va pagar per Dani Osvaldo i els 16,9 que el Deportivo va invertir en Sergio González. Tres traspassos marcats per les necessitats econòmiques -en diferents graus- d’un Espanyol que ha completat 9 de les 15 vendes més importants de la seva història a partir del 2010.

Ja és oficial que Gerard Moreno jugarà al Vila-real fins al 2023. L’Espanyol i el conjunt groguet han anunciat aquest dimarts la venda del jugador per 20 milions d’euros. Els blanc-i-blaus havien pagat 1,5 milions pel 50% dels seus drets. Es tracta d’un traspàs pel mateix valor de la seva clàusula. El perpetuenc torna al club de la Plana Baixa tres anys després. El pagament pel davanter s’efectuarà en tres terminis: 12 milions abans del 30 de juny, 4 el juny del 2019 i 4 més el juny del 2020. Els 20 milions són la quantitat neta que rebrà l’Espanyol. El Vila-real, a més, assumirà l’IVA de l’operació, i ja en el primer pagament pagarà 16,2 milions. El jugador, de vacances a Eivissa la setmana passada, seà presentat en els propers dies com a nou jugador groguet. Com que els 12 milions que el club rebrà aquest estiu eren provisions de l’exercici 2016-17 per quadrar xifres, no podrà reinvertir-los per a fitxatges.

En una extensa entrevista al 'Tot gira' de Catalunya Ràdio, Gerard Moreno ha valorat la seva situació a l'Espanyol, la seva més que probable marxa del club i també la temporada que acaba de finalitzar. Com ja s'havia avançat fa una setmana, el davanter ha reconegut que si deixa l'Espanyol serà pels problemes econòmics de l'entitat. Moreno, que actualment està de vacances, ha deixat clar que no vol amagar-se "de la possibilitat de marxar ni de l'existència d'una oferta formal" que el club ja ha rebut. Es tracta del Vila-real, encara que Moreno no ha volgut fer públic el nom.

Gerard Moreno ha deixat molt clar que si se'n va aquest estiu de l'Espanyol serà perquè la situació econòmica del club "és greu, es necessiten uns ingressos abans del juliol". En un fragment avançat de l'entrevista que emetrà aquest diumenge el programa 'Tot gira' de Catalunya Ràdio, el davanter perpetuenc, en un discurs en to de comiat, ha explicat quins motius el podrien portar a deixar l'entitat espanyolista, i ha deixat en mans del club la seva continuïtat.

L’últim partit del curs a l’RCDE Stadium, la visita del Màlaga (16.15 h, BeIN LaLiga), servirà per tancar una setmana tràgica per a l’espanyolisme. Serà una tarda de comiats nostàlgics: els dels desapareguts Juli Pardo i Dámaso Ruiz, més el d’un Gerard Moreno que marxarà al Vila-real. Tres persones amb gran pes en l’espanyolisme en els últims anys, des dels despatxos, la grada i la gespa, respectivament, viuran un adeu especial -per als dos primers, l’últim- per part de l’afició periquita.

1.Ens hem quedat sense ídol. Després de molts anys, tornàvem a tenir-ne. Els nens sabien quin número volien a les seves samarretes. El 21 -per sempre en el nostre record- ja no era el més imprès. Un noi del planter, perico de cor i -molt important- bon jugador havia aconseguit la valoració unànime: era el triat, el pal de paller del present i del futur de l’equip i fins i tot del club; el fonament des del qual bastir un projecte il·lusionant. Ens sentim estafats i tenim raó: no només no s’estan complint les promeses de Mister Chen, sinó que estem retornant a les desgràcies del passat (vendes, mediocritat esportiva, avorriment...) sense les seves virtuts (èpica, unió, sentiment, romanticisme...). Tenim els mals de l’empresa, però també els defectes d’una mala empresa. Que se’n vagi Gerard ens deixa sense il·lusió: pel que és i pel que simbolitza. Ara ja sabem que, en el millor dels casos, la temporada vinent serà tan mediocre com l’actual. La marxa de Gerard fa menys atractiu l’Espanyol a ulls d’un bon entrenador o d’un bon jugador. Òbviament, David López tindrà menys ganes de quedar-se. També és la confirmació del que ja sabem i ens sembla lògic: quan la mediocritat i els cants de sirena entren per la porta, el compromís d’un jugador surt per la finestra. I cada dia tindrem menys motius per anar al camp. Molts pericos desertaran; pateixo per les renovacions de carnets. I pateixo perquè el senyor Chen se’n cansi i ens deixi en una situació pitjor. Perquè les coses sempre poden anar pitjor.

La segona etapa de Gerard Moreno a l'Espanyol és molt a prop d'acabar-se. Segons ha avançat 'RAC1', el Vila-real ha convençut l'atacant de Santa Perpètua de la Mogoda per tornar a l'entitat que va deixar el 2015. Tres cursos i 38 gols oficials més tard, Moreno podria fer el viatge a la inversa en una operació que deixaria 20 milions a les arques de l'Espanyol, que només en posseeix el 50% dels seus drets econòmics. L'Espanyol no negociarà pel jugador, i només permetrà que surti pel valor de la seva clàusula.

El tòpic diu que tots tenim un entrenador a dintre. No només: també hi tenim un director esportiu. I ara que hem iniciat l’època de rumors, les llistes d’altes i baixes són constants. Especialment en casos com l’Espanyol, amb una temporada decebedora i a la recerca d’un bri d’il·lusió en el futur. Com que jo de mercats futbolístics no en sé, he fet una llista -jerarquitzada- dels jugadors de l’actual plantilla que voldria que seguissin la temporada vinent. És una llista en positiu, en la qual no critico ningú: els jugadors que preferiria fora del club, no els cito. A alguns dels no citats els agrairia sincerament els serveis prestats. A d’altres, no.

Retenir Gerard Moreno serà el principal maldecap de l’Espanyol aquest estiu. El neguit als despatxos de l’RCDE Stadium sobre el futur de la seva gran estrella ha augmentat en les últimes setmanes, especialment després de veure com el projecte esportiu, estancat, cada cop satisfà menys un golejador que podria buscar a fora el que no pot tenir a casa. Gerard vol i mereix un projecte a la seva altura, i cada cop és més conscient que, a l’Espanyol, almenys a curt termini, no el podrà tenir. El sentiment de què parlava al novembre, quan va renovar, pot no ser suficient per convèncer-lo de seguir en un equip en què, enguany, ha marcat la meitat dels gols (18 dels 36). “Tinc moltes ganes de seguir vestint aquesta samarreta i aquests colors, que des de petit porto molt endins”, va confessar en aquell moment, quan ampliava el seu contracte fins al 2022 amb una clàusula que aquest 1 de juliol passarà de 40 a 50 milions.

Aquesta és la frase d’un exercici escolar. Els alumnes havien d’afegir-hi el temps verbal correcte. Però una nena, una petita heroïna quotidiana, va decidir que, a més del que li demanava la mestra, afegir l’“és”, calia un canvi bàsic: no podia donar per bona una frase falsa. Perquè el seu jugador preferit no és Messi, és Gerard Moreno.

Més enllà dels valuosos tres punts obtinguts a Montilivi, l’arribada a la banqueta de David Gallego va servir a l’Espanyol per desbloquejar un actiu de present i, també, de gran futur: la connexió formada per Sergi Darder i Gerard Moreno. L’Espanyol va trigar 40 partits a aconseguir associar el seu millor cervell amb el seu davanter més prolífic en forma de gol. El jugador més car de la seva història amb la figura blanc-i-blava, sens dubte, més cotitzada en el mercat. La seva relació sobre la gespa recorda la del tàndem format per Iván de la Peña i Raúl Tamudo, que malgrat disputar 151 partits junts només van aliar-se de manera directa en quatre gols. El d’Artà no és un especialista a fer l’última passada (vuit passades de gol al Lió en 75 duels per tres al Màlaga en 67 partits), però els responsables esportius de l’entitat confien que faci un pas endavant i tingui més influència en l’atac blanc-i-blau. Un dels que més ho desitgen és el mateix Moreno, que abans de la visita a Girona havia tingut cinc assistents, la majoria davanters: Sergio García, Baptistão i Piatti, amb tres passades de gol cadascun, i Granero i Víctor Sánchez, amb dues.

Com va passar en el partit la primera volta, l’Espanyol va fer un gran partit contra el València. Com també va passar en aquell partit, però, els blanc-i-blaus van acabar perdent (1-0) contra un conjunt més efectiu que va plantejar la mateixa idea: replegament i contraatac. Malgrat aquest curs ja no els queden gaires al·licients esportius, als blanc-i-blaus no els va faltar ambició ni determinació a Mestalla, on van fer mèrits per obtenir, almenys, un punt. Els de Marcelino García van tornar a demostrar per què van pispar la tercera posició al Madrid contra un conjunt a qui jugar bé no li és suficient per puntuar a domicili.