Jürgen Klopp és un dels entrenadors més passionals de l'era moderna del futbol. Amb un caràcter únic i frases cèlebres com ara "jo soc The Normal One", s'ha convertit en un tècnic estimat pels aficionats dels equips on ha estat. També ha demostrat ser un gran guanyador, ja que ha creat projectes a llarg termini que han funcionat molt bé i ha tornat la il·lusió a clubs que feia anys que l'havien perduda.

El Liverpool està a les portes d'una nova final de la Lliga de Campions. L'únic equip capaç de fer la guitza al Manchester City de Pep Guardiola viatja a Vila-real després de guanyar 2-0 a Anfield per segellar la classificació aquest dimarts (21 h, Movistar Liga de Campeones) per a la final de París. El Liverpool és la tempesta perfecta: pressiona de manera agonitzant i ataca per tots costats. La seva proposta, molt rica en resiliència i atreviment, respon a la història de vida del seu entrenador: Jürgen Klopp. Fa uns anys treballava de matinada en un magatzem carregant caixes; ara està a punt de portar el seu Liverpool a la tercera final de Champions.

El duel entre els dos gegants de la Premier començaria tan intens i passarien tantes coses des dels primers minuts que no tardarien a complir-se les expectatives que envoltaven l'enfrontament entre els dos equips més en forma d'Anglaterra. "Quan em retiri, recordaré el Liverpool com el rival més dur", havia dit Pep Guardiola en la prèvia. "El City és el millor equip del món", havia afirmat, per la seva banda, Jürgen Klopp. L'alta i preciosa rivalitat que estan brindant els últims anys citizens i reds s'explica, també, en gran part pel segell d'autor dels seus dos entrenadors. El partidàs se segellaria amb un empat (2-2) que ho deixa tot igual al capdavant de la taula: el City segueix primer amb un punt de marge respecte al Liverpool.

El Manchester City ha marxat aquesta tarda d'Anfield amb un copiós botí. El conjunt de Pep Guardiola ha golejat el Liverpool (1-4), ha humiliat el vigent campió de la Premier League i ha reforçat el seu lideratge al capdamunt de la taula. El City, amb un partit menys, té una diferència de cinc punts respecte al Manchester United, el seu immediat perseguidor, i ja en treu deu a l'equip dirigit per Jürgen Klopp. Feia més de 50 anys, des del 1963, que el conjunt red no encadenava tres derrotes seguides a Anfield en partit de lliga: abans del City, els havien derrotat els modestos Brighton i Burnley.

Els avis i els adults ploraven. Per tot el planeta, milions de llàgrimes d'alegria. I jo també. El Liverpool, campió d'Anglaterra després de 30 anys de patiments. 30 anys esperant, 30 anys desesperants. De perdre l'esperança. De trobar l'esperança.

Després de 30 anys esperant, el Liverpool per fi ha guanyat la lliga. 30 anys esperant en què l'equip red ha sigut capaç de regnar a Europa, però sempre veia com la lliga se li escapava. Per una relliscada, per un error, per un gol rival. Però, 30 anys després, el Liverpool ha guanyat la seva 19a lliga d'una manera inesperada: a la lliga dels estadis buits i la pandèmia, i gràcies al resultat del Chelsea - Manchester City. L'equip de Guardiola, vigent campió, ha punxat a Stamford Bridge i l'afició del Liverpool, que ahir havia golejat el Crystal Palace, ha pogut començar la festa.

Adama Traoré s’ha convertit en una de les grans revelacions de la Premier League. La seva sensacional temporada amb el Wolverhampton Wanderers ha despertat l’interès de Jürgen Klopp, que segons la premsa anglesa hauria demanat el seu fitxatge al Liverpool i estaria disposat a pagar 60 milions d’euros per incorporar-lo aquest mateix estiu.

L'Atlètic de Madrid ha començat l'eliminatòria de vuitens de final de la Lliga de Campions amb una victòria contra el Liverpool (1-0). El campió d'Europa ha perdut al Wanda Metropolitano, on l'equip madrileny ha tret petroli d'un gol de Saúl al minut 4.

El Liverpool va reforçar ahir la condició de líder de la Premier League amb la victòria contra el Manchester United (2-0). La competició és seva. L’empat del Manchester City de dissabte (2-2) i la relliscada del Leicester a l’estadi del Burnley (2-1) evidencien que el vigent campió d’Europa té un ritme superior. La seva manera d’entendre, ordenar i executar el futbol és implacable.

Tot segueix igual al capdavant de la Premier League. El Liverpool ha patit per superar el Sheffield United a domicili, però els de Jürgen Klopp s'han imposat gràcies a un solitari gol de Wijnaldum al minut 70 de partit (0-1). Set victòries en set jornades del conjunt 'red' que lidera la taula amb mà de ferro.

La final de la Champions ha deixat de ser el gran deute pendent de Jürgen Klopp. Després de veure com se li escapaven les finals del 2013 i del 2018, el tècnic alemany va tocar per fi el cel a Madrid. El Liverpool va derrotar el Tottenham (0-2) i va coronar-se com a campió d’Europa en un duel de dinàmiques i punts d’inflexió que va començar elèctric, que es va adormir de cop i que va reaccionar al tram final per convertir-se en un espectacle de rock’n’roll. Salah, de penal, i Origi, amb un xut creuat, van enviar l’ orelluda a la ciutat dels Beatles.

Per vuitena vegada, Pep Guardiola acaba una temporada mirant des de la banda com els seus jugadors guanyen la lliga. Vuitena o novena vegada, si hi incloem el títol de campió de Tercera Divisió amb el Barça B. El Manchester City va guanyar la Premier League després de vèncer el Brighton & Hove Albion per 1-4 i va alçar el seu sisè títol de lliga de la història. I, per primera vegada, n’ha guanyat dos de manera consecutiva. Feia deu anys que el guanyador de la Premier no revalidava el títol: l’última vegada va ser el Manchester United, el 2008 i el 2009. Tot i la victòria del Liverpool per 2-0 sobre els Wolves, els de Pep Guardiola sumen 98 punts, un més que els reds, que van tancar la temporada amb 97. És, per tant, el segon rècord de punts de la història de la Premier League, superat només pel mateix City la temporada 2017-2018, amb 100.

Última jornada de la Premier League i el títol encara per decidir. Manchester City o Liverpool. Pep Guardiola o Jurgen Klopp. Els 'blues' depenen d'ells mateixos per alçar el seu sisè títol de lliga i, per primera vegada, el segon de manera consecutiva. Tenen 95 punts, mentre que el seu immediat perseguidor, els 'reds', en sumen un menys: 94.

Quan més s’estava parlant de la Superlliga europea, més s’ha entestat la Champions a fer-nos creure que el format actual és una mina. Les gestes del Liverpool i el Tottenham en els partits de tornada de les seves respectives eliminatòries de semifinals, en què van aconseguir eliminar contra tot pronòstic el Barça i la revelació de la temporada –l’Ajax– respectivament, no han sigut res més que la punta de l’iceberg d’una edició plena de girs de guió i emocions diverses.

En poc més de mig any, Madrid haurà sigut la seu de les dues principals competicions continentals de clubs de futbol: la Champions i la Libertadores. Les dues, a més, tenen la particularitat de ser finals inèdites i entre equips de la mateixa federació.

El Liverpool juga el seu partit de la Premier League a la mateixa hora que el Barça (20.45). Però els dos partits no tindran res a veure. Els blaugranes, ja campions, jugaran a Balaídos amb un onze farcit de suplents. En canvi, els reds, que s’hi juguen la Premier, hauran de decidir si van a totes contra el Newcastle o si reserven futbolistes pensant en una hipotètica remuntada, dimarts, a la tornada de semifinals de Champions. Jürgen Klopp, l’entrenador del Liverpool, té un gran dilema al davant.

Jürgen Klopp és un entrenador que no té pèls a la llengua, que diu el que pensa sense pensar-s’ho. I això, de cara a la galeria, és molt atractiu. Ara bé, també comporta el risc de dir bestieses de l’alçada d’un campanar. O coses inoportunes. I al tècnic del Liverpool no se li va acudir res més que menystenir el Camp Nou dos dies abans de les semifinals contra el Barça. “És un camp molt gran, però no un temple del futbol”. Tres a zero. Així li va anar.

Abans de la disputa de l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions contra el Liverpool d'aquest dimecres (21 h, Movistar Liga de Campeones), l'entrenador del Liverpool, Jürgen Klopp, ha atès els mitjans. "Respecto molt el Barça, segueixo els seus partits i m'encanta el seu estadi", ha dit el tècnic alemany, tancant qualsevol polèmica arran d'unes declaracions seves al mitjà 'DAZN' en què afirma que el Camp Nou és "un estadi bastant gran, més que Anfield, però no un temple del futbol".

Abans de la disputa de l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions contra el Liverpool d'aquest dimecres (21 h, Movistar Liga de Campeones), el davanter del Liverpool Sadio Mané ha atès els mitjans. El futbolista senegalès somia amb fer gol aquest dimecres al Camp Nou, ha elogiat Coutinho –"Tinc una mica d'enveja del Barça, perquè juga amb ells i no amb nosaltres"– i ha afirmat que el central Virgil Van Dijk està a punt per "aturar" Messi. Mané ha recordat un dels seus ídols, Ronaldinho, però ha dit que el brasiler sempre tenia un somriure quan jugava. Ell, en canvi, no.

Jürgen Klopp no és un entrenador qualsevol. Ni per l’estil, ni pel caràcter, ni pel carisma. És graciós, distès i ocurrent a les sales de premsa, però disciplinat, autoritari i metòdic amb els jugadors. Unes qualitats que quallen entre els aficionats, a qui sempre s’ha posat a la butxaca. Primer al Mainz, després al Dortmund i des de fa quatre temporades al Liverpool. “No soc the special one, soc the normal one”, deia en la seva presentació com a tècnic red, l’octubre del 2015. Una frase que va fer esclatar de riure tots els periodistes que hi havia a la sala, i també els propietaris del seu nou club.