La política no es produeix només als passadissos o als despatxos dels parlaments, sinó també, i potser sobretot, als bars, a les sobretaules familiars o a la cua del mercat. Per això, per calibrar l’abast de la crisi que afecta ara mateix el PSOE, ens hem de posar al lloc del militant de base, especialment aquell que viu en un poble o en una ciutat mitjana governada per la dreta, i que cada dia baixa al bar a lliurar una batalla per les idees. Dijous, aquest militant, per primera vegada en molts anys, va tenir vergonya i es va quedar a casa.

L’antiga cúpula del PP es blinda davant les revelacions de Luis Bárcenas. Tres ex secretaris generals del partit han desfilat aquest dimarts com a testimonis a l’Audiència Nacional i s’han cenyit a un mateix missatge: han negat haver-se embutxacat els sobresous que l’extresorer assegura que els lliurava i han tret credibilitat al cúmul de presumptes pagaments en negre que s’haurien finançat amb donatius ocults d’empresaris i constructors durant dues dècades. Javier Arenas, Francisco Álvarez-Cascos i María Dolores de Cospedal han desmentit que fossin receptors de retribucions il·legals i d'haver col·laborat en una suposada trama de recaptació de comissions a canvi de contractes públics.

L'ex secretari general del PP i exministre de l'Interior Ángel Acebes ha negat avui a l'Audiència Nacional que cobrés sobresous, com va afirmar l'extresorer del partit Luis Bárcenas davant del tribunal que jutja el suposat pagament de les reformes de la seu de la formació al carrer Génova de Madrid amb diner negre. Acebes ha titllat els anomenats papers de Bárcenas de "totalment falsos", informa Efe. Alhora, l'exdirigent ha dit que desconeixia que existís una caixa B al PP, finançada presumptament amb les comissions que la formació hauria rebut durant anys de mans d'empreses que aspiraven a contractes públics, segons la confessió de Bárcenas, que figura com a principal processat a la causa.

“Vinc a casa meva i vinc a parlar amb els meus amics”, es va sentir de boca de Manuel Fraga un dia que entrava a la seu de Génova, 13. El 1983, el líder d’Alianza Popular -que després es va convertir en el Partit Popular- va decidir abandonar un petit immoble al carrer Silva de Madrid per traslladar-se al gran edifici de set plantes, gairebé 7.000 metres quadrats i 140 places de pàrquing, que fins d’aquí uns dies haurà acollit el partit conservador. Trenta-vuit anys després, Pablo Casado ja no vol que Génova sigui casa seva, necessitat de girar full a una època en què els convivents van passar d’amics a enemics com a conseqüència del sistema corrupte que havien creat els dirigents.

Ahir els periodistes li van preguntar a Casado per la trama parapolicial que el jutge diu que van ordir Fernández Díaz i Cospedal, per impedir que Bárcenas posés els papers que guardava dels comptes del PP a disposició de la justícia. Recordaran que el número 2 de Fernández Díaz, tot un secretari d’estat de Seguretat, va dir-li a un jutge que el seu problema era haver estat lleial als “miserables” Fernandez Díaz, Cospedal y Rajoy.

El Partit Popular deu estar ple de gent honesta, però alguns dels que l’han manat l’han convertit en sinònim de corrupció.

Són setanta-quatre folis trepidants: la investigació dels presumptes delictes comesos pel PP com a entitat jurídica i per tres dels seus responsables en el cas de la destrucció dels discos durs dels ordinadors Toshiba Libretto 100 CT i Apple MacBook utilitzats el 2012 i 2013 pel llavors tresorer del Partit Popular Luis Bárcenas.

Són les quatre de la tarda passades. El jutge Eduardo Muñoz Baena no sembla conscient que el judici ha començat a les 9.45 h, amb una interrupció d’una mica més d’un quart. Luis Bárcenas, que ha sigut traslladat des de la presó de Soto del Real als jutjats penals de Madrid, fa dues hores que declara en qualitat de testimoni. I quan acaba el torn de les acusacions, com que s’ensuma que el jutge té intenció de fer una pausa per menjar, Bárcenas, sense perdre la serietat, assenyala:

L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, prestarà declaració aquest matí de dijous en el judici sobre la destrucció dels discos durs dels seus dos ordinadors, executada pel PP el 2013, en plena investigació de la caixa B de l'esmentat partit per part del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz.

El jutge Eduardo Muñoz de Baena, titular del jutjat penal número 31 de Madrid, haurà de resoldre, previsiblement aquest dilluns, si autoritza o rebutja la retransmissió televisada del judici per la destrucció dels discos durs dels ordinadors de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, que comença divendres que ve, 14 de juny. La iniciativa de retransmissió va ser proposada pel gabinet de comunicació del Tribunal Superior de Justícia de Madrid per facilitar el treball periodístic, però el PP s'hi ha oposat perquè, assenyala, els periodistes "no necessiten la utilització de mitjans audiovisuals per proporcionar informació veraç a la ciutadania".

L'extresorer del PP Luis Bárcenas, condemnat a 33 anys i 4 mesos de presó per la trama Gürtel, ha assenyalat que la decisió de la secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional és una "sentència política" i ha qualificat de "cínic" que s'acusi el PP perquè és "impossible" que sigui responsable del que fan els "milers de càrrecs" del partit. "És una sentència política en què la valoració de les proves practicades al judici no s'han tingut en compte. Tinc la sensació d'haver assistit a un judici diferent del plasmat a la sentència", ha assenyalat en una entrevista a 'El Mundo' el que va ser tresorer del PP entre el 2008 i el 2009. També ha recalcat que hi ha "desequilibris clars entre els condemnats per un mateix delicte i la pena que s'ha assignat a cadascun".

Tan bon punt va rebre ahir al matí la sentència de 1.687 folis del cas Gürtel 1999-2005, la Fiscalia Anticorrupció va començar a elaborar la llista de condemnats per als quals sol·licitarà l’ingrés immediat a la presó. L’anomenada vistilla (audiència breu) no es podrà celebrar abans de dimarts, perquè l’Audiència Nacional ha citat per avui i dilluns que ve els 37 enjudiciats (29 condemnats i 8 absolts). Luis Bárcenas, amb una pena de 33 anys de presó; Guillermo Ortega, de 38 anys, i Alberto López Viejo, de 31 anys, són a la llista que preveu la fiscalia, mentre que s’estudia la situació de Rosalía Iglesias, esposa de Bárcenas, amb 15 anys, i d’Isabel López Jordà. Correa ha estat condemnat a 51 anys de presó.

La Fiscalia de Madrid ha recorregut el processament del PP per haver esborrat la memòria de dos ordinadors utilitzats per l'extresorer Luis Bárcenas perquè entén que no ha quedat provada la comissió del delicte de danys informàtics ni el d'encobriment, que considera que no és aplicable a una persona jurídica.

El primer dia de Mariano Rajoy després que el rei li encarregués buscar els suports per a la investidura no està sent fàcil. A més del fiscal del Tribunal Suprem informant a favor que s'investigui l'exalcaldessa de València i senadora, Rita Barberá, ha transcendit que el vicesecretari d'assumptes territorials del PP, Javier Arenas, i els exdirigents del partit Francisco Álvarez Cascos, Ángel Acebes i Rodrigo Rato hauran de declarar com a testimonis en el judici del cas Gürtel.

El jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, ha donat 10 dies al Partit Popular (PP), perquè dipositi una fiança d'1,2 milions d'euros pel cas de la caixa B del partit –el cas Bárcenas– i les irregularitats en la reforma de la seu de Madrid, al carrer Génova, segons ha avançat la Cadena SER. Si no ho fa, li embargaran alguns comptes i béns per aquesta quantitat. La vicesecretaria d'Estudis i Programes del partit, Andrea Levy, ha assegurat que la formació dipositarà els diners, tot i que ha recordat que no es tracta ni d'una multa, ni d'una condemna, i que la formació continua negant els coneguts com a "papers de Bárcenas".

Novetats sobre el cas que investiga el finançament irregular del PP. Segons ha avançat la SER, durant la seva declaració ahir davant el jutge l'extresorer del PP Luis Bárcenas va revelar l'existència d'una segona caixa B destinada exclusivament a finançar les campanyes electorals dels populars.