Ja fa cinc anys de la pitjor crisi sanitària del segle XXI. La covid-19 va posar el món cap per avall amb milions de persones infectades i de morts que van saturar els sistemes sanitaris, i es va fregar el col·lapse en molts països. L'arribada de les vacunes, per un costat, i les constants mutacions del virus, per l'altre, han permès que sigui una malaltia més en la temporada de virus respiratoris, com la grip. Amb tot, els experts segueixen molt atents a les noves variants del patogen per si n'apareix alguna que suposi una nova amenaça per a la salut pública. Ara l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit d'un augment de casos de la malaltia per culpa d'una nova mutació anomenada NB.1.8.1, que ja ha posat sota vigilància. Ara bé, de moment, el risc és baix.

Per sortir dels polígons industrials del nord d’Olot en direcció a Vic, abans d’enganxar el traçat de la carretera principal del túnel de Bracons, cal recórrer tota una circumval·lació pels barris perifèrics de la capital garrotxina i creuar pel mig el municipi de les Preses. Són més de 10 quilòmetres de traçat urbà per on cada dia circulen més de 20.000 vehicles, la majoria camions d’alt tonatge, carregats de bestiar, que transiten amunt i avall entre Osona i els escorxadors garrotxins. Els camions no tenen cap altra opció de pas, i els veïns afectats estan farts dels problemes de soroll, contaminació i pudor que genera aquesta situació.

El nom és poètic: "sigil·losa". La realitat és prosaica. El covid segueix mutant i segueix entre nosaltres. La bona notícia és que aquest nou gir del guió epidemiològic no suposa cap agreujant de la situació general. Ha donat lloc a un subllinatge, l'òmicron BA.2, que ja tenim entre nosaltres. De fet, ja està present en una quarantena de països: no té la mutació característica del gen S (una de les dianes més identificatives de l'òmicron original), cosa que complica la seva identificació en una prova diagnòstica convencional, sigui per PCR o per test d'antígens. Tot indica, en qualsevol cas, que fa el virus més contagiós, però alhora el manté igual de lleu. Per tant, ens hem de preocupar? Doncs sí i no. Sí perquè la pandèmia no s'acaba d'acabar. I no perquè seguim anant cap a la gripalització, és a dir, cap a la normalització del virus com una realitat amb la qual haurem de conviure però que no comportarà problemes greus de salut ni a la llarga posarà al límit els serveis sanitaris.

Els contagis per la nova variant òmicron continuen disparats. El nombre de casos setmanals s’ha gairebé duplicat en els últims set dies (de 39.578 a 78.586). Fa només dues setmanes hi havia quatre vegades menys contagis. Aquest augment ha tornat a disparar el temor, per probabilitats, a contraure covid fins i tot entre les persones vacunades i les que ja han passat la malaltia. Com funcionen, les reinfeccions? ¿Haver passat recentment la malaltia em protegeix d'aquesta variant? I les vacunes? El cap de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola, respon:

La variant delta, originària de l'Índia i ja consolidada en bona part del món, és molt més contagiosa, té més probabilitats de trencar les proteccions que ofereixen les vacunes, encara que són efectives per evitar morts, i pot causar malalties més greus en els no vacunats que totes les altres versions conegudes del virus. Així ho assegura un estudi entregat als Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC), l'agència dels Estats Units per a la vigilància d'epidèmies, i publicat pel Washington Post.

L’expansió a Catalunya de la variant britànica del covid-19 ja és imparable i en algunes comarques gironines com la Garrotxa o el Pla de l’Estany estaria representant bona part dels contagis. El departament de Salut va detallar ahir que prop d’un 50% de les mostres obtingudes de les aigües de la depuradora de Banyoles i un 30% de les extretes de la d’Olot corresponen a aquesta variant. També a les aigües fecals del Gironès ha augmentat la presència de traces d’aquesta mutació, que estaria darrera d’un de cada quatre casos. “Això ens indica la tendència d’implantació de la mutació, que probablement desplaci l’original perquè és més ràpida i transmissible”, explica el catedràtic de microbiologia de la Universitat de Barcelona i director del Grup de Virus Entèrics, Albert Bosch. 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern espanyol ja té sobre la taula l'informe d'impacte ambiental de la variant de la N260 al seu pas per la Pobla de Segur. Tal com ha explicat l'executiu espanyol en un comunicat de premsa, com que la redacció del projecte s'havia reprès el 2019, després que els treballs portessin aturats des del 2012, calia fer un nou procediment d'avaluació ambiental. Un cop fet, ara ja poden prosseguir els treballs de redacció del projecte de traçat, incorporant les mesures i prescripcions establertes al document ambiental. D'altra banda, quan s'aprovi provisionalment el projecte de traçat, caldrà que se sotmeti a informació pública.

Els comerços i serveis d'Artesa de Segre, a la Noguera, han engegat la campanya 'No volem la variant' per rebutjar la nova variant projectada al municipi que el Govern preveu licitar enguany i que s'emmarca en el projecte per millorar la connectivitat amb Tremp i els Pallars. En aquest sentit, han recollit unes 700 signatures i demanen responsabilitats al consistori. Asseguren que en els deu anys de la construcció de l'altra variant, la que va cap a Ponts, "els establiments han patit una davallada de les vendes d'entre el 25% i 50%" i adverteixen que, amb la segona variant en plena crisi de covid-19, "perilla la continuïtat de més del 85% dels negocis". Assenyalen, a més, que en aquests deu anys Artesa de Segre "també ha perdut un 10% de població".

El ministeri de Foment ha fet arribar tres propostes a l'Ajuntament de la Pobla de Segur per la variant de la N260. Així ho ha donat a conèixer l'alcalde, Marc Baró, en el ple celebrat aquest dijous a la tarda. Justament, en aquesta sessió plenària s'ha aprovat per unanimitat la proposta de modificació de la carretera. De moment, Foment està treballant en el projecte d'impacte ambiental de la variant, que és el pas previ a fer la redacció del projecte.

“Què vols fer, creuar pel mig?”, exclamava incrèdula dijous al migdia una veïna de Vallirana a una altra. “Oi tant! Ara podem creuar i, si vols, fins i tot parar-nos una estona a xerrar al mig!”, li responia fent broma la segona. Entre rialles, totes dues van creuar tranquil·lament la N-340, que divideix el centre del municipi. Cap cotxe ni cap camió les va molestar. Aquesta escena era impensable fa només una setmana, però des que dimarts passat el ministeri de Foment va obrir al trànsit l’esperada variant de Vallirana el canvi és –en paraules dels veïns– “al·lucinant”: el centre s’ha buidat de cotxes i camions, el soroll ha desaparegut i la contaminació ha caigut en picat. “De vegades hi ha tant de silenci que de sobte penso: què ha passat? On és tothom?”, confessa rient una farmacèutica del centre.

Han fet falta més de 15 anys d’obres i moltes hores de cua a la carretera, però finalment el ministeri de Foment va anunciar ahir que l’esperada variant de Vallirana s’obre des d’avui dimarts al trànsit. Es tracta del tram d’autovia B-24 que, a partir d’avui, es converteix en l’alternativa a la N-340 al pas per aquest municipi, una reivindicació històrica al territori. Les obres, de fet, es van licitar l’any 2003 i van començar el 2004. Seguint aquest calendari, la infraestructura s’hauria hagut d’inaugurar tres anys després, el 2007. En canvi, no s’ha obert a la circulació fins dotze anys més tard.

Més d'un centenar de veïns de Vallirana han celebrat aquest dissabte un acte lúdic i festiu davant l'Ajuntament per reivindicar novament la finalització de les obres de la variant N-340.