És dia d’exàmens al Liceu Francès Saint-Exupéry d'Ouagadougou, capital de Burkina Faso. Molt a prop del mercat central, lloc de comerç, moviment i cridòria, s’alça un mur amb doble filat de concertines i poca senyalització. Des de fora no sembla un institut, però al travessar la porta, tampoc. Hi ha molt poc moviment i molt silenci. De fet, és dia de Bac o baccalauréat, un examen com la selectivitat que permet als alumnes seguir els estudis superiors i que posa punt final a l’etapa de lycée (equivalent al batxillerat).

A Ouagadougou, capital de Burkina Faso, tant es pot veure un homenatge al músic francès Cabrel, patrocinat per l’Institut Francès, com la representació d’un clàssic de la literatura russa, L'inspector, escrita al segle XIX per Nikolai Gógol. Aquesta última està patrocinada per African Initiative, que, casualment, també és el nom d’una plataforma amb seu a Moscou que s’ha erigit al Sahel Central després del desmantellament del grup paramilitar Wagner i la mort del seu líder, Ievgueni Prigojin.

És un degoteig macabre que fa presagiar que la situació se'n pot anar de les mans en qualsevol moment i ens pot esquitxar, encara que sembli que Burkina Faso és massa lluny d'Europa. El diumenge 25 de febrer al migdia va començar a córrer per les xarxes socials i pels grups de WhatsApp un comunicat de la diòcesi de Dori, capital de la regió del Sahel, al nord de Burkina Faso, que denunciava que quinze persones havien estat assassinades en un atac terrorista contra una església al poble d’Essakane, al nord del país. Aquell mateix dia al vespre, la Federació d’Associacions Islàmiques de Burkina (FAIB) també feia públic un comunicat sobre un altre atac contra un centre religiós, però en aquest cas contra una mesquita, la de Natiaboani, a la regió est. Hi van morir catorze persones. Cinc dies més tard, l'1 de març, el procurador d'Ouahigouya, capital de la regió nord, revelava que la matança d'aquell diumenge encara havia estat més bèstia: 170 persones van ser assassinades entre els pobles de Komsilga, Nodin i Soro, a la província de Yatenga.

El govern de Burkina Faso ha destinat 53 milions d’euros al Fons de Suport Patriòtic (FSP), una entitat encarregada de gestionar les taxes aplicades a productes com l’alcohol, el tabac o els perfums, per fer front a la guerra contra el terrorisme. I dues terceres parts d'aquests diners s'han recaptat gràcies a l’augment del preu de la cervesa produïda per la multinacional francesa Grup Castel, que ha apujat 15 cèntims d'euro el preu de totes les seves begudes. Aquest increment ha permès a l'executiu africà recaptar 33,4 milions d'euros en només vuit mesos.

“El primer que faig és obrir les finestres, que corri l’aire”, explica la Lucie Traoré, que fa 13 anys que viu en un barri popular de Bobo-Dioulasso, a l’oest de Burkina Faso i prop d’un camp d’entrenament militar. “Estem acostumats als trets i els nens són molt conscients de la situació d’inseguretat que viu el país”, explica la Lucie sense estranyar-se i apuntant que només cal ser "resilient i prudent", un tema que per a algú de fora costa d’entendre.

"A partir d’ara, els recursos del Sahel haurien de beneficiar els sahelians i els socis que han entès el canvi de paradigma de la nova diplomàcia actual entre països", diu Azise Sodore, cap del departament de geografia de la Universitat Joseph Ki-Zerbo de Ouagadougou, capital de Burkina Faso. El Sahel és el cinturó semidesèrtic que hi ha entre el desert del Sàhara, al nord, i la zona sudanesa, al sud, que connecta al llarg de 5.000 quilòmetres l’Atlàntic i el mar Roig. “Els recursos naturals del Sahel han fet que avui sigui objecte de plans geopolítics i geoestratègics”, diu Sodore recordant la cobdícia dels que volen aprofitar-se’n.

“Ibrahim Traoré no és un nou Sankara, però sí que és sankarista”, diu un mestre d’una escola de Bobo-Dioulasso. Després del seu assassinat el 1987, el líder revolucionari burkinès, Thomas Sankara, que va canviar el nom colonial del seu país –Alt-Volta per Burkina Faso, “la pàtria dels homes íntegres”–, ha deixat un corrent de pensament anticolonial molt fort. Un pensament que defensa, per sobre de tot, la dignitat del poble africà i la “cooperació amb tots els pobles de món”, en contra de la “imatge del captaire” que Occident havia imposat a través de l’ajuda al desenvolupament.

"Moltes criatures han fugit soles, sense pares. Sovint viuen juntes, 10 a la mateixa casa, i la més gran té 12 anys", explica la Lucie Gounabou, que treballa intentant garantir una educació als infants desplaçats del seu país, Burkina Faso. Fins fa uns anys ho feia des del govern, ara ho fa dins de l'ONG Educo, una de les organitzacions que col·labora amb Ouagadougou per crear escoles per a aquests nens. La violència sectària ha deixat dos milions de desplaçats interns a Burkina i el 60% són nens. La greu crisi humanitària de Burkina Faso té una de les seves derivades més greus en l'educació, i és un exemple extrem de la importància que té l'escolarització dels infants en situacions d'emergència. Per a aquestes criatures que viuen soles en camps de desplaçats, i també per a les que han fugit amb la família, "l'escola es converteix també en un espai de protecció", explica l'activista.

L'orgull de França, i del president Emmanuel Macron, ha quedat tocat després de l'expulsió de les tropes franceses de Burkina Faso -la retirada s'ha completat a finals de febrer- i de la retirada obligada de les que quedaven a Mali. Però el president francès no sembla disposat a perdre influència a l'Àfrica i aquest dimecres engega una gira que el portarà a Gabon, Angola, el Congo i la República Democràtica del Congo (RDC) per refer ponts amb el continent, considerat un territori clau per a la seguretat a Europa i molt disputat per Rússia i la Xina. És el segon viatge de Macron a l'Àfrica dels últims vuit mesos.

“Fora la blanca, fora la blanca!”, és el primer que sento només arribar a la plaça Tiéfo Amoro de la ciutat de Bobo-Dioulasso, punt neuràlgic de les protestes antifranceses i de suport a la junta militar que presideix el país després del cop d’estat del 30 de setembre del 2022. “I-B!, I-B!, I-B!”, clama la multitud en suport al nou líder, Ibrahim Traoré, el president més jove del món, que ha promès retornar la pau a Burkina Faso, país de l’Àfrica Occidental, abans del juliol del 2024. Una promesa ambiciosa per a un país que ja acumula més de dos milions de persones desplaçades internament i 11.312 morts des del 2016, segons l’organització Conflicte Armat i Dades (ACLED en les sigles en anglès), en mans de grups terroristes afins a Al-Qaeda i l'Estat Islàmic que operen, sobretot, a les regions nord i est del país. 

Era el 30 de setembre i a Burkina Faso corrien rumors d'un altre cop d'estat –el segon en només vuit mesos– i el país s'enganxava a les pantalles de la televisió. No hi havia senyal. Se sentien trets i explosions prop del barri Ouaga 2000, on hi ha el palau presidencial, les cases de les famílies benestants i les ambaixades. La capital del país, Ouagadougou, es despertava amb incertesa i confusió. Els rumors es confirmaven: s'acabava de produir un nou aixecament militar.

“Si Burkina Faso és l’únic país que no paga el deute, jo no seré aquí a la pròxima conferència”. El juliol del 1987, Thomas Sankara acabava de proposar l’impagament del deute extern davant la resta de presidents africans. A Addis Abeba, la capital d’Etiòpia, Sankara viuria el que seria el seu gran últim discurs públic: entre els aplaudiments i les rialles dels seus homòlegs, Sankara va defensar el consum local, la rebel·lió contra els creditors dels països rics i la lluita contra les potències colonials que, segons ell, seguien intentant controlar el continent a través de l’economia.

Dos motoristes recorren els carrers d'Ouagadougou agitant una bandera russa. Celebren un cop d’estat i demanen un acostament a Moscou per combatre la jihad. Aquest és l’epíleg del primer intent de democràcia electiva a Burkina Faso, que ha acabat amb el president Roch Kaboré derrocat pels militars. Després de la caiguda el 2014 de la dictadura de Blaise Compaoré, els moviments ciutadans més idealistes esperaven un canvi profund: la realitat set anys després és que, per culpa de la inseguretat, 1,5 milions de burkinesos són desplaçats interns. Burkina Faso, un país sec del Sahel amb 20 milions d’habitants, gasta el 41% de les seves importacions en aliments i energia. 

El president de Burkina Faso, Roch Kaboré, ha presentat la seva dimissió aquest dimarts després que els militars hagin pres el poder a través d'un cop d'estat iniciat diumenge. Kaboré, de 64 anys, governava el país africà des del 2015, i s'ha enfrontat a crítiques creixents per la manca d'acció contra l'augment del terrorisme jihadista els últims anys. El fins ara president s'ha rendit als fets consumats i ha presentat la seva renúncia en una carta dirigida al nou home fort, el tinent coronel Paul Henri Sandaogo Damiba, el líder dels militars.

Un grup d'homes armats ha atacat aquesta matinada el poble de Solhan, a Burkina Faso, i han matat fins a 100 persones, segons fonts militars del país. Els atacants han entrat al poble cap a les dues de la matinada (les quatre a Catalunya) i han cremat diverses cases i el mercat local, mentre executaven a qui trobaven al seu pas, en una acció que ha durat gairebé tota la nit. L'atac s'atribueix al grup jihadista local Ansarul Islam, que forma part de la coalició de grups jihadistes que operen a la zona del Sahel i actuen també a Mali i el Níger.

“Un dels germans Sawadogo era un comerciant, aquí. El negoci no va funcionar i va començar a seguir un predicador pakistanès”. És una de les set històries personals que apareixen a Comprendre les attaques armées au Burkina Faso. Profils et itinéraires de terroristes, un llibre escrit pel periodista d’investigació burkinès Atiana Serge Oulon, que atén l’ARA pocs dies després de l’assassinat dels periodistes David Beriain i Roberto Fraile a la zona oriental del seu país. 

L'assassinat del periodista navarrès David Beriain i del basc Roberto Fraile mentre gravaven un documental sobre la caça furtiva a Burkina Faso, encara no reivindicat per cap grup, és un exemple més de la situació d'inseguretat al Sahel, que s'ha deteriorat els últims anys per la presència de grups jihadistes, però també per la resposta militar dels governs i les potències regionals i internacionals. La zona s'ha convertit en un polvorí, amb un elevat cost per a les poblacions civils.

Un tribunal de Burkina Faso ha condemnat aquest dilluns a 10 i 20 anys de presó els dos 'cervells' que van organitzar el cop d'estat fallit que la tardor del 2015 va intentar frenar la transició democràtica després de la caiguda del dictador Blaise Compaoré. La sentència i el judici reforcen la jove democràcia burkinesa i podrien facilitar la reconciliació d'un país marcat per les tres dècades de poder ferri de Compaoré, actualment en un exili daurat a la Costa d'Ivori.

El terrorisme s’ha fet fort al Sahel, l’enorme franja semidesèrtica que travessa Àfrica d’est a oest, encaixada entre el desert del Sàhara i la sabana. El Sahel ha sigut un territori de pas, amb poca densitat de població i habitat per nombrosos grups ètnics que han sobreviscut aliens als estats o malgrat formar-ne part, gràcies al control de les rutes comercials de qualsevol cosa o ésser viu que pugui tenir preu. Aquesta vasta geografia, de fronteres poroses que separen països amb dèbils estructures institucionals i polítiques, ha facilitat que hi hagi “un caldo de cultiu” per a la irrupció del jihadisme, en paraules de l’analista Amin Lejarza, director de The Political Room. Segons dades de l’Observatori Internacional del Terrorisme, una cinquena part del miler de víctimes causades pels grups jihadistes al món aquest gener passat es comptabilitzen al Sahel. El 2010 hi havia cinc grups actius i vuit anys després se’n comptaven més de 20. Entremig hi ha hagut fusions, escissions i noves formacions.

Un missioner espanyol i cinc funcionaris de duanes locals han sigut assassinats a Burkina Fasso durant un suposat atac jihadista a la província de Boulgou, a 40 quilòmetres de la frontera sud del país.