Com a incansable investigador de l’escriptura i geni superdotat, Mircea Cărtărescu ens ha anat sorprenent constantment mitjançant propostes literàries úniques, fites d’una trajectòria cada cop més celebrada a tot el món. Primer va donar-se a conèixer amb poemes d’estètica beatnik que aprofundien en les vicissituds del dia a dia i en esclats transgressors d’elevada densitat simbòlica: en català en podem trobar exemples al volum Res. Poemes (1988-1992), traduït per Xavier Montoliu Pauli i prologat per D. Sam Abrams, tàndem que fa poc ha propiciat els fascinants fragments triats dels Dietaris 1990-2017 a Lleonard Muntaner. Més endavant, explorant les escletxes de la postmodernitat, Cărtărescu va perpetrar obres narratives que situaven l’evocació memorial, a la manera de Proust, dels turbulents paradisos d’infantesa al costat de les salingerianes, kafkianes i càustiques experiències de vida sota un règim dictatorial, concretament el de Nicolae Ceaușescu. Però això només era una primera onada, perquè a continuació, i ja desfermat, Cărtărescu va capgirar els panorames local i internacional amb obres mestres: la trilogia Encegador i Solenoide, que podem llegir en català gràcies a Antònia Escandell Tur a Edicions del Periscopi i en castellà gràcies a Marian Ochoa de Eribe a Impedimenta. Ara, l'escriptor romanès torna a meravellar amb Theodoros, un nou prodigi que ha vist la llum a l’editorial madrilenya sota el trasllat de la demiúrgica traductora basca ja esmentada.

Podríem dir que Xavier Pla ha culminat enguany la feina de tota una vida. La biografia Un cor furtiu (Edicions 62), de més de 1.500 pàgines, aplega tot el coneixement que el professor gironí ha anat recollint durant dècades sobre la figura de Josep Pla, primer com a estudiant de doctorat i més endavant com a director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG. El llibre que Pla recomana llegir aquest estiu és, també, un llibre colossal i allargat en el temps. Dietaris 1990-2017, de Mircea Cartarescu, publicats en català per Lleonard Muntaner amb traducció de Xavier Montoliu i pròleg de Sam Abrams, "són un testimoni colpidor de l'obsessió per la literatura, és a dir, la radiografia d'un forçat, envoltat de solitud i patiment, convençut que només pot salvar-se escrivint", segons Pla.

Fa cinquanta anys que Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) escriu el que ell considera un dels seus llibres "més importants", que no quedarà interromput fins que mori. Són els Dietaris, dels quals l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner publica aquesta setmana una àmplia antologia, que arrenca el 1990 i arriba fins al 2017, feta per un dels seus traductors habituals, Xavier Montoliu Pauli, responsable també de Per què ens estimem les dones (2016) i Res (2018). La tria és impecable i es llegeix com una novel·la a estones existencialista i torturada, d'altres al·lucinada i onírica, vessant que els lectors de Cartarescu coneixen gràcies a dues de les seves obres mestres, la trilogia Encegador (1996, 2002 i 2007) i la novel·la Solenoide (2015), disponibles en català a Periscopi en versió d'Antònia Escandell Tur.

Entre els que aspiren a publicar sol córrer la llegenda que entrar en la roda literària és poc menys que impossible. Les xarxes socials estan plenes dels greuges d’aspirants que expliquen, per exemple, que han enviat el manuscrit a 415 editorials i no han rebut resposta, o bé han rebut un correu estàndard amb aquella frase freda i dolorosa com una fulla de ganivet que diu: "No encaixa en el nostre catàleg, gràcies". En la majoria dels casos, els aspirants, ofesos i convençuts que el seu llibre és la rehòstia, donen per fet que el seu manuscrit no ha sigut llegit o que, si ho ha estat, no ha sigut comprès. Hi ha una conspiració contra ells. Els seus companys, llavors, per reconfortar-los, potser esmentaran el cas de l’Ulisses de James Joyce o del primer volum de Harry Potter, que van ser rebutjats per diverses editorials. Els aspirants, aleshores, es consolaran pensant que també ells són uns genis literaris incompresos. Davant de la negativa de les editorials, uns quants decideixen autopublicar-se o caure a les urpes d’alguna d’aquestes "editorials" que et publiquen el llibre si els garanteixes unes vendes mínimes. També en aquest cas els companys els podran encoratjar amb exemples recents, invocant el premi Crexells del 2017, que es va emportar Joan Buades amb Crui. Els portadors de la torxa, un llibre publicat gràcies a una campanya de micromecenatge que va ser rebutjat per quinze editorials. Els més agosarats s’atreviran a citar –ratllant el sacrilegi– el cas de Virginia Woolf, que publicava a la seva pròpia editorial, Hogarth Press.

Els últims dos anys no han estat fàcils per a l'escriptor Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956). L'autor de Solenoide (Periscopi / Impedimenta, 2017) ha hagut de superar un "covid molt greu" i, tot seguit, "una depressió terrible" que gairebé posa fi a la seva vida. Traduït a més de vint llengües, Cartarescu és una de les veus literàries romaneses més internacionals de l'actualitat, i aquest divendres ha visitat l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia.

Les canadenques Anne Carson i Margaret Atwood, la polonesa Olga Tokarczuk i el kenià Ngugi wa Thiong'o són alguns dels noms que més sonen a les travesses al Nobel de literatura 2019, que es farà públic dijous al migdia per partida doble.

El professor frustrat i la redacció de l’alumne que mai parla

Ho escric d’entrada perquè així ja queda dit: aneu a veure El chico de la última fila a la Sala Beckett. L’obra de Juan Mayorga és esplèndida, i aquesta enèsima adaptació -dirigida per Andrés Lima- no la desmereix gens. A part de l’al·licient d’assaborir el debut de Sergi López en el teatre de text, us seduirà sens dubte la interpretació del jove Guillem Barbosa.

]]>

L’aspirant a escriptor que ho llegia tot i no va arribar a fer el pas

Aquestes festes m’he fet amiga d’un professor romanès que de jove alimentava la il·lusió de ser escriptor. “Si hagués volgut escriure literatura ho hauria fet fa deu anys -explica-. Vull dir, si ho hagués volgut de veres, sense necessitat de fer cap esforç conscient, igual que vols que el teu peu faci una passa i el peu la fa”.

]]>

Camina amb passes curtes però ràpides, els braços dibuixant un parèntesi al voltant del cos -com si en qualsevol moment pogués desenfundar una pistola i cosir algú a trets- i amb la mirada encaboriada. Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) té una llarga jornada d’entrevistes per endavant, i després d’un esmorzar frugal i silenciós s’asseu en un dels luxosos sofàs de l’Hotel Formentor, acompanyat de la seva traductora al castellà, Marian Ochoa de Eribe, i respon a totes les preguntes amb l’encert i meticulositat habituals. El cowboy sorrut dona pas a l’escriptor capaç d’acrobàcies lingüístiques com Solenoide (Periscopi / Impedimenta, 2017) o L’ala esquerra, primera peça de la trilogia Encegador, obra que va publicar a Romania entre el 1996 i el 2007 i que el va impulsar cap a la consagració internacional. “El passat ho és tot, el futur no és res, no existeix cap altre sentit del temps”, hi llegim. A L’ala esquerra, Cartarescu és capbussa en els seus propis records per treure’n 500 pàgines que fluctuen entre realitat, somni i deliri visionari.

]]>

El cel no és per a tothom, de Marta Rojals, és la novetat més matinera d’aquesta rentrée, i segurament la més esperada, tenint en compte l’enrenou a la xarxa durant els mesos de juliol i agost. Anagrama, que posa a la venda la novel·la el 29 d’agost, va disseminar exemplars del llibre entre periodistes i llibreters, i molts d’ells han contribuït, amb els comentaris a Twitter, Facebook i Instagram, a engrandir encara més el hype de l’autora a qui ningú pot posar cara des que va debutar amb Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011). Quatre anys i mig després de L’altra, Rojals s’aproxima a l’enfrontament entre dues bessones, l’Eva i la Sara, al llarg de 600 pàgines amb una estructura que combina la tensió del present -en què les germanes es veuen obligades a retrobar-se- i flaixbacs que recorren les seves vides, entrellaçades amb les dels pares, el tercer germà, les parelles, els amics, els fills i les trajectòries laborals: l’Eva fa mitja jornada en una consultoria, preocupada per la desaparició de l’Ona, la seva filla gran; la Sara, en canvi, explica la seva relació obsessiva amb els avions rere la qual s’amaga un dels múltiples secrets de la novel·la.

]]>

Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956) ha triat Res perquè sigui el primer dels seus llibres de poemes que es tradueix i publica en català. L’elecció no és banal, com no ho és res del que fa i raona l’escriptor romanès, un dels més destacats del seu país i el més apreciat a l’estranger. Tal com remarca el crític Sam Abrams al pròleg, Res fa de “pont” cap a la seva dedicació absoluta a la narrativa. Significa l’abandó de la poesia en el “sentit estrictament tradicional”. “Aquest llibre va canviar la direcció de la meva obra, em va fer adonar que podia ser més fidel a mi mateix, vaig voler oblidar que era escriptor, que era poeta, i parlar molt més com un home que com un artista”, explica l’autor romanès. El poemari l’ha traduït Xavier Montoliu, que abans ja n’havia traduït el volum de relats Per què ens estimem les dones?, també publicat per Lleonard Muntaner.

]]>

La 28a edició del festival Barcelona Poesia comptarà amb la presència dels escriptors internacionals Mircea Cartarescu, Ben Brooks i Raúl Zurita, entre d'altres. El festival, que tindrà lloc del 10 al 16 de maig, ha programat 28 propostes poètiques que orbitaran al voltant de les reivindicacions de la llibertat d'expressió i la poesia. Amb 107 participants, entre els quals hi ha autors nacionals i internacionals, el Barcelona Poesia repartirà les seves activitats per 14 espais de la capital. Segons les directores del festival, Àngels Gregori i Mireia Calafell, la programació d'enguany consta "d'un ampli i eclèctic ventall de propostes poètiques que es fusionaran i es combinaran".

]]>

L'escriptor romanès Mircea Cartarescu ha estat guardonat amb el Premi Formentor de les Lletres 2018. Nascut a Bucarest el 1956, Cartarescu és poeta, novel·lista, crític literari i periodista. Ha publicat més de 30 llibres i ha estat traduït a 23 idiomes. Entre les seves obres destaca 'Soleinoide' (Periscopi/Impedimenta, 2017), una novel·la apocalíptica que travessa gèneres i estils per relatar la història d'un mestre que intenta accedir a una quarta dimensió. Considerat per la crítica literària l'escriptor romanès més important de l'actualitat, Cartarescu també és autor del recull de contes 'Nostalgia' (Impedimenta, 2012) i de la trilogia 'Cegador', que Impedimenta té previst publicar properament. Cartarescu ha rebut nombrosos reconeixements internacionals, com ara el Premi de Literatura de la Casa de les Cultures de Berlín i el Premi Thomas Mann.

]]>

El 2017 ha sigut el del premi Nobel per a Kazuo Ishiguro, el de les noves novel·les de Xavier Bosch, Pilar Rahola, Javier Cercas i David Trueba -totes elles entre les més venudes de Sant Jordi- i el del retorn de Jaume Cabré amb el recull de contes Quan arriba la penombra. També ha sigut l’any que s’han pogut llegir els llibres premiats amb el Sant Jordi ( El setè àngel, de David Cirici), el Mercè Rodoreda de contes (Vida familiar, de Jenn Díaz) i l’Anagrama ( La memòria de l’arbre, de Tina Vallès). Els estranys, de Raül Garrigasait, ha tingut també una repercussió notable, fet que li ha permès ser reconegut amb el premi Llibreter.

]]>

La novel·la apocalíptica de l’any es diu Solenoide (Periscopi / Impedimenta) i l’ha signat l’escriptor romanès amb més projecció internacional del moment, Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956). Més enllà dels vincles amb el món fantàstic i la ciència-ficció -que hi són-, Solenoide proposa una experiència de lectura total, travessant gèneres i estils, reflectint amb orgull desenes d’influències -del Barroc i el Romanticisme a l’autoficció postmoderna- a través d’una història que avança a dos temps: el present, on el mestre d’escola que narra la història descriu els seus intents de penetrar en la quarta dimensió, i el passat, on el mateix personatge recorda la seva infantesa i adolescència a la Romania comunista.

]]>

La novel·la apocalíptica de l’any es diu 'Solenoide' (Periscopi / Impedimenta) i l’ha signat l’escriptor romanès amb més projecció internacional del moment, Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956). Més enllà dels vincles amb el fantàstic i la ciència-ficció –que hi són– 'Solenoide' proposa una experiència de lectura total, travessant gèneres i estils, reflectint amb orgull desenes d’influències –del Barroc i el Romanticisme a l’autoficció postmoderna– a través d’una història que avança a dos temps: el present, en què el mestre d’escola que narra la història descriu els seus intents de penetrar en la quarta dimensió, i el passat, on el mateix personatge recorda la seva infantesa i adolescència a la Romania comunista.

]]>

Sens dubte, Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) és un fenomen estrany, en el sentit que és un escriptor considerat de culte però també d’èxit. Té notorietat i prestigi, a més d’un grup de lectors rendits a la seva prosa fina i subjugadora, plena de tangibles difícils de descriure. Ara bé, la seva obra mestra són els diaris personals, l’arrel de la seva escriptura i d’on surten tots els seus llibres. Solenoide, la darrera novel·la publicada per Periscopi, és una construcció literària proteica i monumental, absolutament inaudita. Són vuit-centes pàgines que ho esvincen tot i a tothom.

]]>

Un país sense lectors

]]>