Tot va començar amb una petita cafeteria oberta en plena pandèmia a Platja d'Aro per als amants del ciclisme. El primer punt de trobada per a esportistes professionals i amateurs a la Costa Brava. I en només cinc anys ha fet el salt a obrir un nou local al gran temple ciclista de Catalunya i a convertir-se també en el primer torrador de cafè d'especialitat del litoral gironí. Això sumat al gran pas endavant d'aquest 2026: obrir un nou magatzem i picar la porta de casa dels clients amb la venda per internet (ecommerce) de subscripcions de cafè en gra. La Maglia Coffee & Co té un equip reduït de 14 persones, 20 en temporada alta, i acaba de superar el milió d'euros de facturació.

Platja d’Aro iniciarà al mes de setembre una ambiciosa reforma del front de mar que s’executarà en tres fases i que permetrà no només modernitzar l’actual passeig Marítim, que segons l’alcalde, Maurici Jiménez, "és dels anys 90 i ha envellit malament", sinó també allargar-lo fins a la zona del port d’Aro gràcies a una passera sobre el riu Ridaura, que el consistori reclama des de fa 30 anys. Quan s’acabin les obres, el 2030, el nou passeig s’estendrà al llarg dels dos kilòmetres de platja del municipi.

Platja d’Aro ha estat durant molts anys la platja, la discoteca, la segona residència i el centre comercial dels gironins. La localitat de la Costa Brava, a partir dels anys 60, es va convertir en un símbol de modernitat nocturna, d’innovació comercial, d’estatus immobiliari i, a més, amb una platja sense aglomeracions a tocar d’un passeig amb desenes de bars i restaurants. La connexió Girona-Platja d’Aro, amb la carretera que passa per Quart, Cassà de la Selva, Llagostera i Santa Cristina, era un anar i venir de gironins, i encara és un dels trajectes més habituals que surten de la capital. A partir del desarrollismo franquista del mal anomenat milagro económico español i de la popularització del 600, tenir un apartament a Platja d’Aro, que s’havia entregat a l’eufòria immobiliària en els seus espais verges a tocar de la costa, es va convertir en un símbol d’estatus per a la classe mitjana-alta gironina. Centenars de famílies de la ciutat i de la rodalia hi van adquirir una segona residència i van començar a passar-hi els caps de setmana i les vacances d’estiu; i gràcies a això, els gironins es van convertir en una de les comunitats més nombroses de la ciutat, fins i tot per damunt dels barcelonins.

Sant Jordi va molt més enllà de Barcelona. Les capitals de comarca es converteixen en epicentre aquest cap de setmana de la cultura literària. Les biblioteques municipals fa dies que fan bullir l’olla amb presentacions de llibres, contacontes i activitats relacionades amb Sant Jordi. L’objectiu és sobretot fer valdre els autors del territori, als quals es dediquen activitats diverses en totes les capitals de comarca i en molts pobles. Tots els que han tret novetat estan convidats, a més, a l’esmorzar literari que cada dia de Sant Jordi se celebra al noble pati de la seu dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona.

Ja des d'abans de les 10 del matí en què va obrir la botiga JYSK es veien llargues cues que no van cessar en cap moment. I és que perquè aquesta reobertura sigui tot un èxit ofereix importants descomptes de fins a un 75% en molts articles fins dimecres que ve, 20 de novembre.

La companyia, que ha aconseguit generar al voltant de 1.000 llocs de treball, ha esdevingut un referent empresarial en plena expansió i un gran ocupador en creixement. Això és resultat del seu ambiciós objectiu de comptar un dia amb 300 establiments a Espanya i 80 a Portugal, on el pròxim any fiscal s'inclou la reobertura de botigues ja existents per fer-les més atractives per als seus clients.

“En la seva ruta apareixen retencions, vol buscar-ne una d’alternativa?”. Aquesta és la frase que, si fa no fa, molts GPS deixen anar als conductors que intenten accedir a la variant de Platja d’Aro. Aquesta via, especialment els diumenges a la tarda i al vespre, sol presentar un dels embussos clàssics de la Costa Brava, perquè just han de passar per aquest punt tant els vehicles que tornen a Barcelona com els que van a Girona o cap a l’Eix Transversal. La majoria d’aplicacions proposen esquivar les cues passant pel centre de Santa Cristina d’Aro, cosa que provoca col·lapses i retencions als carrers del municipi, que s’omplen de vehicles mig aturats, mig avançant lentament. “No els serveix de res, perquè igualment han d’acabar incorporant-se a la variant. I en comptes de fer cua a la carretera la fan al mig del poble, amb tots els problemes que això comporta per als veïns”, indica l’alcaldessa, Lourdes Fuentes, que, farta de la problemàtica, està preparant un pla per tancar els accessos al municipi els diumenges si el departament d’Interior no troba una solució. Aquest dilluns, tot i ser festiu, ha estat l'única excepció, però malgrat que no s'hagin registrat grans retencions, el consistori continuarà buscant una sortida.

"No té ni cap ni peus" i "és incompatible" amb les recomanacions del Centre Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS) –un òrgan consultiu de la Generalitat–. Són les crítiques de la plataforma SOS Costa Brava, que ha decidit presentar al·legacions en contra de l’ampliació de la marina del Port d’Aro, a Platja d’Aro. El projecte –que s’ha aprovat inicialment i està en exposició pública– preveu una marina navegable per a unes 200 barques i va associat a un pla parcial urbanístic, pendent de desenvolupament, amb 339 habitatges. L’entitat ecologista lamenta que, si tira endavant, suposarà doblar la superfície de la marina actual i ocupar la pineda "més gran en zona urbana" del litoral gironí. Per això han demanat a la Generalitat que no l'aprovi i han avisat que si tira endavant la portaran als tribunals. 

El Carnaval de Platja d’Aro ha hagut de suspendre les seves activitats més tradicionals i multitudinàries (desfilades, sopars, rues) i les ha reconduït a la web, on aprofita el parèntesi de la pandèmia per fer una mirada al passat i recordar els orígens i la trajectòria d’un dels Carnavals més coneguts de Catalunya. La regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró commemora les 44 edicions de la festa -comptant-hi també la del 2021- amb tres iniciatives titulades conjuntament Un Carnaval per recordar 1978-2021. Es tracta de la difusió del pòster i la xapa d’enguany, la presentació d’un nou lloc web monogràfic sobre el Carnaval (carnaval.platjadaro.com ) amb una extensió a les xarxes socials i una exposició fotogràfica de grans dimensions en l’espai urbà.

El menor de 16 anys que va morir dissabte passat a la platja gran de Platja d'Aro va patir la picada d'un peix aranya mentre feia immersió lleugera, segons els primers resultats de l'autòpsia donada a conèixer pels seus pares i que ha recollit l'agència Efe. Els pares del jove, veí de Montagut i Oix (Girona), han assegurat que, segons aquestes dades, l'adolescent va patir un "xoc" anafilàctic després de la picada.

El temporal de pluges ha deixat aquest dissabte un mort a Platja d’Aro. La víctima és un home d’uns 30 anys que va morir ofegat després que s’inundessin els baixos comercials on dormia, pels forts aiguats que van caure en aquesta localitat. Els bombers van trobar el cos sense vida a dos quarts de vuit del vespre, dins el local –al carrer Ciutat de Girona– on el noi pernoctava amb permís del propietari, segons van confirmar fonts municipals. L’ACN va detallar que qui va donar la veu d’alarma va ser una veïna, que va denunciar la desaparició de l’home al no trobar-lo al lloc habitual.

Grans rètols il·luminats amb focus de colors, llums de neó per tot arreu i una sínia gegantina reclamant totes les mirades. A finals dels anys 80, el Magic Park de Platja d’Aro s’havia convertit en un lloc de pelegrinatge obligat per a tots els adolescents de la Costa Brava. “Quan arribava el diumenge, a la Bisbal d’Empordà tot quedava més mort que viu i baixàvem fins a Platja d’Aro, al Magic -recorda Lluís Prats, actualment professor de la Universitat de Girona (UdG) i membre de l’Institut de Recerca en Turisme-. De joves hi passàvem la tarda, de moneda de cinc duros en moneda de cinc duros”, explica.

Els comerciants i restauradors de Platja d'Aro han elevat la xifra de pèrdues per les escenes de pànic viscudes arran d'una 'flashmob' d'un grup d'adolescents alemanys que es va confondre amb un atac terrorista.

Els Mossos d'Esquadra investiguen la troballa d'un cos en avançat estat de descomposició prop del parc aquàtic Aquadiver, de Platja d'Aro. Una treballadora ha descobert el cadàver al costat d'una canonada propera a les instal·lacions, situades a tocar de la carretera C-31.

Joan Giraut, alcalde de Platja d'Aro i expresident de la Diputació de Girona, ha estripat el carnet d'Unió. Es tracta del batlle més important que tenia el partit que lidera Josep A. Duran i Lleida al territori, on ja ha patit baixes rellevants com la de Marc Prat, alcalde de Ribes de Freser, que la setmana passada també va decidir abandonar la militància. La carta de baixa de Giraut ja ha estat enviada a la direcció gironina d'Unió, segons fonts democristianes. No es descarta, segons les mateixes fonts, que es pugui incorporar a Demòcrates de Catalunya, per bé que encara no hi ha res decidit. De moment serà independent i tampoc es descarta que acabi formant part de Convergència.

Els tres bars de nit de Platja d'Aro clausurats durant vuit mesos reclamen 750.000 euros d'indemnització a l'Ajuntament i als veïns que els van denunciar. Representats per la patronal del sector, la Fecasarm, els locals han presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial per les pèrdues i els danys que els va suposar no poder obrir portes durant 248 dies. Els locals asseguren que, tot i complir normativa, tant els denunciants com el consistori en van retardar la reobertura de manera volguda. Els veïns, demanant proves pericials "innecessàries"; i l'Ajuntament, oblidant-se de notificar llicències al jutjat. Aquest és el primer cop que es presenta una reclamació d'aquest tipus arreu de l'Estat.