Mark Gatiss, cocreador de la popular Sherlock, és un autèntic devot de les ficcions de detectius, i això es nota en la seva darrera aventura televisiva, Bookish, una sèrie britànica amb un investigador singular que s'estrena aquest dimarts a Filmin i que agradarà als amants de les produccions d'època i dels llibres. Més enllà d'escriure-la, Gatiss també la protagonitza: ell dona vida a Gabriel Book, propietari d'una llibreria de segona mà al Londres del 1946. A banda de la seva feina, Book té una afició que li ocupa gairebé més temps que la venda de llibres: amb la complicitat de la seva dona, ajuda la policia a resoldre crims. Segons Gatiss, l'escenari de la llibreria funciona com si fos una espècie de "computadora analògica". "La resposta al misteri és allà, en algun lloc", explicava el creador al Guardian.

A l’oficina on treballa Esther Gómez no hi ha cap rètol amb el seu nom ni amb el de la seva empresa. “És habitual en el sector, es fa per temes de confidencialitat”, explica. L’Esther volia ser detectiva privada des de petita i va acabar estudiant la carrera d’Investigació privada. Més endavant va afegir al currículum dues especialitats que han acabat ocupant bona part de la seva feina: la perícia cal·ligràfica i el que tècnicament s’anomena valoració de la credibilitat, “encara que tothom en diu detecció de la mentida”.

"Ens trobem amb bastants Airbnb falsos, estan molt organitzats", explica un detectiu privat a l'ARA, que demana que no es reveli el nom de la seva agència: "No vull que es puguin associar casos concrets". També ha notat un altre augment: el d'encàrrecs per demostrar que l'inquilí no és vulnerable. Són dos exemples de l'enèsim símptoma de la crisi de l'habitatge, que ha aterrat amb força a les agències de detectius a través dels arrendadors, des de petits tenidors fins a grans fons d'inversió, que busquen acreditar les irregularitats que sospiten dels seus llogaters. I molts acaben als tribunals.

Si hi ha un gènere televisiu que en els darrers anys ha guanyat adeptes, és el del true crime i, per proximitat, les ficcions protagonitzades per detectius, siguin professionals o aficionats. De fet, en la literatura negra existeix un subgènere conegut com a cozy mistery, és a dir, històries de misteri que esdevenen un lloc acollidor per al lector i que, en molts casos, també tenen el seu equivalent a la televisió. Si teniu ànima de detectiu i friseu per resoldre assassinats, aquí teniu cinc sèries que podeu recuperar a les plataformes i que són ideals per a la rentrée.

La seva motxilla ja indica que ha d'anar sempre preparat per a tot. Diferents targetes de metro, càmera de vídeo, de fotografia... L'Oriol Segura (Barcelona, 1977) és detectiu privat des de fa vint anys, avui té la seva pròpia empresa - Exam detectius - i ha vist com en aquest temps canviava no només la manera d'exercir la professió, sinó les peticions dels clients.

Ni gavardina, ni barret, ni ulleres de sol. Els 651 detectius privats que actualment compten amb la Targeta d’Identitat Professional a Catalunya no tenen res a veure amb els que coneixem a través de la literatura o el cinema negre. Coincideixen, això sí, en les hores de vigilància i els seguiments discrets. A casa nostra, la professió va arribar a finals del segle XIX de la mà de policies jubilats o en excedència. La gradual professionalització de l’activitat va canviar el seu perfil, i als anys vint, per treballar en una gran agència catalana calia parlar idiomes, tenir nocions de dret i economia i dominar els principis de criminalística. No va ser fins a l’any 1999 que es va crear el Col·legi Oficial de Detectius Privats de Catalunya, el primer de l’Estat, capdavanter en la introducció de bones pràctiques professionals.

Ja fa més d'un mes que el jugador de rubgi anglès de 24 anys Levi Davis va desaparèixer al centre de Barcelona. De moment, els Mossos d'Esquadra han trobat poques pistes que els permetin seguir els seus passos: va ser vist per últim cop anant de bars, primer a l'Old Irish Pub de la Rambla i després al Hard Rock de plaça Catalunya. Unes hores després el senyal del seu telèfon va desaparèixer a l'estació de Sants, però cap càmera l'ha pogut localitzar. Ara fa 15 dies, tal com va avançar l'ARA, els Mossos van trobar el seu passaport al port de Barcelona, però es desconeix quan i com el va perdre. Mentre la investigació de la policia continua, la família de Davis ha volgut fer un pas endavant. A principis de novembre la mare, Julie, ja es va desplaçar fins a Barcelona i ara ho farà un detectiu privat anglès que la família ha contractat.

Després de l’èxit de Punyals per l'esquena i l'última encarnació d’Hercules Poirot a càrrec de Kenneth Branagh arriba Mira cómo corren, una nova relectura del relat policial –els anglesos en diuen whodunit, per “qui n’és el culpable?”–, ara ambientada al mateix univers dels whodunits, en concret, al West End londinenc de 1953, on uns misteriosos assassinats posen en perill les representacions teatrals de La ratera, d’Agatha Christie. Així és com Tom George, que fa el salt de la direcció televisiva al cinema, i Mark Chappell, un guionista de sitcoms britàniques, refresquen el gènere posant-lo davant del mirall, un gir cap a la comèdia i la metaficció que, per exemple, permet a un personatge criticar els flashbacks des de dins d’un flashback.

Jules Maigret, humanisme imprevisible

Jules Maigret, nascut l’any 1929 de la fèrtil i genial imaginació de Georges Simenon, detectiu judicial de fi olfacte i humanisme imprevisible, sempre brillant i sobri, sense donar-se mai excessiva importància. Al cinema ha sigut el gran Jean Gabin qui li ha insuflat una presència més clàssica i perdurable: El comissari Maigret (1958), Maigret i el cas de la comtessa (1959) i Maigret terror de l’hampa (1963) són els tres títols fonamentals.

]]>

“Fer una gran cosa està sobrevalorat. És el que la gent espera de tu, però no s'adonen que estàs tan fotuda com la resta”, comenta Mare Sheenan al seu col·lega de feina a Mare of Easttown, a propòsit de les expectatives que es generen al voltant d'una persona quan té un càrrec de responsabilitat. La nova sèrie de la HBO converteix una esplèndida Kate Winslet en una policia del poble del títol, a Pennsilvània. Easttown és una comunitat empobrida en què les desgràcies no arriben mai soles. Encara hi pesa la desaparició mai aclarida d'una noia, quan una altra jove apareix assassinada vora el riu. La Mare s'encarrega de la investigació amb un altre detectiu vingut de fora, en Colin (Evan Peters). A través de la recerca, la sèrie teixeix un retrat col·lectiu d'una població devastada econòmicament i moralment. Sobre aquest paisatge pròxim al realisme social, la sèrie creada per Brad Ingelsby conrea el suspens amb una aposta ferma pels cliffhangers de tota la vida al final de cada episodi. Però el principal atractiu de Mare of Easttown és la Mare Sheenan, la demostració definitiva de com les dones de mitjana edat han trobat en el rol de policia (o similar) un tipus de protagonisme que se'ls havia negat durant dècades.

]]>

'El agente topo'

(3 estrelles)

Direcció: Maite Alberdi. Guió: Maite Alberdi. 84 min. Xile (2020). Documental. Amb Sergio Chamy, Rómulo Aitken, Marta Olivares i Berta Ureta. Estrena als cinemes

]]>

Tres funcionaris de la Seguretat Social han acceptat una condemna de 13 mesos de presó i 6 anys d'inhabilitació per filtrar dades personals i laborals de treballadors i empreses a agències de detectius que després les venien a una empresa.

]]>

L'Audiència de Barcelona ha arxivat avui l'acusació contra un dels principals detinguts de l'operació Pitiüsa, una de les xarxes de tràfic il·legal de dades confidencials més importants desarticulada a l'Estat. A aquest investigador, Jordi Agustí, li demanaven 108 anys de presó per obtenir dades mèdiques de pacients fent-se passar per metge i vendre-les a altres col·legues de professió. Però finalment el seu advocat ha presentat un informe forense acreditant que l'home havia patit diversos infarts cerebrals des de l'any 2014, que "l'incapacitaven per declarar i per seguir el judici".

]]>

Per als que vam créixer a Catalunya als anys 80, el Magnum va ser un company de viatge. La sèrie es va estrenar a la CBS el 1980 i va arribar a Catalunya l’abril del 1985 (cinc anys d’espera, impensables actualment). El Magnum era un galtes simpàtic i seductor. S’ho havia manegat perquè Robin Masters, escriptor de 'bestsellers', li cedís una casa de convidats a Hawaii i un Ferrari 308 GTS (l’interior del cotxe es va haver d’adaptar a l’alçada de l’actor Tom Selleck). A Masters mai li vam veure la cara; com a molt li vam sentir la veu, que en la versió original va ser la d’Orson Welles. Afortunadament, no tot eren amics invisibles. N’hi havia d’altres que l’ajudaven en certes investigacions. Si coneixes algú com en T.C., pilot d’helicòpter, seria de ruc no demanar-li un cop de mà de tant en tant. Fins i tot el Higgins, l’administrador de la mansió Masters i propietari dels dòbermans Zeus i Apol·lo, accedia a entrar en acció per ajudar aquell hoste bigotut amb qui l’unia un afecte disfressat d’irritada indiferència. També hi havia el Rick, que treballava al Club King Kamehameha (el nom d’un rei hawaià del segle XVIII, curiosament homònim de la tècnica de combat més famosa de 'Bola de drac'). Tot i així, el personatge encarnat per Tom Selleck era més un Philip Marlowe solitari de camises hawaianes que no pas un Sherlock Holmes amb parella fixa. Molts altres investigadors televisius no tenen família, i si en tenen la mantenen en la intimitat, allà on Aznar parla català i el tinent Colombo sopa amb la seva dona. Estan sols i tenen la llet de resoldre casos complexos en uns 60 minuts.

]]> La Policia Nacional ha detingut aquest dimecres el president d'Unilever Espanya, Jaime Aguilar, i l'exdirector gerent de Mutua Universal i exdirector executiu de Barcelona Activa, en el marc de la tercera fase de l'anomenada operació Pitiüsa, contra el tràfic i la venda de dades.

]]>

Jaume Ferrer Graupera (Barcelona, 1963) està paint tot el que li està passant. Per una banda, aflora ara un altre cop l'episodi de l'espionatge que van viure ell i quatre vicepresidents més el 2009, i per l'altre, està pendent de l'execució de la sentència dels avals, que el podria obligar a avalar 2,9 milions d'euros, tot i que ell assegura que no ho hauria de fer. Ferrer se sent atrapat enmig d'una guerra que no és la seva, i diu que Sandro Rosell, si fos per ell, potser retiraria l'acció de responsabilitat contra la gestió de Joan Laporta i la seva junta, de la qual ell va formar part del primer a l'últim dia.

]]>