Els estudis de filologia catalana viuen un moment d’oportunitat. Davant la necessitat creixent de professionals formats en llengua i literatura catalanes, i la projecció de jubilacions en el sector educatiu i administratiu, la Generalitat de Catalunya va anunciar en el marc del Saló de l'Ensenyament un programa pilot de beques per al curs 2025-2026. La mesura s’inscriu dins la segona edició de la campanya “Tria Filologia Catalana”, que busca visibilitzar el potencial laboral d’aquesta titulació universitària.

La manca de professors de llengua i literatura catalana i, en general, de graduats en filologia catalana ha fet encendre les alarmes els últims cursos, fins al punt que el 40% de substitucions no es cobrien el curs passat. El departament d'Educació i el Consorci per a la Normalització Lingüística no només preveuen una necessitat creixent d'especialistes per ensenyar llengua a adults, a les aules d'acollida i a secundària, sinó també un gruix de jubilacions important la pròxima dècada, fins i tot entre els tècnics de planificació lingüística de l'administració.

Es busquen professors de català. Al llarg d’aquest curs, quatre de cada deu substitucions d’aquesta especialitat no han aconseguit un nomenament que les cobreixi, segons xifres del sindicat USTEC. Si mirem les xifres absolutes, se succeeixen els dies amb més de 10 i 20 vacants sense cobrir que, sumades, es tradueixen en centenars de classes de català sense professor. A les últimes oposicions, l'especialitat de llengua catalana és on més places van quedar vacants: de les 657 que s’oferien, 105 van quedar buides (el 33% les va suspendre). Educació no ha precisat a l’ARA la xifra de professors de català que falten, però és una situació que s’arrossega de fa anys i que no es produeix només als instituts: també falten professors als Centres de Normalització Lingüística i a la FP, fins al punt que s’han ofert complements salarials per ampliar les hores lectives als docents en exercici. Tot això, a més, en un moment en què l'ús del català cau entre els joves, i en què l'escola hi té un paper clau.

Un diari del país noticiava fa poc que la baixa matrícula en filologia catalana estava cronificant la manca de professors d’aquesta disciplina a l’ensenyament menor, privat i públic. En el curs 2023-2024, les cinc universitats catalanes que imparteixen aquest grau o llicenciatura n’han ofert dues-centes vint places, però força han quedat vacants. La notícia desconcerta molt, ja que l’ensenyament de la llengua catalana tindrà sempre, posat que la truita no es capgiri, molt de recapte: és obligatori i s’ensenya a tots els centres d’educació, diversos anys.

Una de les notícies més comentades de l’estiu ha estat el pacte entre els partits polítics catalans, la bancada socialista i la gran coalició de Yolanda Díaz per fer Francina Armengol presidenta de la mesa del Congrés a canvi que aquesta no retiri la paraula als diputats catalans, bascos i gallecs que, seguint el seu dret recollit ja al reglament i invalidat reiteradament per Meritxell Batet, decideixen parlar en les seves constitucionalment oficials llengües maternes. També ha estat objecte de transacció la formalització de la sol·licitud de reconeixement de la llengua catalana com a llengua oficialment europea. L’endemà de l’anunci entusiàstic d’Armengol el dia que va ser votada per ocupar la cadira de la tercera autoritat de l’Estat, ella mateixa ja va haver de matisar la bona nova, al·legant que primer hauria de temptejar el conjunt dels grups polítics i aclarir alguns aspectes tècnics. Respecte a la via europea, l’escenari encara és més complex, i sense voler-hi entrar ara, crec que els catalanoparlants no hem acabat d’entendre prou la doble trama de la història. Una cosa és que els eurodiputats catalans puguin emprar el català com a llengua d’ús dins la cambra. I una altra de ben diferent és que aquesta sigui reconeguda políticament i legalment com a llengua europea de ple dret. Matisos i escepticismes personals a banda, que hi són i els pateixo tots, he observat amb prevenció i complicitat com riuades de catalanoparlants han celebrat amb entusiasme i esperança els acords. 

El ministeri d'Universitats està desplegant la Losu, la llei d'universitats, aprovada el març passat. Entre els projectes de reial decret que ha elaborat per fer-ho n'hi ha dos que, si s'aproven sense modificacions, capgirarien la situació de la filologia catalana a les universitats. Un dels esborranys proposa canvis pel que fa a l'estructura dels departaments i estableix que, com a mínim, hauran de comptar amb 35 docents o investigadors a temps complet. El problema és que, segons la conselleria de Recerca i Universitats, actualment "hi ha pocs departaments de filologia catalana que tinguin aquesta dimensió".

"Una de les grans assignatures pendents de la universitat és afrontar amb més rigor i empenta l'estudi dels autors vius", diu Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona. "Els programes encara són molt historicistes. Ara bé, a la nostra universitat l'escriptura actual té més presència que fa quinze anys, això segur", afegeix. Pla imparteix actualment una assignatura, De la postguerra a l'actualitat, que arrenca amb K.L. Reich (1963), de Joaquim Amat-Piniella, i acaba amb Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, del 2004. "Començo parlant de l'experiència als camps de concentració i acabo abordant la Guerra Civil des del present —diu—. Entremig faig llegir La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó (1989). I aquesta setmana els he parlat de Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà (2019), i de Napalm al cor, de Pol Guasch (2021)".

Aquesta setmana, Josep Murgades (Reus, 1951), catedràtic de literatura catalana de la Universitat de Barcelona, ha pronunciat la seva última lliçó al paranimf de la Facultat de Lletres, titulada Esbós d’escrits que ja mai no escriuré. En la línia del que va fer George Steiner a Els llibres que no he escrit (Arcàdia, 2009), ha exposat set aspectes que li han interessat al llarg de la seva trajectòria i que voldria que algú continués estudiant, entre els quals hi ha la relació entre literatura i identitat, l’estudi del gènere aforístic i la necessitat d’impulsar un manual de retòrica català. L’acte, que s’ha pogut seguir presencialment i també de forma virtual, ha sigut el comiat públic d’un dels professors més carismàtics del grau de filologia catalana. Murgades es jubila als 70 anys, després de gairebé cinc dècades dedicades a la docència.

"Cada vegada que dius «tinc que» moren 15 filòlegs". La frase, amb lletres negres en un fons gris, va ser el segon missatge d'Instagram de La Incorrecta, el tàndem format per les germanes banyolines Valentina i Júlia Planas. La Valentina just havia acabat la carrera de llengua i literatura catalana i va demanar un cop de mà a la Júlia, diplomada en disseny gràfic, perquè l'ajudés a muntar una web per trobar feina. "Volia fer alguna cosa una mica diferent. En aquell moment m’era igual corregir una carta d’un restaurant que un llibre", explica la Valentina.

La Universitat és una institució nascuda a l’edat mitjana que al segle XXI està passant a regir-se per criteris empresarials. Més que de continguts, es parla de gestió de recursos humans, d’índexs de col·locació, de valoració dels usuaris... En el cas de Filologia Catalana, les paradoxes augmenten, ja que es conserva la vinculació romàntica entre llengua, cultura i país (sí, el lema d’Òmnium Cultural) en temps de globalització extrema. El nom del grau ha anat canviant, ja que només es manté a la UB, la UAB i al País Valencià. A Lleida hi han afegit els Estudis Occitans, i a les altres quatre universitats ha mutat en Grau de Llengua i Literatura Catalanes. Tanmateix, el nom no fa la cosa, ja que les matriculacions augmenten a les dues Universitats del País Valencià, mentre que al Principat ho fan sobretot a la UOC (una tendència que es pot consolidar amb la pandèmia). Cal tenir en compte la competència de graus nous, com Humanitats, Estudis Literaris o Literatura Comparada, i d’altres que poden resultar atractius per als alumnes indecisos, com Traducció o Comunicació.

Laia Brulles va començar el grau de filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili el curs 2014-2015. Eren cinc alumnes a classe. “Al cap de poques setmanes un dels meus companys de classe ho va deixar i, per motius personals, al març també vaig haver de marxar. El curs següent vaig repetir primer i ja érem deu alumnes”, recorda la Laia. Des de llavors hi ha hagut un repunt de matriculats al grau de filologia catalana, però encara s’està lluny de la trentena llarga o fins i tot quarantena de matriculats dels anys noranta i la dècada passada. Aquesta és una tendència comuna a totes les universitats dels Països Catalans.

Amb la seva primera obra de ficció, Rosa Calafat Vila (Andratx, 1963) ha guanyat el premi Ciutat de Palma de novel·la. La professora de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears, experta en lingüística aplicada i, com a tal, membre del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals des del 2009, ha reunit, a I la mort tindrà el seu domini, la passió per la llengua i els extrems que hi ha entre el bé i el mal en la naturalesa humana. La novel·la sortirà per Sant Jordi amb el segell d’El Gall. Autora d’assajos com Torcebraç entre dues cultures (IEC), Sabotatge a la llengua catalana (Lleonard Muntaner Ed.) o Per a un ús ètic del llenguatge (Angle Editorial, premi Josep Irla 2010), demana sovint l’enfortiment del mercat lingüístic català, amb una finalitat que també és política.

Aina Moll tenia aspecte de mestra de la República. Sempre va ser una ciutadana ben educada i valenta. Tenia el bagatge familiar de la passió per la llengua. Duia el compromís amb l’idioma com qui duu un regal als fills, sempre amb un somriure als llavis. Era afable i persistent. I va ser així com, dolçament, amb la recuperació de l’autogovern català, ella, vinguda de Menorca, va encarnar el regal de la llengua per a tothom, com un bé a compartir, com una eina de cohesió social. Ho va fer amb el govern nacionalista de Jordi Pujol, però també ho hauria fet amb el socialista de Joan Raventós.

Ens ha deixat n’Aina Moll, però no ens han de deixar mai el record de la seva feinada generosa per la nostra llengua ni l’exemplaritat de la seva projecció cívica.

El departament d’Ensenyament va prendre a l’abril una decisió excepcional i polèmica: per ser professor d’ESO en un institut públic el curs que ve ja no caldrà tenir el màster obligatori. Una mesura d’urgència per superar la falta de mestres d’algunes especialitats, com català, castellà i matemàtiques. Les jubilacions de les primeres generacions de titulats en filologia catalana després de la dictadura i les poques matriculacions en aquest grau dels últims anys han provocat un buit de docents en aquesta matèria. Però les facultats veuen la llum al final del túnel perquè es comença a notar un petit augment en les matriculacions a filologia catalana.

El crit d’auxili de les universitat valencianes finalment ha sigut escoltat i, després d’anys de veure amb desolació com les aules de filologia catalana anaven buidant-se a poc a poc, als campus de Blasco Ibáñez i de Sant Vicent del Raspeig aquests dies respiren alleugerits i també una mica esperançats. La il·lusió sembla justificada. I és que a la Universitat de València (UV) han passat dels 49 alumnes de filologia catalana el curs 2017-2018 a 75 estudiants per al nou any acadèmic, que segons els càlculs de la universitat seran 80 quan es completi el procés de matriculació. Igual de satisfets estan a la Universitat d’Alacant (UA), que el curs passat va tenir 24 alumnes i que a hores d’ara ja té 37 matriculats, una xifra que el centre preveu que augmenti fins als 40.

El departament d’Ensenyament va prendre a l’abril una decisió excepcional i polèmica: per ser professor d’ESO en un institut públic el curs que ve ja no caldrà tenir el màster obligatori. Una mesura d’urgència per superar la falta de mestres d’algunes especialitats, com català, castellà o matemàtiques. Les jubilacions de les primeres generacions de titulats en filologia catalana després de la dictadura i les poques matriculacions en aquest grau els últims anys han provocat un buit de docents en aquesta matèria. Però les facultats veuen la llum al final del túnel perquè es comença a notar un petit repunt en les matriculacions a filologia catalana.

El filòleg Lluís López del Castillo ha mort aquest dimecres als 79 anys. Així ho ha comunicat la seva família, que recorda que "en els anys més foscos del franquisme" López del Castillo va ser "una de les primeres veus que van publicar material per fer possible l’ensenyament del català". El seu llegat inclou obres fonamentals com ara 'Llengua standard i nivells de llenguatge' (1976), un estudi en què es feia ressò dels avenços de la sociolingüística.

Joaquim Molas ha dedicat més de cinc dècades a l’estudi i a la divulgació de la literatura catalana. Nascut l’any 1930 a Barcelona, Molas ha estat un dels protagonistes actius –activíssims– en la recuperació de la cultura en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. Ho ha fet a través de la docència, de l’edició, de la participació en revistes i amb la publicació d’assaigs, articles i una petita selecció dels seus dietaris.