Per a un socialista de pedigrí com Ferran Pedret (Barcelona, 1979), fill dels històrics diputats del PSC Jordi Pedret i Lídia Santos, no haurien calgut gaires motius per entrar en política. Però si el 1993 va començar a militar a la JSC ho va fer empès per la indignació amb la guerra dels Balcans i marcat per una de les lliçons que el professor Juan de Mairena, personatge d’Antonio Machado, dedica als joves: feu política o algú en farà per vosaltres. I així ho va fer, i fins i tot va arribar a afiliar-se dues vegades al PSC: primer als 16 anys i, després que s’invalidés l’ingrés per un canvi en l’edat mínima als estatuts, als 18.

“Molta gent no té una idea clara del que és la Universitat Catalana d’Estiu”, explica el seu rector, Jordi Casassas, que intenta any a any combatre la idea que només està estructurada per escoltar-hi discurs independentista. Una idea que ha guanyat força els últims anys, en què per Prada no s'ha vist cap representant dels comuns o del PSC –els del PP ja no acostumaven a anar-hi abans–. Això ha començat a canviar aquest any. Els socialistes, absents des de l'esclat del Procés, han tornat a l'UCE i ni han estat escridassats ni se'ls ha boicotejat, malgrat el que podrien arribar a pensar alguns. El diputat del PSC i secretari primer de la mesa del Parlament, Ferran Pedret, va ser l'escollit per trencar el gel, un cop el PSC ha acceptat la invitació que havia rebutjat fins ara. Pedret va defensar una “república federal democràtica i social”, però també es va posicionar clarament en contra d’un referèndum sobre la independència”.

L'esquerra sempre està en crisi, però no sempre governa quan el món també ho està. Això podia fer més atractives les jornades de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC), on ha parlat una esquerra amb poder i responsabilitats en comptes d'una prometent tot el que faria si en tingués. Pels qui no la coneguin, la UPEC és més Primavera Sound que el Sónar, un festival del mainstream esquerranós català que arrisca poc i on no falta cap cara coneguda. Enguany, a la inauguració hi havia Pere Aragonès i Jaume Collboni, la conferència de clausura serà a càrrec de David Fernández, i aquest divendres, 1 de juliol, som a la Sala Brigades Internacionals, a la seu de la UGT de la Rambla de Barcelona, per escoltar Oriol Junqueras, Ferran Pedret, Jéssica Albiach i Maria Sirvent parlant de L'esquerra entre l'esperança i el temor.

2 anys després que els diputats també puguin demanar delegar el vot per paternitat en els plens del Parlament, Ferran Pedret (PSC) i Fernando Sánchez (PP) han sigut els primers a demanar-ho. Cap dels dos serà aquest dimecres i dijous en els plens del Parlament a causa de la seva recent paternitat, i han delegat el vot en el portaveu del respectiu grup parlamentari.

Junts pel Sí i la CUP eviten que el Parlament presenti candidats a magistrats del Tribunal Constitucional (TC). Les dues formacions han votat en contra dels dos candidats proposats pel PSC, Xavier Arbós i Félix Vicente Azón, per ocupar dues places vacants.

El diputat del PSC, Ferran Pedret, ha estat el primer representant dels grups en defensar el seu posicionament en el debat de la llei de consultes aquest divendres al Parlament. I, preveient les crítiques que li arribarien del PP o C's pel seu vot a favor a la norma que servirà per convocar la consulta del 9-N, s'ha justificat negant que avalin aquesta via per exercir el dret a decidir. "Aquesta llei no és l'instrument per a la consulta del 9-N", ha defensat Pedret, que creu que, "si el president convoca la consulta amb ella, significarà que desconeix la llei que avui aprovem i l'Estatut d'autonomia" i suposarà "un tret al peu". De fet, el diputat socialista ha assegurat que "la manera com el procés s'ha conduït ha estat maldestre i contraproduent", ja que "ens allunya d'una solució pactada". En aquest sentit, ha lamentat que la resta de grups no acceptessin una esmena del PSC que proposava portar al Consell de Garanties Estatutàries les preguntes que es pretenguin realitzar a través de consultes, ja que creu que la que es preveu per al 9-N no s'inclou en el marc de les competències catalanes.

El ple del Parlament ha rebutjat aquest dimecres les esmenes a la totalitat del PP i C's a la tramitació de la llei de consultes no referendàries i participació ciutadana amb els vots de la resta de partits. Aquestes formacions han criticat que els impulsors de la llei tan sols volen convocar una consulta d'autodeterminació i han carregat especialment contra el PSC per votar en contra de les esmenes a la totalitat. "El Govern no pot usar aquesta llei per consultar sobre aspectes que escapin a les seves competències", ha denunciat el diputat del PP Santi Rodríguez, que afegeix que "democràcia sense dret no és més que populisme autàrquic". Tot i això, ha avançat que els populars participaran en la ponència de la llei per presentar "esmenes perquè no serveixi per convocar referèndums d’amagatotis".