Un any més Catalunya ha aconseguit unes xifres de trasplantaments d'òrgans molt positives, que situen el país com un referent mundial en aquest camp. L'any passat es van fer 1.356 trasplantaments, un 0,8% més que fa dos anys, cosa que representa la segona millor xifra de la història, segons el balanç que fa anualment l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Tot i celebrar que la bona dinàmica dels últims anys es manté, l'OCATT ha detectat un patró preocupant en el procés de donació: les negatives familiars han augmentat fins al 27,6%, el percentatge més alt des que hi ha dades disponibles. Això vol dir que gairebé un terç de les famílies catalanes descarten donar els òrgans d'un ésser estimat quan mor.

Fa anys que els científics d'arreu del món desenvolupen òrgans al laboratori a partir de cèl·lules mare per estudiar com es formen i quin és el seu funcionament i per provar nous fàrmacs. S'anomenen organoides, ja que no són òrgans complets, però sí que aconsegueixen reproduir moltes de les seves estructures i funcions principals, cosa que els ha convertit en un aliat indispensable per a la recerca. En un futur, per exemple, podrien utilitzar-se per reparar teixits danyats o millorar òrgans abans d'un trasplantament, fet que disminuiria les probabilitats que les defenses de la persona receptora el rebutgi. Per arribar a aquest punt, però, encara cal molta investigació. Ara un equip internacional liderat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha fet un pas important en aquesta direcció i, per primera vegada, han desenvolupat ronyons humans en un laboratori, els han combinat amb els d'un porc fora de l'animal i els han tornat a trasplantar, sense danys ni toxicitat.

Tornar a veure la Beth emociona. De mirada vital i somriure contagiós, ja parla pels descosits, va a la piscina i juga amb la Berta, la seva germana petita. L’ARA ha seguit el seu cas des que, amb poc temps de vida, va haver de passar 16 mesos ingressada a l'UCI pediàtrica de la Vall d’Hebron (un dels ingressos més llargs fins a aleshores en aquesta unitat del centre) a l’espera d’un trasplantament de cor. Després de sobreviure vuit mesos connectada a un aparell d’assistència ventricular, finalment, va arribar un nou cor per a la Beth, en una jornada carregada d’esperança, por i incertesa, que es va dur a terme amb èxit. Han passat al voltant d’uns dos anys d’aquell “tornar a començar” i la família manté una dedicació incansable per atendre les necessitats de la petita i també les de la Berta, que s’ha convertit en l'estímul més gran per a la seva germana. Per a tots quatre el millor estiu possible és senzillament estar, estar junts i estar bé.

Cada dia a Catalunya hi ha uns 200 professionals de la sanitat pública que fan trasplantaments, ja sigui a la sala d'operacions o de guàrdia localitzable. És a dir, han de ser a una hora com a màxim de distància de l'hospital per si apareix un òrgan compatible amb un pacient en llista d'espera. L'any passat es van fer 1.344 trasplantaments, gairebé quatre al dia, i segons dades de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), és una de les taxes més altes del món. Són intervencions molt complexes que requereixen diferents perfils treballant a l'uníson per assegurar que els òrgans s'extreuen com toca, es transporten de forma segura i es trasplanten a qui ho necessita. Malgrat que aquesta feina és indispensable, el sou dels treballadors que la fan possible està congelat des de fa més d'un any i mig.

L'Anas va néixer amb una malformació al cor: en lloc de dos ventricles, només en tenia un. Amb pocs mesos de vida ja va haver de passar per quiròfan. Els metges li van fer fins a tres cirurgies per assegurar la seva qualitat de vida i que la sang regués tot el seu cos. En l'última operació li van desconnectar unes venes del cor per connectar-les a l'artèria pulmonar i, així, garantir que la circulació arribés als pulmons, una tècnica que es coneix com a cirurgia de Fontan, en homenatge al doctor que la va idear. Gràcies a aquesta intervenció va poder fer vida normal: anava a escola, jugava amb els amics i feia esport. Als 13 anys, però, la sang va començar a fluir més lentament, va deixar d'anar a escola perquè no podia sortir de casa i alguns òrgans, com el fetge i els intestins, se'n van començar a ressentir.

A Catalunya, nou de cada deu persones pendents d'un trasplantament d'òrgan necessiten un ronyó. Actualment hi ha 1.441 catalans a l'espera i, d'aquests, 1.304 necessiten un òrgan renal, segons ha informat aquest dimecres el departament de Salut. L'envelliment progressiu de la població fa que cada vegada més catalans hagin de recórrer a un trasplantament, perquè amb l'edat els òrgans deixen de funcionar com toca. I això afecta especialment el ronyó, que deixa de filtrar la sang adequadament. Per al director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, l'envelliment és "clau" per entendre que hi hagi més persones en llista d'espera per a aquest tipus d'intervenció, si bé reconeix que hi ha altres factors que hi contribueixen. Per exemple, la reducció de donants.

Els trasplantaments d'òrgans i teixits són operacions molt complexes que canvien de ple les vides de les persones que els reben. A Catalunya l'any passat es van fer, de mitjana, quatre trasplantaments cada dia, una fita que es va aconseguir gràcies a l'experiència dels professionals catalans però, sobretot, a la xifra rècord de donants d'òrgans. Ara, metges de l'Hospital de Bellvitge han aconseguit un nou èxit amb una operació única al món: el primer trasplantament facial del món amb un donant a qui el cor ja li havia deixat de bategar. "Es tracta d'una operació excepcional que no s'havia fet mai", destaca a l'ARA la cap del servei de cirurgia plàstica i reparadora de l'hospital, Anna López.

El trasplantament és l’únic tractament possible de malalties terminals en les quals un òrgan deixa de funcionar. Es calcula que al món se’n fan més de 150.000 cada any, però no són suficients per cobrir les necessitats. Tres quartes parts són de ronyó, l’òrgan que més sovint cal reemplaçar. El segon de la llista és el fetge i, a més distància, es troben cor i pulmons. La principal limitació d’aquesta tècnica, estrenada ara fa 70 anys, és la manca de material, ja que no és fàcil trobar prou donants, vius o acabats de morir, que puguin aportar un òrgan en bones condicions. Per això fa temps que s’estan buscant alternatives, com per exemple utilitzar animals com a font de material. L’últim avenç és fer créixer miniòrgans als nòduls limfàtics a partir de cèl·lules mare.

Als hospitals catalans es van fer l’any passat 1.393 trasplantaments d’òrgans, un 3,5% més que el 2022 i una xifra que supera el rècord registrat el 2019. Amb tot, el departament de Salut estudiarà les causes que fan que hi hagi també un augment de negatives de famílies a autoritzar la donació. En aquest balanç, que el conseller de Salut, Manel Balcells, ha qualificat d’“orgull per al sistema sanitari”, també s’ha superat el màxim de donants vius, que ja són la segona via més important per poder donar una segona oportunitat als malalts. Són quatre trasplantaments per dia, cosa que equival a una taxa de 176 intervencions per cada milió d’habitants, una de les més altes del món.

Si es comparen amb els humans, els macacos serien les espècies més properes i els porcs tindrien els òrgans més similars en mida. No és casualitat, doncs, que investigadors d'una desena d'hospitals i universitats nord-americanes hagin triat aquests dos animals per fer un experiment que permeti validar els trasplantaments que es fan entre animals –els xenotrasplantaments–, per tal que, en un futur, hi hagi una "prometedora via de solució a l'escassetat mundial d'òrgans". En un estudi publicat aquest dimecres a Nature, els biòlegs han constatat que és viable trasplantar ronyons de porc que han estat modificats genèticament en el macaco cynomolgus. Per fer-ho, han "humanitzat" els òrgans dels garrins perquè els sistemes immunitaris dels micos no els rebutgin. I els resultats són optimistes: els primats sobreviuen fins a 758 dies amb els empelts.

Es diu Jesús i va néixer el 10 de març, dos anys i mig després que la seva mare, Tamara Franco, se sotmetés a un inèdit trasplantament d'úter a l'Hospital Clínic de Barcelona. Tant els pares com els cirurgians que ho han fet possible diuen que és “un petit miracle de la ciència”. I no és una exageració: és el primer nadó nascut completament sa a l'Estat després d'aquesta extraordinària intervenció que s'ha fet poc més d'un centenar de vegades a tot el món. Tot i l'ampli debat bioètic al seu voltant, com ell, una cinquantena de nadons han nascut des del 2014 gràcies a aquesta tècnica encara experimental. "El d'avui és un d'aquells dies que et fan sentir orgullós del sistema públic de salut", ha afirmat aquest dilluns el conseller de Salut, Manel Balcells.

Avui és un dia especial per a la Beth. Durant uns minuts podrà sortir de la seva habitació a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron per anar a la plaça Leo Messi, ubicada davant del centre hospitalari. Allà podrà fer algunes passes, deixar que li toqui el sol, veure llum natural, rebre la visita d’algun familiar i en cas necessari fer alguna sessió de rehabilitació. La Beth fa 16 mesos que va ingressar a l’UCI pediàtrica arran d’una cardiopatia greu i sobreviu connectada a un aparell d’assistència ventricular, a l’espera d’un trasplantament de cor.

Si l'any passat Catalunya va tornar a superar la barrera dels 1.000 trasplantaments, després de la caiguda per la pandèmia, enguany ha tornat a assolir un nou rècord: 1.346 el 2022, un 27% més que el 2021(1.063) i la xifra més alta registrada fins ara. D'aquests, fins a 61 han estat trasplantaments pediàtrics (fets a menors de 18 anys), una xifra que tampoc s'havia aconseguit mai. L'increment també ha estat notable pel que fa al nombre de donants vàlids, 357, un 24% més que l'any anterior i el segon registre més alt de la sèrie històrica, segons les dades difoses aquest dijous pel departament de Salut. En roda de premsa per presentar-les, el conseller del ram, Manel Balcells, ha destacat que el balanç de l'últim any és "altament positiu" i que posiciona Catalunya com a país "capdavanter" en termes de trasplantaments, amb un sistema "consolidat" i que "funciona".

Una vida nova, "amb esperança i més lliure". Així veu el present Miguel Ángel Fernández, un pacient de l'Hospital Vall d'Hebron de 54 anys, que en feia 38 que convivia amb sessions setmanals de diàlisi. Fins fa tres mesos. La seva era una insuficiència renal crònica terminal, i el seu cas concret, una de les que es consideren inoperables per l'altíssim risc de rebuig si se sotmet a un trasplantament. La trucada per proposar-li d'entrar en l'assaig d'un medicament nou que podria fer viable l'operació va arribar-li al maig i només unes hores després d'acceptar ja l'estaven trucant per dir-li que hi havia un ronyó disponible i que podia ser per a ell. El seu somni de viure sense estar supeditat a una màquina era més a prop que mai.

A l'Estat, prop de 400 fetges donats es descarten cada any i no poden ser trasplantats perquè es considera que no estan en bones condicions: tenen lesions incompatibles amb els protocols clínics o es malmeten perquè entre l'extracció del donant i la implantació en el receptor passen més de 12 hores. No hi ha prou fetges per a tothom qui en necessita. A Catalunya, l’any passat només es van fer 156 trasplantaments de fetge, i el 2019, previ a la pandèmia, 197. La situació és encara pitjor en països amb taxes de donació més baixes, com és el cas de Suïssa, on molts pacients moren en llista d'espera. Una cosa semblant passa al Regne Unit i als Estats Units, on gairebé el 70% dels fetges es perden. Un grup de metges de l'Hospital Universitari de Zuric publiquen aquest dilluns a la revista Nature Biotechnology una tècnica que permet augmentar el temps de vida d'aquests òrgans un cop són extrets del cos del donant i que, alhora, obre la porta a reciclar fetges marginals, els que els centres clínics descarten per por que siguin incompatibles amb el receptor.

No en té cap dubte. El dia que els metges li van comunicar que necessitava un trasplantament de pulmons va ser “el pitjor” de la seva vida. “No s’està preparat per sentir la paraula trasplantament perquè ho equipares a la mort”, reconeix Yolanda Fernández, trasplantada bipulmonar. “Em van dir que em quedaven dos anys de vida i comença llavors un compte enrere. Tenia 41 anys i penses: «Em moriré si no arribo al trasplantament». Al principi no t’ho creus, plores i, després, ho acceptes”. Als 30 anys, tenia només un 60% de capacitat pulmonar a causa d'una malaltia de predisposició genètica –pneumonitis per hipersensibilitat als coloms– que va anar empitjorant fins al punt de necessitar un trasplantament dels dos pulmons fa tres anys i mig. Amb tot, el que més li va costar va ser acceptar certes renúncies. “Va ser més dur renunciar a les il·lusions de la meva vida que el trasplantament. M’han salvat la vida, però he hagut d’acceptar que no podré ser mare i que no puc treballar de mestra”.  Ha de mantenir-se lluny dels virus per evitar infeccions. Ha sabut canalitzar, però, la seva energia en buscar noves motivacions, com ara la presidència de l'associació Aire de malalts pulmonars.

David Bennett, la primera persona al món que va rebre un cor de porc modificat genèticament, ha mort a l'Hospital Universitari de Maryland (Estats Units), on es va sotmetre al trasplantament fa tot just dos mesos. L'home, de 57 anys, patia una malaltia cardíaca greu i irreversible i va acceptar la cirurgia experimental perquè no podia accedir a les llistes d'espera per rebre un òrgan humà a causa del seu delicat estat de salut. Els metges que l'han atès no poden confirmar encara si ha mort perquè el seu cos ha rebutjat el cor o si és per altres problemes de salut previs.

La Mireia Sitjà té 24 anys i ja ha passat per tres trasplantaments de pulmons. Pateix fibrosi quística des que va néixer, una malaltia genètica de caràcter crònic que afecta els pulmons, l'aparell digestiu i altres òrgans. De petita, havia d'anar amb cura de no agafar refredats ni infeccions respiratòries i amb el temps s'ofegava i es cansava amb qualsevol exercici físic. "És una malaltia que va progressant, al principi els pulmons no estan tan malament però amb els pas dels anys, empitjoren", explica. En alguns casos, si la patologia està molt avançada cal realitzar un trasplantament pulmonar, tot i que cada vegada milloren més els tractaments i és menys freqüent haver de fer-ho. La Mireia, però, va patir un pneumotòrax –l'aire es filtra entre els pulmons i la paret toràcica i es produeix un col·lapse pulmonar– i el 2016, amb només 19 anys, va requerir un trasplantament dels dos pulmons. El problema va ser que el seu cos va rebutjar els pulmons i va requerir un segon trasplantament el 2019. I el mes de desembre passat encara es va haver de sotmetre a un tercer trasplantament bipulmonar, ja que, un altre cop, va fer un rebuig crònic.

El 2016 va ser el primer any que Catalunya va superar la barrera del miler de trasplantaments anuals, una xifra que es va mantenir, i fins i tot superar –es van batre rècords el 2019, amb 1.296–, fins que va arribar la pandèmia. Durant el 2020 es va aturar temporalment l'activitat durant uns mesos i només es van mantenir els trasplantaments pediàtrics i els que eren d'urgència vital, i l'any del covid es va tancar amb 999 trasplantaments. L'activitat, però, comença a recuperar-se i durant el 2021 s'ha superat la barrera del miler de trasplantaments. Se n'han fet 1.063, un 6,4% més que el 2020. "Recuperem una mica la caiguda de prop del 25% del 2020, el primer any del covid, i sobrepassem la barrera dels mil trasplantaments, que pocs territoris poden explicar. Aquest és el quart millor any", destaca Jaume Tort, director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Aquest volum d’activitat dels centres catalans, amb una mitjana de gairebé tres trasplantaments al dia (2,9), ha permès augmentar la taxa de nou: 137 trasplantaments per milió de població, una de les més altes del món. "Són uns números extraordinaris i és la previsió que teníem perquè en l'escenari covid es treballa amb un excés de prudència, ja que són malalts fràgils", afegeix Tort. De cara a aquest any, les previsions són continuar creixent. "Si fem un 5% o un 6% més de trasplantaments ja serà un èxit del sistema, no esperem recuperar les xifres del 2019", admet el director de l'OCATT.

Fa pocs dies ens arribava la notícia que s’havia portat a terme un xenotrasplantament cardíac amb un òrgan procedent d’un porc genèticament modificat. Hi ha titulars que cal llegir-los amb calma i uns quants cops per poder entendre què ens estan dient. El Sr. Bennett, un home de 57 anys amb una malaltia cardíaca terminal, que no era candidat a rebre un cor humà, va acceptar de forma experimental i per ús compassiu, rebre un òrgan procedent de porc.