Una papallona que va des del Canadà fins a Mèxic per hivernar i reproduir-se, una balena que té el rècord de la seva espècie amb 22.500 kilòmetres de viatge a través dels oceans o el xatrac àrtic, una au que -atenció, spoiler- ostenta la migració més llarga del món animal. Ara que comença la primavera i amb ella moltes espècies es posen en moviment, t'expliquem les principals rutes migratòries de la fauna planetària. Les autopistes de la vida salvatge.

Uns 350 tractors han ocupat aquest dilluns al matí l'autovia C-25 (l'Eix Transversal) aquest dilluns al matí per protestar contra la sobrepoblació de fauna silvestre a Catalunya, en una protesta convocada per les principals organitzacions agràries de Catalunya.

Es calcula que a Catalunya hi ha uns 200.000 porcs senglars, distribuïts pel territori de forma desigual. Des de fa dues dècades hi ha un programa de seguiment en què es constata les diferències de densitat: hi ha més de quinze exemplars per quilòmetre quadrat a l'Alt Empordà i les Gavarres, menys de tres exemplars als Ports de Tortosa-Beseit i entre tres i sis exemplars al litoral o el parc de Collserola, on es focalitza el brot de pesta porcina africana que ha fet aixecar totes les alertes. Una pluviometria generosa, l'abundància d'alzines, roures o fagedes i les extensions de conreus de regadiu afavoreixen la proliferació d'aquests animals, que segueixen en línies generals una tendència demogràfica ascendent. De fet, el programa de la Generalitat assenyala que "les poblacions de senglar no sembla que estiguin a prop de tocar sostre, i tenen potencial per seguir creixent".

Un segle més tard, a Catalunya hi ha tornat a néixer un llop. És una "fita històrica" que ha anunciat el departament d'Interior, a través del cos d'Agents Rurals, aquest dimecres. En una àrea extensa entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà han confirmat la presència de tres cadells. El descobriment arriba després de dècades de seguiment de l'espècie, que havia desaparegut del país fins fa un quart de segle. Llavors es va detectar el retorn d'un llop aïllat al Parc del Cadí-Moixeró. Amb el naixement dels cadells, tal com marca la normativa, el llop passa automàticament d'espècie extingida a espècie amenaçada en perill d'extinció.

Les girafes són uns dels animals més emblemàtics de la sabana. El seu coll llarg, les potes altes i esprimatxades i el patró únic de taques i colors del seu pèl no deixen ningú indiferent. Pot superar els cinc metres i mig d’alçada, fet que el converteix en l’animal més alt del món. Per poder bombar la sang fins al cap, el seu cor, que pesa 11 quilograms, genera una pressió tres vegades superior a la d’un cor humà. La seva llengua també és prodigiosa: pot arribar a fer fins a mig metre de llargada i els permet arrencar diminutes fulles d’acàcia de manera “quirúrgica”, entre espines molt punxants.

Passen pocs minuts de les nou del matí i la banda sonora del centre són udols, aleteigs i refilets constants. Som a finals de juliol i ja s’albira una nova onada de calor. “Avui tinc al davant tres necròpsies i diversos casos urgents que he d’atendre”, ens etziba Rafael Molina només d'arribar i ens fa un gest perquè l’acompanyem. “Per on voleu començar?“

Els coipús que s’han ensenyorit de l’Onyar a l'altura de Girona creen una gran expectació entre els transeünts que travessen els ponts de la ciutat. Tenen més requesta que les clàssiques carpes, que han quedat arraconades també pels barbs de l’Ebre, una altra espècie forana molt més abundant i que pot assolir unes mides equiparables. Els coipús han trobat en el curs baix del riu que passa pel mig de Girona, amb aigües tranquil·les, riques en vegetació i ribes naturalitzades, un ecosistema perfecte per reproduir-se i formar famílies que es deixen veure a la vora del riu o nedant a l’aigua i no fugen davant la presència humana.

En Sergi és dalt d’una torre de fusta des d'on veu gairebé tot el delta del Llobregat. Tot i això, no desenganxa els ulls dels prismàtics que porta penjats al coll i que li serveixen per inspeccionar la zona. Fa menys de tres anys que ha entrat al cos d'Agents Rurals i una de les seves tasques és vigilar aquest espai declarat d'interès natural a tocar de l'aeroport del Prat.

"La Generalitat és un desgavell". Així de contundent s'ha manifestat aquest dimarts el representant d'Unió de Pagesos al Consell Territorial de Caça de Lleida, Ramon Comes, per denunciar que els pagesos estan rebent poca ajuda per afrontar els atacs de conills, senglars i cabirols. Comes assegura que ni el departament d'Agricultura ni el d'Interior estan facilitant les eines que havien promès per lluitar contra els estralls als cultius de fruiters, vinya i cereal causats per la sobrepoblació de la fauna salvatge. "No volem exterminar, volem equilibrar. El desequilibri entre pagesia i fauna és cada cop més important", ha afegit. Si això no passa, ha advertit Comes, "hi haurà conseqüències al carrer" en forma de mobilitzacions.

Sororitat femenina contra l'agressivitat masculina. Aquesta estratègia de supervivència traspassa el gènere humà i també l'adapten les femelles bonobo, els primats més propers a l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i que, com la resta de mamífers, són menys corpulentes que els seus companys mascles. Partint d'aquest desavantatge purament físic, les femelles apliquen les dites populars de la unió fa la força o val més enginy que força per poder ser superiors als seus companys mascles; un comportament inusual que s'ha descrit per primer cop en un estudi de la Universitat Harvard i l'Institut Max Planck de Comportament Animal (MPI-AB, de les sigles en anglès) que publica aquest dijous la revista Nature.

El salmó europeu, la libèl·lula Chlorocypha i l'escamarlà Procambarus orcinus tenen dues coses en comú: habiten en diferents indrets d'aigua dolça del món i tots estan en perill de desaparèixer. Són alguns exemples d'animals amenaçats pels efectes de la contaminació per pesticides, les preses, l'agricultura i la introducció d'espècies invasores a la natura, segons ha constatat l'anàlisi més gran feta fins ara al món de la fauna de les aigües continentals.

L'any 2014 un grup de científics russos va alliberar una parella de cadells orfes de tigre siberià a un racó remot de l'extrem oriental de Rússia per salvar l'espècie. Es tractava dels cadells no emparentats Boris i Svetlaia, que havien estat rescatats d'un entorn silvestre de la serralada de Sikhotè-Alín quan tenien entre tres i cinc mesos de vida. Junts van créixer en captiveri fins que van fer els divuit mesos d'edat, moment en què els van alliberar a la vegada, però a 160 quilòmetres de distància per tal d'ampliar al màxim la distribució d'aquests animals a la regió de Priamur, a la frontera russa i xinesa.

Una de les tres elefantes del Zoo de Barcelona ha mort sent la més longeva de la seva espècie a tot el món. La Yoyo va arribar al Zoo el 2009 i, tot i que es desconeix la seva data de naixement exacta, es calcula que tenia més de 54 anys, mentre que l'esperança de vida mitjana de la seva espècie en captivitat és de 39 anys.

Catalunya ha estat terra de llops des de temps immemorials. La seva empremta és present a la cultura i toponímia de tot el territori. Aquests animals eren abundants a moltes comarques fins a finals del segle XIX. Va ser llavors quan l'ús del verí i les armes de foc, en represàlia pels atacs al bestiar, els va portar a l'extinció. Això va coincidir amb la seva desaparició a molts països d'Europa occidental. Al primer quart del segle XX, el llop va ser exterminat a Catalunya, i durant pràcticament un segle ha estat absent del país. Però ara ha tornat.

El 3 d’abril Jane Goodall va fer 90 anys i la primatòloga i activista sembla més ocupada que mai. Enguany estarà de gira durant 320 dies per recaptar diners per a les seves organitzacions sense afany de lucre, l’Institut Jane Goodall i Roots & Shoots. Però Goodall encara troba temps per divertir-se saludant 90 gossos en una platja. L’acte, organitzat per Wildlife Conservation Network, va comptar amb la presència de grans danesos, goldendoodles, chihuahues i altres races de gossos que van creuar la sorra en honor a la doctora, que admet que són els seus animals preferits (encara que és més coneguda pel seu treball amb ximpanzés a Tanzània). Quan ella va arribar, va començar a ploure.

Des que l’any 2005 a Catalunya es va posar en marxa un programa de cria de trencalòs (Gypaetus barbatus), la iniciativa ha vist néixer fins a 57 polls d’aquesta espècie en perill d’extinció. L’últim va trencar la closca dilluns passat al Centre de Fauna de Vallcalent, al Segrià. Segons informa el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es tracta del cinquè exemplar d’aquest tipus de voltor nascut aquest any en els dos centres de fauna catalans que formen part del projecte, el de Vallcalent i el de Torreferrussa, al Vallès Occidental. 

L'excepcional sequera que viu Catalunya està matant els boscos. Els arbres adopten tons marronosos, perden les fulles, i fins i tot, cauen en massa. La manca de precipitacions i l'augment de les temperatures, agreujat per un abandonament de la gestió forestal "durant els últims 40 anys", han portat l'ecosistema català a una situació límit. La directora general de Boscos i Gestió del Medi del departament d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas, qualifica la situació "d'emergència forestal": "És la crònica d'una mort anunciada. Hi ha molts arbres que malviuen, que es fan la competència els uns als altres per l'aigua". L'experta en afectacions forestals per sequera del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Mireia Banqué hi coincideix: "Els nostres boscos són joves, densos, però habitualment estan poc gestionats. No n'hem tingut cura fins ara".

En diem plagues o malures, malalties que afecten les espècies vegetals dels boscos i conreus i també els animals (inclosos els humans, en alguns casos). Catalunya, com passa arreu del món, veu com la llista d'amenaces creix any rere any, empesa tant per una mobilitat creixent de mercaderies i persones, com per una climatologia que permet als invasors instal·lar-se als habitats d'aquí i fer-los seus.

L'albirament d'un exemplar d'ós jove al Pallars Sobirà ha despertat la curiositat ciutadana al voltant de la carretera comarcal C-28, i un gran nombre de persones s'hi acosten amb l'esperança de veure'l i poder fotografiar-lo. Però davant de l'alegria generalitzada, el departament d'Acció Rural ha hagut d'activar, per primer cop en aquesta comarca, un protocol especialitzat per foragitar l'animal i evitar així que la seva presència provoqui accidents de trànsit per l'efecte tafaner, alhora que es garanteixi el benestar i la seguretat tant de les persones com del plantígrad, que manté una actitud confiada. El pla consisteix en fer servir pilotes de goma i cartutxos que fan soroll perquè l'ós s'allunyi de la zona urbana o transitada.