Nova mesura dels governs del Partit Popular i Vox contra la memòria de Guillem Agulló, el jove antifeixista valencià assassinat l'any 1983 per un grup d’extrema dreta. Si dimarts coneixíem que, a instàncies de Vox, les dues formacions havien decidit suprimir el premi Guillem Agulló que des del 2017 les Corts concedien a persones i entitats per reconèixer la seva tasca en la lluita contra la xenofòbia i els delictes d'odi, avui el regidor de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València, Juan Manuel Badenas, ha anunciat que pretén canviar la denominació del passeig dels Jardins de Vivers que porta el nom del jove antifeixista.

El Partit Popular i Vox han acordat la supressió del Premi Guillem Agulló que des del 2017 les Corts Valencianes concedien a persones i entitats per reconèixer la seva tasca en la lluita contra la xenofòbia i els delictes d'odi. El guardó portava el nom del jove antifeixista valencià assassinat l’any 1993 per un grup d’extrema dreta, i s'atorgava coincidint amb la commemoració del 25 d’Abril, diada tradicional del valencianisme polític i del Parlament.

Hi ha figures que travessen la història. Caminant pels segles, alguns noms s'escolen pels forats dels temps i desobeïxen la incertesa de l'oblit. Algunes d'aquestes figures són filles de la història oficial. Autèntiques llegendes construïdes des dels butlletins i les cerimònies d'estat. D'altres, en canvi, són el fruit d'un error històric. Els nascuts a la perifèria, als suburbis del temps. Com diria el bisbe d'Araguaia, són els que neixen dels marges. 

"Es van equivocar. L'assassinat en lloc d'atemorir-nos ens va unir i ens va donar força. Algunes entitats que estaven adormides van revifar i altres, com nosaltres, vam nàixer". Així explica Mercè Martínez, membre del col·lectiu autogestionat Ca Bassot de Burjassot, l'impacte que va tenir en la societat valenciana l'homicidi del jove antifeixista Guillem Agulló l'any 1993.

El llargmetratge coproduït per À Punt, TV3 i IB3, La mort de Guillem, ha aconseguit el premi del públic en la cinquena edició del Festival Internacional de TV, Guió i Cinema de Los Angeles. El film s’ha emès en valencià subtitulat a l'anglès i ha competit en la secció oficial amb 60 pel·lícules de tot el món, obres de gèneres tan diferents com el cinema, la televisió, l’animació o el documental.

El president del partit ultradretà España 2000, José Luis Roberto, ha presentat una querella contra els autors de la pel·lícula La mort de Guillem, el film que narrade la pel·lícula, Carlos Marqués-Marcet, els guionistes Roger Danès i Alfred Pérez Fargas, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals d'un delicte d'odi perquè considera que se l'assenyala "com a possible autor intel·lectual o capo d'aquesta trama criminal mai descoberta que es pretén revelar".

Guillem és la novel·la amb què la periodista i escriptora barcelonina Núria Cadenes recupera la investigació policial i el judici per l’assassinat del jove independentista i antifeixista valencià Guillem Agulló l’11 d’abril del 1993. Tenia divuit anys. El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves i Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat. L'ARA ofereix la novel·la, que ha rebut elogis de la crítica i està nominada al premi de millor novel·la de l'any per Òmnium. Es podrà trobar al quiosc amb el diari del 21 al 27 de novembre per 17.90 euros.

L'estrena televisiva de la pel·lícula La mort de Guillem arribava carregada de significació. Primer, perquè suposava poder retre justícia –ni que fos audiovisual– a la figura d'aquest jove independentista antifeixista, assassinat l'any 1993. I, segon, per les circumstàncies de l'emissió: es tractava d'una estrena simultània a TV3, IB3 i À Punt. No és la reciprocitat, però s'hi comença a assemblar. I els resultats d'audiència, ni que fos pel tema de l'obra, van acompanyar: 646.000 espectadors van veure el film.

La mort de Guillem narra el dolor d'una família a qui li han assassinat el fill per les seves idees polítiques. Però també mostra l'intent incansable d'alguns mitjans de comunicació de convertir la víctima en botxí. Guillem Agulló i Carme Salvador, pares del jove de 18 anys antifeixista i independentista de Burjassot que va ser assassinat l'11 d'abril del 1993 a mans del feixisme, conten les sensacions al voltant d'aquest film.

El so colpidor de la dolçaina interpretant la Muixeranga acompanya un seguit d’imatges de la infantesa de Guillem Agulló. L’atac al camp de Llevant. La mort de Miquel Grau. Les bombes a casa Fuster. La manifestació històrica per l’autogovern del 1977. La violència del Yomus, la penya filonazi del València CF. Així comença La mort de Guillem, una pel·lícula que relata l’assassinat d’un jove de Burjassot (Horta) independentista i antifeixista a mans de l’extrema dreta l’11 d’abril del 1993 a la localitat valenciana de Montanejos (Alt Millars). Pel camí, un combat. Una lluita contra la desmemòria.

La pel·lícula La mort de Guillem ja té data d'estrena. Serà el 2 d'octubre, quan l'emetran simultàniament la televisió pública catalana, TV3; la valenciana, À Punt, i la balear, IB3. Les tres cadenes van participar en el finançament del film i han acordat programar-la conjuntament, en un gest inèdit fins ara.

Amb crits del públic repetint la ja famosa consigna de l'independentisme "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó". Així es va cloure l'estrena a la 23a edició del Festival de Màlaga de la pel·lícula La mort de Guillem, el film que narra l'assassinat del jove antifeixista valencià Guillem Agulló l'11 d'abril del 1993.

Les productores catalanes Lastor Media i SomBatabat i la valenciana Suica Films han publicat el tràiler de la pel·lícula La mort de Guillem, el film que narra l'assassinat del jove independentista i antifeixista valencià Guillem Agulló l'11 d'abril del 1993.

Hi ha crims que marquen un abans i un després. El 1993 l’assassinat del jove Guillem Agulló a mans de cinc ultres va activar, potser per última vegada, la maquinària feixista valenciana en tota la seva esplendor. Després de les ganivetades, l’entramat de tribunals, policia, mitjans de comunicació i escamots al carrer van anar a l’una per difamar la família del jove i acusar-lo de violent. Finalment els còmplices van ser absolts i l’assassí va sortir de la presó al cap de quatre anys.

"Amb una miqueta de sort seguireu el camí de Guillem Agulló". És el comentari que Óscar Robles, regidor i portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Càlig (Baix Maestrat), va fer en una resposta a les crítiques de l'entitat independentista al desplegament de l'exèrcit com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma. La denúncia es produïa l'endemà del 27è aniversari de l'assassinat del jove antifeixista de Burjassot, que l'associació també va recordar.

"El dolor d'uns pares que han educat el seu fill en un compromís polític que l'ha situat en el punt de mira d'una extrema dreta capaç d'assassinar qui s'atreveix a pensar diferent, i el calvari d'una família que ha de suportar com el judici de l'homicidi es converteix en una campanya de criminalització de la víctima i de les seves idees". Aquest és, segons Rafa Molés, codirector de l'empresa Suica Films, l'argument de La mort de Guillem, la pel·lícula que narra l'assassinat del jove independentista i antifeixista valencià, Guillem Agulló, l'11 d'abril del 1993.

À Punt i TV3 coproduiran la pel·lícula 'La mort d'en Guillem', un film que narrarà l'assassinat l'11 d'abril de 1993 de Guillem Agulló, un jove independentista de Burjassot (Horta Nord), militant de Maulets, que celebrava la Pasqua a la localitat valenciana de Montanejos (Alt Millars).

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha escollit Guillem Agulló, pare del militant independentista assassinat per l'extrema dreta el 1993, com a principal representant de la federació valenciana en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions europees del 26 de maig, que la formació compartirà amb Bildu i BNG.