El govern espanyol fa un pas més per dotar de múscul l’Empresa Estatal d’Habitatge (Sepes) després del canvi legislatiu que li permet "gestionar i construir habitatges". Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat la incorporació de més de 40.000 pisos de la Sareb a aquesta empresa pública. Del total de pisos, 9.257 se situen a Catalunya, és a dir, el 27,8%, segons dades del ministeri d'Habitatge. Alhora, es volen incorporar 2.400 solars d'ús residencial, també de la Sareb, amb capacitat per albergar 55.000 pisos, segons els càlculs del ministeri. L'objectiu del govern espanyol és que tots ells passin a formar part del parc estatal d'habitatge públic –Espanya fa anys que se situa a la cua d'Europa– i es destinin al lloguer social.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va arrencar l'any anunciant un pla per mobilitzar el lloguer assequible a l'Estat i revertir les dificultats que pateixen molts ciutadans, sobretot joves i persones migrants, per accedir a un habitatge. Cinc mesos després, i en plena pressió social amb manifestacions pel dret a l'habitatge a les principals ciutats de l'Estat, algunes de les mesures s'han posat negre sobre blanc a través d'una proposició de llei que el PSOE ha registrat al Congrés dels Diputats. En concret, en el text presentat aquest dijous els socialistes recullen bona part de les mesures fiscals del pla anunciat per Sánchez.

"Ara he de triar entre pagar el lloguer social o menjar". Rita González és mare d'una família monoparental, viu amb les seves dues filles en un bloc propietat de l'Ajuntament de Barcelona, al barri del Raval, i assegura que el lloguer social l'està "ofegant". Tenen la condició de família vulnerable i un lloguer subvencionat, pel qual fins fa uns mesos pagaven 120 euros al mes. Però des de gener de l'any passat, explica, les quotes han augmentat fins a arribar als 500 euros. "Sense cap avís, sense cap explicació", insisteix.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat aquest dimecres al congrés de la UGT que el Govern comprarà aquest desembre 450 pisos que actualment són propietat de La Caixa per destinar-los a lloguer social, com ja va avançar l'ARA el mes de juliol. Aquesta operació, que l'anterior govern ja havia acordat amb La Caixa, suposarà una inversió de 30,5 milions d'euros, uns 66.000 euros per cada pis.

L'aposta del Govern per construir 50.000 pisos de lloguer social no ha causat indiferència al sector. Per una banda, és vista amb bons ulls perquè, diuen, s'ha produït un canvi de discurs. Però també es posa en quarantena: construir massivament requereix actors i finançament externs –alçar pisos de lloguer social no és rendible a curt termini– i també agilitzar tràmits burocràtics.

El Govern, a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), ha arribat a un acord amb InmoCaixa, depenent de La Caixa, per a l’adquisició de 433 habitatges i altres béns immobles, com pàrquings, locals, oficines i trasters, tal com va avançar l'ARA. Aquesta operació ha estat autoritzada aquest dijous pel consell d’administració de l’Incasòl, segons ha informat el departament de Territori, i quan es materialitzi en els mesos vinents impulsarà al programa de foment de l’habitatge de lloguer social. L'operació forma part dels compromisos del Pla Impuls 10.000 del Govern, que ja portarà incorporats gairebé un miler d’habitatges de grans tenidors al seu parc públic de lloguer social, amb una inversió pròxima als 100 milions d'euros.

El govern espanyol avança en el seu objectiu que les promotores públiques i privades construeixin habitatge per dedicar-lo al lloguer assequible i social. Aquest dilluns el ministeri d'Habitatge, juntament amb el d'Economia i l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), ha signat el conveni dels préstecs als quals tindran accés les promotores per posar a disposició del mercat aquests immobles, i que el govern espanyol ha xifrat en 43.000 pisos nous, entre construïts (obra nova) i rehabilitats.

El problema de l’habitatge a Catalunya és segurament el més greu i el de més ampli espectre que té el país en termes d’equitat i progrés social. Fa només quatre dies el departament de Territori va publicar el que havia anunciat feia tres mesos: que amplia en 131 els municipis amb mercat residencial tensat. A l’espera que el ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana ho validi i entri en vigor, Catalunya té 271 municipis afectats, en els quals viuen 7 milions de persones, un 90% de la població.  

La diagnosi no és nova. Espanya té un problema greu d'accés a l'habitatge fruit de la mala gestió de molts anys, que és especialment sagnant en el cas del lloguer públic. El que sí que sorprèn de l'Informe anual 2023 presentat pel Banc d'Espanya és la magnitud de les xifres de les quals parlem, i sobretot la comparació amb els altres països desenvolupats. Segons l'informe, que fa servir dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) actualitzades aquest 2024 i que fan referència a l'any 2020, a Espanya hi ha només 290.000 immobles destinats a lloguer social, un 1,5% del total. La mitjana de l'OCDE supera el 5% i la dels països de la UE, el 9%. Per situar-nos a la mitjana caldria destinar 1,5 milions d'habitatges nous a lloguer social i, per això, des de l'organisme supervisor es recomana de manera insistent que hi hagi un pla a llarg termini, pactat amb totes les forces i administracions, que permeti multiplicar en un 150% la construcció d'un gran parc d'habitatge públic.

Els deures no s'han fet i el problema és majúscul. És un dels principals missatges que s'extreu sobre la situació del lloguer i, en particular, el lloguer social a Espanya de l'Informe Anual 2023, publicat aquest dimarts al matí pel Banc d'Espanya. La dificultat actual per accedir a un habitatge, sigui sota aquest règim (de lloguer) o en propietat, és resultat de "desequilibris acumulats al llarg de molts anys", segons apunta l'organisme supervisor, entre els quals destaca el poc parc d'habitatge destinat al lloguer social que hi ha a l'Estat.

Nous acords entre l'Estat i les comunitats autònomes per transferir els 1.000 milions d'euros del Component 6 del Pla de Recuperació per a la construcció d'habitatge destinat al lloguer social i assequible. El govern espanyol ha desbloquejat en consell de ministres d'aquest dimarts una nova partida que ha de finançar la construcció de 3.233 habitatges sota aquest règim de tinença a tot l'Estat. D'aquests immobles, 1.152 pisos es faran a Catalunya i també s'hauran de destinar al lloguer social i assequible.

El Govern, per mitjà de l'Agència Catalana del Consum, ha sancionat 79 grans tenidors amb 6,07 milions d'euros per no oferir lloguer social a famílies vulnerables des de febrer del 2020. Així ho han detallat aquest divendres el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i el director de Consum, Albert Melià, que han precisat que dues empreses acumulen gairebé la meitat de les multes (2,7 milions d'euros). Una penalització milionària que surt dels 1.242 expedients oberts en els últims quatre anys. Melià ha explicat que s'ha incorporat, com a mesura dissuasiva, la publicació dels noms dels grans tenidors i les sancions imposades per no complir la normativa, sempre que la sentència administrativa sigui ferma.

Les entitats socials impulsores de la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona han defensat avui la norma i han denunciat el boicot dels lobis. "La mesura funciona", ha dit la portaveu de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca, Lucia Delgado. El govern de l'alcalde Jaume Collboni, en canvi, defensa que la norma espanta la inversió privada i que s'ha de modificar. Els fets són que, des que el 2019 va entrar en vigor la norma que obliga a reservar a habitatge social el 30% de les noves construccions o rehabilitacions de més de 600 metres, només s'han aconseguit uns 60 pisos de lloguer protegit.

Una dècada després de la seva creació, el govern espanyol vol convertir la Sareb, coneguda com el banc dolent, en la pota principal del parc públic d'habitatge. És l'estratègia que ha jugat l'executiu de Pedro Sánchez aquesta setmana –a les portes d'un període electoral– mobilitzant 50.000 habitatges de l'entitat perquè passin a ser de lloguer assequible. Però, ¿de què parlem quan parlem de pisos de la Sareb? "Hi ha pisos que estan molt bé i d'altres que estan fets un desastre. També n'hi ha a mig fer i d'altres que necessiten una gran inversió per posar-los al dia", avança el professor de ciències polítiques i expert en sector immobiliari de la UPF, Jordi González, que apunta que no tots estaran disponibles. "La Sareb és opaca i els seus mètodes també", avisa. Aquestes són algunes de les preguntes que l'ARA intenta resoldre.

A les portes d'unes eleccions municipals i, en alguns llocs, autonòmiques, l'habitatge està en boca de tots els partits. En menys d'una setmana, el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha promès mobilitzar fins a 93.000 pisos, alguns d'ells per construir, destinats al lloguer social. Si el compromís s'acabarà materialitzant o no, se sabrà més endavant; en tot cas, la història recent deixa dubtes al voltant de la promesa.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat que 50.000 habitatges de la Sareb, coneguda com el banc dolent, s'afegiran al parc públic de lloguer. La decisió arriba dos anys després que el govern espanyol assumís com a dèficit públic el dèficit de la Sareb: gairebé 35.000 milions d'euros anotats als comptes públics. "El banc dolent mai suposarà un cost per als contribuents", deia durant la seva creació l'exministre d'Economia Luis de Guindos (PP).

L'Ajuntament de Barcelona ha comprat 170 habitatges de lloguer públic en tres finques diferents dels barris de Sants-Montjuïc, Guinardó i Nou Barris. La inversió ha tingut un cost de 10,7 milions d'euros i permetrà ampliar l'escàs parc públic de lloguer de la capital catalana. Els pisos, construïts en sòl municipal, van ser cedits per 75 anys a l'empresa pública Regesa (de l'antic Consell Comarcal del Barcelonès), que actualment està en procés de liquidació.

Cop de timó en la política d'habitatge social de lloguer a Catalunya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha promès aquest matí que el Govern farà fins a 10.000 pisos nous de lloguer social en els pròxims tres anys, fins al 2026, repartits en una vuitantena de municipis de tot Catalunya. Aquesta xifra representa augmentar en un 18% més el parc actual de pisos de lloguer social, que ara mateix se situa en els 55.000 pisos a tot el territori. "Tenim molt clar que l'accés a l'habitatge no és un luxe, és un dret bàsic", ha dit Aragonès. "Aquesta xifra suposa un gran salt endavant en el volum d'habitatges de lloguer social i constata l'aposta decidida per donar resposta a una necessitat social més que evident", ha afegit.

La situació habitacional que viu la ciutat de Barcelona és una de les principals preocupacions dels ciutadans de la capital catalana. En vista de les consultes i queixes que va rebre la Sindicatura de Greuges durant l'any passat, el síndic, David Bondia, ha alertat que calen més mesures preventives que evitin que les situacions d'emergència acabin arribant al desnonament i, per tant, a la pèrdua de l'habitatge. En la presentació de l'informe anual, Bondia ha demanat més anticipació per fer front a situacions dramàtiques: "Cal insistir en la necessitat de dotar suficientment de recursos el Fons de Lloguer Social per donar una resposta a aquesta emergència. Ja fa anys que des de la Sindicatura ho demanem i creiem que segueix sent la millor resposta".

La nit de Nadal, quan tothom és al llit després d’haver obert els regals del Tió, la Bridget i el seu marit repeteixen una àrdua i feixuga rutina: anar a buscar aigua a la font. Viuen en un habitatge ocupat de Salt –perquè no n'han trobat cap de lloguer que puguin pagar– i no tenen un dels subministraments més bàsics per a una vida digne. Per això han de fer tres viatges per omplir una vintena de garrafes d’entre 8 i 20 litres, que pugen i baixen per les escales amb un carret, fins al tercer pis on viuen. Triguen més de dues hores i sempre hi van cap a les dues de la matinada: “Em fa vergonya que tothom vegi que no tinc aigua, i a la nit no hi ha gairebé ningú”, admet amb la mirada a terra.