Si hi ha un nom de nena que ha encapçalat el rànquing dels més posats els últims anys aquest és Martina. L'últim cop que va assolir la primera posició del pòdium va ser el 2023, però entre 2010 i 2016 el va encapçalar en fins a cinc ocasions. De fet, la dècada passada és, precisament, quan hi va haver un boom de Martines: se'ls va posar aquest nom a 7.585 nenes i tot i que encara manté un bon ritme ha perdut una mica de força entre el 2020 i el 2023: se'n diuen 1.663 nenes. Ara ocupa la tercera posició. Per davant hi ha Sofia i Júlia.

Llegim a l'ARA un article, del tot sorprenent, de The Economist que porta per títol “Per què cada cop més les famílies prefereixen tenir nenes que nens?”. Caram, tu. I explica casos de parelles que ploren quan els diuen que és “un nen” i que les xarxes van plenes d’una patologia (no és nova, però se li ha posat nom) que es diu “decepció pel gènere” i mostren "la tristesa de no tenir una nena petita”. Anava a dir que mereixem l’extinció però no cal. La tenim a tocar.

Amb vuit anys acabats de fer, la Lua va començar a dir que li feien mal els pits i la seva mare, Marcela Sáenz, que és infermera, es va adonar que ja li havia aparegut el botó mamari –creixement dels pits–, que és, generalment, el primer senyal d’inici de la pubertat en nenes. "Vaig veure que no era normal, que era massa aviat, i vam anar al CAP per fer una valoració i d’allà ens van derivar a l’endocrí a l’Hospital Sant Joan de Déu", explica la mare de la Lua. Allà li van fer proves, com analítiques i una radiografia òssia de la mà, per valorar si el seu creixement es corresponia amb la seva edat. També van valorar el seu pes en néixer i la seva evolució.

Els esportistes d’elit i els esports de masses, així com els esportistes que més cobren i més projecció mediàtica solen tenir, sempre han estat, tradicionalment, homes. Com que es tracta d’una causa de naturalesa principalment cultural, perpetuada des de fa temps, cal empoderar les nenes i les joves a l’hora d’iniciar-se i consolidar-se en aquells esports que els agradin. Però com es pot fer? Alejandra Domínguez, directora de Women’s Sports Institute (WSI), suggereix començar “proporcionant informació veraç”. I és que, sosté, “tendim a donar per fet que les diferències salarials entre esportistes homes i dones obeeixen a algun tipus de discriminació, quan allò que passa amb l’esport, com amb qualsevol negoci o indústria, també està sotmès a les lleis del mercat i, per tant, per accedir-hi hem de sotmetre’ns a les seves regles”. Això no vol dir, aclareix de seguida, “que no es pugui fer res per millorar o que no hi hagi res a fer”. De fet, segons el seu parer, tot allò que quedi al marge de la concepció de la indústria esportiva com a negoci ha de gaudir d’una protecció especial. “Hem de vetllar perquè l’accés a la pràctica esportiva esdevingui una realitat per a qualsevol persona”, subratlla.

Quan era petita, Maria Recasens, que ara té 26 anys, tenia moltes aficions: a més de l’escola, participava en la lliga de robòtica de Lego, anava al cau, feia escalada i li agradava molt llegir i pintar. Aleshores volia ser astronauta i per això es va acostar a l’astronomia fins que li va caure un llibre de física a les mans. Li va semblar tan interessant que es va posar al cap estudiar alguna cosa que li permetés entendre-ho. Anys després es va graduar en física a la Universitat de Barcelona, ha acabat un màster interuniversitari en ciència i tecnologia quàntica i ha començat el doctorat a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Aquesta trajectòria i tot el que recorda que pensava de la ciència quan era petita és el que comparteix aquest dimarts en una xerrada a l’Institut Menéndez Pelayo de Barcelona, davant els alumnes de 1r d’ESO. Per primera vegada s’ha incorporat al programa #científiques, que des de fa set anys acosta la ciència i la investigació als escolars. 

Un nen de quatre anys ha mort arran de les seqüeles d'una caiguda en un parc infantil de Mollet del Vallès, segons ha avançat El Caso. Els fets van passar el 24 de maig en una àrea de jocs del barri de Can Borrell, a la plaça de Federica Montseny. El nen es va enfilar a la teulada d'una caseta de fusta i va caure pel cantó oposat, donant-se un fort cop al cap. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) el va traslladar a l’Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, on va estar ingressat dues setmanes, però divendres de la setmana passada va acabar morint.

Ja és hora d'escoltar els infants i acabar amb tots els eixos d'opressió que ens travessen per millorar el seu benestar. Ho diuen les mateixes nenes i nens a través de l’Agenda dels Infants, que ha donat veu –i ha fet d’altaveu– a moltes criatures de Barcelona, que han fet una radiografia clara de l’actualitat de la ciutat i del sistema educatiu. Amb els seus exemples i les seves demandes, ens parlen de les violències que pateixen, les quals es deriven dels sistemes que ens oprimeixen com a societat: el masclisme (les nenes estan menys satisfetes que els nens), el racisme (els infants d’origen estranger se senten menys satisfets que els altres), el capacitisme (els nens i nenes que tenen algun tipus de discapacitat estan menys satisfets) i el classisme (els infants que viuen en barris empobrits estan menys satisfets).

“Cada curs té un dia fix a la setmana per jugar amb la pilota a la pista, i en principi, jugar a futbol, que tant agrada”, explica Alícia Picado, mestra de primer de primària de l’Escola Parc de la Ciutadella a Barcelona. En aquesta escola pública de Ciutat Vella, els dilluns hi juguen els alumnes de primer i segon, els dimarts els de tercer, els dimecres els de cinquè, els dijous els de quart i així successivament. Així s’organitza aquesta escola, com moltes a Catalunya que han impulsat normes referents a l’ús de pilotes a l’hora del pati. “L'esport s'ha fet cada vegada més important a la nostra societat i fins ara ha sigut interpretat com una activitat bàsicament masculina”, explica Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Recentment es van publicar els primers resultats d’un estudi realitzat per les arquitectes poloneses Ewelina Jaskulska i Honorata Grzesikowska, i avui, que venim d’uns dies de reivindicació femenina, trobem més que adient parlar d’aquest tema. Es tracta d'una investigació sobre la mobilitat espacial, la planificació de gènere i la democratització de l'esport #womeninsport.

Aquesta temporada la meva filla de 7 anys ha volgut inscriure’s, seguint les passes del seu germà, a l’escola de futbol del CE Europa, el club del barri de Gràcia, cosa que m’ha fet molta il·lusió per allò que jo, de petita, sempre hauria volgut apuntar-me com els meus companys de classe a la Damm, la TARR o on fos que anaven ells a entrenar, amb les seves botes de futbol, les seves equipacions, el camp de sorra marcat, porteries amb reixa o, uns pocs afortunats, els camps de gespa. Però això, per a nosaltres, les nenes, no era possible i ens havíem de conformar jugant només al pati de l’escola, i encara gràcies, que si la tocàvem una mica bé ens escollien de pressa per al seu equip.

Els infants juguen més amb la capsa que amb la joguina, un exemple magnífic per il·lustrar el que significa el joc lliure i imaginatiu, però ¿què passa quan la capsa té un disseny clarament estigmatitzat? Que molt probablement aquella capsa arribarà només al 50% de la població infantil.

Fa pocs dies, aquest diari es feia ressò de la decisió d’instaurar un nou uniforme femení a les vuit escoles que la Institució Familiar de l’Educació, vinculada a l’Opus Dei, té repartides per Catalunya. El canvi en la manera de vestir de les alumnes se circumscriurà a les peces inferiors: a sota de la clàssica faldilla de quadres, amb una llargària per davall dels genolls, s’hi incorporaran uns pantalons curts. A més, també es redissenyarà l’actual faldilla per tal que la part superior sigui prou ampla per evitar que les noies puguin doblegar-se-la amb vista a mostrar un tros més gran de cama. La decisió ja ha estat comunicada a les famílies, que tenen un marge de temps de dos cursos per implementar la novetat en el vestuari de les filles. Tanmateix, el més destacat de la notícia transcendeix la moda, i cal posar l’èmfasi en el detonant del nou uniforme. 

La Manuela va començar a jugar a futbol al pati de l’escola. Després es va apuntar a l’extraescolar i des de l’inici s’ho va prendre molt seriosament, escoltant totes les indicacions de l’entrenador i gaudint-ne amb la resta de l’equip. Això ha estat sempre el que més li agrada: formar part d’un equip, ser una més.

A què juguen les nenes?

Elles ja saben que tenen dret a ser astronautes o bomberes; hi juguen de la mateixa manera que juguen, per exemple, a fer de mares. I coneixen jocs de taula sobre feminismes i dones a la ciència. El ventall de joc és més divers del que vam tenir nosaltres. Alhora, encara veuen anuncis i catàlegs amb missatges contradictoris que fomenten la importància de l’aspecte físic i diferencien allò a què se suposa que han de jugar una nena i un nen.

]]>

El 19 de febrer un segrest massiu de nenes per part de Boko Haram feia saltar les alarmes a Nigèria. També a part del món. Dies després, el govern nigerià confirmava els fets: 110 noies havien sigut segrestades pel grup jihadista. Aquest dimecres, gairebé un mes després, almenys 76 de les 110 estudiants segrestades han sigut alliberades. Així ho ha confirmat el ministeri d'Informació i Cultura del país a través d'un comunicat. Segons la institució, el nombre de menors alliberades pels terroristes podria augmentar en les pròximes hores, a mesura que el recompte avanci.

]]>

“T’has tornat boja? ¿Com vols fer una pel·lícula amb una nena de sis anys i una de quatre?”, va dir-li a Carla Simón la directora de càsting del seu primer film, Estiu 1993Estiu 1993. Simón assumia un gran risc donant el protagonisme del seu debut a dues nenes tan petites, però era la història que necessitava explicar. I la jugada va sortir-li rodona: abans d’estrenar-se -divendres arriba als cinemes-, la pel·lícula ja s’ha guanyat a pols l’etiqueta de film de l’any. Tot el que l’envolta és inaudit: l’entusiasme del públic, les crítiques apassionades i els premis que acumula (millor opera prima de la opera primaBerlinale.).

]]>

Per tercer any consecutiu, aquest 20 de novembre l'ARA torna a posar-se en mans dels nens i nenes perquè dibuixin totes les notícies. És la nostra manera de celebrar el Dia Internacional de la Infància. Els nens i nenes del Casal dels Infants del Raval han vingut al diari per il·lustrar-lo.

]]> Es diu Providence Mount St Vincent i es troba a Seattle. És una residència d'avis ben peculiar: al centre no només hi viuen de forma permanent 400 avis, sinó que de dia hi assisteixen desenes de nens i nenes que necessiten un lloc on estar-se quan han acabat l'escola i els seus pares encara treballen.

]]>

Almenys 25 persones, entre elles 15 nenes, han mort avui per l'explosió de dos cotxes bomba a la ciutat de Rada, al sud del Iemen, ha informat a Efe una font de seguretat.

]]> Tres menors, d'entre 14 i 15 anys, han mort aquest matí al municipi de Novés (Toledo) després de ser atropellades per un turisme, en un accident de trànsit en què han resultat ferides dues persones més, una molt greu i una altra lleu. El conductor de 30 anys circulava en estat ebri, segons ha confirmat la prova d'alcoholèmia que se li ha practicat. L'home ha resultat ferit lleu. Actualment està detingut i presta declaració a les dependències de la Guardia Civil de Torrijos (Toledo).

]]>