Decisió històrica del govern xinès per elevar per primera vegada l'edat de jubilació des de la dècada dels cinquanta. La crisi demogràfica que amenaça el sistema de pensions, unida a l'alentiment de l'economia, ha obligat l'executiu a adoptar una mesura socialment controvertida.

El secretari general del sindicat UGT, Pepe Álvarez, ha anunciat aquest dijous al comitè nacional la seva candidatura per tornar a dirigir l'organització. Álvarez, que té 68 anys, ja acumula dos períodes de quatre anys al capdavant de la UGT, de manera que, si surt escollit, aquest seria el seu tercer i últim mandat, límit establert pels estatuts del sindicat.

Per a Rosa González la jubilació "és allò que tenen els altres". Amb 70 anys acabats de fer, encara fa hores a dues cases de Badalona on ha estat treballant des de fa més de dues dècades. Quan va fer 65 anys, la pensió que li va quedar donava –i dona– per tan poc que ni va aturar-se a pensar que li havia arribat l'hora de parar. Amb la pensió del seu marit la parella va tirant, així que tot el que es treu netejant és un "extra" per tenir un raconet. González, que no cotitza a la Seguretat Social, diu que continua treballant "per diners". 

L'any 2021, el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va declarar la guerra a les jubilacions anticipades. Aquesta va ser una de les mesures estrella de la primera part de la reforma del sistema de pensions, que tot just s'ha culminat aquest 2023. Ara, les mesures desplegades per incentivar que s'allargui la vida laboral i penalitzar la decisió de jubilar-se abans de l'edat legal comencen a donar els seus fruits, o com a mínim així ho veuen des de la Seguretat Social, que defensen que s'ha "consolidat" la tendència a endarrerir la jubilació anticipada voluntària.

El govern francès no està disposat a fer marxa enrere en la seva intenció d'allargar l'edat de jubilació tot i les protestes massives al carrer. El tercer dia de vaga general aquest dimarts no ha aconseguit sumar tants manifestants com el 19 i el 31 de gener, dia en què van sortir al carrer gairebé 1,3 milions de persones, però ha confirmat que l'oposició a la reforma de les pensions impulsada pel president del país, Emmanuel Macron, és important. Segons el sindicat CGT, gairebé dos milions de persones s'han manifestat a França, una xifra que la policia rebaixa a 760.000, la meitat que a l'última vaga.

Els francesos han sigut encara més contundents aquest dimarts en la seva protesta en contra de la reforma de les pensions impulsada pel president de la república, Emmanuel Macron. En la segona jornada de vaga i manifestacions convocada de forma unitària per vuit sindicats, gairebé 1,3 milions de persones han sortit als carrers de diverses ciutats del país, segons el recompte del ministeri de l'Interior. La CGT ha elevat la xifra fins als 2,8 milions de persones.

En un país on els drets socials són intocables, fa mesos que els sindicats i els partits d'esquerres i d'extrema dreta pressionen el govern francès perquè no compleixi amb la seva promesa d'allargar l'edat legal de jubilació, que actualment està fixada en els 62 anys. Però el president, Emmanuel Macron, que ja va anunciar durant la campanya electoral que impulsaria la reforma de les pensions, no s'ha fet enrere. La primera ministra, Elisabeth Borne, ha presentat aquest dimarts el controvertit projecte de llei que preveu ampliar fins als 64 anys l'edat de jubilació.

La proposta inicial del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), d'ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors ha aixecat molta polseguera. D'entrada, perquè ha rebut el rebuig de sindicats i patronals, però també de la majoria de partits polítics, i fins i tot de dins del govern espanyol. “No ho compartim”, ha dit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem).

Confesso que la idea de jubilar-me sempre m’ha fet pànic. Tinc un caràcter creatiu acompanyat de certa hiperactivitat que no em permeten valorar una etapa que se suposa que serà més joiosa perquè ja no tindré l’obligació de treballar. Clar que estic a la quarantena i encara no he notat els estralls del pas del temps sobre la meva energia. Imagino que, per això, tinc el cinema com a vocació. La de cineasta, com qualsevol altra carrera artística, és una carrera de fons, plena d’incerteses. Sense oblidar-nos que el treball creatiu no deixa de ser dur, per molt que l’hàgim volgut romantitzar. Si no fos per autèntica vocació, dedicar-s’hi no semblaria pas una bona opció, sobretot per a qui busca camins tranquils. Sense anar més lluny, el cineasta Manoel de Oliveira va dirigir el seu darrer curt als 107 anys i la francesa Agnès Varda va dirigir una minisèrie als 91 anys, ambdós poc abans de morir. I la llista de cineastes que segueixen treballant passats els 80 anys és prou llarga: Clint Eastwood, Jean-Luc Godard, Ken Loach, entre d’altres.

L'edat de jubilació ordinària a Espanya és de 66 anys i dos mesos, però es pretén arribar als 67 anys l'any 2027. La dinàmica a nivell internacional també passa per posposar la jubilació i allargar la vida laboral com a via per mantenir el sistema, tenint en compte també que l'esperança de vida és cada cop més alta. En el cas espanyol, si bé hi ha l'opció de jubilar-se als 65 anys sempre que es compleixin els requisits, la primera part de la reforma del sistema de les pensions, que declara la guerra a la jubilació anticipada amb l'objectiu d'allargar l’edat de jubilació real (la mitjana és ara de 64,6 anys) fins a l'edat legal (que està entre els 65 i 66 anys), ja ha estat tota una declaració d'intencions. 

Viure més anys és, per a la gran majoria, una alegria. De fet, podríem dir que una de les grans fites de la humanitat ha estat guanyar dues dècades d’esperança de vida al néixer des de mitjans del segle XX. Però aquest allargament de la vida suposa també importants reptes per als nostres sistemes econòmics i socials. I, especialment, per a l’articulació del nostre sistema de pensions.

Si l’any 2007 s’hagués fet una foto de família dels principals banquers d’Espanya, a la imatge hi haurien aparegut dos executius catalans. Eren Isidre Fainé (Manresa, 1942) i Josep Oliu (Sabadell, 1949). El primer era president de la Caixa de Pensions (quan encara era una caixa d’estalvis) i el segon ostentava el mateix càrrec al Banc Sabadell. En aquell moment, poc abans de la Gran Recessió, tots dos tenien una sòlida trajectòria i estaven en un moment de plenitud professional quan s’acostaven al llindar de la jubilació estàndard: Fainé tenia 65 anys i Oliu s’encaminava cap als 59. Si la mateixa foto de família la féssim ara, 15 anys després, dels banquers d’aleshores encara en trobaríem dos a la imatge: el mateix Fainé, que farà 80 anys al juliol i presideix la influent Fundació Bancària La Caixa, i Oliu, que ara en té 72. I res no indica que pensin en deixar-ho.

Després que el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, demanés en una entrevista publicada aquest cap de setmana a l'ARA un "canvi cultural per treballar més dels 55 als 75 anys", el mateix ministre ha volgut puntualitzar aquest dilluns algunes interpretacions que s'han fet de les seves paraules. Via Twitter ha assegurat que "Espanya té una edat de jubilació adequada, que no cal modificar", i ha matisat que el que cal és acostar l'edat efectiva de jubilació a l'ordinària, que actualment és de 66 anys i arribarà als 67 anys el 2027.

Els treballadors que es jubilin aquest 2021 i vulguin cobrar el 100% de la jubilació hauran de tenir els 66 anys fets (fins ara eren 65 anys i 10 mesos). Aquest increment és fruit de la reforma de les pensions acordada l'any 2011 entre el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i els sindicats.

Els treballadors que vulguin jubilar-se l'any que ve cobrant el 100% de la pensió (i no hagin cotitzat 38 anys i mig) hauran de tenir complerts els 65 anys i 10 mesos, dos mesos més que aquest any. Aquest increment és fruit de la reforma de les pensions acordada l'any 2011 entre el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i els sindicats.

El ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social s'ha mostrat a favor de retardar l'edat efectiva de jubilació, però en contra d'allargar-ne l'edat legal. Així ho ha confirmat en una trobada amb els mitjans de comunicació el secretari d'estat de Seguretat Social, Octavio Granado.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) vol posar fi al dèficit de la Seguretat Social amb els pressupostos de l’Estat. L’organisme presidit per José Luis Escrivá proposa que la Seguretat Social dediqui una part més gran de les cotitzacions dels treballadors al pagament de pensions i que l’administració de l’Estat financi els subsidis d’atur i les despeses no contributives a través dels pressupostos generals. D’aquesta manera s’eixugaria el dèficit de la Seguretat Social mantenint estable el dèficit total de les administracions públiques espanyoles.

Els que es vulguin jubilar el 2019 amb el 100% de la pensió hauran de tenir com a mínim 65 anys i vuit mesos, en virtut de la reforma de les pensions del 2013, en la qual s'elevava progressivament l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, en un horitzó de 15 anys.

La garantia del cobrament de les pensions és un dels grans maldecaps dels gestors espanyols, que no han aconseguit aturar la fuita del Fons de Reserva de la Seguretat Social. De fet, el mateix executiu espanyol en funcions reconeix que l'anomenada guardiola de les pensions haurà quedat sense un cèntim l'any que ve, una situació alarmant, tenint en compte que la població espanyola envelleix a marxes forçades. Segons l'última projecció demogràfica de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a partir del 2017 els únics grups d'edat que no perdran població seran els majors de 70 anys. Per tant, Espanya perdrà principalment cotitzants i guanyarà dependents.

El ministeri d'Ocupació ha distribuït aquest dimecres un informe en el qual apunta a la possibilitat que l'edat legal de jubilació s'acabi allargant més enllà dels 67 anys un cop es dissenyi l'anomenat factor de sostenibilitat del sistema, en el qual han començat a treballar un grup d'experts independents.