Crear una candidatura que "desbordi" Compromís i que inclogui Esquerra Unida, Podem i Sumar. Aquesta va ser la condició fixada per Mónica Oltra per tornar a la primera línia política i que els seus socis de Més —la formació sobiranista de la coalició— han acceptat, segons han explicat a l'ARA els màxims col·laboradors de l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana. Un cop superat l'escull, els moviments es van desencadenar i dissabte Oltra va anunciar que acceptava l'oferta per ser la candidata a l'Ajuntament de València. Una decisió que confirmava la seva determinació de no esperar que es resolgui la seva situació judicial. "Els temps ja no els marcarà un tribunal", ja avançaven a l'ARA el setembre passat les mateixes fonts.

Dues preguntes per marcar el debat. ¿El sobiranisme progressista defuig debatre sobre la gestió dels fluxos migratoris i el seu impacte en la cohesió social, la disponibilitat d'habitatge o la minorització del català? O, per contra, el nacionalisme conservador el que fa és sumar-se –intencionadament o no– a la criminalització de les persones estrangeres? Formacions com Aliança Catalana o Vox pugen a les enquestes amb un discurs excloent que prioritza els catalans o els espanyols i sovint criminalitza els immigrants. Es beneficien, a més, d'altaveus tan potents com el trumpisme i tot el seu eco mediàtic. Un creixement que té les seves repercussions als territoris veïns.

Un sondeig encarregat per Compromís situa Vox com a primera força en estimació de vot al País Valencià, amb un 24,4% dels suports i entre 25 i 26 escons, i Compromís en segon lloc, amb el 23,7% de les paperetes i també entre 25 i 26 representants. Si es complís aquest resultat, significaria que l'extrema dreta doblaria el nombre de diputats i els valencianistes pujarien entre 10 i 11 escons.

Fa temps que l'esquerra del PSOE ha engegat una operació de renovació. Sumar, el moviment ciutadà que Yolanda Díaz va impulsar l'abril del 2023, va convertir-se precipitadament en una coalició electoral de cara al 23-J per aixoplugar progressistes d'arreu de l'Estat. Però gairebé tres anys després ha perdut l'empenta que tenia en un inici. Des de la unitat d'aquell moment, la galàxia de Sumar ha patit un divorci irreconduïble amb Podem; la deserció de part de Compromís; tres desfetes electorals a Galícia, al País Basc i a les europees, i ha desprès una polifonia en temes cabdals sense aconseguir la seducció que buscava. Ara bé, les esquerres no tiren la tovallola i s'han conjurat per reflotar-se. Des de fa mesos, amb especial èmfasi en les últimes setmanes, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns –els quatre partits amb presència al consell de ministres– estan mantenint converses per fer una actualització global necessària a l'aliança de cara a les futures eleccions generals. Ara bé, el nou horitzó es dibuixa després que Podem se n'hagi separat i Compromís se n'hagi distanciat, sense un lideratge definit i amb dubtes profunds sobre el rol que ha de tenir Yolanda Díaz.

El sentiment d'injustícia que va sentir quan van acomiadar el seu pare, que pocs anys abans havia renunciat a denunciar l'empresa paperera en la qual treballava després de patir un accident laboral, va suposar l'inici de la presa de consciència política d'Alberto Ibáñez (Vila-real, 1991), el diputat de Compromís que aquesta setmana ha estat notícia al oposar-se al traspàs de les competències d'immigració a Catalunya.

Ara fa tres anys, Mónica Oltra va dimitir del seu càrrec de vicepresidenta del govern valencià perquè es trobava imputada en el cas que investiga el possible encobriment de l'abús a una menor tutelada, però, sobretot, perquè sentia que no comptava amb el suport del PSPV, Podem, ni tampoc dels nacionalistes de Més, la principal formació de Compromís –ella és membre d'Iniciativa–. Públicament, els valencianistes sempre han fet costat a la dirigent progressista, però des de l'entorn d'Oltra els retreuen que aquesta defensa s'ha produït "només de portes enfora". Des d'aquell 21 de juny del 2022, la distància entre l'exvicepresidenta i els seus companys de coalició no ha parat de créixer. Ha eixamplat l'escletxa el fet que durant els últims anys Més ha consolidat la seva posició de domini de Compromís. Abans, els nacionalistes compartien el poder amb una Iniciativa amb molt menys militants, però que disposava de la carta de l'atractiu electoral d'Oltra. Ara, però, fan valer que en són majoria i la millor mostra de com augmenta la trencadissa ha sigut la divisió de la coalició al Congrés. "Ella ja no se sent representada pel Compromís actual. I Iniciativa, tampoc", detallen les mateixes fonts a l'ARA. Per això, Mónica Oltra medita ara tornar a la primera línia sota el paraigua d'un altre projecte polític.

Diu el tòpic que els estius són moments d'oblidar-se del rellotge i d'allargar les tardes fins que es pongui el sol. Per combatre la calor cal capbussar-se en els rius o les piscines, i per moure's, si s'és adolescent, res millor que una moto. Aquest idíl·lic record de joventut és el que conserva la diputada de Compromís, Àgueda Micó (l'Olleria, 1978), que aquesta setmana ha estat notícia després d'anunciar que deixarà el grup parlamentari de Sumar i passa al mixt.

El partit Més, el sector sobiranista de dins de Compromís, ha decidit tirar pel dret i abandonar el grup parlamentari de Sumar al Congrés dels Diputats i passar al grup mixt. Així ho ha confirmat el resultat de la consulta feta aquest dilluns entre el consell nacional de la formació, que ha validat l'estratègia de l'executiva valencianista que fa setmanes que reclama als seus socis fer aquest pas. El resultat de la votació ha sigut de 190 sufragis a favor (92,68%), 8 abstencions (3,9%) i 7 vots en contra (3,41%). La participació s'ha elevat fins al 88,74%.

Compromís ha evitat aquest dilluns trencar amb Sumar després d'una extenuant executiva convocada per avaluar la seva continuïtat en el grup parlamentari després de la decisió dels de Yolanda Díaz de no citar el president espanyol, Pedro Sánchez, en la futura comissió d'investigació sobre la DANA del Congrés dels Diputats. Per no sortir del grup, els valencianistes reclamen una "reavaluació" del pacte amb Sumar que li garanteixi "plena autonomia" i mantenir un tracte "bilateral" amb l'executiu estatal.

Continuïtat en el full de ruta gràcies a una victòria per la mínima, però molta divisió. Aquesta és la situació del nacionalisme valencià que aquest cap de setmana ha referendat els lideratges d'Amparo Piquer, en el cas de Més –la principal formació de Compromís–, i Josep Barberà, en el d'Esquerra Republicana.

Més, el gran partit del nacionalisme valencià i principal formació de Compromís, viu mesos clau. Ha de decidir si manté l'estratègia de pactar amb formacions de l'esquerra espanyola com Sumar alhora que s'implica en la governabilitat de l'Estat o aposta per un sobiranisme que potenciï la seva marca electoral i centrar les seves reivindicacions en assolir un millor finançament autonòmic i dosis més elevades d'autogovern.

Compromís es presentarà junt amb Sumar a les pròximes eleccions europees, del mes de juny, en una candidatura que encapçalarà Estrella Galán, directora general de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (Cear). La coalició valenciana, que ara ha d'escollir el seu representant en un procés de primàries, ocuparà el tercer lloc de la llista.

El puritanisme, com el dogmatisme, és pervers. Camí directe cap al mal en nom del bé, obre un ampli espai perquè se’n puguin beneficiar els més descarats a l’hora de sacrificar la veritat en favor de l’interès propi. I si poden vestir la seva falsa indignació d’exigència moral, llavors ja és extraordinari. El cas Oltra és un exemple rodó de la banalitat de certa política.

Compromís ha denunciat l"’ús privatiu, privilegiat i injustificat" que ha fet el president de l'empresa Ribera, Alberto de Rosa, de l’Hospital Universitari del Vinalopó, centre públic gestionat per aquesta companyia. “Som davant un ús fraudulent dels recursos públics durant l'atenció prestada al president de Ribera Salud, grup que manté la gestió privatitzada del centre tot i ser de titularitat pública”, ha exposat el diputat valencianista, Carles Esteve, aquest dijous a les Corts durant la sessió de control al Consell.

Vint anys seguits de governs del Partit Popular. Aquesta és la xifra que turmenta molts dirigents de l'esquerra valenciana des del 28 de maig, temorosos que el retorn del PP al Palau de la Generalitat Valenciana, ara acompanyat de Vox, instauri un regnat conservador com el que va iniciar Eduardo Zaplana l'any 1995 i que només la crisi econòmica i la corrupció van liquidar el 2015.

La designació de l'expresident de les Corts Valencianes, Enric Morera, com a senador territorial de Compromís ha desfermat una crisi en la coalició valencianista que amenaça amb danyar, potser definitivament, la sempre inestable convivència entre els tres partits que la formen.

El PSPV i Compromís han tancat un pacte per "reeditar un govern progressista" a la Diputació de València, que estaria presidida pel socialista i alcalde de Mislata (Horta) Carlos Fernández Bielsa. Les dues formacions han convidat a sumar-se a l'acord Ens Uneix, la formació comarcal que té la clau en el desempat entre el bloc progressista (socialistes i Compromís) i el conservador (PP i Vox), tots dos amb 15 diputats.

El pacte entre PSPV, Compromís i el partit comarcal Ens Uneix per governar la Diputació de València es complica. Això és almenys el que es desprèn de l'anunci fet aquest dijous per la formació de la Vall d’Albaida, que amenaça amb votar la seva candidata, Natàlia Enguix, en el ple d’investidura previst per al 14 de juliol.

La campanya de les eleccions del 28 de maig posarà a prova la capacitat de fer equilibris de Yolanda Díaz. La vicepresidenta segona i ministra de Treball haurà d'exhibir capacitat de contorsionisme per poder fer campanya per Unides Podem i, al mateix temps, fer-ne per Més Madrid o Compromís, formacions que s'enfronten als liles en comunitats com Madrid i el País Valencià. Més fàcil ho tindrà a Catalunya, i per això serà el territori on més actes farà. Hi serà fins a quatre vegades i, com Pedro Sánchez, tancarà la campanya a Barcelona. Els comuns fan valer la seva aliança estreta amb Díaz perquè doni impuls a l'actual alcaldessa, Ada Colau, en una cursa que estarà disputada fins al final i en què Barcelona en Comú s'hi juga revalidar el govern municipal per tercer cop.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s'ha oposat a la proposta formulada per Compromís de prohibir temporalment la venda d'habitatges a persones físiques o jurídiques que no disposen d'una "nacionalitat corresponent a l'estat espanyol".