<![CDATA[Ara.cat - policia espanyola]]> 10 <![CDATA["A la policia espanyola hi ha una voluntat de tapar-ho tot i de no tocar res"]]>

Al llibre Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo (Pasado y Presente), l’historiador David Ballester (Barcelona, 1960) repassa la història dels cossos policials estatals des del franquisme fins a l’actualitat sense oblidar-ne els capítols més foscos. Ho fa de manera crítica i preguntant-se per què tenim la policia que tenim. Arriba fins a l’1 d’octubre del 2017 i exposa dades sobre la vinculació d’una part de la policia amb l’extrema dreta i les actituds xenòfobes i homòfobes. "Dedico el llibre als bons agents, aquells que fan la seva feina i compleixen la llei, però també a les víctimes dels seus excessos", assegura Ballester.

]]> <![CDATA[Denuncien la infiltració d'un policia durant dos anys a l'esquerra independentista i al moviment per l'habitatge]]>

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Alerta Solidària han informat aquest matí que han expulsat un noi de diferents grups de treball i xarxes dels moviments independentistes i en defensa del dret de l'habitatge després de comprovar que era un agent de la Policia Nacional infiltrat. El cas, que ha avançat aquest matí el quinzenal Directa, l'han explicat en una roda de premsa davant de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Portaveus de les dues entitats han detallat que, després de dues setmanes d'investigacions, havien pogut comprovar que el noi feia dos anys que feia servir una identitat falsa per infiltrar-se en aquests cercles i obtenir informació “valuosa”. Denuncien que es tracta d’un nou cas de “persecució política ideològica”, una “conseqüència més de la repressió de l’Estat”.

]]> <![CDATA[4.000 quilos de cocaïna confiscats i 61 detinguts en una gran operació a escala europea]]>

La Policia Nacional, en una operació conjunta amb els cossos de seguretat d'Alemanya, Colòmbia, Croàcia, Eslovènia i Sèrbia, ha participat en la desarticulació de la xarxa més gran de distribució de cocaïna que s'ha trobat fins ara a Europa, segons ha afirmat el cos en un comunicat. En total s'han intervingut 4.010 quilos d'aquesta droga i s'han fet 61 detencions. També s'han requisat 600.000 euros i diverses armes de foc. Les investigacions, coordinades per l'Europol, van començar el 2018 amb la intervenció d'un veler carregat d'estupefaents. A poc a poc, els agents van descobrir que el grup criminal -format principalment per persones de països de l'est d'Europa- a Espanya tenia ramificacions a Catalunya, Màlaga i Madrid.

]]> <![CDATA[Llicència per espiar]]>

Per terra, mar i aire. Un cop més, hem comprovat com la barra lliure per vulnerar drets fonamentals no té cap límit quan es tracta de perseguir els adversaris i el fi sempre justifica els mitjans. Aquesta és la pràctica que hem tornat a veure amb la famosa operació Volhov, inspirada per l’equip de guionistes habituals, comandats pel tinent coronel Daniel Baena, i validada per un jutjat d’instrucció.

]]> <![CDATA[La preqüela de l''A por ellos']]> Movistar+ ha estrenat Antidisturbios, una sèrie de sis capítols que fa una immersió en una unitat d’antiavalots de Madrid amb el realisme propi d’un docu-reality policial. Càmera a l’espatlla, molta corredissa i mascles alfa. Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña han creat una ficció amarada de l’actualitat policial, judicial i social espanyola. La història arrenca amb un desnonament sense els protocols reglamentaris que acaba a cops de porra i amb un immigrant mort. La investigació del cas per part del departament d’assumptes interns portarà a descobrir una trama molt més complexa que agafarà aires de thriller policial. Amb especulació immobiliària i corrupció en les més altes instàncies, i ensenyant com funcionen les clavegueres de l’estat amb un personatge que recorda Villarejo. La sèrie culpa la corrupció del sistema de la mala praxi policial. I mostra com això es filtra fins i tot a les llars dels antiavalots: drogoaddicció, polimedicació, malalties, agressivitat en les relacions de la parella, masclisme, desatenció familiar, assetjament sexual i dificultats econòmiques. I és en aquest sentit que la sèrie resulta molesta: el que inicialment sembla una mirada freda sobre un cos policial caduc i incompetent es va convertint en una humanització dels antidisturbis, que són mostrats com les últimes víctimes d’un sistema podrit. Això sí, el càsting d’aquests protagonistes i les seves interpretacions són extraordinàries. Raúl Arévalo, Hovik Keuchkerian, Roberto Álamo, Raúl Prieto, Álex García i Patrick Criado supuren testosterona, agressivitat i feixisme pels racons més insòlits del seu cos. La sèrie, de fet, juga a exhibir aquesta masculinitat tòxica que engendra violència.

]]> <![CDATA[8/10: 'Pelos de punta']]> Segons els diaris, qui va ser director adjunt operatiu de la policia espanyola entre el 2012 i el 2016, de qui se sospita que va organitzar la policia patriòtica que va dur a terme, entre d'altres, l’operació Catalunya, va declarar davant d’un jutge: “Hemos hecho operaciones que nos pondrían los pelos de punta. Por la seguridad ciutadana y por el interés de España”. Ho deixo en castellà perquè no es perdi cap connotació. La frase és tremenda. D’entrada, per raons de concepte: l’interès d’Espanya està per damunt de qualsevol altra consideració, fins i tot legal. No és exactament la definició d’un estat de dret. Però inquieta també per una raó més tangible. Els pelos de punta. No és una expressió equivalent a indignar-se o escandalitzar-se. Més aviat s’assembla a horroritzar-se. I exigeix sorpresa. El comissari que ho va dir no té aspecte de ser un home fàcilment impressionable o d’una delicadíssima sensibilitat. Perquè una cosa li posi els pelos de punta ha de ser prou grossa. No crec que li posin els pelos de punta un seguiment o una intervenció telefònica sense ordre judicial. Després d’una frase així en seu judicial, sembla que un dia o altre algú hauria d’explicar quines van ser aquestes operacions que posarien els pelos de punta.

]]> <![CDATA[6/6: Policia patriòtica]]> Imaginem que el director d’un gran banc compareix públicament i diu que ha descobert que un departament del seu banc feia informes tendenciosos, manipulats o falsos. I que, fent cas a aquests informes, s’havien pres decisions manifestament injustes i perjudicials per a moltes persones. Immediatament, segons tota lògica, aquest director de banc ens anunciaria que ha decidit mirar-se tots els informes que havia fet aquest departament. I que farien tot el possible per esmenar les injustícies que s’havien comès per culpa dels seus mals informes. Doncs resulta que el president del govern espanyol ha declarat en seu parlamentària que existia una policia política, o si es vol una policia patriòtica. Que operava construint informes tendenciosos o falsos, investigant les persones i les organitzacions per criteris polítics. Doncs semblaria raonable que ens hagués anunciat que es revisarien immediatament tots els informes elaborats per aquesta policia política –l’existència de la qual acabava de reconèixer– i que es tirarien enrere totes les decisions injustes que s’havien pogut prendre fent cas als seus informes. Dir que hi ha hagut una policia política i no comprometre’s a esmenar les injustícies comeses és quedar-se a mitges. A menys que a mitges.

]]> <![CDATA[Doncs sí que hi havia una 'policia patriòtica']]> No va ser cap independentista indesitjable, ni cap antisistema fora de la realitat, sinó el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, qui va confirmar aquest dimecres l'existència d'una policia patriòtica a Espanya. És a dir, l'existència d'una policia que es dedica a perseguir idees polítiques contràries als interessos de l'estat espanyol, i aquells o aquelles que militen en aquestes idees, o les representen, o les defensen. Fins ara l'existència d'una policia d'aquestes característiques, clarament contrària a l'esperit i al sentit més elementals de la democràcia, havia estat negada, una vegada i una altra i amb rotunditat, per polítics i comandaments dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.

]]> <![CDATA[La mort d'un torturador que no va respondre mai dels seus crims]]>

Que Franco es morís al llit i de vell ha marcat tota una generació de lluitadors antifranquistes, que a sobre han hagut de veure com durant tots aquests anys de democràcia no hi ha hagut voluntat de fer net amb el seu llegat, no sols amb la seva ideologia sinó també amb molts dels personatges que van torturar i perseguir demòcrates. Un d'ells, en certa manera un símbol del pitjor de la temuda Brigada Político-Social del franquisme, va morir aquest dijous, també al seu llit. De covid-19. Es deia Juan Antonio González Pacheco. Més conegut com a Billy el Niño, es va fer famós per com gaudia practicant o fent practicar de manera sistemàtica tortures a detinguts antifranquistes als calabossos de la direcció general de Seguretat de Madrid. Després de morir Franco, com molts altres, va continuar al cos de policia, on va rebre més reconeixements, i finalment es va passar a la investigació privada aprofitant els seus contactes.

]]> <![CDATA[La normalitat era això]]> Que el ministeri de l’Interior enviï policies i guàrdies civils a Catalunya genera molta seguretat. Ho recordareu de l’1-O. Tampoc no cal tenir la perspicàcia de la senyora Fletcher per arribar a la conclusió que aquesta previsió vaticina una sentència justa. Sense tenir en compte que l’única sentència acceptable és l’absolució dels presos polítics. Llàstima que aquesta vegada no hi hagi croquetes ni dibuixos animats. Aleshores rèiem perquè no sabíem que venien a protegir-nos de nosaltres mateixos. Ara només estem agraïts. La democràcia està sobrevalorada. Votant en unes eleccions cada tres mesos n’hi ha prou. No cal fer referèndums. Però afortunadament, per compensar, ens han arribat les paraules del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido. “Ho tornarem a fer”, ha dit el dia de la celebració de la seva patrona. I no es referia a la celebració. Els Mossos han marxat ofesos i l’únic que ens queda clar a la resta és que aquí hi haurà hòsties.

]]> <![CDATA[Detenen una xarxa que segrestava 'menes' que arribaven en pastera a Andalusia]]>

La policia espanyola ha desmantellat una xarxa que suposadament segrestava menors estrangers no acompanyats ('menes') un cop arribaven a Espanya, després de creuar la frontera de manera clandestina, principalment en pasteres.

]]> <![CDATA[“La policia política del PP a Catalunya amb Villarejo recorda la del franquisme”]]>

Per què decideix escriure un llibre sobre els agents de la Brigada Político-Social (BPS) de València?

]]> <![CDATA[L'alcalde de Reus i quatre regidors, processats per un suposat delicte d'incitació a l'odi contra la policia espanyola]]>

La magistrada del jutjat número 2 de Reus (Baix Camp) manté investigats per un presumpte delicte d'incitació a l'odi l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDECat); els portaveus dels grups de l'equip de govern, Montse Vilella (PDECat), Noemí Llauradó (ERC) i Jordi Cervera (ARA Reus), i la regidora de la CUP, Mariona Quadrada. Tots cinc el 3 d'octubre de l'any passat van signar un manifest contrari a la presència dels agents de la policia espanyola instal·lats en un hotel de la ciutat en què es demanava al sector que "fes el que fos necessari" per deixar d'allotjar-los.

]]> <![CDATA[28/11: Dani Mateo]]> L’humorista Dani Mateo ha estat cridat a declarar, i s'enfronta a possibles penes de fins a quatre anys de presó, per una antologia inquietant de despropòsits. Que mocar-se amb una bandera dintre d’un gag humorístic pugui ser delicte (bé, no amb una bandera qualsevol, amb la bandera espanyola; amb les altres s’hi val). Que es generi a les xarxes una cacera histèrica de bruixes. Que un jutge ho admeti a tràmit. Que la censura econòmica participi en un boicot actiu a l’acusat retirant els patrocinis... Però el despropòsit més inquietant de tots és, al meu parer, que l’acusació d’ultratge als símbols nacionals i de delicte d’odi contra Dani Mateo l’hagi feta un sindicat de policies. És a dir, que hi hagi un grup de servidors de l’Estat que, actuant corporativament com a policies, no com a simples ciutadans, considerin que la seva funció és la persecució ideològica i la repressió política. Perquè si aquesta és la visió que tenen uns policies de la seva funció, és del tot contradictòria amb la que els atorga un estat democràtic. Si aquesta associació delatora és representativa, tenim un problema, perquè vol dir que n’hi ha molts així. Si no és representativa, tenim també un problema: els altres no han considerat necessari desmarcar-se’n.

]]> <![CDATA[16/11: Ara, policies]]> Molts ciutadans espanyols tenen la sensació que, en la Transició, sectors importants dels aparells de l’Estat van quedar al marge del que haurien de ser les actituds i els procediments en un règim democràtic. O que la Transició va ser precisament la fórmula per evitar que aquests canvis els arribessin. Últimament, aquesta sensació s’ha incrementat en referència a alguns sectors del poder judicial. Hi havia ja molts dubtes sobre la manera com aquests sectors s’havien enfrontat al procés català, però les sentències sobre les hipoteques o sobre la Manada –que no tenen res a veure amb Catalunya– van fer pensar a molts espanyols que la democràcia no havia arribat plenament al món de la justícia. Ara està passant el mateix amb els cossos de seguretat. Hi ha el qüestionament públic de l’actuació de la policia espanyola a Catalunya l'1-O, però també l’escàndol Villarejo, que projecta sobre alguns policies la mateixa ombra de dubte que es projectava sobre alguns jutges: que han mantingut o assumit un rol d’actors polítics que no es correspon amb el paper de la justícia i de la policia en una democràcia. No tan sols en actuacions sobre Catalunya. I és un problema, no ja per a la independència catalana, sinó sobretot per a la democràcia espanyola.

]]> <![CDATA[Investiguen tres policies espanyols més per les càrregues "desproporcionades i perilloses" de l'1-O a Barcelona]]>

El jutge que investiga les càrregues de la Policia Nacional en diferents escoles de Barcelona durant la votació del referèndum de l'1 d'octubre passat citarà a declarar com a investigats tres agents més per les ferides a diversos votants a l'Institut Pau Claris de la ciutat. Un d'ells és un policia que ja estava sent investigat per haver pegat amb la porra a la cara a una altra ciutadana a l'Escola Mediterrània. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, el magistrat assegura que l'actuació dels tres agents de la policia espanyola va ser "clarament desproporcionada i fins i tot perillosa".

]]> <![CDATA[La policia espanyola deté un empresari crític amb Putin a Madrid]]>

La policia espanyola ha detingut Bill Browder, un empresari crític amb el president rus, Vladímir Putin, a Madrid. Així ho ha informat Browder a través del seu Twitter des del seient de darrere d'un cotxe de la policia.

]]> <![CDATA[La UE investigarà Espanya per les identificacions per raó de raça]]>

Un pas endavant per aconseguir que la policia deixi d’identificar gent pel seu color de pell a Espanya. Així valora Zeshan Muhammad que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) hagi acceptat a tràmit la seva demanda contra l’Estat per una identificació que ell mateix va patir el 2013. “Esperem una resposta urgent per construir una societat sense racisme, començant per les institucions”, explica. El 29 de maig d’aquell any un agent de la Policia Nacional el va aturar a Barcelona. “Perquè ets negre i punt”, va dir-li. Muhammad va denunciar-ho a l’alt tribunal europeu el 8 de maig passat amb el suport de SOS Racisme i Open Society Justice Initiative. Ara el TEDH ha accedit a investigar-ho i l’Estat té temps per donar la seva versió fins a l’abril.

]]> <![CDATA[Cornellà reclama els 30 agents destinats a reforçar l'aeroport del Prat]]>

Una vintena d'agents i funcionaris de la policia espanyola s'han concentrat aquest divendres al migdia a les portes de la comissaria de Cornellà de Llobregat per reclamar el retorn dels 30 agents que es van destinar al Prat. Els agents van ser destinats a l'aeroport com a reforç al control de passaports.

]]> <![CDATA[Mas creu que la polèmica amb la policia espanyola hauria causat "dimissions en cadena" en un altre estat]]>

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha subratllat aquest dimecres que la recent polèmica entre els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola hauria causat en un altre estat "autèntics estralls i hauria provocat dimissions en cadena". "Però això a Espanya no passa, es poden fer les bestieses més grans inimaginables i la cosa acaba en res o fins i tot amb una acusació contra la víctima", s'ha queixat en declaracions a Ràdio Estel.

]]>