El debat públic a Catalunya, en els afers més diversos, se sol circumscriure al territori de les quatre províncies. Els factors explicatius d’allò que ens passa es busquen, sovint, a l’interior mateix de la nostra realitat social. És una bona manera, sens dubte, de procedir, i un pas imprescindible per a no defugir les responsabilitats pròpies. En darrer terme, fins i tot, això provaria que som una nació, i que el marc de referència no ens ve imposat. Amb tot, aquesta (de)limitació fa que l’anàlisi de les qüestions no pugui tenir en compte tots els elements que actuen sobre la nostra realitat econòmica, social i política (per no dir la cultural), començant pel més clar de tots, que és la pertinença a l’estat espanyol. ¿És que potser podem parlar de la suposada “decadència” de la ciutat de Barcelona, sense avaluar i quantificar l’impuls estratègic que l’estat espanyol ha donat a Madrid en els darrers quaranta anys, i que l’ha convertida en la gran xucladora de recursos que és actualment?

De la batuda policial d’ahir al Palau de la Generalitat i al Parlament, dues paraules. Una: endavant amb la investigació de la corrupció. Dues: la imatge que ahir van donar els guàrdies civils al Parlament amb el passamuntanyes va ser penosa, perquè en la societat de la imatge que vivim això empastifa institucions tan importants com la seu del legislatiu. I en aquest punt de l’agitació i la propaganda, en què res és casual, sembla que aquesta entrada al Parlament i al Palau de la Generalitat poques hores després de l’emissió del documental ‘Las cloacas de Interior’ sigui una resposta de “vejam qui té les clavegueres més brutes”.

El president del govern de l'Aragó, Javier Lambán, s'ha compromès aquest dimecres a portar "al més aviat possible" una iniciativa a les corts aragoneses per derogar la llei del LAPAO. "Creiem sincerament que vam fer el ridícul més espantós de tot Espanya", ha assegurat Lambrán, que ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

El president del govern de l'Aragó, Javier Lambán, s'ha compromès aquest dimecres a portar "al més ràpid possible" una iniciativa a les corts aragoneses per derogar la llei del LAPAO, una iniciativa que es va aprovar sota la presidència del PP a l'Aragó. "Creiem sincerament que vam fer el ridícul més espantós de tot Espanya", ha assegurat Lambrán, que ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. L'objectiu, ha continuat Lambán, és tornar a la llei del 2009, que reconeixia l'existència de tres llengües –castellà, aragonès i català–, tot i que ha dit que "evidentment" el castellà continuarà sent l'única llengua oficial.

La direcció general de Política Educativa del govern de l'Aragó ha declinat aquest dimarts participar en una enquesta que la Generalitat va proposar sobre usos lingüístics en més de mig centenar de localitats de la Franja. El govern aragonès ha demanat a la Generalitat que "no intervingui ni interfereixi" als municipis aragonesos, segons han informat avui a Efe fonts de la institució regional.

Els partits de l'oposició a les Corts d'Aragó –PSOE, CHA i IU– presentaran aquest dimarts davant el Tribunal Constitucional el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de llengües de l'Aragó que va canviar la denominació de la llengua que es parla a la Franja de 'català' a 'LAPAO'. El recurs compta amb el suport de 63 diputats del Congrés, entre els quals hi ha representants d'ERC i CiU.

"Hi ha una obsessió per evitar que el català existeixi" i fer que "desaparegui del mapa". Així de contundent s'ha mostrat aquest dijous el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, després que les Corts d'Aragó hagin aprovat amb els vots de PP i PAR la nova llei de llengües d'aquesta comunitat, que passa a anomenar llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO) el català que es parla a la Franja de Ponent.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en relació amb la polèmica amb la nova llei de llengües que aprovarà aquest dijous el parlament d'Aragó, ha fet un comunicat en què recorda: "L'entitat d'aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de 'català' i 'aragonès', i en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corresponents) són noms de cap idioma".

Jornada exòtica del ple del Parlament. D'entrada perquè, per primera vegada des de l'inici d'aquesta legislatura, els diputats entren a l'edifici de la Ciutadella amb la banda sonora dels lloros del zoo i no amb els crits de protesta contra acomiadaments o tancaments d'empresa. Però també perquè els parlamentaris, després dels desencontres amb la cimera pel dret a decidir i els no-pressupostos, provaran aquest dimecres de debatre en LAPAO, que potser serà més útil que el català per entendre's i forjar consensos.

El portaveu de la CUP al Parlament, David Fernàndez, ha començat la seva intervenció a la sessió de control al president Mas dient que parlaria en LAPAO, el nom que el parlament de l'Aragó ha donat al català de la Franja. "Presidenta, utilitzaré el LAPAO, espero que ens entenguem", ha dit irònicament Fernàndez a Núria de Gispert.

Hores després que es fes públic que la cambra autonòmica aragonesa té previst convertir el català en LAPAO a l'Aragó, ja està disponible el primer traductor instantani LAPAO-català, tal i com ha informat aquest dimarts l'expert en tecnologia i col·laborador de l'ARA, Albert Cuesta. Es tracta d'una aplicació creada per DAU Apps, una empresa de Sabadell.

El portaveu de C's al Parlament, Jordi Cañas, ha criticat aquest dimarts el canvi de nom que vol imposar el PP al català de l'Aragó. "És una mica ridícul el nom que li han posat, perquè és un debat filològic i no polític, i en definitiva no hi ha ningú que dubti que l'idioma que es parla és el català".