Almenys 375 persones han mort a les Filipines a causa del tifó Rai, que va sacsejar les illes entre dijous i dissabte, segons dades de la policia filipina. Més de 42.000 persones han estat desplaçades i n'hi ha prop d'un milió d'afectades, apunta el Consell Nacional de Gestió i Reducció del Risc de Desastres. Habitatges malmesos, ciutats inundades, talls de llum i d'aigua i falta d'aliments són només algunes de les conseqüències. Tot i els esforços dels serveis d'emergència, les ajudes encara no han arribat a molts afectats. La policia filipina ha informat que hi ha almenys 56 persones desaparegudes.

La reactivació de l'activitat del volcà Cumbre Vieja ha fet que la colada número set hagi arribat a l'oceà, cosa que ha generat un nou delta de lava al nord del que ja existia, i que és producte de la fusió de les dues franges guanyades a l'oceà. Com a mesura de precaució, les autoritats de l'illa han ordenat el confinament de 3.000 residents per evitar el risc que respirin les emissions de diòxid de sofre que desprèn la lava al caure al mar.

Amb 52 dies de diferència, l'orografia de l'illa de La Palma ha canviat dues vegades. La lava del volcà Cumbre Vieja va formar un nou delta la primera vegada que va arribar al mar. En les últimes hores n'ha començat a formar un segon a la platja de Los Guirres, després que una nova colada hagi tornat a abocar lava a l'oceà. Malgrat tot, els experts consideren que aquest cop el magma té més camp per córrer i que no acabarà formant una fajana (així és com denominen els canaris els deltes de lava) de tanta magnitud com la primera, que està just al costat d'aquesta segona.

L'illa de La Palma veu, amb resignació, com la lava del volcà Cumbre Vieja està escombrant el barri de La Laguna. Com ja va passar a Todoque, el petit poble que ja ha desaparegut sota la lava, l'avanç de les colades està destruint ara la plaça de l'Església i l'escola de La Laguna, barri evacuat des de fa una setmana. La colada de Tazacorte es troba a només uns 130 metres de la costa i uns 80 del penya-segat, però no es preveu que caigui immediatament al mar perquè es mou molt lentament i ha avançat pocs metres en els últims dies. Si arribés al mar, com ja va fer l'altra colada, s'ordenarà el confinament de la població davant la probable emissió de gasos d'àcid clorhídric.

D’aquí unes tres setmanes, si tot segueix l’evolució prevista, es començarà a albirar a Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma, un nou accident geogràfic que amb prou feines superarà el centenar de metres d’altura. Serà el producte de l’erupció que va començar aquest diumenge passat cap a les 16.18 hores a Catalunya -una hora menys a les Canàries- i que, molt probablement, continuarà expulsant material piroclàstic i gasos entre 1 i 2 mesos. A mesura que l’erupció perdi intensitat, la mateixa lava acabarà segellant les fissures que s’han format i fins i tot el cràter del con volcànic que s’haurà creat. Caldrà esperar un parell d'anys perquè s'aturin del tot els terratrèmols, i no serà fins llavors que la temperatura del sòl serà gairebé normal i la vegetació salvatge començarà a repoblar de forma natural el que els rius de lava han convertit en devastació i desolació. És el ritme geològic que es va repetint en un conjunt d’illes, les Canàries, que tenen un origen justament volcànic i on hi ha el tercer volcà més gran del món, el Teide.

El títol de la novel·la El final del que todos partimos està inspirat en un vers de T.S. Eliot. L’autora, Megan Hunter, nascuda a Manchester el 1984 i resident a Cambridge, es va donar a conèixer com a poeta. Aquesta seva primera novel·la l’ha publicat aquí la barcelonina Vegueta Ediciones, dirigida per la canària Eva Moll, que enmig de la pandèmia –un final– ha fet el salt del llibre infantil, especialitat de la casa, al llibre per a adults amb una nova col·lecció de narrativa d’autors joves europeus –un inici–. La traducció la firma Inga Pellisa.

Almenys 150 persones haurien mort aquest diumenge al matí quan una glacera de l'Himàlaia s'ha trencat i ha impactat contra una presa al nord de l'Índia, cosa que ha inundat la vall. Els testimonis descriuen una forta allau de sorra, roques i aigua baixant sobre la vall del Dhauli Ganga, uns 500 quilòmetres al nord de Nova Delhi, a l'estat indi d'Uttarakhand. La gran inundació després de rebentar la presa ha obligat a evacuar tots els pobles propers. Poc després de les nou del vespre a l'Índia, cap a les cinc de la tarda a Catalunya, s'havien recuperat set cadàvers i hi havia almenys 170 desapareguts, segons les autoritats locals.

Almenys 100 persones han mort i 105 més han resultat ferides aquest dimecres a causa d'una brutal riuada a la ciutat afganesa de Charikar, situada a 63 quilòmetres al nord de Kabul. L'allau d'aigua s'ha produït en plena nit, quan tothom dormia, i això ha impedit que la gent pogués fugir a temps.

El nombre de catàstrofes naturals ha anat ‘in crescendo’ des del començament del segle XX, a causa de l’increment dels esdeveniments climàtics extrems, tot i que la major part de morts les causen terratrèmols i tsunamis

L'any passat vam veure incendis al cercle polar àrtic, temperatures rècord a Lapònia, erupcions volcàniques històriques a Guatemala i Hawaii i focs mortífers a la costa de Grècia. Els desastres naturals han seguit una tendència creixent al món, esperonats principalment per un increment dels esdeveniments climàtics extrems: inundacions i grans tempestes van suposar el 68% dels 281 desastres naturals registrats el 2018. També van ser els esdeveniments que van afectar més gent: just la meitat dels 61,7 milions de persones al món que l’any passat van veure trastocades les seves vides per un desastre natural, tot i que el nombre més alt de víctimes mortals va ser causat pels terratrèmols i tsunamis. “Cap part del planeta s'ha salvat de l’impacte dels esdeveniments climàtics extrems aquest últim any. Inundacions, sequeres, grans tempestes i incendis van afectar un total de 57,3 milions de persones”, afirmava el representant especial de l’oficina de l’ONU per a la reducció del risc de desastres, Mami Mizutori, en la presentació de l’informe d’enguany. “Se’ns acaba el temps per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC o 2 ºC. Hem de ser molt actius en l’adaptació als efectes de l’emergència climàtica, la qual cosa vol dir reduir el risc de desastre a les ciutats i evitar crear riscos nous fent un ús millor de la Terra”, afegia.

]]>

El cicló 'Fani' ha tocat terra a l'Índia a les 8 del matí d'aquest divendres, hora local (cap a les 4.30 h de la matinada catalana), amb pluges intenses i vents de fins a 200 quilòmetres per hora, amb més d'1,2 milions de persones evacuades a l'est del país.

]]>

Moçambic comença a fer balanç dels danys causats per l'impacte del cicló 'Kenneth' dijous passat, el més fort que ha assotat mai el país, que va arribar poques setmanes després del pas de l''Idai'. El balanç provisional estima que han mort 38 persones i 39 han quedat ferides, lluny del miler que es calcula que va deixar la tempesta anterior a Moçambic, Malawi i Zimbàbue.

]]>

Amb els efectes encara presents del cicló 'Idai' que el mes de març va deixar més d'un miler de morts a Moçambic, Malawi i Zimbàbue, la regió té ara a sobre la tempesta 'Kenneth', que els meteoròlegs alerten que pot ser igual o encara més letal que l''Idai'. A Moçambic, les autoritats han desallotjat preventivament 30.000 persones davant del risc d'inundacions.

]]>

Després del cicló, les infeccions i la fam. Dues setmanes després que l''Idai' escombrés una enorme faixa de terra a Zimbàbue, Malawi i Moçambic, els supervivents batallen ara amb el risc de la fam i de la propagació del còlera enmig d'un panorama desolador amb hectàrees i hectàrees de terreny productiu sota les aigües, i s'han deixat de buscar víctimes. Les xifres oficials de morts superen els 700 entre els tres països.

]]>

Una tempesta ha deixat almenys 30 morts i 500 ferits en dos districtes de Bara i Parsa, al sud del Nepal. Els forts vents, acompanyats de pedregades i pluges, han fet caure molts arbres i fanals, que han sigut arrossegats per la riuada, han impactat contra habitatges i han provocat que s'ensorressin.

]]>

Les autoritats de Moçambic posaran fi a les operacions de recerca i rescat de les víctimes pel pas del devastador cicló 'Idai' per aquest país africà, a més de Zimbàbue i Malawi. "Comença a ser bastant difícil creure que encara hi ha supervivents", ha admès el governador de la província de Manica, una de les afectades pel desastre natural.

]]>

La nova tongada de fortes pluges complica la tasca dels equips de rescat i l'arribada d'aliments per als milers de damnificats del devastador cicló 'Idai', que ha escombrat cases, carreteres i camps de conreu. Moçambic, Malawi i Zimbàbue treballen contrarellotge per socórrer els vius i localitzar els desapareguts per fer recompte del balanç de la tragèdia una setmana després de la pitjor catàstrofe natural de l'hemisferi sud en els últims anys. De moment, les autoritats han confirmat la mort de més de 500 persones en aquests tres països, però malauradament la xifra serà més alta a mesura que s'accedeixi a zones afectades. El president moçambiquès apuntava dilluns a mil morts només al seu país.

]]>

Unes 15.000 persones continuen atrapades enmig de la devastació que ha deixat el pas del destructiu cicló 'Idai' i esperen l'arribada dels equips de rescat. El temporal ha destruït poblacions senceres i grans territoris al seu pas per Moçambic, Malawi i Zimbàbue, en una de les pitjors catàstrofes naturals de l'hemisferi sud en els últims anys. Les autoritats encara no han completat el balanç final de víctimes però oficialment es xifra en uns 400 morts, tot i que el president moçambiquès va alertar dilluns que temia que s'elevés només al seu país fins al miler. Encara hi ha zones on no s'ha pogut accedir i es desconeix la situació en què es troben els veïns.

]]>

Les autoritats de les Filipines han tornat a elevar el nombre de víctimes mortals a causa del tifó 'Mangkhut'. Ara hi ha 81 persones mortes i 70 de desaparegudes. A més, i segons les últimes dades de la policia filipina, hi ha 71 ferits. Tot plegat com a conseqüència del tifó més intens de la temporada, que va sacsejar dissabte el nord de l'illa de Luzon, a l'extrem septentrional del país.

]]>

El fort tifó 'Jebi', que ha arrasat aquest dimarts la meitat occidental del Japó, ha acabat amb almenys 10 víctimes mortals i 300 ferits, segons les últimes xifres facilitades pel govern. 'Jebi', el tifó més poderós que ha arribat al país en els últims 25 anys, ha deixat al seu pas pluges torrencials, desbordaments de rius i vents que han superat els 210 quilòmetres per hora, que han provocat molts danys materials en edificis i vehicles. Ciutats com ara Kioto o Osaka han sigut de les més afectades.

]]>