El curs ha començat amb una novetat destacada pel que fa a la gestió de vacants i substitucions docents a escoles i instituts catalans: el nou grup estable de docents substituts que funciona de manera externa a la tradicional borsa de docents. Aquest grup es va idear el curs passat per fer front a les dificultats per cobrir substitucions de manera àgil i evitar que algunes aules es quedessin sense docents durant setmanes. Ara, quan no fa ni set dies que ha començat el curs, fonts del departament d'Educació han confirmat que ja s'han activat el 76% dels 2.145 docents que han optat per formar part d'aquest grup de substitucions estables.

L'Institut Mare de Déu de la Mercè va néixer el 1962, al districte de Sants-Montjuïc, però la seva posició privilegiada a tocar de la Zona Franca l'ha convertit en un autèntic centre neuràlgic amb 1.800 alumnes i estudis de set famílies professionals diferents. La seva aposta per la formació professional dual els ha fet ser finalistes dels premis del Cercle d'Economia, però la modalitat dual no és l'únic tret característic d'aquest institut que dirigeix Lourdes González, amb un equip majoritàriament de dones, en un sector on la presència femenina encara és un dels deures pendents. "Jo escullo la millor persona per al millor lloc, i necessitem tenir un equip potentíssim perquè aquí hi fem de tot". I amb aquest "de tot" la directora es refereix al fet que en aquest institut s'hi pot entrar a fer un programa de formació i inserció (PFI) –en tenen sis– o acabar un grau superior fent pràctiques en una empresa de Finlàndia.

“Vaig treballar d'higienista dental, però cobrava poc i la feina era poc estable. Ara estic fent aquí un cicle superior de formació professional de preparació de la producció en fabricació mecànica”, explica amb un somriure Dámaris Briongos, envoltada d'una mena de robots que semblen extrets d'una pel·lícula de la saga de Star Wars. Som al centre Miguel Altuna de Bergara, la joia de la corona del sistema de FP basc. Tant és així que sovint és visitat per delegacions internacionals. Fa poc els han visitat dos grups dels Estats Units, uns portats directament per l'ambaixada i uns altres a través d'un college, explica orgullós el director del centre, Joxu Arana. L'autoestima per la FP és el primer que es detecta al Miguel Altuna; no en va Euskadi ha desenvolupat un model referent que tothom vol copiar.

El curs vinent els alumnes que facin un grau de formació professional (FP) que comporti atendre persones o estar de cara al públic, com l'hoteleria o la sanitat, hauran de fer un nou mòdul de formació: el de català professional. Aquesta assignatura és una de les principals novetats de cara al curs vinent que aquest dilluns ha presentat el Govern, i entre les quals també hi ha un augment d'un 7,7% de les places de FP i la incorporació de 300 nous docents.

"El primer dia que vaig arribar aquí vaig pensar: 'Ui, no sé on m'he ficat'", explica Cristina Fernández enfilada al sostre d'un vagó de tren. Porta els cabells totalment llisos, un eyeliner subtil i un petit pírcing al nas que, depèn de com es mou, reflecteix el taronja fluorescent de l'uniforme que porta per treballar. Mentre parla amb l'ARA, obre i tanca amb destresa els mosquetons per enganxar el seu arnès a la línia de vida amb què s'han d'assegurar tots els tècnics que pugen al sostre d'un dels sis trens que hi ha al centre operatiu de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Rubí. "Han canviat els arnesos i jo encara no els havia fet servir", admet. No els havia fet servir perquè, amb 26 anys, Fernández fa sis mesos que ha deixat de ser tècnica per passar a ser supervisora del grup de pneumàtica de FGC.

Els alumnes d'FP que van ser seleccionats per l'Institut de l'Ebre per fer les pràctiques al mateix centre on estudiaven, en lloc de fer-les en una empresa privada, patien una sèrie de problemes que acabaven posant en risc el seu aprenentatge. Segons el testimoni d'aquests adolescents, alguns professors eren incapaços de separar la formació acadèmica de la laboral i això els suposava un greuge molt perillós. En alguna ocasió, fins i tot, havien demanat a un alumne que, en horari escolar, sortís de classe per solucionar un problema informàtic. "Recordo que era una classe que m'interessava molt perquè explicaven com configurar el login d'una aplicació. Però em van venir a buscar i em van fer sortir de l'aula perquè se'ls hi havien caducat uns certificats digitals d'un ordinador de l'àrea de direcció i ho havia d'arreglar", explica en Dídac Montero, un estudiant que va estar quatre anys en aquesta situació.

La república federal de Suïssa fa anys que lluita contra l'etiqueta de paradís fiscal i s'ha establert com un dels motors de la indústria al continent europeu. Coneguda per la xocolata, l'educació tècnica, la química i la rellotgeria, la Confederació Helvètica compta amb una de les densitats de seus de multinacionals més altes del món. A més, té una de les rendes per càpita més altes d'Europa, de 73.029 euros segons dades oficials del 2020, i la taxa d'atur no arriba al 3%. Les lliçons que Suïssa pot donar a l'empresa catalana són múltiples i passen per una política de consens, una aposta per la indústria i la innovació, una educació dual integrada a la feina i un fort orgull pel seu teixit empresarial.

Estudiar FP (formació professional) té molt futur. No és un eslògan, és una realitat. I la gent (les famílies, els joves) encara no ho tenen prou clar. Fa temps que s'estan potenciant aquests estudis perquè fa temps que el mercat laboral reclama perfils tècnics mitjans especialitzats, especialment en sectors com el metal·lúrgic (soldadors), l'energètic (instal·ladors fotovoltaics) i la indústria alimentària (en especial la càrnica), per posar els exemples més citats. La formació professional no para de reivindicar-se, tot i que està costant molt dues coses: que guanyi prestigi social i que la demanda laboral casi bé amb l'oferta de cursos.

Una estada dins d'una empresa, una entitat o l'administració local que es converteixi en una porta d'accés a una feina. Aquest és l'objectiu que ha posat en marxa la FP dual, la modalitat que combina la formació a les aules amb l'experiència real en un entorn laboral i que ha arribat a la seva tercera convocatòria a Catalunya. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha obert aquest dimarts la nova crida per al programa, que beneficiarà 1.500 persones més que en les anteriors edicions. El Govern ha incrementat en un 32% el pressupost previst per a aquesta partida respecte a l'últim any, que ha passat de 25 a 33 milions d’euros, vuit milions més, perquè a partir d'ara també va dirigida als col·lectius més vulnerables.

L’atur juvenil, que és el dels joves que tenen entre 16 i 24 anys, se situa en el 25,7% a Catalunya, segons dades de l’Idescat. La taxa dobla, gairebé, el 14% del conjunt de la UE. Per mirar de posar-hi remei, fa anys que a Fundesplai es van fixar en la tasca d’èxit de la fundació brasilera Renapsi, amb "resultats contrastats", segons la directora general, Cristina Rodríguez, i que funciona a tot el país sud-americà amb una eina tecnològica pròpia. Al llarg de tres dècades, aquest programa, anomenat Demà Jovem, ha empès 170.000 joves brasilers cap a un futur digne. I la seva rèplica catalana, Demà Jove, ha fet el mateix amb més de 100 joves el curs passat i hi tornarà amb 300 més aquest curs, en la seva segona edició. Adreçat a nois sense feina i amb formació escassa o nul·la, funciona gràcies al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i ha cristal·litzat després de dos pilots, el 2017 i el 2019, que es van fer sota el paraigua d’Erasmus+ i en els quals van participar 88 joves.

Aquest curs 2022-2023 s’està desenvolupant la desena edició de l'FP Dual transnacional de BASF, un projecte únic i pioner que es va iniciar el 2012 i que aquest any acull una nova promoció de 21 estudiants a l'IES Comte de Rius de Tarragona. Aquests estudis permeten la realització del Cicle Formatiu de Grau Superior de Química Industrial combinat amb classes d'alemany diàries i pràctiques nacionals i internacionals. La durada és de 2 anys i 4 mesos, dels quals 9 mesos són d'estada pràctica als centres de producció del Grup a Tarragona i Ludwigshafen (Alemanya). Els alumnes que superen amb èxit el programa opten a llocs vacants com a operador de planta química de BASF a Alemanya. Com explica Rosa Marsal, responsable de talent i cultura de BASF a Espanya, el programa va néixer després de més 20 anys promovent "intercanvis entre estudiants de l’institut i les nostres instal·lacions a Alemanya, amb estades curtes de 2 o 3 setmanes. Amb el pas del temps, i veient les taxes d’atur juvenil tan altes que hi havia a Espanya en contraposició amb la dificultat que tenien a Alemanya per trobar personal, vam optar per impulsar aquesta FP, que va ser pionera a l’hora d’establir una col·laboració internacional".

Tot i que la pandèmia també ha dificultat la inserció laboral dels graduats en FP, els joves de menys de 25 anys que han finalitzat aquests estudis pateixen menys de la meitat d'atur que la mitjana juvenil, que el primer trimestre d'aquest any va arribar a una taxa de desocupació del 33,4%, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). Concretament, els que han estudiat una FP de grau mitjà tenen una taxa de desocupació de l'11,8%, dada que puja una mica, fins al 15,8%, entre els que han optat per una FP de grau superior.

La secretària general de Formació Professional del ministeri d'Educació, Clara Sanz, ha estat avui a Barcelona participant en unes jornades sobre el futur d'aquests estudis en el marc de la nova llei que prepara el govern espanyol. Des de la seu de Foment del Treball, que organitzava l'acte, ha contestat les preguntes de l'ARA.

No pot ser que ara faltin places de formació professional (FP). És inaudit. Portem anys insistint que la FP s'ha de normalitzar com una sortida perfectament digna i necessària, no només com una alternativa al batxillerat. Però de cop, quan per fi es produeix un creixement important de la demanda, cosa que vol dir que moltes famílies i joves han entès que és una bona via per adquirir una formació tècnica que els obri el camí al món laboral, resulta que hi haurà molts nois i noies que no podran estudiar el que volen. Com pot ser? Ningú va preveure aquesta possibilitat? Què ha passat? Vist el decalatge entre oferta i demanda, a més de donar explicacions, els responsables públics haurien de buscar solucions efectives per a tots aquests joves. El fet que no sigui una etapa d'ensenyament obligatori no és excusa, com ha insinuat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per no actuar amb la màxima ambició i celeritat per ampliar l'oferta de places amb l'objectiu que ningú es quedi penjat. Si, com diu el mateix departament, l'increment de demanda "és una bona notícia" (i no dubtem que ho és), cal estar a l'altura i donar-hi també una bona i efectiva resposta. S'ha de fer així naturalment en interès dels afectats, però també del conjunt de la societat. Al capdavall, el sector empresarial fa temps que reclama treballadors de nivell mitjà amb perfil tècnic i ben formats. Un tipus de treballadors del qual anem coixos en molts àmbits, cosa que ens resta possibilitats de desenvolupament.

L'any que ve farà deu anys que Catalunya va començar a implantar la formació professional dual, una modalitat de la FP en què es combina la formació a l'empresa i a l'aula i que té una inserció laboral més alta però que es desplega amb comptagotes, en part per les dificultats administratives que suposa per als centres educatius. "Planificar els horaris de grups en què el 75% dels alumnes no feien dual i el 25% sí ens generava unes tensions enormes i cada curs acabàvem fent receptes a mida", lamenta Jose Luis Duran, director de l'Escola del Treball. Per evitar aquestes tensions, el departament d'Educació va anunciar fa dos anys una reforma curricular de la formació professional que permetia gestionar els grups tant si els estudiants feien dual com si no. La idea era fer un currículum igual per a tothom, traient hores teòriques i augmentant les del mòdul de projectes i de formació en centres de treball (FCT, les pràctiques): els que triessin fer formació dual (i, per tant, ja feien moltes hores a les empreses), no haurien de fer ni el mòdul de projectes ni la FCT.

El grau d'inserció laboral dels estudiants de formació professional que es graduen continua frenant-se després d'uns anys de recuperació. Durant els anys més durs de la recessió hi va haver una forta caiguda, però la inserció dels estudiants de FP es va anar recuperant amb el temps, tot i que en els darrers tres anys s'ha estancat i ha crescut a un ritme modest.

La Formació Professional compta avui en dia amb una reputació a l’alçada de la preparació que posa a l’abast dels qui la cursen. Els titulats en un grau mitjà o superior no només coneixen els fonaments teòrics del sector on s’ubica el cicle cursat, sinó que assoleixen unes competències tècniques que, després, els ajudaran a adaptar-se abans a la funció que hagin d’ocupar en el mercat laboral i a desenvolupar-se al llarg de la seva carrera.

¿Has portat mai el teu vehicle a arreglar i el mecànic que t’ha atès era una dona? O, a l’hora de trucar a un electricista perquè tens un problema amb la rentadora, ¿ha aparegut una senyora? La bretxa de gènere en algunes professions es manifesta també a les aules dels graus de formació professional: a la família d’electricitat i electrònica només un 3% dels estudiants són dones. Per revertir aquesta profunda desigualtat, el departament d’Educació ha anunciat una mesura inèdita: bonificarà el 50% de la matrícula a totes les noies que s’apuntin a un dels 15 graus superiors del sector industrial. És la primera vegada que s’aprova una acció de discriminació positiva per promoure la presència d’alumnat en determinades especialitats.

Ho demostren tots els indicadors europeus: la formació professional dual, en què els alumnes compaginen durant dos anys els estudis amb pràctiques en una empresa real, fa disminuir l’atur juvenil i el fracàs escolar. Per això governs, centres educatius i empreses reivindiquen des de fa anys el potencial d’un “model d’èxit” que, malgrat tot, a Catalunya continua encallat després de set anys: només hi opten un de cada deu alumnes de FP. Per què? Quines resistències hi ha a l’hora de desplegar la dual?