L'any comença amb novetats per al sector bancari. El govern espanyol ha inclòs un nou apartat en el reial decret que regula el disseny de l'impost a la banca per augmentar-ne el cost en casos d'adquisicions bancàries, com la que es derivaria de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell.

La banca, des de fa uns anys, s'ha convertit en l'ase dels cops. La majoria de forces polítiques saben que atacant la banca, amb arguments generalment populistes, estan captant vots. De la mateixa manera que a molta gent no li agrada pagar impostos, a molts ciutadans no els agrada haver de pagar una hipoteca. Però el cert és que hi ha un gran nombre de persones que prefereixen comprar un habitatge que no pas llogar-lo; per tant, els cal el finançament que els bancs els ofereixen. En el cas que a Espanya hi hagués una gran banca pública, els compradors de pisos haurien de pagar igualment hipoteques: els bancs públics també volen que se'ls retornin els crèdits i que se'ls paguin interessos pels diners que han deixat als clients.

A mesura que es van tancant els comptes financers del 2023, es confirma que els beneficis dels principals bancs del país batran rècords. No ve de nou. Els resultats trimestrals apuntaven maneres. El motiu d'aquests beneficis és ben senzill: les entitats cobren més pels diners que presten –en hipoteques o crèdits– i paguen menys pels dipòsits bancaris. Però, per què es remuneren poc els dipòsits? Puc oferir una explicació i una sospita no confirmada. 

Una caiguda del 2,1% del principal índex italià (que va tenir eco en totes les borses europees) ha estat suficient perquè l'executiu de Giorgia Meloni faci marxa enrere i matisi el seu impost a la banca només 24 hores després d'haver-lo anunciat per sorpresa. El ministre d'Economia i Finances d'Itàlia ha hagut d'aclarir a correcuita que el nou gravamen "preveu un topall màxim per a l'aportació que no pot superar el 0,1% de l'actiu total", cosa que rebaixa molt l'ambició inicial de l'impost.

L'Estat ja ha recaptat 1.454,5 milions d'euros dels impostos a les corporacions energètiques i a la banca que va crear l'any passat per gravar els beneficis extraordinaris que estan aconseguint arran del context de crisi. Ho ha anunciat aquest dimarts al migdia la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ha donat compte d'un informe preliminar sobre la recaptació del 50% d'aquests tributs, l'endemà que acabés el termini per fer el primer pagament. En total, són 817,4 milions per l'impost a les energètiques i 637,1 pel de les entitats de crèdit.

Una altra marxa enrere. Pedro Sánchez va arribar a la presidència del govern espanyol prometent crear un impost a la banca, però ahir, quan l'hi van preguntar en una entrevista a la Cadena SER, es va limitar a fer referència a la creació d’un impost sobre les transaccions financeres. Són dos conceptes diferents. L’impost a les transaccions financeres és el que es coneix com a taxa Tobin, que grava les compravendes d’actius financers i que ja s’ha provat d’impulsar a la UE. França ja l’aplica. Un tribut a la banca, en canvi, seria una nova figura tributària que gravaria les entitats financeres pel fet de ser-ho.

L’IRPF és un dels impostos que els partits fan servir de moneda de canvi en la negociació política: els últims pressupostos del PP, per exemple, incloïen una rebaixa per exigència de Ciutadans. Aquesta vegada, però, és Podem qui colla el govern central perquè les rendes més altes hagin de tributar més del que ho fan actualment i l’executiu de Pedro Sánchez està disposat a fer-ho. Aquest ha estat un dels punts de consens durant la reunió que han mantingut aquest dimecres els representants econòmics del partit de Pablo Iglesias i l’executiu espanyol, segons confirmen fonts presents a la reunió.

Assegut al costat de la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, el conseller delegat del BBVA, Carlos Torres, ha sigut contundent contra la proposta del PSOE d'aplicar un impost a la banca per pagar les pensions. El partit que encapçala Pedro Sánchez va comunicar la proposta quan era a l'oposició i ara que és al govern no tanca la porta a aplicar nous tributs per finançar la Seguretat Social. Però Carlos Torres ho considera "erroni" i avisa que comportaria un encariment del crèdit. Ho ha afirmat a les jornades organitzades per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) que es fan a Santander.

Avís de la banca als partits polítics. Si la proposta de Podem i del PSOE d'aplicar un impost a la banca per finançar el sistema públic de pensions es materialitzés, això acabaria repercutint en els clients. Així ho ha afirmat el president del BBVA, Francisco González, aquest dijous en la presentació de resultats de l'entitat. "Jo soc molt gran ja per sentir aquestes coses i, de fet, ho he sentit moltes més vegades a països com Bolívia que a Europa", ha etzibat.