La periodista del cor Núria Marín està acostumada a les grans passions i desenganys amorosos dels famosos del país, als drames, a les ruptures, a les reconciliacions. La muntanya russa del dia a dia de la premsa rosa, però, no té res a veure amb la seva vida quotidiana. Des de fa 25 anys que té la mateixa parella, el Juanlu, a qui va conèixer a la universitat. Marín es va començar a fixar en ell per les exposicions que el noi feia a classe. “Era molt intel·ligent i parlava molt bé”, recorda la periodista, que es va posar contenta quan per fi els van posar junts per fer un curtmetratge. “A mi cada vegada m’agradava més i ell no em feia gens de cas. Amb l’excusa del treball el convidava a casa per avançar feina. Feia fora els meus companys de pis per quedar-me a soles amb ell, però mai passava res –explica Marín–. Jo ja no podia ser més evident. No estava pillant els senyals?”, afegeix. 

Núria Marín (Viella, 1981) llegia de jove l’Hola i el Fotogramas perquè volia ser actriu de Hollywood. Això (encara) no ha passat, però la seva carrera periodística ha estat de tot menys avorrida. Va treballar quatre anys a Superpop, una revista que va marcar unes quantes generacions d’adolescents. Després van venir quinze anys a Mediaset, presentant i col·laborant en molts programes com Cazamariposas i Sálvame. I fa dos anys que 3Cat la va redescobrir i ha començat a treballar en català (Està passant, Love cost i Tens un minut?). Ara busca pis a Barcelona i temps per alimentar el seu TikTok.

A poc a poc els socialistes van desembarcant a l'administració catalana i als organismes que en depenen. Un d'aquests organismes és el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), l'ens responsable de les enquestes públiques a Catalunya, que fins ara liderava el politòleg valencià Jordi Muñoz. Des d'avui Muñoz deixa pas al nou director del CEO, el també politòleg Joan Rodríguez Teruel (Barcelona, 1974). Teruel és professor a la Universitat de València i abans de dedicar-se plenament a la vida acadèmica i a la recerca va ser director adjunt d'anàlisi i prospectiva a la Presidència de la Generalitat sota els governs de Pasqual Maragall i José Montilla. També va ser regidor a La Garriga entre el 2004 i el 2008.

Núria Marín s’ha acomiadat aquest dissabte de l’Ajuntament de l’Hospitalet de la mateixa manera que ho va fer Celestino Corbacho quan, el 2008, li va cedir la vara d’alcaldessa: a mig mandat i havent designat un successor, David Quirós, que l’ha acompanyat allà on anava en l’últim tram al capdavant del consistori. Marín, que també és senadora per designació autonòmica, posa punt final a una etapa que va iniciar com a regidora el 1995 en una ciutat que s’ha esforçat a transformar perquè no fos mai més, com ella mateixa explica, un suburbi de Barcelona i pugui competir econòmicament i culturalment amb la veïna capital catalana. De fet, en la seva última intervenció, en què ha simultaniejat el català i el castellà, ho ha tornat a reivindicar: "Hem convertit un vell suburbi i una ciutat dormitori els anys 70 en la segona ciutat de Catalunya, no només en habitants sinó també en economia i llocs de treball". 

Fa vint anys que se'n parla i els estudis bàsics s'han engegat diverses vegades, però les obres del soterrament de les vies al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat no acaben d'arribar per més que s'anunciïn. Aquest divendres ha tornat a passar: la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la socialista Raquel Sánchez, s'ha reunit amb l'alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, per garantir de nou que "ara sí que faran possible el soterrament". L'alcaldessa, també socialista, ha afegit a més que entén l'escepticisme dels veïns, però que "aquesta vegada va de debò".

Si la Diputació de Barcelona és una administració tan cobejada per tots els partits és, essencialment, per la magnitud del seu pressupost. Són els tercers comptes públics més alts de Catalunya, només superats pels de la Generalitat i els de l'Ajuntament de Barcelona. Uns diners que es destinen majoritàriament als ajuntaments de la demarcació (311 municipis que concentren més de cinc milions i mig de persones) i que també serveixen per pagar els nombrosos càrrecs que els partits situen a la institució. El projecte de pressupostos del 2023, elaborat per la coalició de govern PSC-Junts i que s'ha aprovat inicialment al ple amb les abstencions d'ERC, el PP i Cs, suposa una nova xifra rècord: 1.087 milions d'euros (un 2,6% més que el 2022), als quals se sumarà al febrer una partida addicional de 154 milions provinent del romanent líquid de tresoreria. En total, la institució comptarà l'any que ve amb 1.242 milions d’euros.

El jutjat d'instrucció número 2 de l'Hospitalet de Llobregat ha arxivat la investigació contra l'alcaldessa de la ciutat, la socialista Núria Marín, en la causa pel presumpte desviament de subvencions al Consell Esportiu. La jutge admet la petició de la Fiscalia i de la defensa de Marín –l'acusació particular s'hi oposava– al no veure "degudament justificada la perpetració del delicte". "De les proves practicades i analitzades, l'actuació de la senyora Núria Marín [...] no pot ser qualificada de delicte", conclou a la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ARA, i afirma que quan l'alcaldessa va tenir coneixement de possibles irregularitats al Consell, "va adoptar les mesures que va estimar necessàries per esbrinar dels fets". La jutge tampoc veu indicis que Marín, que també és presidenta de la Diputació de Barcelona i vicepresidenta del PSC, cometés prevaricació o malversació.

Una labor habitual de la crònica política és la recerca de sinònims per referir-se a un mateix partit i evitar així convertir el text en una repetició de sigles. Així, els republicans serveix per definir ERC, els socialistes, el PSC, o els populars, el PP. Amb Junts per Catalunya, la fórmula juntaires no acaba de quallar i sovint s’ha emprat com a alternativa el partit de Carles Puigdemont, una tria que no agrada a l’entorn de l’expresident perquè la considera un intent de presentar la formació com un partit personalista. Però si bé és cert que JxCat és molt més que Puigdemont, també ho és que la seva figura és la clau de volta que permet sostenir totes les ànimes de la formació.

El 12 de gener Manuel Bustos entrava a presó en compliment d’una pena de tres anys per haver retirat multes a familiars seus. No era la primera condemna de l’exalcalde socialista de Sabadell arran del cas Mercuri. I podria no ser l’última. Però el seu ingrés a Lledoners recordava que no fa tants anys el PSC vivia esquitxat per la corrupció. També amb casos com el Pretòria, que va esclatar en un altre feu socialista d’àmbit metropolità com és Santa Coloma de Gramenet. El partit reivindica que ha fet net d’aquella època -governa de nou a les dues ciutats-, però darrerament la justícia ha tornat posar el focus en bastions del PSC, amb investigacions obertes a l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat. En paral·lel, l’Oficina Antifrau ha assenyalat possibles dietes irregulars de l’exalcalde de Sant Andreu de la Barca Enric Llorca, que el juliol va deixar el càrrec després de 26 anys per "motius personals".

Ratificat aquest dissabte com a primer secretari de PSC, Salvador Illa ha configurat una extensa diecció de 54 persones (27 homes i 27 dones) a la qual s'hi sumen 13 membres nats. Una executiva molt coral que introdueix cinc viceprimeres secretaries i concedeixi al successor de Miquel Iceta el màxim poder de decisió en totes les esferes del partit.

El futur polític d’una de les principals dirigents del PSC, Núria Marín, queda en mans del jutjat on l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació ha assistit aquest matí com a investigada. Marín ha declarat durant una hora davant la jutge Beatriz Faura, que indaga en la denúncia que un regidor socialista, Jaume Graells, va presentar per destapar una presumpta trama de desviament de fons i de pagaments no justificats al Consell Esportiu de la ciutat després que, segons el militant del PSC, l’alcaldessa l’ignorés quan la va avisar de les suposades irregularitats.

Alguns càrrecs investigats del Consell Esportiu de l’Hospitalet de Llobregat pel presumpte desviament de fons que esquitxa l’alcaldessa socialista Núria Marín han admès avui al jutjat que no comprovaven la veracitat dels comptes de l’organisme, malgrat que se’ls havia encomanat que els supervisessin. Abans que Marín assisteixi aquest divendres com a investigada davant la jutge d’instrucció, alguns dels vuit càrrecs del consell que han comparegut aquest dijous han explicat que es limitaven a signar els documents que els lliuraven els dos últims exdirectors de l’entitat, Cristóbal Plaza –que va dimitir com a regidor del PSC el desembre passat– i Eduard Galí. A tots dos també se’ls investiga en el cas, en què s’indaga si es va ocultar que fons de l’entitat –finançada amb subvencions públiques i quotes de famílies de l’Hospitalet– es van destinar a pagaments suposadament aliens al foment de l’esport juvenil, com esmorzars no justificats, consumicions en bars de copes, llibres per a ús personal i retribucions a càrrecs i voluntaris per les quals no es tributava.

La jutge que investiga la presumpta trama de corrupció al Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat vol aclarir quin va ser el paper de l’alcaldessa socialista Núria Marín quan va conèixer les sospites sobre un possible desviament de milers d’euros a l’organisme. El jutjat d’instrucció número 2 de l’Hospitalet ha interrogat aquest dimecres una desena de testimonis sobre la causa en què s’investiga una quinzena de persones, inclosa Marín, per malversació de fons públics i altres delictes. L'alcaldessa declararà com a investigada divendres. Al voltant de Marín ha girat una bona part de l’interrogatori de la jutge Beatriz Faura i del fiscal a Jaume Graells, el regidor socialista de l’Hospitalet que va denunciar una presumpta comptabilitat paral·lela amb una multitud de pagaments suposadament injustificats després que, segons la seva versió, Marín l’ignorés quan la va advertir de les irregularitats.

La Policia Nacional va tornar a detenir divendres passat el director del Consell Esportiu de l'Hospitalet, Eduard Galí, en el marc d'una suposada trama de desviament de fons en què també estan sent investigats, entre d'altres, l'alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, i el secretari d'Esports de la Generalitat, Gerard Figueras. Segons ha avançat El Periódico i com ha confirmat l'ARA, se'l va citar per respondre sobre una documentació que s'havia analitzat i va quedar en llibertat amb l'obligació de comparèixer davant el jutjat quan se li reclami.

La jutge que investiga el presumpte cas de corrupció al Consell Esportiu de l'Hospitalet ha citat a declarar com a investigada l'alcaldessa de la ciutat, la socialista Núria Marín, després que el desembre ja declarés davant la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional per possible malversació, prevaricació i omissió del deure de perseguir el delicte. La declaració tindrà lloc el 9 d'abril, segons ha avançat la SER i han confirmat fonts municipals a l'ARA. Segons fonts judicials, el mateix dia també estan citats el tinent d'alcaldia i líder del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, que ja va declarar quan va ser detingut per aquest cas el mes de juny, i el secretari general de l'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras (JxCat). La resta de la quinzena d'investigats a la causa declararan entre els dies 7 i 9 d'abril, segons consta en la interlocutòria de la jutge.

El segon tinent d'alcalde i primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, no té previst seguir els passos del ja exregidor Cristóbal Plaza, que fa una setmana va renunciar al càrrec arran de la seva implicació en el cas de presumpta corrupció al Consell Esportiu de la ciutat. "No dimitiré. No penso dimitir perquè no es dona cap circumstància per la qual hagi de prendre aquesta decisió", va afirmar dilluns passat en una intervenció a l'assemblea telemàtica de l'agrupació sud dels socialistes a la ciutat, la gravació de la qual va avançar Eldiario.es i a la qual ha tingut accés l'ARA.

"El que ha apuntat l'alcaldessa respon plenament a la realitat". El regidor socialista a l'Hospitalet de Llobregat que va denunciar el cas de presumpta corrupció al Consell Esportiu, Jaume Graells, s'expressava així dilluns en una assemblea telemàtica de l'agrupació sud del PSC a la ciutat. La trobada, la gravació de la qual va avançar eldiario.es i a la qual ha tingut accés l'ARA, va servir a l'alcaldessa, Núria Marín, per explicar a la militància el seu paper davant les suposades irregularitats a l'entitat per les quals està investigada per la Policia Nacional. I Graells, que va ser qui la va advertir de la trama –detallada al juliol per Nació Digital–, va avalar les seves paraules en una intervenció posterior i quan l'alcaldessa ja estava desconnectada. "Jo tinc la mateixa versió de tot el que ha dit ella", va dir. Contactat per aquest diari, el regidor admet que coincideix amb la "cronologia" dels fets defensada fins ara per Marín, però deixa clar que discrepa de ple amb les seves "actuacions" al llarg d'aquest temps i l'acusa de protegir els sospitosos. Denuncia, amb tot, que el partit el va "marginar".

JxCat ha tancat files aquest dijous amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín (PSC), i ha deixat clar que no té intenció de revisar el pacte de govern que hi manté amb els socialistes. La dada és important perquè just avui fa una setmana que Marín, que és també alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, està sent investigada per la Policia Nacional per un presumpte cas de corrupció al Consell Esportiu de la ciutat. La imputació de Marín va portar ERC a anunciar una moció de censura i a interpel·lar JxCat perquè hi donés suport. Al ple telemàtic de la Diputació que s'ha fet aquest dijous s'ha fet evident que això no passaria.

Després de detenir i interrogar Núria Marín dijous passat pel presumpte cas de corrupció al Consell Esportiu de l'Hospitalet, la Policia Nacional ha demanat aquest dimarts l'autorització a la jutge que porta el cas per accedir al contingut del telèfon mòbil de l'alcaldessa socialista, segons confirmen a l'ARA fonts judicials. La unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF), que investiga la també presidenta de la Diputació de Barcelona per suposada malversació, prevaricació i omissió del deure de perseguir el delicte, es va quedar el seu telèfon després que declarés a la comissaria de la Verneda, però per bolcar-ne el contingut els fa falta l'aval de la titular del jutjat d’instrucció número 2 de l'Hospitalet, Beatriz Faura. La magistrada ja ha demanat a la Fiscalia que es pronunciï abans de donar resposta al cos policial.