El futbolista Marc-André ter Stegen i la seva xicota, Ona Sellarès, han anunciat que seran pares. La parella, que va confirmar la seva relació l'estiu del 2025, ha utilitzat Instagram per donar la notícia: han compartit una foto de tots dos fent-se un petó i mostrant a la càmera una ecografia. La imatge va acompanyada del text "Plens d'amor" i de la cançó de Coldplay Yellow.

Marc-André ter Stegen va patir una lesió muscular greu al partit de Lliga del Girona dissabte al camp de l'Oviedo. A falta de més proves i d’un diagnòstic més clar consensuat entre el club gironí i el Barça, les primeres exploracions apunten que el porter alemany podria estar dos mesos de baixa, i que fins i tot podria tornar a passar pel quiròfan. El Girona ja ha fet un avançament amb un comunicat en què diu que “Marc-André ter Stegen presenta una lesió a l’isquiotibial esquerre. El jugador se sotmetrà a proves mèdiques complementàries per acabar de determinar el diagnòstic i establir el pronòstic”.

Quan menys s'ho imaginava, el Girona va escapar-se de la derrota amb un gol èpic de Vitor Reis en el temps afegit. El Getafe havia tret de polleguera Montilivi, empipat amb les decisions arbitrals, el rival i el món. Sort de l'aparició del central, que va rematar amb coratge una pilota que allarga la imbatibilitat dels gironins aquest 2026, i de la de Ter Stegen, que va evitar l'1-2 en la darrera acció. El descens continua lluny, a quatre punts.

Corrien els primers dies del 2009 quan a l'antiga sala de premsa de Montilivi, enderrocada des de feia molts anys, s'hi va presentar un jove davanter de disset anys, amb un traductor al costat. Es deia Hiroshi Ibusuki, i era una aposta de futur del Girona que va fer-se viral sense necessitar les xarxes socials, encara a les beceroles. La web oficial blanc-i-vermella va rebre una allau de visitants japonesos que van col·lapsar internet preguntant què carai era aquell club que llavors vivia la primera temporada a Segona Divisió, cinquanta anys després.

Quan va sortir el primer rumor que apuntava a la possibilitat que Marc-André ter Stegen signés com a cedit fins a final de curs al Girona, tothom es va fer un tip de riure. "És impossible", verbalitzava la majoria. Però el que semblava que no passaria, ha passat, i el porter alemany acabarà la temporada a Montilivi. Ter Stegen ja és oficialment nou jugador del Girona i ja no va viatjar a Praga, on el Barça necessita guanyar aquest dimecres (21 hores, Movistar) si vol continuar aspirant a entrar al top 8 de la Champions i estalviar-se una eliminatòria.

La cessió de Marc-André ter Stegen al Girona comença a fer xup-xup. El club gironí valora de veritat l'arribada fins a final de temporada del porter alemany del Barça, però l'operació, ara com ara, encara ha de recórrer un llarg camí. Ter Stegen ha de jugar si vol arribar amb garanties al Mundial de l'estiu vinent, on podria ser titular amb Alemanya, un fet que sempre se li havia negat amb la presència de Manuel Neuer. A l'Spotify Camp Nou no serà titular, sempre que no li passi una desgràcia a Joan Garcia, fitxat per marcar una era. Ho podria ser a Montilivi, que necessita una assegurança sota els pals després de quatre temporades de regnat de Paulo Gazzaniga que semblen arribar al seu final.

Marc-André ter Stegen tornarà a treballar amb el grup la setmana vinent. Segons ha pogut confirmar l'ARA, el pla de recuperació del porter alemany implica començar a fer les mateixes dinàmiques que els seus companys a partir del pròxim dilluns, 1 de desembre. Aquest dissabte, 29 de novembre, farà tot just quatre mesos des que va ser operat. La intervenció a l'esquena de finals de juliol la va liderar la doctora francesa Amélie Léglise, la mateixa que ja el va tractar l'any 2023 dels mateixos problemes lumbars.

Mentre Joan Garcia comença a causar sensació entre la culerada a còpia d'aturades salvadores i un atrevit i envejable joc de peus, Marc-André ter Stegen transmet per fi pau després de la tempesta. Ha passat el seu pitjor estiu des que va aterrar a Catalunya el 2014, i el primer capità del Barça s'entreté aquests dies penjant reels a l'Instagram en què mostra els seus dots com a barista. També fa servir el seu perfil públic per retransmetre com s'està recuperant de l'operació a la qual es va sotmetre a principis d'agost per corregir els dolors lumbars que li feien la guitza des de finals de la temporada passada, quan va voler forçar per reaparèixer en el tram decisiu de la Lliga i disputar la final four de la Nations League amb Alemanya.

El nou Barça ja camina mantenint encesa la flama de la il·lusió de la temporada passada, però ho fa per escenaris perifèrics. A l’espera del retorn a la terra promesa del Camp Nou, l’equip blaugrana es va presentar al Johan Cruyff amb una nova edició del Trofeu Joan Gamper estranya pels pocs espectadors, per l’escenari i per un rival que es va desfer com un glaçó aquests dies de calor (5-0). El Barça va cruspir-se el Como de Cesc en 45 minuts i tothom va poder veure que a Lamine Yamal portar el dorsal 10 li escau. Aquest equip es carrega de raons per somiar, jugant com juga. I el nou dorsal 10 s’ho passa pipa, seduint amb el seu joc i aquesta rialla d'entremaliat.

Marc-André ter Stegen ha deixat de ser el primer capità del Barça. Almenys, de manera temporal. Així ho va confirmar el club amb un comunicat, on s’especificava que la mesura és de caràcter provisional “mentre no es resolgui l’expedient disciplinari” que té obert. D’aquesta manera, Ronald Araujo passa a assumir les funcions de primer capità. La decisió la van prendre el president Joan Laporta amb el director esportiu Deco i l’entrenador Hansi Flick. És un nou capítol en la guerra entre el Barça i Ter Stegen: el club vol buscar-li una sortida, però l’alemany s’enroca en quedar-se i no està posant cap facilitat perquè Joan Garcia, el porter que el Barça ha fitxat aquest estiu, pugui ser inscrit. Entén que els impediments relatius al fair play financer no són el seu negociat.

"Tenim dubtes que això acabi bé, i això que des de fora només veieu la punta de l'iceberg". La reflexió emana del vestidor del Barça, on s'entremesclen els efectes del jet lag després de l'etern viatge de tornada des de Daegu (Corea del Sud) fins a Barcelona (18 hores entre autocar i avió) amb l'estupor per l'últim capítol de la guerra entre el club blaugrana i l'encara capità del primer equip, Marc-André ter Stegen. Un cas que viurà un nou episodi aquest dijous, quan la directiva posarà el braçal de l'alemany en mans de Hansi Flick.

Davant de qualsevol cas, ens agrada prendre partit. Ens agrada decidir a qui donem suport, però a vegades les coses són més complicades. O senzilles. En el cas de Ter Stegen ho veig així, puc entendre la posició del porter alemany i també la de Joan Laporta. Podem qüestionar el calendari i les formes, però siguem sincers... ¿Realment estem esperant que un jugador de futbol en un acte altruista regali diners i vagi en contra dels seus interessos? Qui faria un favor a la seva empresa? Ningú. I menys quan aquesta directiva et va renovar en el seu moment fins al 2028.

Marc-André ter Stegen és l’últim vestigi de la plantilla que va guanyar la Lliga de Campions de Berlín fa deu anys. També és un dels tres únics supervivents de les renovacions amb diferiments que Josep Maria Bartomeu va fer amb nocturnitat i traïdoria abans de dimitir l’octubre del 2020, d'esquena al vestidor liderat per Leo Messi. Actualment primer capità per antiguitat, és la figura arqueològica d’un equip que va ensorrar-se entre Anfield i Lisboa i va començar a aixecar-se amb la Lliga de Xavi, en què ell va ser clau sota pals. A la cúpula del Barça, lícitament, creuen que li ha arribat l’hora dels adeus per poder mirar endavant amb un porter de futur: n’han parlat a les reunions de junta directiva i en cercles de confiança amb periodistes. Oficialment, el missatge és que no el volen forçar a marxar, però un cop fitxat Joan Garcia no cal fer-li empassar la verdura fent l’avió amb la forquilla. 

Després de dos anys a l'ombra de Claudio Bravo, Marc-André ter Stegen va plantar-se a les oficines del Barça a Aristides Maillol amb una oferta del Manchester City sota el braç. Era l'estiu del 2016 i l'alemany va sorprendre tothom amb la seva determinació per amenaçar amb un canvi d'aires només dos cursos després de la seva arribada. El motiu de l'ultimàtum: no volia més temporades alternant a la porteria amb el xilè, a qui Luis Enrique Martínez, aleshores entrenador blaugrana, confiava tots els partits de Lliga. Obligat a triar, l'entitat va apostar per Ter Stegen, que en aquell moment tenia 24 anys i era un dels porters amb més futur d'Europa. Per la seva part, Bravo, nou anys més veterà, va ser qui finalment va recalar al primer City de Pep Guardiola.

Aquests dies s'ha viralitzat a la xarxa X l'etiqueta #TerStegenOut. Milers d'usuaris el fan servir per demanar el que és obvi: que el porter alemany del Barça, primer capità de la plantilla de Hansi Flick, marxi del club. No importa que tingui contracte blindat fins al 2028 o que hagi estat lesionat gran part d'aquesta temporada. Les xarxes socials, on els grisos no existeixen i abunden l'odi, l'anonimat i, el que és pitjor, la impunitat, han dictat sentència amb l'únic supervivent de l'última Champions blaugrana (2015). De la nit al dia, i mentre creix el soroll al voltant del possible fitxatge de Joan Garcia, s'acumulen els vídeos amb les pitjors calamitats de Ter Stegen en 11 temporades. Molt massiu per no ser organitzat. I massa similar a les campanyes que van patir en el seu dia Ernesto Valverde o Sergio Busquets.

Ter Stegen va abraçar Szczesny amb un somriure enlluernador després del 4-0 davant el Borussia Dortmund. Com si al cap d'unes setmanes no poguessin convertir-se en els dos protagonistes del nou maldecap feliç de Hansi Flick perquè el futbol té la particularitat punyetera que només hi ha una persona per equip que pot tocar la pilota amb les mans. Si Ter Stegen està en condicions de tornar a competir al mes de maig, el tècnic haurà de prendre una de les decisions més delicades des que va aterrar a Barcelona: seguir confiant en un porter que s'havia retirat a l'estiu, però amb el qual el Barça encara no ha perdut gràcies a les seves sòlides actuacions, o confiar en el porter titular blaugrana de l'última dècada malgrat que surt d'una greu lesió. Amb dos títols pel mig, la Champions i la Lliga (la final de Copa es disputarà el 26 d'abril).

El porter del Barça, Marc-André ter Stegen, va emetre un comunicat molt dolgut amb els presentadors del programa Que no surti d’aquí, perquè van difondre un rumor –dolorós– sobre el seu divorci.

Víctor Valdés i Marc-André ter Stegen han sigut, sense cap mena de dubte, els dos millors porters que han defensat la porteria del Barça aquest segle. Però, eclipsats per Iker Casillas i Manuel Neuer, cap dels dos ha aconseguit treure el cap i fer-se un lloc a les seves respectives seleccions, Espanya i Alemanya.

A la roda de premsa del partit comès dimarts, l’entrenador, Xavi, va queixar-se de l’àrbitre per justificar la derrota, més amarga que una endívia. Perquè l’àrbitre va expulsar Araujo després d’una targeta vermella, cosa que va deixar l’equip amb un home menys quan anava guanyant. En fi, a ell, a Xavi, també el va expulsar, per donar una (madura i meditada) puntada de peu a un matalàs. Expulsió no era. Era gomet vermell.

Uns anys després de deixar la banqueta del Barça, Johan Cruyff feia balanç de les seves darreres temporades com a entrenador. Eren els anys de la Lleva del Mini, i també de fitxatges molt criticats com Escaich o Prosinecki. "Segueixo pensant que era un equip molt bo tècnicament, però que li faltava caràcter per imposar-se en els partits clau". Aquell Barça que va succeir el Dream Team va deixar per al record grans partits de futbol, però es va quedar sense títols en quinze dies. Dues derrotes contra l'Atlètic de Madrid i una contra el Bayern l'allunyaven de la Lliga, la Copa i la UEFA. Les paraules de Cruyff són equiparables al discurs que va fer Gündogan dissabte, després de perdre el clàssic contra el Reial Madrid, criticant que a l'equip li havia faltat ambició i capacitat de reacció a la segona part, sobretot en el moment que els blancs van aconseguir l'empat.